Pablo Picasso, Els tres musics, 1921
- Disset milions dos-cents trenta mil a la una... disset milions dos-cents trenta mil a les dues... disset milions dos-cents trenta mil... a les... -cop de maça-... tres!- Venut a la senyora del barret negre de la tercera fila!
La mirada de tots els assistents es dirigeix envers una senyora elegantíssima. Ella s’aixeca i amb un gràcil caminar s’allunya. Els seus advocats ja s’encarregaran de tot el paperam que falta perquè l’operació quedi ben tancada.
La senyora del barret negre, amics blogaires sóc jo. Sí, jo mateixa, la que està escrivint aquest relat. Des de que sóc multimilionària, he descobert l'agradable entreteniment d'anar a les subhastes i comprar-me algun capritxet. No és que m’agradi Picasso... de fet, aquest quadre em sembla horrible, hi ha coses que no veig ni què són, em costa delimitar les figures, saber on comença un personatge i acaba l’altre... M’han dit que per aquí sota es veia un gos mig estirat... ara, quan el tingui al meu castell me’l miraré millor, a veure si li trobo la gràcia, però ho dubto.
És gran, eh? fa més de dos metres de llarg, quina barbaritat! On el posaré? No és per falta d’espai, que al castell no serà pas per habitacions, però no sé si lligarà amb la decoració... de fet, no sé per què l’he comprat, a aquell japonès semblava que li feia força il·lusió.
Bé, és igual, ja me’l vendré aviat. De moment, per la festa de la setmana que ve podré presumir moltíssim amb aquest quadre. Tota aquella colla d’esnobs faran veure que entenen molt d’art i li trobaran interpretacions de tot tipus mentre se’l miren amb atenció i es graten la barbeta.
Bé, us deixo. Demà torno que subhasten un Van Gogh i aquest sí que el vull sí o sí. I serà meu.
Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts
jajaja boníssim !!!!! molt original! veus anava a sopar una mica que estic morta de cansament i m'has fet tornar per dir-te que n'has fet un relat excel·lent! molt irònic....dona jo també em quedaria el Van Gogh!!!!
ResponEliminaD´això s´avisa noia, que et sobren els milions? Aquí a casa hi tinc un munt de sacs buits que quedarien molt "monos" ben plens de bitllets i lligats amb un llacet ;)
ResponEliminajajja...m´has fet riure molt, és molt bo!!
Bessets i bona nit!
Assumpta, tú eres la Assumpta del blog de futbol carpetovetónico?
ResponEliminaCarpetovetónico, ca:Que se considera español a ultranza y se niega a cualquier influjo extranjero
ELFRI.- La veritat és que aquest quadre no m'inspirava gens ni mica. Havia començat un relat diferent, però no sabia per on tirar i, al final, se m'ha ocorregut "això" :-)))
ResponEliminaLLUNETA.- El que passa és que són uns milions virtuals, saps? Vull dir que serveixen per fer relats i tal... Per la vida normal segueixo a l'atur... Ara bé, si podem riure una estona, això també té valor, eh? ;-)))
ERNESTO.- Jajajaja hombreeee tal como lo has dicho parecería que yo soy quien tiene un blog de futbol español a ultranza!! :-DDD
Sí, yo soy la que estuvo ahí defendiendo el derecho de los pueblos a la autodeterminación, pero no tengo tanto aguante como tu y ahora paso poco. De vez en cuando le pego un vistazo a ver si todavía no te han despellejado -No CARLOS, que él, al menos, permite opinar, sinó los "anónimos" :-))
Ja va bé imaginar-se, ni que sigui per un dia, que es tenen tants diners com per dur aquest tren de vida. Ja es veu que aquests que són tan rics no tenen altra cosa amb què distreure's que comprant quadres, per més lletjos que siguin. Segur que el Van Gogh és millor! Bona pensada, la teva.
ResponEliminaUna crítica satírica del món dels rics, que de vegades compren sense saber el perquè, bé si, ho compren perquè és car.
ResponEliminaEstic segur que si un dia ets multimilionària no et tornaràs com la protagonista d'aquest relat, que fa molta ràbia, i sabràs aprofitar els diners per les coses que de veritat fan falta.
ResponEliminaMolt bon relat que jo he llegit com en JOAN, com una crítica a aquests milionaris ostentosos que viuen fora de la societat que els rodeja. :-)
Està clar que les obres d'art les tenen qui més entenen...ja,ja...igual que en la realitat!
ResponEliminaQue guay seria ser multimillonari!!! Ara, jo no em compraria pas quadres de'n Picasso.... viuria com una reina viatjant d'aquí cap allà.
ResponEliminaBona aportació!!
JAJAAJA Pues nada, mujer, un saludo, ya tengo otro blog que visitar, aunque todavía no sé ni de que va JAJAJA
ResponEliminaPor cierto, no dejes de leer los dos comentarios que puse en el ar´ticulo al que han relegado mis comentarios no futbolísticos, el último es clarividente, documento oficial, ya sabes http://carlosdezaragoza.blogspot.com.es/2012/09/la-verdad-del-real-madrid-de-mouy-el.html?commentPage=2
Cambiando de tema, una mujer que pone esa foto para identificarse, me refiero a ti, tiene que ser entrañable por huevos, o como se diga.
JAJAJA
Una abraçada.
es un problema això de ser tan ric, mai saps en què gastar-te els calers i al final acabes fent disbarats...
ResponEliminaCaram, nena, des de que ets milionària no te'n estàs de res...
ResponEliminaPer cert encara no he rebut la teva invitació per la festa d'aquesta setmana.
Molt bo, m'ha agradat molt el relat!
hehehe, un barret negre? no fa per tu!!
ResponEliminasi no saps què fer amb els diners de multimilionària, vine, que tinc unes quantes propostes per fer-te! De fet, segur que en trobaries de moltes millors que no pas comprar-te un quadre que no t'agrada.
Molt enginyos, Assumpta... o potser t'hauria de dir Tita?...
ResponEliminaJajaja! Que divertit! Home, si ara ets multimillonària, jo accepto regalets, ja t'avisaré quan sigui el meu aniversari, i em regales un Picasso o algun d'aquests!
ResponEliminaQuant de mal que fan els calers, eh!
Molt bon relat!
Como siempre tus relatos siempre son geniales y sorprenden y es verdad que existe gente asi, bueno debe tener cierta adrenalina. Besitos y espero mas cuentos compartidos. Elsa.
ResponEliminaQue no entens el Picasso? Com es nota que ets una "nova rica". Si necessites classes particulars jo te'n puc donar, doncs jo sí que sóc de la "jet set" amb solera.
ResponEliminaMolt bo el relat i molt divertit. Però si realment ara ets milionària, gasta't els diners en coses més útils, per exemple, fent uns quants regalets a la teva germana petita, jajaja
jo em pensava que si fossis millonaria compraries fils, papers i llapissos!!!! sort amb el Van Gogh, i aprofita per buscar unmanuscrit de la Agatha christie!!
ResponEliminaAssumpta! tinc uns quants quadres per subhastar, si t'interessen, te'ls deixo a bon preu!!
ResponEliminaMolt bon relat!
XEXU.- Segur, segur que el Van Gogh serà millor... Aquest em sembla que me'l quedaré per poc temps ;-))
ResponEliminaJOAN GASULL.- Boníssima la frase "ho compren perquè és car"... A vegades jo penso el mateix, igual que amb la roba de marca i coses així, crec que ho fan només "perquè es vegi" :-))
McABEU.- Haurem de fer la prova... Primer em faig milionària i després us ho explico :-)))
Com li deia a en JOAN, a vegades al·lucino quan veig a una botiga una bossa per més de 200 Eurus o unes sabates pel mateix preu... Penso que s'ho compren perquè és car i prou :-))
ROSANA.- Hehehe exactament igual ;-)))
ALBA.- Jo em posaria cuinera i xofer, això segur! ;-))
I també viatjaria... però no en Ryanair, eh? Aniria a hotels de superluxe... Ai, què fàcil és somiar :-))
ERNESTO.- Ah, este blog no tiene temàtica específica, va de lo primero que me pase por la cabeza ;-))
Vale, en cuanto acabe de responder los comentarios, voy a ver los tuyos en el Blog de CARLOS...
Ah! La foto? Hombre si pusiera la actual, con 50 tacos y el pelo gris, la gente saldría huyendo ;-))
PONS007.- Vols dir que seria un problema això de ser ric? No sé... no ho acabo de veure clar :-P
GLO.BOS.BLOG.- Considera't convidada des d'aquest precís instant... I tant que sí!! ;-)))
RITS.- Barret negre, una cucada... i sabates de taló d'agulla... També negres, clar :-))
Ah, no pateixis, quan vulguis organitzo un sopar de beneficència. Avisaré a la premsa, que sempre queda bé :-))
SÍCORIS.- Sra. baronesa, si us plau ;-)))
NYMNIA.- Moltes gràcies ;-))
Ei, si t'agrada aquest Picasso, ja hi pots comptar, te'l regalo... Després de la festa ja el pots venir a buscar :-))
TÍA ELSA.- Jejeje vos los vés con buenos ojos :-))
La verdad es que con este cuadro no me inspiraba mucho, así que decidí hacerlo un poco en broma ;-))
MERCÈ.- Mira la meva nena!! ;-))
Sí, ja sé que tu sempre has gaudit d'una immensa fortuna i la meva riquesa és més recent... Bé, ja pensaré que et regalo que... ui!! Ja som a dia 24!! MOLTES FELICITATS, GUAPÍSSIMA!! :-)))
VERO.- També, també ;-))
Si fos multimilionària aniria amb tu a algun supermercat d'aquests que tu coneixes de "crafts" i el buidaríem... No ens estaríem de comprar res!! :-DDD
ANNA.- Bé, si són bonics en podríem parlar... Necessitaria algun quadre en tons ataronjats per la saleta :-))
Asumpta, los comentarios en el blog de futbol se acabaron por mi parte.
ResponEliminaMe cansé de tanta barbaridad y tanta ofensa. No te cuento de la agresividad de los comentarios.
La verdad es que hay cosas mejores que hacer, como visitar el blog de una cicuentona entrañable JAJAJAJA
Un saludo.
M'encanta com assenyales "trets"que no afavoreixen gaire amb un humor molt especial. ^0^
ResponEliminaERNESTO.- Yo tampoco creo que pase muy a menudo... A mi con lo de Pérez Reverte ya me dejaron muerta :-))
ResponEliminaNo sé si te gustará mucho mi estilo de blog: igual pongo fotos de nubes, que una canción, un comentario de libro, celebramos una victoria del Barça, escribo un relatito... Pero ya sabes que eres siempre bienvenido! :-))
ESBORRALL.- Moltes gràcies!! ;-))
La veritat és que la foto no m'inspirava gens... i al final em va donar per aquí ;-))
Assumta quan vas a aquestes subastes portes aquells barrets tan "estupendus" que porten aquelles senyores que veig a les fotos?. M'has fet passar una bona estona!!!
ResponEliminaMolt bon relat d'alta societat. Suposo que el barret era bonic. ;)
ResponElimina