Fa temps vaig tenir una conversa en un blog (probablement a ca la Mireia, però no n’estic segura) i que es va repetir fa poc en el blog “Llibres i punt” d’en XeXu... Comentant “La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey” ell deia que no l’atreia l’idea de llegir-lo perquè el considerava un “llibre per dones”, sense que això impliqués en absolut res de negatiu. A mi aquesta distinció em va fer gràcia i li vaig posar aquest comentari:
"A mi no em sap gens de greu reconèixer que és perfectament possible que hi hagi un cert tipus d'històries que puguin "atrapar" més fàcilment els gustos de les dones i altres que agradin més als homes, sense que això impliqui cap altre cosa :-)" (...)
"Un dia vaig dir que ho faria i al final no ho vaig fer: Vaig dir que li proposaria a en Josep Lluís que el llegís i que, si a ell li agradava, m'atreviria a recomanar-te'l amb tota tranquil•litat... i si a ell no li agradés, doncs no passaria res... (...)"
Avui em fa molta il·lusió poder dedicar aquest post a en XeXu, tal com li vaig prometre i, de passada, enviar un petó públicament al meu marit, perquè és un sol d’home ;-)
En Josep Lluís aquesta tarda, escrivint la ressenya
RESSENYA D'EN JOSEP LLUÍS
Fa dos dies que vaig acabar de llegir aquest llibre. La seva lectura em va ser “imposada” per la meva dona. El seu argument era que calia que fes una ressenya pel seu blog i, en particular, m’havia de fer una opinió sobre si era un llibre especialment dirigit al gust dels lectors masculins o femenins.
En primer lloc, he de dir que si hagués trobat aquest llibre exposat en una llibreria, molt probablement l’hagués ignorat completament. Però un cop llegit, he de reconèixer que sí, que m’ha agradat i força.
No crec que hi hagi uns gèneres literaris més masculins o més femenins que altres. Tampoc crec que pel fet que un llibre hagi estat escrit per una dona el farà més acceptat per aquestes; de la mateixa manera que no crec que un autor masculí hagi de trobar més quantitat de lectors entre els homes que entre les dones.
Aquest llibre té una sensibilitat indubtablement femenina, però això no suposa que no hagi pugut captar, si més no, una part de la seva essència.
A més, en “La s. l. i d p. de p. de p. de G.” hi apareixen tres elements que me’l fan interessant:
1r.- Sóc un apassionat del gènere literari dels Diaris, Memòries, Cartes, etc. Inclús d’un llibre com aquest en que veiem tota una novel•la desplegada en les cartes que els personatges s’envien els uns als altres
2n.- L’ambient entranyablement “british” que traspua tot ell, malgrat haver estat escrit per una nord-americana. Ho sento, sóc anglòfil des de que tinc ús de raó. Coses pitjors hi deu haver!
3r.- El fet de que tot el que s’hi explica es desenvolupi durant la II Guerra Mundial i la més immediata postguerra. Per mi, el més interessant del segle XX va tenir lloc en les dècades dels anys 30 i 40. Sempre és bo veure com, enmig de les més grans tragèdies humanes, hi ha persones que saben guiar-se per l’amor, la generositat i l’heroisme per damunt de tot.
Si el voleu llegir, bé i si no, no passarà res. Una salutació per a tots!!
Lletra d'en Josep Lluís
Molt bona ressenya i que he llegit amb molt de gust. Una novel.la entranyable i que està clar pot agradar a tothom amb sensibilitat. Una abraçada i molts records!
ResponEliminaNo sé perquè hi ha llibres que fan mandra... amb raó o sense i no crec que sigui qüestió d'homes i dones. A mi aquest me'n fa i sempre que en parles penso... segur que m'agradaria, però no m'hi acabo de llançar.
ResponEliminaAlgun dia, però segur que em decidiré!
Jo sóc dels qui el veu com un llibre de sensibilitat femenina (dues autores i un pastís) i per això li vaig regalar a la meva dona, a qui també li va agradar.
ResponEliminaA banda d'això, és un llibre del qual no m'agrada la portada, i això també influeix molt. Tanmateix, després de llegir la teva ressenya, he decidit llegir-lo. El tercer punt m'ha acabat de convèncer.
Salut i lletres!
Molt bé, et semblarà bonic tornar-me a llençar les feres a sobre per les meves distincions de llibres! Ara em tornaran a fotre bronca!
ResponEliminaM'agrada veure com, la gent amb la que ens fem habitualment mantenen la seva idea, la Kweilan i la Carme sempre s'han mostrat contraries a la meva idea (que per cert, mantinc ferma), i a tu gairebé t'havia convençut!
Sigui com sigui, em veig obligat, un cop més, a dir a tothom que no és e absolut despectiu dir que un llibre és per dones. És la manera ràpida de dir una cosa que els altres anomeneu amb eufemismes, perquè sou més políticament correctes que jo, que sóc un animalot. Llibres de sensibilitat femenina, molt bé, doncs això. Li podem dir així a partir d'ara. Jo seguiré dient que són llibres per dones. Posaré un altre exemple, una autora que escriu llibres que solen llegir només dones, a veure què en penseu si n'heu llegit res: Marian Keyes. En canvi, us puc dir un autor que seria exclusivament per frikis, que a mi m'agrada molt, i que difícilment agradaria a les dones i tampoc a molts homes: Neal Stephenson.
I ja està bé d'aquest color, que sempre parlem del mateix.
Anem al llibre. Primerament, felicitar en Josep Lluís per la seva ressenya. Només una pregunta, per ell, que estaria bé que pogués contestar, però dubto que pugui donat el règim dictatorial que impera a casa vostra. A part de ser obligat a punta de pistola a llegir aquest llibre, també t'estaven apuntant amb una arma a l'hora de fer-ne una ressenya tan positiva? No res, simple curiositat, eh?
La ressenya és bona, però en faig la meva interpretació, que malauradament, pels meus gustos, no serà tan agradable.
1. M'avorreix molt llegir llibres de diaris i de correspondència, per a això tinc els blogs i els prefereixo de totes totes.
2. No tinc una estimació especial per l'ambient britànic clàssic, que trobo una mica caspós i carrincló. Ei, sense ofendre, eh?
3. Defujo les històries ambientades en la guerra, la post-guerra, i tot això. Si he de llegir sobre història, ha de ser anterior. La guerra com a tal... doncs què vols que et digui.
Així que, com veieu, és un llibre que s'adapta perfectament als meus gustos. Em temo que... no passarà a formar part de la meva infinita llista de llibres que no para de créixer i créixer. I que potser seran més dolents, o més ximples. Però caram, com em distreuen!
Per acabar m'agradaria dir que tot aquest comentari és amb bon rotllo, que potser sonava una mica sorneguer, però que penso que, a aquestes alçades, el puc fer en aquesta casa. Ja sabeu, el tio que odia els paraigües, que roba canelleres de les estàtues, que llegeix caminant... no es pot esperar massa res de mi.
Apali, que ja estem. Que avui m'ha sortit un comentari Assumpta-like! Però l'ocasió s'ho valia. Moooooooltes gràcies perla dedicatòria.
El vaig llegir perquè el vaig conèixer per l'Assumpta, arran de concurs del 100è joc literari d'en Jesús M. Tibau i haig de dir que em va agradar molt.
ResponEliminaEm passa com al Josep Lluís, les biografies, llibres de cartes, etc. m'atrauen molt.
És un llibre molt agradable de llegir i un cant a l'amistat. En definitiva, molt recomanable per a tothom que la valori i que tingui sensibilitat.
Carme, crec que t'agradarà. :-)
Assumpta, si el Josep Lluís ja ha fet una ressenya, aviat el veig amb un bloc... ;-)
Molt bona ressenya, Josep Lluís!
Bona ressenya sí senyor! no crec que hi hagi llibres per dones i llibres per a homes...potser hi ha temàtiques o històries que atrauen més a uns que altres però res més ....
ResponEliminaKWEILAN.- M'alegra moltíssim que t'hagi agradat, tant la ressenya com el llibre :-))
ResponEliminaRecords donats, guapa!! ;-))
CARME.- Estic segura que t'agradaria!! Vaaaa dona!! Ja m'ho diràs! ;-))
(Hauré de començar a pensar en demanar comissió a l'editorial jeje)
PUIGMALET.- Iuuuuuuupiii!! Ja li he dit a en Josep Lluís que ha convençut a un home de llegir-lo jejeje
De fet, si tu tens el llibre a casa, ja no ho tens difícil...
Em diràs si t'agrada? ;-))
XEXU.- I tant que n'ets d'animalot, eh? :-PP
Com ho puc fer per convèncer-te de que el llegeixis, fill meu?
Mira, la lletra no és petita, les tapes són toves i és agradable de llegir, per tant el podries portar per llegir-lo pel carrer ;-))
Mira que diu la Kweilan: "pot agradar a tothom amb sensibilitat" i tu, en tens de sensibilitat.
Fes-me cas una vegada a la teva vida, home! :-)
Ah!! I al Josep Lluís no el vaig amenaçar amb cap arma... Només li vaig demanar que "el comencés a llegir" i que si arribant cap a la pàgina 50 no li agradava, el deixés.
La ressenya diu coses bones perquè li ha agradat de veritat!! (val que jo estava al davant mentre l'escrivia, però ho ha fet lliurement jaja)
Ets un desastre i, com a venjança, multiplicaré la llargada dels meus comentaris al teu blog :-D
Marian Keyes? Admeto que no la conec. En demanaré referències ;-)
Ah! De res... m'ha fet gràcia dedicar-te el post... les promeses s'han de complir :-))
RITA.- Sí, definitivament, he de demanar comissió a l'editorial :-))
Aquest XeXu és un tossut i com va dir que "no" al principi, doncs ara es vol mantenir jeje
Moltes vegades li dic que es podria fer un blog i parlar de coses de llibres (o del que volgués, clar)... el problema és que només tenim "un" ordinador... i... ejem... sol estar ocupat :-))
ELVIRA FR.- Moltíssimes gràcies!! ;-))
Sí, de fet en XeXu vol dir això ;-) i la gràcia és que jo també ho penso, que hi ha temes que ens poden agradar més a les dones o als homes, però no és el cas d'aquest llibre :-))
estimada Assumpta, eixuga bé el teclat que l'has deixat ple de baves! jejejejejje
ResponEliminaMuaaaaaaaaaaaaas!
Assumpta no em pressionis tan en Xexu que ha llegit 'Esmorzar a Tiffany's' i això necessita un procés de recuperació extraordinari... jeje.
Jo també penso que hi ha un tipus de llibres que són més... femenins, diguem-ne. També sóc animalota, per això en Xexu m'estima una mica, vès.
M'agrada la ressenya d'en Josep-Lluís. No sé si llegiré el llibre, però.
Josep-Lluís... hola!! :)))
No l'he llegit però no em faria res fer-ho, vull dir que no hi crec gaire en aquestes etiquetes a priori.
ResponEliminaAra bé, com que hi ha més libres dels que no podrem mai llegir, el que si és veritat és que aquestes etiquetes fan que t'hi apropis a més ganes o menys.
A mi m'agrada llegir coses molt variades depenent del moment i n'estic segur que a les dones també. Em sembla que ja t'ho vaig dir, així que em cito a mi mateix: "M'agrada llegir de tot, sempre que tot el que llegeixi m'agradi" :-))
Per cert, felicita a en Josep Lluís per una ressenya tan ben feta!
Bona lletra, la del teu marit, hi, hi :-P
ResponEliminaNo és un llibre que m'hagi cridat mai gaire, però si dieu que és tan bo, potser haurem de fer un pensament.
Aquest home val un imperi!!! Bé, ja li faré jo dos petons quan el vegi el dia 19!! hahaha
ResponEliminaL'haurem d'apuntar pre llegir-lo, tot i que el nom del llibre no és gaire cridaner.
En Josep Lluís s'hauria de fer un bloc, o conquerir-te'n (en termes blocaires, clar) una part.
ResponEliminaCrec que valdria la pena llegir-lo!
*Sànset*
Apa, com m'he divertit amb erls comentaris...
ResponEliminaNomés volia dir amb permís dels implicats és que m'identifico molt més amb els tres punts d'en Xexu, que amb els d'en Josep Lluís.
Ara, jo soleta faré la ona, sí, sí, per coicidir amb en Xexu, ja que sovint em sembla que discrepem de coses (amb tot el carinyo, això sí).
I fixa't tu quina cosa! ells dos són homes i jo dona i ells no coincideixen i jo si amb un d'ells... je, je, je...
Amb això... m'allunyo del llibre , ja ho sé, però c ad a cosa al seu moment. Potse r li arribarà el dia, és possible!
Gràcies, assumpta, ets genial!
I l'animalot també, genial Xexu! I en Josep Lluís per descomptat...
En Josep Lluís és, tal com ja sabia, un tros de crack al que, ara mateix, li atorgo el premi "Crack de cracks out of Catosfera" per aquesta resenya tan espectaculà i per tenir una dona tan espectaculà.
ResponEliminaI al Xexu, pels seus comentaris també sempre tan espectaculàs, un "Crack de cracks dels comments" perquè sí, perquè s'ho mereix de totes totes.
jo ja el vaig llegir i, tot i que al començament em va costar una mica entrar, em va agradar força
ResponEliminaEt diré si m'agrada i també si em desagrada. Salut i llibres!
ResponEliminaQuina gràcia! El vaig comprar perquè la portada em va semblar poc menys que vomitiva i de tant en tant m'agrada posar a prova els meus prejudicis. Total, que en aquest cas em va passar que malgrat el to carrincló de tot plegat, el llibre em va divertir.
ResponEliminaM'ha agradat molt la ressenya d'en Josep Lluís per dos motius: primer per la introducció que fa i després perquè els tres punts que presenta penso que són els tres punts claus del llibre.
I una mica d'autobombo. Vaig fer una mini ressenya aquí (més curteta que aquest comentari, em temo). http://llegirdenit.wordpress.com/category/mary-ann-shaffer/
I per acabar (jo que no estic acostumada a fer comentaris llargs, avui m'hi llenço) volia comentar que li vaig deixar a la meva àvia (una àvia que llegeix , que canta en una coral i que té molt bona mà amb les plantes, vaja una ànima suposadament sensible i femenina) i em va dir que li havia semblat horrorós.
M'ha encantat llegir el post i els comentaris.
Salut.
Jo també sóc anglòfil, futbolísticament parlant, és clar.
ResponEliminaEstà molt bé la ressenya, tot i que això no vol dir que m'hagin vingut ganes de llegir aquest llibre, més que res perquè a la meva habitació hi ha una prestatgeria on els llibres més privilegiats fan cua per ser llegits i calculo que acabaré cap a l'any 2034, si tot va bé.
Adéu!
Me encantó la reseña que hizo tu esposo.!!
ResponEliminaFelicitaciones.
Un beso Assumpta
au, va compartiu l'ordinador i que en Josep Lluís faci un blog!!!
ResponEliminauna ressenya molt bona. A mi em va agradar molt. Però no perquè fos un llibre de dones, sinó perquè em va agradar les històries i el que desprenien els personatges.
O potser això és el que volem dir amb un llibre de dones? Sóc de les que sovint fa servir aquest terme. Llibres per a dones.
I per mi no és despectiu, sinó que el faig referir quan parlo de llibres que parlen de sentiments, d'emocions,... i potser els homes no senten, ni són sensibles? Perquè no haurien de llegir aquests llibres? bé a mi tb m'agraden els llibres de misteri, d'acció, aventura....
Però si, el diferencio. M'agrada quan algun home li agraden aquests llibres. els fa especials, perquè tenen una sensibilitat diferent, que pocs homes s'atreveixen a dir que tenen, que són sensibles i que els agrada aquest llibre. que es poden emocionar. Sempre han de semblar tan durs...
Jo me’l vaig comprar per Sant Jordi l’any passat.
ResponEliminaMe’l va recomanar l’Assumpta.
Ara l’estic llegint. No l’agafo gaire, per cosa del temps, però la veritat que el trobo molt amè.
M’agrada força. M’ho passo bé llegint les cartes.
Jo també el recomano.
Hola Assumpta,
ResponEliminacorro per aquí, però vaig de bòlit, per això no escric gaire últimament... Però et llegeixo sempre!
El teu home té una lletra molt sexy, ho sabies???
;-)
Un petonàs!
Como bien decis tu marido es un hombre único, mirá el trabajo que se ha tomado por amor a ti, pero lo bueno es que le gustó y que además pudo llegar a la sabia conclusión que todos los libros pueden gustar independientemente de si el autor es hombre o mujer, lo que atrapa es la trama, el lenguaje, lo que llega al alma. Besos y un gracias a tu esposo, tía Elsa.
ResponEliminaEn veure tantes opinions sobre aquest llibre, ja m'has fet sentir ganes de llegir-lo.
ResponEliminaQuan acabi els tres que tinc agafats en prèstec de la Biblioteca, miraré si el trobo.
Quin bon tandem que feu en Josep Lluís i tu!!
Una abraçada.
Aquest el tinc a la llista de fa dies, ara m'has acabat de convèncer.
ResponEliminaELUR.- Jajajaja ja està eixugat! ;-))
ResponEliminaNo, no, si jo també ho penso això... No em sap gens de greu admetre que determinats temes poden agradar “més” a les dones o als homes... Només faltaria que fóssim absolutament iguals, que avorrit!! Jajaja
El que jo volia demostrar és que aquest llibre, malgrat que admeto que potser pugui tenir més èxit entre el públic femení, és també perfectament “apte” per a homes... Aquest llibre és un cant a l’amistat... Gent que ho passa malament i, tal com poden, miren d’ajudar-se els uns als altres i, a més, s’ha de remarcar el paper important que tenen els llibres, la lectura, en tota la història ;-)
Crec que t’agradaria!! (I ho dic de veritat...) va, dona, ajuda’m en la “Missió XeXu!!” :-PP
McABEU.- Per a tu tinc una missió “especial” jejeje (i si “cola”, de passada t’hauràs llegit el llibre)
Per què no el llegeixes i en fas un enigma, endevinalla, mots encreuats, acròstic o el que vulguis? ;-))
Es tractaria (jo, per demanar que no quedi) que la gent que no l’ha llegit també ho pogués resoldre... però que així els hi vinguessin més ganes de llegir-lo :-DD
Ah! La teva frase “M'agrada llegir de tot, sempre que tot el que llegeixi m'agradi" s’assembla una mica a la meva “Un llibre bo és aquell que m’agrada” ;-))
P-CFACSBC2V.- Jejeje sí, ehem... la lletra un pèl complicadeta ;-)
Ell sempre ha estat molt més bon estudiant que jo. De fet, ell era molt bon estudiant, més intel•ligent i responsable... i jo d’aquelles que ho deixaven tot per l’últim dia... A primer de carrera, al juny només en vaig aprovar una (no és broma, no)... Llavors vaig pensar que potser havia arribat el moment de posar una mica de seny i al setembre vaig aprovar totes les altres. Però, clar, vaig haver de demanar apunts per l’estiu i tal... Ell es va estranyar que no els hi demanés a ell... Ara ho entens, oi? ;-))
Va, Pesé!! Si us plau! Llegeix-lo!! I en fas un post (si vols, clar)... I si no t’agrada ho dius clarament, eh? de veritat! M’encantaria que el llegissis! :-DD
JORDI DE LA BANYERA.- Jajaja, sí que ho val, sí... És molt bona persona, molt maco ;-)
El dia 19, dia de la “Promesa per haver guanyat la Lliga”, segona trobada bloguero-anginesca... voldré veure com li fas aquests dos petons!! ;-))
Vaaaa, tu que ets tan bon lector!! Anima’t a llegir-lo!!... si a tu t’agrada potser sí que el convenceries a en XeXu... com coincidiu en moltes coses, doncs encara et faria cas ;-))
SÀNSET.- Aplaudiments per a tu!! Si el llegeixes et donaré un premi... No sé, un post dedicat, per exemple ;-))
Ja li he dit moltes vegades que es fes un blog (eps, el meu és meu!! Jajaja) però, tot i que no diu un “No” radical, tampoc li atrau massa tenir-ne un perquè, en realitat, tampoc té molt de temps. Tot i que de tot el món d’Internet, els blogs són el que més li agrada (no entén que la gent s’enganxi al Feisbuc, per exemple) i jo moltes vegades li explico posts dels vostres i fins i tot algun el llegeix... vull dir que no li desagrada, no ;-)
CARME.- Jajaja jo també he rigut molt amb tots els comentaris!! ;-))
Ah! Ara que veig que coincideixes amb en XeXu t’inclouré a la meva “creuada” particular perquè llegiu el llibre!... Et donaré altres arguments (ja que no ets anglòfila, ni t’agraden els llibres on la guerra és el transfons, ni els que van de correspondència)
1.- L’amor als llibres és un punt important a la novel•la.
2.- L’amistat sincera és un altre punt important.
3.- Dins d’unes circumstàncies dures, és un cant a l’optimisme, a la superació... A no deixar-se paralitzar per la por, perquè si ens aturem deixem de viure i els protagonistes no es volen deixar vèncer (això t’agradarà segur jejeje)
A veure si amb això “t’apropes” al llibre ;-)
Tu sí que ets genial!! ;-))
ÒSCAR.- En XeXu és crack de cracks dels comments, en això estic totalment d’acord... I la forma que té de respondre tots els que li deixem al seu blog també és espectaculà ;-))
ResponEliminaI d’en Josep Lluís... què t’he de dir jo que tu no sàpigues? Jajaja... Encantat amb el seu “Crack de Cracks out of Catosfera”... Moltíssimes gràcies!! :-DD
JESÚS M. TIBAU.- Doncs és cert! ;-)) a mi les primeres cartes també em van costar una mica, fins que no vaig començar a conèixer “qui era qui”, però aviat vaig saber qui era l’escriptora, l’editor, la secretària de l’editor, l’amiga... i ja em vaig ficar totalment dins el que s’explicava ;-)
Doncs estic molt contenta que t’agradés!! ;-))
PUIGMALET.- I tant!! La veritat per davant de tot! Si no t’agrada ho pots dir amb tota llibertat!! ;-))
MARTA.- Ai quina gràcia!! Jajaja Jo me’l vaig comprar perquè em va fer gràcia la tapa i el títol tan surrealista! És ben veritat que els gustos de la gent són ben diferents!... Però el més important és que et va agradar! ;-)
Vaig anar ahir a llegir la teva ressenya... Ah! res d’auto-bombo, que jo també ho faig moltes vegades això de linkar comentaris meus quan va del tema... vas fer bé de deixar-l‘ho ;-)
I ara m’has deixat parada amb això de la teva avia... De fet li hauria d’haver agradat... I si li fas llegir una segona vegada?? (És bromaaa!! Jajaja)
Moltes gràcies pel comentari! ;-)
ALBERT.- Jo sóc bastant anglòfila en tot, i ell també (per això prenem te! Jajaja)
Ostres, l’any 2034... falten 24 anys!! Jo en tindré 72... bé, llavors esperaré la teva ressenya, que tu encara seràs jove!! ;-))
MARISA, el rincón de mi niñez.- Muchísimas gracias!! ;-))
Él está sorprendido y contento con tantos comentarios... A ver si al final sí que se animará a tener un blog jejeje
RITS.- Eeeeei, quin comentari tan xuloooo! ;-))
Sí, estic d’acord amb tu, perquè jo també entenc aquesta distinció que fa en XeXu i, tot i que em fa molta gràcia, no hi trobo res dolent ni negatiu en absolut... Ara bé, que un llibre pugui semblar “especialment” més femení, no treu que un home també en pugui gaudir.
Recordo que d’adolescent vaig llegir dos llibres de pirates d’en Salgari i em van encantar... i una vegada van arribar a les meves mans unes novel•letes curtes, d’aquestes barates, de ciència ficció i de “l’Oeste” i també les llegia sense cap problema (les de Ciència ficció m’agradaven més)
En quant a cedir-li l’ordinador... Si et dic que, per respondre aquesta tanda de comentaris m’he passat més de DUES HORES SEGUIDES què pensaràs? ;-) Doncs és cert! ;-)
El que m’agradaria molt és que es pogués comprar un portàtil, crec que li faria il•lusió... Haurem d’estalviar perquè en les travesses no tenim sort (aquesta setmana vaig fer un “10” i no vaig cobrar res de res) ;-)
Ma. VICTÒRIA.- Què bé que t’estigui agradant!! Em dónes una alegria ;-))
A veure si li dónes una bona empenta, que encara et deuen quedar unes quantes sorpreses per descobrir jeje.
M’alegra que també en faci’s la recomanació ;-))
KUDIFAMILY.- Uaaaaau!! Això de la lletra sexy li he de dir!! ;-))
Ell em va dir que havia entrat des de la feina a mirar els comentaris, però no sé si el teu ja estaria posat i tampoc té massa temps per fer-ho, així que això li dic tan aviat com arribi aquest vespre ;-))
I no pateixis, xiqueta, ja sé que tens moltíssima feina, guapa!!! :-DD
TÍA ELSA.- Muchísimas gracias por los piropos a mi marido ;-))
ResponEliminaEn este punto, tanto tu como jo somos afortunadas, hay que reconocerlo! Jejeje
La verdad es que, como decimos aquí “és un tros de pà” (es un pedazo de pan: de buena persona jeje) Besotes!!!
MONTSE.- Doncs em faria molta il•lusió si el llegissis tu! Crec que t’agradaria (i després m’ajudes a convèncer a la Carme de que el llegeixi ella jajaja)
Ei, jo en sé d’uns que també fan molt bon tàndem ;-)) Petonassos!!
JOMATEIXA.- Ostres, què bé!! ;-))
Doncs li diré al meu marit que ha convençut a unes quantes persones i estarà molt content!! ;-)) Ja ens diràs que et sembla, eh? :-)
Que el llegeixi i, a més. que en faci un enigma????
ResponEliminaCrec que és hora que ho confessis...
Quan et paga l'editorial per la promoció? :-DDD
Però per altra banda ja saps que m'agraden els reptes, per això t'informo que acabo de consultar el catàleg online de la biblioteca de Vila-seca i veig que el llibre està "disponible" (que ja és mala sort :-DD), així que potser (i només dic potser) farem alguna cosa. ;-)
McABEU.- Jajaja em moro de riure amb aquest "que ja és mala sort" ;-))
ResponEliminaMira, de veritat, si quan l'hagis llegit veus que no t'agrada quedes totalment alliberat de fer-ne enigma o endevinalla amb tema relacionat... És més, si no t'agrada ho pots dir a tothom (al XeXu i a la Carme també) ;-))
Ai, xiquet, tinc la mateixa comissió (el mateix tant per cent) que tinc del Viena i de les sabates Pikolinos!! ;-))
D'acord, de moment me'l llegiré i després ja et diré el què.
ResponEliminaAixò de l'enigma no ho veig tan clar però no hi ha res impossible, no? :-)
I això de la comissió, com que ja m'ho pensava que no seria gaire! :-DD
Sí, això de l'enigma és fàcil (jejeje) no cal que sigui estrictament sobre el llibre sinó sobre pastissos, o Guernsey, o coses relacionades ;-))
ResponEliminaDe petit, com que era molt aficionat a la lectura, a casa, pel sant, per l'aniversari, per reis, em compraven, entre d'altres, aquells llibres de l'editorial Bruguera que venien il·lustrats i que eren, molts d'ells, títols de grans novel·les resumides per al públic infantil. Segons quins títols eren considerats que anaven dirigits als nens i segons quins altres anaven dirigits a nenes.
ResponEliminaA mi em feia molta, moltíssima gràcia un títol: “Alícia en el País de las maravillas” (eren en castellà tots), però... aquest era un dels títols “considerats” per a les nenes.
Doncs bé. Una nena del veïnat es deia Alícia, i recordo que un estiu (encara preníem la fresca al carrer) li van regalar. Ella el mostrava -o això em va semblar- fense la “fanfa”, i recordo perfectament -quines coses, oi?- l'enveja que vaig sentir. Li vaig dir si me'l deixava mirar..., i em va dir, despectiva, que no!, que no era un llibre per a nens.
És lògic, oi, que no cregui que hi hagi novel·les dirigides als homes o a les dones? :))
Perquè vegis que et faig cas, t'informo que ahir la vaig començar a llegir.
ResponEliminaUna primera impressió?. M'agrada, la prova és que en una sola sessió ja m'he llegit una quarta part del llibre. No dic res més, m'ho guardo per un post... ;-))
ASSUR.- M'ha encantat la teva història!! :-) Imagino un Enric petit volent saber com era aquell País de les Meravelles i dient-li que no era per nens... Espero que després el poguessis llegir ;-)
ResponEliminaActualment està de moda perquè han fet una peli i els llibreters estan traient totes les seves versions... N'hi ha de precioses, ho vaig veure a l'Abacus ;-))
Si llegeixes aquest ja m'ho diràs, eh? ;-))
McABEU.- Uaaaaaaaaaau!! Quina gràcia!! :-DD
Molt bé, molt bé, no et pregunto res més jejeje... esperaré :-DD