A Barcelona, els meus germans hi van anar, amb els meus dos nebots. El nebot gran (gairebé 17 anys) pel seu compte, amb els seus amics. I el nebot petit (gairebé 12 anys) amb els meus germans. Però... oh! Si s’emportaven les estelades a la mani, al balcó havien de penjar una quadribarrada normal... També està bé, clar, però els hi feia més il·lusió penjar també l’estelada. Solució?
Aquesta senyora tan guapa és la meva marona (sí, la que em fa les bates)
Està tunejant una senyera! ;-) La idea li va venir en un moment. Amb la funda d’un coixí quadrat de color blau, doblegat per la meitat, va tenir el triangle... i amb paper de cuina va fer l’estel... ho va cosir amb molt de compte (i amb el braç trencat!!)... i ja van tenir la bandera per penjar al balcó!!
Imagineu la gentada que va anar a la manifestació... Sumeu tots els que teniem moltes ganes de ser-hi però no hi vàrem poder anar i... penseu que, entre tots ho aconseguirem!!
Quina marona més maca! i que llesta!!!! li remets les meves salutacions! ara ja sé d'on et ve això dels treballs manuals i del cosir!
ResponEliminaVa ser tant tant gran Assumpta! tant maco! ei ma mare té una estelada penjada al balcó .....és clar que no és de confecció pròpia...
ResponEliminaQuè fàcil és fer-se la teva pròpia estelada! Bé, fàcil per qui sap cosir, és clar. Ta mare sí que en sap, pim pam, estelada al balcó.
ResponEliminaEstem més a prop que mai, però no sé quantificar això. Veurem si ho arribem a veure, almenys la il·lusió la posarem, i si ens posem d'acord prou gent, serà possible, segur que sí.
Jo tampoc hi vaig poder ser, també me'n moria de ganes.
ResponEliminaPerò cada cop som més i tens raó, encara em faltàvem un munt.
Visca Catalunya, nou estat d'Europa!
Visca la mare de l'Assumpta!
Tens una mama molt eixerida, Assumpta! I a més, amb un sentit molt pràctic de les coses; ja ho diuen, que els testos s'assemblen a les olles!
ResponEliminaUna abraçada!
Un dia històric Assumpta, jo vaig cridar per tu!!!! Independència!!!!!
ResponEliminaEl meu pare també ens va polir les tres estelades que portavem!
ResponEliminaaaaa, estic contenta de conèixer la teva marona!!!
ResponEliminacuida-la que de mare només hi ha una i aquesta es de competició....
ResponEliminaELFRI.- Sí, és tota apanyadeta ella hehehe
ResponEliminaEl que faré serà dir-li que llegeixi els comentaris, que li farà gràcia ;-))
Sí, la meva germana ja m'ho ha explicat... Jo vaig ser a la del juliol del 2010 i diuen que aquesta d'ahir va ser el doble... Històric!! :-))
XEXU.- Ella sap cosir molt bé ;-))
Tu no quantifiquis, tu quedat amb la sensació que vas viure un moment històric... ja veuràs com tot això és un bon i gran pas endavant! :-))
CARME.- La meva germana m'ho diu també, que coneix molta gent que hi volia anar i no va poder, gent que, de cor, s'hi unia... Som molts!! :-))
Hehehe visca la meva mare!!
Visca Catalunya Independent!!
GALIONAR.- Em farà il·lusió quan ella llegeixi els vostres comentaris hehehe
En aquest cas l'olla en sap molt més que el test :-))
MARTA.- Eeeeei, gràcies per cridar per mi!! :-DD
Hahaha i doncs? Les ha penjat? :-))
Ella també estarà contenta de llegir el teu comentari, segur!!
JOAN GASULL.- Hahahaha quina gràcia!! ;-))
Sí que és de competició, sí... és molt maca, molt animada, amb un esperit molt alegre :-))
Què maca és ta mare!!
ResponEliminaSi visquéssiu a la cantonada li diria si m´ensenyava a cosir.
Feu un bon equip, mare i filla!!
Oi que li donaràs una aferradeta de part meva?
Bona nit!
si es que les mares....
ResponEliminaara veig que la genetica no falla
petons a les dues
Un deu per ta mare, una artista de la confecció, com tu! Petons
ResponEliminaLa meva mare també és l"encarregada" de les senyeres de casa. Una mare esplèndida la teva, sort en tenim d'elles! :)
ResponEliminaAi Assumpta... quina preciositat aquestes fotos! Tens una marona que me la menjaria a petons! Amb el braç trencat i fent una estelada artesanal! Això no té preu, Assumpta.
ResponEliminaAra veig d'on venen les teves habilitats manuals amb les que ens sorprens tot sovint!
Jo tampoc vaig poder ser a la mani, ja ho saps. Així que al milió i mig ja hi poden anar sumant uns quants milers de persones més que el dia 11 no vam poder ser als carrers de Barcelona. Encara en som molts més, molts més!
Fes-li un potxó ben gros a la teva mare de part meva! S'ho ha ben guanyat! I ella m'ha robat un raconet al meu cor!
Ja està clar d'on et ve la traça i el teu art de creació!!
ResponEliminaUna abraçada.
Una molt bona idea, aquesta de tunejar la senyera. :-))
ResponEliminaCom ja t'han dit, ha quedat demostrat d'on has heretat les teves habilitats en les manualitats. ;-D
Felicita la teva mare i fes-li una gran abraçada de part meva!! :-)
Quina bona pensada, ai les mares, són aquest gran tresor que alguns encara tenim el privilegi de gaudir, i compartir moments, com aquest que sempre, cada 11 de setembre reviureu eternament, el de la marona i l'estelada tunejada, sona com a relat d'un conte.
ResponEliminaUna abraçada ben forta, especialment per a la teva mare!!!
M'ha encantat de conèixer la teva marona! Em recorda la meva, quan cosia. Ara canta i canta, sense parar. Cuida-la!!!
ResponEliminaDóna-li força al braç, com la cançó, i llum als ulls. I una abraçada molt gran perquè és tan genial com tu.
ResponEliminaSóc la Mercè, la germana de l'Assumpta, la que viu amb la que sembla que és la protagonista del dia. Ella no té blog, ni sap massa com funciona tot això, peró li he fet llegir els vostres comentaris i diu que no n'hi ha per tant, que tant de bó tot fos tan fàcil com això. (Evidentment, això ho diu ella, que en sap molt, a mi m'hauria costat moltíssim). Diu que moltes gràcies, que rep amb molt de gust les vostres abraçades, i que espera que us arribin les que ella us envia a tots.
ResponEliminaMira-la que eixerida!
ResponEliminaDoni-li un petó molt fort de part meva!
Molt bé, molt més espavilats que jo que vaig canviar l'estelada per la senyera "normal" per anar a la mani. Jo i la gran majoria al meu carrer doncs en sortir cap a Barcelona havien desaparegut moltes i moltes estelades :)
ResponEliminaQuina marona més eixerida que tens! Fins i tot amb el braç envenat cus! Si és on hi ha problemes.... sempre hi ha alguna solució! M'encantaria saber cosir....
ResponEliminaGaudim d'aquets moments de joia i preparem-nos per les vexacions i el menypreu d'altris. Però nosaltres estem vacunats contra tot tipus de malaltia. Crec fermement que estem en bones mans. Ara respirem a fons i disfrutem de la treva.
ResponEliminaAssumpta, jo hi vaig ser-hi per tu. No t'amoïnis, és clar que s'han de sumar moltes més persones. I tant.
ResponEliminaMolt xula la senyera tunejada i més autèntica que no pas comprar-la al xino (que son, en bona part, qui s'han carregat la indústria tèxtil catalana...)
Aviam què passarà ara.
ps, per cert, acabo de llegir el discurs que ha fet el Mas a Madrid, i sense que serveixi de precedent i xq vegis que intento ser objectiva, m'ha agradat.
M'ha agradat en clau nacional (en clau política de retallades i econòmica, ja no, crec que es podrien haver fet moltes altres coses que no s'han fet i que no es pensen fer). Esperoq ue continuï sent valent (xò per això val més la teva confiança, xq ja saps que hi desconfio).
Un petó!
Em declaro MOLT fan de la teva marona, molt i molt!!!
ResponEliminaPetons per totes dues i per en Josep Lluís també, va... hehehehe
Una abraçada guapa!
LLUNETA.- Sí que ho és, sí ;-))
ResponEliminaLlàstima de Mediterrani! s'ha perdut una alumna motera!! hehe ;-)))
Ella també us envia abraçades!
SARGANTANA.- Lamentablement -per a mi- el físic genètic no l'he heretat gens i ella és bastant més traçuda que jo... però sí, a les dues ens agrada això de les manualitats :-))
Petonassos!!
SÍLVIA.- Que contenta segur que s'ha posat amb aquest deu!! ;-))
Ella en sap moooooooolt més que jo! ;-))
Petons!!
CLIDICE.- Ja tens raó, ja... són fetes d'una pasta especial... D'una pasta molt bona :-))
PORQUET.- Sí, pobreta, va caure i es va trencar el braç... Sortosament va ser una fractura molt neta i s'està soldant molt bé... però la veritat és que està esperant amb impaciència que li puguin treure tot això (són sis setmanes i encara n'hi queden dues).
Això sí, l'estelada és l'estelada :-))
Siiiiii, jo estava trista per no haver-hi pogut anar, però ara només faig que anar sumant persones que, per h o per b no hi van poder ser i que sé que són independentistes convençuts i, en el fons, és una boníssima notícia! ;-))
Ella ha llegit els vostres comentaris i també us envia abraçades! ;-))
MONTSE.- Gràcies, maca!! ;-))
De fet, el meu pare no era gens traçut, les coses com siguin hehehe així que, si alguna miqueta ho sóc jo, em ve de part d'ella segur... ara bé, jo no arribo al seu nivell de cap manera, ho he de reconèixer ;-))
McABEU.- La meva germana li ha ensenyat el post i els comentaris i li ha fet molta gràcia i també us ha enviat abraçades! ;-))
ResponEliminaLi hauré de dir que m'ajudi amb el blog d'Artesania :-))
Li faré l'abraçada la propera vegada que la vegi!!
DAFNE.- Tens raó! ;-))
Aquest onze de setembre serà molt històric i nosaltres també podrem dir que "va ser aquell any que la mama va tunejar una senyera"!! ;-))
Abraçades!! Ella també us n'ha enviat per a vosaltres :-))
PILAR.- Les mares d'abans totes sabien cosir, eh? ;-))
Sí... les hem de cuidar molt... s'ho mereixen! ;-))
CANTIRETA.- Quan la vegi, em passaré una bona estona transmetent-li les vostres abraçades!! :-))
Gràcies maca!!
MERCÈ.- Hola reina!! :-DDD
Gràcies per ensenyar-li el post i els comentaris a la mami! ;-))
Ja m'imagino que això de veure's així, amb les fotos i tot, li ha fet gràcia!
Digues-li que s'ha fet famosa! Que aquest post és dels que té més comentaris!! :-))
Petonassos per les dues!!
GLO.BOS.BLOG.- Hehehe sí que és eixerida, si! Es veu que va tenir la idea i, a falta de robes... un coixí i paper de cuina!! ;-))
Quan la vegi li faré tots els vostres petons i abraçades!!
JORDI.- Ja et veig l'any que ve tunejant una estelada!! ;-))
ResponEliminaTambé està bé això d'agafar l'estelada per manifestar-se, però deixant la catalana "normal", per fer constància que allí hi viu algú que estima Catalunya!
ALBA.- Bona frase... i optimista!! ;-)
Sí, senyora, quan hi ha problemes, enlloc de posar-nos negatius, a buscar la solució i a treballar! ;-))
CARLES CASANOVAS.- Ja he llegit al teu blog els diferents estadis que va explicar en Gandhi... Ho he trobat molt interessant! ;-))
Sí, jo també confio que tot ha d'anar bé... Viurem dies històrics, tinc ben bé aquesta sensació :-))
RITS.- M'has fet gràcia amb això de la bandera del xino... jo no hi hauria pas pensat en anar allí a comprar-ne una, en canvi, la meva germana sí que ho va intentar hehehe... però estaven esgotades!! :-))
A més de tots els que hi vàreu ser (gràcies per cridar per mi, xiqueta!!) cada vegada sé de més gent que no hi va poder anar, però que hi haurien anat encantats! :-))
Les declaracions d'en Mas avui m'han sorprès a mi i tot hehehe... la cosa es mou!! es mou!! ;-))
Petonassos!!
ELUR.- Hehehe ostres, tindrà fans i tot! Quina gràcia em fan tots aquests comentaris hehehe
Petonassos també per a tu, guapa!!! :-))
Que bé que ho tens, la teva mare sap cosir-ho tot!
ResponEliminaSegur que va quedar perfecta.
Ara m'hi he fixat millor... amb el braç envenat i tot!!
ResponEliminapotser no l'hauries d'explotar tant.
Hahaha, això sí que no ho havia vist mai encara, cosir la part blava i l'estrella a la senyera per convertir-la en estelada! La propera què serà? Ajuntar tot de banderes d'Espanya per fer-ne una de catalana? I, per cert, molt simpàtica la teva mare!
ResponEliminaJOMATEIXA.- La meva germana em va explicar que, un cop penjada, des del carrer es veia genial! ;-))
ResponEliminaSí, pobreta, es va trencar el braç... però va ser ella qui va tenir la idea de fer l'estelada! Que jo no hi era, pobre de mi! :-)))
MBOSCH.- Hehehe la meva mare és una dona de recursos... Els hi faltava una estelada, i "la va fer" ;-))
Mmmmm ajuntar banderes d'Espanya per fer-ne una de catalana no quedaria bé, que les franges vermelles són més primes hehe
Sí que és simpàtica, i molt maca :-))
Ja ho diuen, ja, que els testos se semblen a les olles!!!! I ja et veig dintre dintre d'uns anys tan eixerida com la teva mare!!!!
ResponEliminaCom es veu que és de bona fusta!!!! I és que malgrat l'edat i el braç trencat encara es desviu per fer país!!!!!!
Molts petons a aquesta mare tan maca i valenta!
Hola guapa tu
ResponEliminaEt Felicito per tenir una Super Marona així, per molts i molts anys
mil petonets Susanna