Mundos paralelos (Relats Conjunts)

Quadre "Mundos Paralelos" de Daniel Estebe
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts

Quan en Marc va obrir la porta del seu pis, el que menys s’esperava és el que es va trobar.

Encara sense saber quina cara posar ni com reaccionar va entrar poc a poc, trepitjant l’aigua que hi havia per tot arreu, i mirant a dreta, a esquerra, amunt i avall.

No!! No podia ser!! Una altre fuita d’aigua no!! Als pocs segons, conscient de que allò li estava passant de veritat, va començar a deixar anar una sèrie de malediccions i paraulotes que no reproduiré.

Els destinataris d’aquells exabruptes eren els veïns del pis superior al seu. No era la primera vegada, però ells seguien negant-se a fer les reparacions necessàries i només anaven apedaçant les velles canonades... i no serà per falta de calers els ricatxons del barri!! Però és que li havien inundat el pis!! Dos dies que havia estat fora per l'avorrit i inútil congrés sobre fenòmens estranys i dos dies que, segur, havia estat caient aigua!!

L’aspecte del passadís era lamentable. El paper de les parets penjava mig desenganxat i regalims de pintura del sostre baixaven embrutant els vidres de les finestres. Fins i tot la figureta del prestatge semblava demanar ajut!

Anava a donar mitja volta i pujar a dir quatre coses ben dites als culpables d’aquella destrossa quan es va adonar que, sota el recargolat paper pintat, hi havia alguna cosa estranya. Va passar la ma i a l’instant ho va entendre. Allí mateix hi havia la porta a un mon paral•lel.