 |
| Aldovega, disseny d'interiorisme |
- Jaume!!! Em fa molta ràbia, però molta, que portis la banyera aquí a la biblioteca, i ja ho saps! Els llibres agafen humitat i es fan malbé... Et cau aigua damunt les catifes i ho deixes tot perdut... que no són qualsevol cosa aquestes catifes, eh?
Has vist aquestes escletxes al terra? Sí, sí, aquestes d’aquí... és del pes de la banyera, babau!
Aquest castell té molts anys i me’l faràs malbé en quatre dies.
Els meus llibres... la meva biblioteca...
- Però àvia...
- Ni àvia ni rotllos!
La vella dóna mitja volta i, tot i que recolzant-se una mica en el bastó, surt prou lleugera.
- Trucaré al notari. Un altre nét desheretat... Quina generació de malcriats!!
Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts
Ja s'ho té ben merescut! Encantadíssim heretaré aquesta biblioteca, que jo passaré de la banyera, els llibres s'han de cuidar bé! Gràcies àvia.
ResponEliminaja té raó de fer la iaia....que amb els papers molls mai es va enlloc.
ResponEliminaAquest babau, una de dues: o se'n va a la piscina o es fa soci de la biblioteca, però el castell i l'àvia, que els deixi tranquils!
ResponEliminajo també vull una àvia com aquesta, amb castell i biblioteca incorporada!!
ResponEliminaàviaaa...que tu sempre m´has dit que per tocar aquests llibres, les mans sempre ben netes!!
ResponEliminajejjje...un somriure més, gràcies!
Aferradetes!
A mi que m'encantaria tenir un castell per poder gaudir d'una bona biblioteca, d'aquelles que no te les acabes mai, em toca un nét amb tan poca sensibilitat i m'agafa un infart!
ResponEliminaXEXU, Ai que maco ets, fillet... El més jovenet dels meus néts... sempre he pensat que eres qui tenies més seny de tots... Passa, fill, passa... com si fos tot teu :-))
ResponEliminaJOAN GASULL.- És que només d'imaginar-me un llibre d'aquests moll d'aigua o de sabó... Quin poc seny aquest net! :-DD
SÍCORIS.- Ja està desheretat, apa, perquè aprengui a comportar-se cívicament... On s'és vist això de llegir amb les mans molles així? ;-))
LLUNETA.- I és clar que sí, filleta, les mans sempre ben netetes, però el ximplet de ton cosí havia portat la banyera aquí!! Tot serà per en XEXU i per tu... I espero que us porteu com a bons cosins, sense baralles ni problemes ;-))
MARGARIDA.- Hehehehe no pateixis, no, que aquesta àvia té més nets. Sembla que n'hi ha dos que podran gaudir d'aquest tresor ;-)))
:) Té raó l'àvia, té raó!
ResponEliminaLlegir a la banyera... però deu se r un gran plaer, com que sempre em dutxo no tinc ocasió de provar-ho.
Ai, Assumpta, com se't ocorren aquestes coses!
ResponEliminaDivertidíssim!
Ben fet! Sí senyora! Un respecte per les padrines (riques)!
ResponEliminaCada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa, i posar la banyera a la biblioteca és evident que no toca. Té tota la raó aquesta àvia!! :-))
ResponEliminahehehe! Massa poc! On s'és vist de no creure a l'àvia??
ResponEliminaJo hagués passat de la banyera directament, amb un castell i tants llibres ja en tindria prou. Molt bon relat, és molt original!
ResponEliminahaha!! ;-) quina àvia més eixerida!! ostres m'hauria agradat fer-lo així el meu!
ResponEliminajajajaja boníssim Assumpta boníssim!
ResponEliminaQuina avia més dolenta.
ResponEliminaDoncs es veu que aquest nét és ben net, que fins i tot en remull no pot deixar de llegir!
ResponEliminaI es que el net ,s'ho veia a venir i con que volia llegir-se uns quants llibres abans de que els desheretessin. La solució era no perdre ni un moment! segur que en alguna altre racó hi havia una taula parada i algun catre per dormir. jejeje
ResponEliminales avies sempre rondinant...
ResponEliminaAi aquesta àvia que va posant pals a les rodes de la cultura. No sap que ara està en alça les bibliopiscines. :)
ResponEliminaCompte! que l'àvia et desheretarà per totes les teves fricades.
ResponEliminavols dir que el desheretarà? no ho farà pas.... se l'estima massa...
ResponElimina