Gràcies, Sr. Mas... Artur. Gràcies per tot. Moltes, moltíssimes gràcies!
Gràcies per permetre'm somiar. Gràcies per la il·lusió amb que he viscut tots aquests dies. Gràcies... moltes, moltes, moltíssimes gràcies.
La gent ha parlat i no ha respost a la seva valentia. S'ha de respectar l'opinió de la gent. Però jo, personalment, estic trista i decebuda.
D'aquí uns anys, els llibres d'història parlaran d'aquesta gran oportunitat perduda i potser algú s'estirarà dels cabells.
Vostè ha agafat un camí complicat, difícil, dur, i me'n sento molt orgullosa... i necessitava un suport molt, molt gran. Sí, ha guanyat claríssimament (hem guanyat!) més que doblem a la segona força... però el suport que esperava havia de ser especial i no ha arribat. Personalment, no ho entenc.
Passi el que passi, sempre em sentiré molt orgullosa de poder dir que "En aquelles eleccions de l'any 2012, jo SÍ vaig creure en la sinceritat del projecte d'Artur Mas" i el meu suport segueix per a vostè, exactament igual, inamovible.
Res m'agradaria més -en aquest tema, clar- que equivocar-me i trobar-me amb una resposta positiva, treballadora i amb ganes de "mullar-se" d'altres partits, actituds que poguessin fer possible arribar igualment a aquest somni que, durant uns dies, semblava que teniem a tocar... però, sincerament, ho dubto.
Bé, amb aquest escrit, em prenc unes vacances blogaires. Sort a tothom.
Totalment d'acord, no canvio ni una coma.
ResponEliminaEstic trista, molt trista. No perquè haguem perdut, doncs hem guanyat i d'una manera claríssima.
Estic trista perquè sóc de CIU de tot cor, però sobretot sóc una demòcrata convençuda i penso que s'ha de felicitar sempre als guanyadors (que, per cert, hem sigut nosaltres).
Perquè estic trista? Perquè això de la política és com un joc. Bé, que s'entengui, la política és una cosa molt seriosa, però vull dir que és un joc en el sentit de que si tu jugues millor que jo, em guanyes i jo et felicito perquè sóc demòcrata i honesta. O sigui, que si em guanyes jo et felicito, però si us plau, no em facis trampa. I aquí hi ha hagut gent que ha fet trampa, que no ha jugat net: que si comptes a Suïssa inexistents, que si sobres amb paperetes dintre, que si llistes antigues...
De debó, em sap molt greu, hem jugat bé, molt bé, hem sigut millors, però ens han fet trampes, i davant dels tramposos, als qui juguem net ens és molt difícil guanyar, però així i tot, ho hem fet i amb claredat.
Reitero les paraules de l'Assumpta: "Moltes gràcies Sr. President", gràcies de tot cor, i gràcies Assumpta per aquest post tan emotiu, crec que has reflectit el que molts pensem i el que esperem de les altres forces polítiques.
Perdona Assumpta, m'he enrotllat molt, però volia fer-te un comentari sortit del cor, i com que tinc un cor tan gran... el comentari havia de ser gran.
Un petó guapa, i endavant que, malgrat tot, HEM GUANYAT!!!!
Què ets maca :-)) Mira que em costa que em deixis un comentari i just el dia que tanco, me'n poses un... i ha sortit perquè -encara que no ho recordis- representa que tu també ets autora d'aquest blog ;-)
ResponEliminaFa un temps, Blogger em donava molts problemes, hi havia coses que no podia fer (com, per exemple, editar un post ja escrit per corregir una falta d'ortografia)... quan em vaig queixar em van respondre que, fins que no ho arreglessin (hi havia força gent amb el problema) un "truc" era donar tots els permisos d'autor a una altre persona i, amb el perfil d'aquesta altre, fer allò que amb el meu no em deixava fer... i jo ho vaig fer amb el teu compte de correu ;-)))
Xiqueta, estic "de baixa per depressió post electoral"... suposo que ja se'm passarà... i bé... que m'hagis deixat aquest comentari... "sortit del teu cor tan gran" i que, a més, em truquis perquè vingui a llegir-lo!! m'ha fet somriure i això ja és bo :-)))
T'estimo molt, nineta!!