Autor: Hilari Raguer
Editorial, any: Claret, contrastos, 2012
Títol original, idioma: Ser independentista no és cap pecat. L'Església i el nacionalisme català.
Català.
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 73
Llegit en: Català
Un dia del passat mes de novembre, la meva estimada germana anava per Barcelona, va entrar a una llibreria, va veure aquest llibre per casualitat i va pensar "per l'Assumpta!" i me'l va comprar ;-)
Em coneix molt bé i sabia que m'agradaria. Es preparaven les eleccions al Parlament de Catalunya i algunes declaracions de la Conferencia Episcopal Española m'havien tret de polleguera i, tot i que jo ho tinc claríssim i sense cap mena de dubte, que una ja té la seva capacitat de raciocini i aquestes coses no li plantegen el menor dubte, no està mai de més documentar-se al màxim per poder discutir amb com més arguments millor.
El que no sabia la meva germana és que jo tinc la sort de conèixer en persona al Pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat, autor del llibre, ja que va ser professor meu d'un Curs Bíblic ja fa anys. Estic pràcticament segura que ell no es recordaria de mi, però jo sí que tinc ben present la seva manera d'explicar-se, clara, pedagògica, convençuda... i algunes teories seves sobre alguns temes teològics em van agradar tant, que "les he fet meves".
El llibre, escrit el passat mes de novembre, imagino que com a resposta a la Conferencia Episcopal, explica els trets més distintius del nacionalisme català i la posició de l'Esglèsia a Catalunya, força diferent de la Española. Hi ha una mica d'història, dades molt interessants... però n'hi ha hagut unes quantes que m'han cridat l'atenció especialment, així que copiaré aquí uns fragments (amb permís... espero)
Un exemple molt significatiu d'aquesta compenetració entre el sentiment religiós i el patriòtic en els anys del tombant de segle és la fundació de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat que acabem d'esmentar. Un dels fundadors ha deixat escrit com va tenir lloc:
"Lo diumenge dia 27 de Novembre de 1898, alguns joves tan catalanistas com catòlichs, escandalisats al sentir com una persona religiosa, sense tenir un coneixement fondo del moviment nacional català, lo considerava com una cosa contrària a la religió; varen tenir lo pensament de contrarrestar aquesta falsa idea que varias personas també han arribat a tenir per bona, ab actes que estrenyessen los pràctiques cristianas ab les aspiracions catalanistas"
Bé, amb tot això ja estic arribant al punt que volia mostrar i és que aquest grup de gent jove constituïts en la Lliga Espiritual, veien el gran perill que suposava que es fes de la religió una arma contra el catalanisme i, com a bons cristians, van decidir fer pregària d'aquella inquietud seva; aquesta és la que deien a les seves reunions i misses:
"Oh, Verge Santíssima de Montserrat, Regina dels catalans! A Vós acudim en la tribulació que afligeix la nostra Pàtria per que'ns alcanseu de Vostre Fill Jesucrist, Senyor i Redemptor nostre, que si és per a major glòria seva fassa a Catalunya independent. Oh gloriós Sant Jordi i Sants i Santes de la nostra terra! Ajudeu-nos en la nostra súplica a fi i efecte que, a no tardar gayre, aquesta Pàtria que Déu nos ha donat torni a ser com abans lliure i honrada ab la religiositat, constància i prudència de sos fills. Amén"
No direu que no és maquíssima! La trobo d'una humilitat, senzillesa i dolcesa que m'emociona.
Doncs això, amics i amigues blogaires... que Visca Catalunya Lliure!!
Doncs, sí, aquí s'hi ha d'implicar tothom... i la moreneta també és catalana, o sigui que també ens ha d'ajudar a fer camí, eh?
ResponEliminaRegina dels catalans... (com diu la pregària) som-hi! que també comptem amb tu! :)
"Dels catalans sempre sereu Princesa,
ResponEliminadels espanyols Estrella d’Orient"
Jacint Verdaguer.
Està clar, Assumpta, que ser secessionista no és pas cap pecat. I pel que vaig llegir, la Conferència Episcopal Espanyola no deia (no podia dir) el contrari. Altrament, la relació del secessionisme i l'independentisme amb la religió no es quelcom de nou. Com tu ben dius el nacionalisme català (i el basc, és clar!) estan molt lligats a l'Església. Trobe que aquesta relació té molt a vore amb la industrialització de finals del segle XIX en tant que resposta a l'ateisme socialista i anarquista i la seua influència en el proletariat. És igual. El que sí considere "inapropiat" (òbviament no "pecaminós") és identificar pàtria i religió. Els espanyolistes que identifiquen Espanya i Catolicisme són denostats (justament) com a "nacionalcatòlics". És pot ser católic i independentista (o espanyolista, com jo mateix) però no es pot ser independentista o espanyolista "en tant que" catòlic... això seria subordinar la nostra fe als nostres interessos nacionals o de classe. I trobe que això sí seria un gran pecat.
Una abraçada, Assumpta, que fa molt de temps que no parlem!!!
:)
Escolta, si ha de ser per la glòria de Jesucrist, siguem independents, eh!
ResponEliminaEm sembla que una Catalunya independent no seria precisament més religiosa, però està bé saber que des de tots els àmbits s'aixequen veus en favor d'aquest procés.
Ser independentista s'ha considerat durant molts anys un pecat en sentit general. Per sort aquí ja ho tenim clar.
ResponEliminaJo no soc creient i potser per això no entenc perquè han de considerar voler la llibertat i autodeterminació del teu poble una cosa dolenta si no és sota una òptica "clàssica" espanyola (imperialista, nacionalista excluent, etc.)
així doncs el catolicisme no està renyit amb el nacionalisme català, està molt bé. Saps una altra religió que no està renyida amb el nacionalisme català? Doncs el pastafarisme.
ResponEliminaJa ho crec que no és cap pecat! Però també és veritat que l'Església és plural i no tots segueixen el mateix credo. I no parlo ja de comparar l'església catalana amb l'espanyola, sinó dins de la nostra hi ha gent que pensa com els "d'allà" i ens consideren ben pecadors. Però no em fa res, perquè sempre em queda el consol de pensar que ja arribarà el dia que se'ns perdonaran tots els pecats, i més un de tant petit com aquest...
ResponEliminaEstà bé llegir aquest tipus de llibre de tant en tant. Jo vaig llegir el de l'Alfred Bosch (has vist l'esbroncada que li ha fotut avui al Wer?) i l'experiència em va agradar.
ResponElimina"...l'Església és plural i no tots segueixen el mateix credo."
ResponEliminaAi, Margarida! Jo pensava que tots tenien el mateix Credo:
Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallá del cel. I, per obra de I'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. I espero la resurreccíó dels morts, i la vida de la glória. Amén.
CARME.- I tant que sí!! ;-))
ResponEliminaD'això es tracta, de demostrar que d'independentistes n'hi ha de tots els orígens i de totes les formes de pensar... és això que en diuen "transversal" :-))
JESÚS PÁRRAGA.-
He de reconèixer que quant canto el Virolai, substitueixo la paraula "espanyols" per "europeus" :-DD
I és clar que la Conferencia Episcopal no podia dir el contrari, perquè seria una bestiesa... però em rebenta moltíssim quan es posen a parlar de política com si fossin qüestions de moral.
Però, tot i així, el que van dir ja era massa... parlar de la unitat d'Espanya en la forma que en parlaven a mi em va posar els cabells de punta.
Exactament, identificar pàtria i religió per mi és com una mena d'idolatria... però aquests dies hauries de veure pel Twitter com molts espanyols que s'autoqualifiquen de "creients" vomiten els més fastigosos insults contra els catalans... i això que té de cristià?
Però això de ser "espanyolista en tant que catòlic" és el que pretenia la Conferencia Episcopal, ja que es remeten a un document de l'any 2006 i va ser llavors quan en Cañizares va dir que la unidad de España “es un bien moral de obligada protección”.
Una abraçada! ;-)
Assumptaaaa, ja saps que jo en temes religiosos navego, però si es mullen el cul per la independència, endavant!!!
ResponEliminaXEXU.- Ja saps, has de dir la pregària a la Moreneta, que és molt maca i em causa molta tendresa ;-))
ResponEliminaI no, clar, una Catalunya independent no seria ni més ni menys religiosa... suposo que hauria de ser com és, tal com és, però independent :-DD
JORDI.- Exactament, és com tu dius. Hi ha moltes formes de "fer veure" que els nacionalismes són dolents... (Superioritat, exclusió, discriminació...) però el nacionalisme català no és això... Però, com tot i així sempre hi haurà qui dirà coses lletges del nacionalisme, doncs m'encanta que surti gent com el Pare Hilari Raguer, home de gran seny, a deixar les coses clares i a dir-ho tot pel seu nom :-))
PONS007.- Vaig llegir un dia "no sé què" d'això del Pastafarisme al teu blog... però és com una religió de broma, oi? :-)))
MARGARIDA Sí, lamentablement, hi ha "esglésies carques" i "esglésies progres" quan, en realitat, el millor seria tornar als orígens, llegir el que diu els Evangelis, estimar-nos i viure en pau...
I tant que sí, Margarida, jo també ho penso ;-)))
MBOSCH.- Hehehe he sentit l'esbroncada "en directe" per la ràdio... M'encanta l'Alfred Bosch, des de que va desplegar l'estelada al Congreso és un dels meus herois ;-))
JESÚS PÁRRAGA.- Les mans al foc poso perquè la MARGARIDA també es sap el Credo ;-))
És una forma de parlar... tot i que, a vegades, sí que ho sembla que no tinguem el mateix credo, eh? :-P
MARTA.- I és clar que sí!! ;-))
L'Església a Catalunya sempre ha sigut molt nacionalista i, en temps de prohibició de català, l'Església seguia publicant fulletes, opuscles, pregàries, etc. en català :-DD
JESÚS PÁRRAGA: "Ai, Margarida! Jo pensava que tots tenien el mateix Credo: Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles..."
ResponEliminaNo, no, sí aquest credo ja el sé! (Tens raó, Assumpta, i no et cremaries, perquè fins no fa gaire he estat catequista com tu).
El problema està en la mentalitat de molts dels que formen el clero.
"...però em rebenta moltíssim quan es posen a parlar de política com si fossin qüestions de moral.
ResponEliminaPerò, tot i així, el que van dir ja era massa... parlar de la unitat d'Espanya en la forma que en parlaven a mi em va posar els cabells de punta."
ASSUMPTA, considera que aquesta argumentació teua és exactament la mateixa d'aquells que diuen que l'Església no ha d'opiniar sobre l'avortament o el "matrimoni" entre persones del mateix sexe perquè són qüestions polítiques i jurídiques que es tracten al parlament; la mateixa d'aquells que limiten, segons la seua ideologia, el camp d'allò que pot dir o "dir massa" l'Església. No hi sóc d'acord amb tu en aquesta qüestió: els bisbes poden dir el que consideren oportú sobre qualsevol assumpte... i no sempre ha d'agradar-nos o obligar-nos políticament. Personalment allò que no em va agradar d'aquest document de la CEE va ser el tractament poc compromés (al meu entendre molt poc compromés) amb les conseqüències de les polítiques neoliberals del govern (espanyol... o català) quan la mateixa CEE va tindre una posició molt més veligerant (justament veligerant) amb les polítiques antifamília del govern socialista
I pel que fa a les "dues" Esglésies (allò de copiar el Credo sencer ha estat una broma, MARGARIDA, disculpa'm) és una qüestió quasi "constitutiva" de la mateixa Església que, com va dir Sant Agustí, és una "Santa prostituta". Nosaltres hem de vigilar per no convertir allò de "el meu regne no és d'Aquest món" en un instrument al servei dels nostres interessos ideològics: uns per conservar els privilegis (aquest món es una vall de llàgrimes, resignació i paciència) i els altres per a aconseguir el poder (si aquest món no és el regne de Jesús, haurem de transformar-lo per a què ho siga). L'equilibri és molt difícil però el que no poden dir mai és: Eixe no és cristià perquè no pensa políticament com jo... Ostres, quin discurs més pesat m'ha eixit! ;-)
Salut! Si més no que no ens falte salut, que ja ve el Nadal!
MARGARIDA.- Hehehehe ho vaig posar amb total convenciment :-)))
ResponEliminaA més, vaig entendre totalment el que volies dir, perquè jo penso el mateix... Hi ha coses que jo veig claríssimes i que em sembla mentida (i em fa mal) algunes de les opinions d'aquesta Conferencia Episcopal.
JESÚS PÁRRAGA.- Per descomptat que els bisbes, com a persones que són, poden opinar de qualsevol cosa! Faltaria més... però s'ha d'anar molt amb compte amb el vocabulari que s'utilitza quan "s'opina" de les coses, perquè per mi no és el mateix que el Sr. Rouco digui "a mi me parece que el nacionalismo catalàn no está bien" que no pas "atacar la unidad de la nación española es moralmente reprobable" perquè, Sr. Rouco, de moralmente reprobable no té res de res. A vostè li agradarà més o menys i ho pot dir, però introduir termes de "judici moral" quan és vostè un "alt càrrec" de l'Església, està molt, molt malament, perquè està pretenent influir des de la seva posició en persones bones, senzilles e innocents que "Si el Sr. Rouco diu que no està bé, deu ser que no està bé"...
I no és que estigui bé o malament... és que no és "judicable", és quelcom totalment opinable de forma lliure, sense haver de separar entre "bons i dolents"... hi haurà independentistes que seran uns sants, independentistes que seran uns imbècils, nacionalistes espanyols bellíssimes persones i nacionalistes espanyols plens de ràbia i odi envers els que no volem seguir les seves consignes.
Evidentment, el Sr. Rouco té tot el dret (i obligació) de dir que un assassinat és moralment reprovable, perquè entra dins l'àmbit de la moral. Per tant, no em treguis el tema de l'avortament, perquè saps perfectament com penso i em sembla un recurs molt fluixet venint de part teva. Amb la vida no s'hi juga.
Per entendre'ns un bisbe té tot el dret del món a dir "si vols ser un bon cristià, no pots defensar l'avortament, perquè... i aquí fer totes les explicacions que calgui, mirar que siguin clares, pedagògiques i que s'entenguin bé però un bisbe no pot dir mai de la vida "si vols ser un bon cristià has de defensar la unitat d'Espanya"... això és el que m'esgarrifa i m'indigna.
“El confusionisme amplament difós entre els conceptes de Nació i d’Estat produeix reaccions de recel i malfiança: molts interpreten l’afirmació de la nacionalitat com a vindicació d’un Estat a part, cosa que, en realitat, no n’és conseqüència necessària. Pot un Estat, amb una adequada organització, assolir la convivencia i el progres en el seu interior de diverses nacions, sense que cap d’elles s’hagi de sentir constrenyida a l’assimilació per una altra […]
ResponEliminaVal a dir que en recordad la necessària clarificació entre el conceptes de Nació i d’Estat per a un acorrecta interpretació de la realitat, no preteníem pas reduir els llaços de germanor i solidaritat entre els pobles d’Espanya a unes relacions purament administratives. La història comuna, amb tot allò que té de bo y en el que ha estat negatiu, la interrelació, augmentada en el nostre temps pels fenòmen migratoris, les grans afinitats de fons entre les quals té un lloc importantíssim la fe que compartim ha teixit una base sòlida per a la comprensió, l’afecte i la col•laboració entre tots. Però només será posible avançar en aquesta dirección si les formes político-administratives que l’Estat adopti, mai no privin el desenvolupament natural de cada poble, ans l’afavoreixin i el serveixin.
"Con verdadero encarecimiento nos dirigimos a todos los miembros de la Iglesia, invitándoles a elevar oraciones a Dios en favor de la convivencia pacífica y la mayor solidaridad entre los pueblos de España, por caminos de un diálogo honesto y generoso, salvaguardando los bienes comunes y reconociendo los derechos propios de los diferentes pueblos integrados en la unidad histórica y cultural que llamamos España. Animamos a los católicos españoles a ejercer sus derechos políticos participando activamente en estas cuestiones, teniendo en cuenta los criterios y sugerencias de la moral social católica, garantía de libertad, justicia y solidaridad para todos."
"Ante la crisis, solidaridad"
Conferencia Episcopal Española.
Jo no hi veig massa diferències entre els dos missatges, Assumpta. Cap dels dos pot interpretar-se com a "si vols ser un bon cristià has de defensar la unitat d'Espanya". I, encara quesiga de passada, recorda que moltes cristianes i cristians (encara que jo considere que són germanes i germans equivocats) tampoc admetríem això de que "Si vols ser un bon cristià, no pots defensar l'avortament."
Haurem de resar molt tots, Assumpta! Una abraçada!
Ostres, al tallar i copiar no ha aparegut que el primer text és una cita del document "Arrels cristianes de Catalunya" de la Conferència Episcopal Tarraconense" Sorry!!!!
ResponElimina...I SI HO FOS, QUE?....JO TAMBE HO SERIA¡¡¡¡¡¡
ResponElimina