dijous, 25 de febrer de 2010

Un dinaret quaresmal, ràpid, fàcil i molt bo...


El passat dimecres, dia 17 de febrer, va començar la Quaresma, període de 40 dies en que els cristians ens preparem per la festa més important de l’any, La Pasqua, en que celebrem la Resurrecció de Jesús.

Una de les coses que fem els practicants en aquest temps és el que s’anomena Dejuni i Abstinència.

El Dejuni consisteix en menjar menys i tan sols ho fem dos dies a l’any: Dimecres de Cendra i Divendres Sant. En aquests dies l’únic àpat que es fa complert és el dinar. Es tracta d’esmorzar poc, sopar poc, no berenar i no picar entre hores. La veritat és que, sincerament, no costa gaire.

L’Abstinència consisteix en no menjar carn (vedella, xai, porc, pollastre, etc.) i es pot menjar tota la resta d’aliments: peix, verdures, llegums, ous, lactis.... Això ho fem tots els divendres i, a més, el Dimecres de Cendra.

I bé, com el meu caparró de cada cosa en fa un post, doncs vaig pensar en explicar el senzill, boníssim i saludable dinaret que vaig fer el Dimecres de Cendra i que també aniria la mar de bé per qualsevol divendres quaresmal.

Fins ara, cada menjar que explicava, anava tot a la paella... Avui tot anirà a l’olla jeje


Com a ingredients, per a dues persones, necessitem unes patates més abans grans i una ceba.



Unes mongetes seques (o fesols que en diuen a Reus), comprades a granel,
que són més bones, i ja cuites, evidentment!
200 grams o un quart de quilo.



Aquí tenim les patates i la ceba ja ben peladetes junt amb els fesols.



Posem les patates i la ceba a bullir. Els fesols no, que ja estan cuits.




I aquí tenim l'ingredient principal del plat: El bacallà. Boníssim! (a mi m'agrada molt)
esperant el seu torn amb les mongetetes.



Quan les patates i la ceba ja són quasi cuites,
hi aboquem el bacallà amb els fesols i ho deixem bullir dos o tres minutets i prou.




Ho traiem de l'olla i ho posem als plats a la mateixa cuina
(ens estalviem d'embrutar una safata).



Ho amanim amb una mica d'oli i... a la taula! ;-)
Bon profit!!



Nota: Atenció amb el bacallà! Quan el comprem, preguntem si l'hem de posar amb remull i quantes vegades haurem de canviar l'aigua abans de poder-lo cuinar, no sigui que ens quedi salat!!

30 comentaris:

  1. Contxos ... jo a aquesta bacallà (que em pirra!) m'hi apunto.

    Quín dia "dius" que hem d'acostar-nos a casa teva per aquest bacallanet? :)

    ResponElimina
  2. Boníssim. Hi ha un plat de Quaresma que feia ma mare que és l'olla de congre i està deliciós.

    ResponElimina
  3. A mi també em "pirra" en bacallà!

    ResponElimina
  4. Doncs sí que sembla bo, sí! Els fesols no m'agraden gaire, però ben acompanyats sí.

    ResponElimina
  5. Reconec que queda molt bé, sa i ràpid, però jo no soc de bacallà. Esteu contens doncs en tindreu més per vosaltres

    ResponElimina
  6. Molt bon profit! Això sí que és fer cas a la Vella quresma! I a la intel·ligència i al sentit comú també! Passts els freds més forts de l'hivern, ja no calen gaires greixos... i cal depurar una mica!

    ResponElimina
  7. Jo no sóc gaire de peix però el bacallà si que m'agrada, així que faig com l'ÒSCAR i m'apunto al convit a casa teva, quin un divendres dius que és? ;-))
    Una idea: Si ho deixéssim per després de Setmana Santa, es podria canviar la patata i la ceba per un parell de tomacons i l'olla per una paella? Un tall de bacallà acompanyat de fesols i un tomacó tot ben fregidet on sucar-hi pa tampoc estaria malament, no?

    ResponElimina
  8. Avui, l mestressa i jo n'hem menjat, pero sense el fessol que dius. Tot és boníssim quan es té gana... El meu plat favorit son els fessols i sempre n'hi han a la nevera amb bossetes per utilitzar quan sigui necessari,,,
    Saps quan he vist el plat que presentes acabat m'ha fet saliva bona... Tens cada pensada!!! Anton.

    ResponElimina
  9. Oh no si us plau amb la gana que tinc ! que avui he dinat poquet! quin menjar més bo...mmmmm

    ResponElimina
  10. A mi no m'entusiasma massa el bacallà, no em diu res... :P

    Però a Sànset tot el que tingui fesols li agrada!

    Utnoa

    ResponElimina
  11. jo em quedo amb les patates bullides, però amb allioli eh!

    ResponElimina
  12. Jo és que sóc un pecador, així que no miro mai el dia de la setmana que estem si hi ha carn. Al final veig que t'han quedat dos plats macos, amb les fotos dels ingredients anava pensant que jo això ho prepararia per un, i que encara em quedaria amb gana. Ja veus que el dejuni i l'abstinència tampoc són cosa meva...

    ResponElimina
  13. doncs veus, aquesta no me l'apunto, el bacallà i jo no som gaire bons amics!!!
    tot i així, m'ha recordat molt un plat que feia la meva iaia Ester, patates amb arrós i bacallà. Idèntic però crec que li posava herbetes. Mai va aconseguir que en mengés! i a casa tp mai han aconsguit que mengi el bacallà amb carxofes i pinyons de divendres sant, recepta de la iaia Teresina.....

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies per haver vingut a menjar aquí jejeje (ho sento, però només era menjar virtual, el real ja va ser devorat fa més d'una setmana) ;-)

    Veig que a la majoria us agrada el bacallà!! És que és taaaaan bo!! Mmmmm

    Ara bé, els que no us agradi, no patiu... que en JORDI DE LA BANYERA ha mencionat quelcom deliciós... Patates bullides amb maionesaaaa!! Ooooh!!! a mi també m'encanten!! I tan senzilles que són!!

    ResponElimina
  15. Que rica comidita para tenerla en cuenta. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  16. Un dia ens has d'invitar a tots a dinar...

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. I sí, la Utnoa té tota la raó.

    Si em permets la llicència, crec que el dia que Déu va fer els vegetals va començar pels fesols, i va continuar per la truita de pataca!

    *Sànset*

    ResponElimina
  18. P.S. I sí, sé que l'ou no és un vegetal. Aquesta vegada ha estat una llicència que m'he pres jo...


    *Sànset*

    ResponElimina
  19. Quina bona pinta que te segur que en faré !!
    Gràcies per la recepte !!!!!!

    ResponElimina
  20. Darrerament el teu bloc mostra petits plaers procedents de la cuina i ara.... TENC GANA! jajajaja

    ResponElimina
  21. jo avui per dinar no sabia què fer-me, veus? i fer bullir quatre patates, una ceba i bacallà és el que faré quan arribi a casa. M'encanta!

    Petons embacallanats! ;*)

    ResponElimina
  22. tiiiiiiiiinc ganaaaaaaaaaaaaa!

    :P

    ResponElimina
  23. Atenció, atenció!! emergència!! ELUR té molta gana!! preparin bacallà, patates, ceba!! Urgent!! :-DD

    Ja està, quan arribis a casa tindràs el plat a taula ;-))

    Jejeje SANSET, m'agrada això de dir "pataques" ;-))
    Per cert, estic d'acord amb tu, una bona truita de patata o pataca, està divina jejeje

    El dia que us convidi a tots a dinar anirem al VIENA, que jo només sé cuinar per dos!! jajaja ;-)))

    Jo avui vaig a dinar a ca la sogra que cuina moooolt bé!! ;-))

    Gràcies a tots, de tot cor, els vostres comentaris són un regal!!

    ResponElimina
  24. ho tinc tot en dansa als fogons... i mentrestant vaig rosegant pa jajajaja si és que no sé pas com perdré els quilos que se suposa que em sobren! XDDDDD

    Petonassos!

    ResponElimina
  25. Hooola Assumpta!! No et diré que no faci bona pinta, però odio el peix a mort...!!! Però bon profit, eh! ;)

    ResponElimina
  26. Només per haver de practicar el dejuni o l'abstinència crec que ja no val la pena que cregui en cap religió, encara que les respecto totes.

    He trobat molt curiós que els venedors de bacallà puguin saber només mirant-lo quants cops s'ha de canviar d'aigua perquè no quedi salat.

    Bon profit!

    ResponElimina
  27. Vaja bona pinta que té aquest bacallà. Et felicito.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  28. Hola Assumpta!
    doncs és cert. Ràpid, fàcil i per saber si es bo l´he de tastar!
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  29. Gràcies de tot cor per tots els comentaris!! :-)

    Espero que si algú ho ha provat li hagi agradat ;-) L'ELUR ha fet la seva pròpia versió i diu que ha dinat molt bé! :-))

    ALBERT, home, el bacallà sempre necessita que li canviïn l'aigua les mateixes vegades... Ell sap quantes ho ha fet, doncs pot saber quantes "rentades" li falten i per això t'aconsella bé :-))

    Abraçades per a tots!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!