Per a poder obrir l’envàs, primer hem de girar aquest tapet blanc... Jo no puc. Va massa dur. Això tampoc és estrany, donat que jo tinc molt poqueta força, així que sempre els obre el meu marit. El que ja sí és una mica més rar és que a vegades a ell també li costi molt aconseguir-ho (i quan dic "molt", és "molt")
Un cop desenroscat aquest tap ens trobem amb una anella de plàstic de color blanc seguida d’una mena de llengüeta metàl•lica.
Se suposa que tibant de l’anella segueix tot el demés i queda un forat per on pot sortir la llet. Tampoc és exacte... per començar l’anella va molt dura i “sega” el dit (o sigui, fa mal) però és que la majoria de les vegades, l’anella es trenca i la llengüeta metàl•lica queda enganxada a la capsa, o trencada, o en surt un tros però queda una mena de làmina de plàstic transparent just a sobre el forat (?) que impedeix que surti la llet.
Llavors podem agafar el ganivet i, tal qual fóssim Norman Bates, apunyalem directament la capsa (mentre el nostre cervell reprodueix aquell so de la peli de Hitchcock: Iiiiiiiiii iiiiiiiii iiiiiiiii iiiiiiiiiiiii)
També tenim una altre opció. Quan no podem desenroscar el primer tapet, o quan l’anella es trenca, o quan estem fins els nassos del disseny aquest, agafem l'envàs, estirem l'extrem oposat al del tap...
...i, amb unes precioses tisores, tallem un trosset i au, ja podem treure la lleteta (que ens l'hem guanyat), l’escalfem, i amb Nescafé al matí (com en Xexu) o Cola-cao al vespre (com l'Òscar)... mmmmm
Aquí les nostres eines amigues: un senzill ganivet i unes tisores.
Traducción al castellano
ResponElimina"Haciendo las cosas fáciles"
Aquí tenemos a nuestro enemigo: Un envase de cartón de leche Pascual.
Para poder abrir el envase, primero hay que girar este taponcito blanco… Yo no puedo. Va demasiado duro. Eso tampoco es extraño, dado que yo tengo muy poquita fuerza, así que siempre los abre mi marido. Lo que sí ya es un poco raro es que a veces a él también le cueste mucho conseguirlo (y cuando digo “mucho”, es “mucho”).
Una vez desenroscado el tapón, nos encontramos con una anilla de plástico de color blanco, seguida de una especie de lengüeta metálica.
Se supone que al tirar de la anilla, sigue todo lo demás y queda un agujero por donde puede salir la leche. Pues no, tampoco es exacto… para empezar, la anilla va muy dura y se clava en el dedo (o sea, hace daño) pero es que, además, la mayoría de las veces, se rompe y la lengüeta metálica queda pegada a la caja, o rota, o sale una parte quedando una especie de lámina de plástico transparente (?) que impide que salga la leche.
Entonces, podemos tomar un cuchillo y, tal cual fuésemos Norman Bates, apuñalamos directamente la caja (mientras nuestro cerebro reproduce ese sonido de la peli de Hitchock Iiiiiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiiiii)
También tenemos otra opción. Cuando no podemos desenroscar el primer tapón, o cuando la anilla se rompe, o cuando estamos hasta las narices de este diseño, tomamos el envase, estiramos el extremo opuesto al del taponcito y, con unas hermosas tijeras, cortamos un pedacito y… andando…
Ya podemos extraer la leche (que nos la hemos ganado) tomamos la medida en el tazón y luego la calentamos y, con Nescafé en la mañana como Xexu, o con Cola-cao por la noche, como Òscar… mmmmmm
Y aquí nuestras herramientas amigas: Un sencillo cuchillo y unas tijeras
Ara vull llet Assumpta! i a més Cola Cao! tens raó... no hi havia caigut en què és perjudicial en certa part... però tu sempre en treus la part bona al meu punt de vista... Pascual :) la de l'àvia :)
ResponEliminaCESC Marxaaaaaaaant una de llet amb Cola-cao per en Cesc!!
ResponEliminaJejeje
És la llet que pren la teva avia? :-)) A mi és la que més m'agrada... i aquesta semi, està molt, molt bé :-)
Abraçades!!!
Però el pitjor de tot arriba, posant l'hipotètic cas en què has aconseguit superar tots els entrebancs i obrir l'envàs, quan aboques la llet al got. Com odio el xup-xup que fa quan surt per aquell mini forat, i el vessarell per tot el taulell... i és que no hi ha manera que surti un raig normal o què???
ResponEliminaBuf, és que ho havia de dir! jeje
A mí sempre em costen aquestes coses...no tinc gaire força i sempre faig algun desastre. Però tota la història teua essent ben quotidiana, t'ha quedat molt divertida :)
ResponEliminaJo també he de recórrer al ganivet de vegades. Ja ho fan rebuscat, ja! :-(
ResponEliminaCaramba Assumpte, aixó es una verdadera disertació de como intentar obrir un tetrabrick amb no se quants passos, i rapidament com fer-ho mès sencill, tisores i fora. Rápida i decidida decisió-
ResponEliminaQue divertida que ets.
Una abraçada.
D'aquesta marca no puc opinar, perquè no la compro mai, mai, mai. :(
ResponElimina(Amb el tema de la llet, com em d'altres, tiro molt cap a casa "cat").
Però coincideixo totalment amb que de vegades costen d'obrir i quan ho fan, no sempre obren bé del tot. Moltes vegades resulta realment tot un "show" voler plenar-ne un got sense que no començi a fer el xup-xup que surt com si tanmateix el brick tinguès sanglot !
Quantes vegades comprem envasats amb abrefacil que resulten d'allò més complicats i acabem com tu fent t'ho com abans???
Quina manera més divertida de relatar-ho!
Ah! i m'apunto com en Cesc, a un got de llet amb Cola-cao, ummm
;)
IRUNA Jajaja tens tota la raó!! :-))
ResponEliminaA sobre, després de tot el cerimonial per a poder obrir-ho, llavors surt com a glopades i quasi sempre es vessa... Quin desastre!! :-)
A veure si un dia inventen les ampolles!!
Petons!!!
KWEILAN Oi que hi ha moltes més vegades que no va que no pas que sí? :-))
Doncs la culpa no es teva, eh? La culpa és dels dissenyadors d'aquests tipus d'envasos tan estranys :-)
Petons!!!
P-CFACSBC2V Ah!! jejeje així que tu també acabes havent de punxar aquella lamineta plàstica que rarament surt en tibar de l'anella? :-))
La veritat és que m'anima veure que no sóc l'única que monta aquests numerets ;-))
Abraçades!!!
JOAN Moltes gràcies :-))
La veritat és que, a vegades, les coses més senzilles són les més pràctiques... i ja estic cansada de clavar-me la ditxosa anelleta als dits jeje
Abraçades!!!
-ASSUMPTA- jejeje és que la gràcia està en la paraula que tu has dit: ABREFÁCIL n'hi diuen... ai, ai... jajaja
Doncs vinga, que en Cesc ja té el seu, ara en porto un per a tu :-))
Petons!!!
Diguessim... I on han quedat les ampolles de plàstic????
ResponEliminaAyy, me ha pasado eso muchas veces. Siempre me ha alucinado el famoso "Abrefácil"; es lo más difícil de abrir que existe.
ResponEliminaPero nunca se me había ocurrido cortar el otro extremo, siempre lucho hasta que lo consigo.
A partir de ahora te haré caso.
[b] Besos [/b]
Aquests problemes els teniu per prendre llet Pascual!! La llet Nostra (és una marca) segur que ve en envasos més fàcils d'obrir :-))
ResponEliminaHola Assumpta!
ResponEliminaI el manual d´instruccions? potser estava en anglès :)
Salutacions
sílvia
ja, ja, no cal fer les coses tan complicades. El més senzill, normalment, és el millor
ResponEliminajajaja! a mi me pasa lo mismo, al final recurro a la tijera, le hago orejas al envase de cartón y corto ambos lados, uno más grande por donde saldrá la leche y del otro lado uno más chico,para que no salpique. No sé como no se dan cuenta que no es fácil abrirlo y por ende no es nada práctico, besos tía Elsa.
ResponEliminaAprofitant que tu vas deixar uns enllaços magnífics del blog d'un amic teu als comentaris d'un post meu, faig el mateix amb el d'un amic meu ;-)
ResponElimina(Per deixar clar que som, en certa manera, ànimes bessones)
Un petó a la galta!
http://elmeumonpetit.blogspot.com/2008/04/obre-fcil.html
MONTSE sí!! si us plau!! volem ampolles, senzilles i humils ampolles!! :-))
ResponEliminaPetons!!!
MARILUZ Yo creo que lo de llamarle "Abrefácil" está hecho hasta con mala intención y todo... como diciendo "te fastidias"... jajaja
Ya verás que va bien el sistema de las tijeras :-)))
FERRAN Sí, he comprat alguna vegada Llet Nostra si no n'hi havia de Pascual... ai... crec que la veu de la meva consciència-nacional em reclama canviar urgentment de marca :-)))
Miraré quin sistema utilitzen, que ara no ho recordo jejeje
Abraçades!!!
SÍLVIA Oh!! encara fossin en anglès les podria entendre bastant... en xinés com a mínim!! :-))
Petons!!!
JESÚS M. TIBAU És que ho fan complicadet, complicadet... total, com tu dius, el més senzill és el millor :-))
Abraçades!!!
TÍA ELSA ¡¡Qué gran ideaaaa!! Un agujerito en el otro lado para que no salga a borbotones!! :-))
Tu sí que sabes!!
Gràcias!!! jejeje :-))
Besos!!!
SERGI M. Estic impressionada i morta de riure jajaja.
M'he quedat bocabadada i al·lucinada!! :-))
Si diem el mateix!!!
Quina passada!! jajaja
T'he deixat una opinió així, com quasi de disculpa (ara parlo amb veu tota tímida) :-)))
Abraçades!!!
Pero no creas que es solo con Pascual, ocurre con casi todas. Yo aún recuerdo las bollellas de cristal de clesa, sólo había que abrir la chapa. Un beso
ResponEliminaCaram, quina memòria amb això del Nescafè! Vols dir que n'hi ha per tant? Jo no he tingut mai cap problema amb aquests taps, però potser hauries de canviar de marca de llet. Jo et recomanaria Ato, molt bona, més barata, i el tapet gira amb facilitat. Ah, i en fer-ho, el tap mateix forada la membrana de sota i ja queda obert. Prova-ho, ja veuràs.
ResponEliminaL'únic avantatge que tenen els taps de rosca és per si l'has de traslladar un cop oberta, però a part d'això (que passa poques vegades) a mi tampoc m'agraden aquest a mena de taps.
ResponEliminaJo amb cola-cao, si us plau!
ISABEL ¡¡Yo quiero botellas!! :-))
ResponEliminaSí todos esos sistemas "abrefácil" son lamentables...
Besos!!!
XEXU Jajaja, ai!! jo tinc una memòria veritablement espectacular per a coses que no serveixen per res... perquè, la veritat, recordar que prens Nescafé per esmorzar, m'ha fet gràcia posar-ho perquè he pensat que et faria somriure, però no és massa útil... tot i que... home, si t'ha fet somriure, ja és important jeje
Però bé, ja m'enténs oi?
Recordo detalls petits, petits, de converses, de coses que he llegit, frases senceres... us quedarieu parats si sabessiu coses que recordo dels vostres blogs :-)) I no faig, res, és queda grabat al cervell i ja està :-)
Ara bé... sóc incapaç de recordar una llista de quatre o cinc coses pel supermercat, o de recordar un telèfon si no li dono algun sentit a les xifres (l'any que va passar tal cosa, l'edat de fulanet...)
Sí, sí que és complicat obrir aquests paquets, eh? Ja veuràs, llegeix les altres opinons... a la majoria de la gent li passa igual :-)
Ato? M'agradarà? Que jo sóc molt especial amb la llet, eh? :-)
Xexu... ho poso aqui al mig, no sé si ho llegiràs, però per si un cas... el comentari que vas posar ahir al blog d'Òscar sobre els blogs de Cesc i meu em va emocionar, de veritat. Moltes gràcies :-)
Abraçades!!!
CARME Ah, mira!! Al menys tu li has trobat un sentit, veus? Clar, amb el tall que li he fomut jo no es pot pas traslladar jajaja :-))
Petons!!!
Però encara dubtes de que passaré a llegir el que em dius? Caram, quina poca fe, i venint de tu, això és molt greu, hehehe!
ResponEliminaA veure, per on començo? Jo també solc recordar coses d'allò més ximples i després se m'obliden les coses importants. D'això en dic 'memòria estúpida', com la capacitat de recordar el nom d'incomptables cançons, que ja em diràs, només serveix per presumir davant dels altres.
A una persona com tu, Assumpta, no se't llegeix en diagonal. Això ho dic en referència a posar en dubte que llegís la part final del comentari. De fet, no suporto llegir en diagonal, o es fa o no es fa, i tu demostres sempre que no ho fas, que llegeixes a consciència els escrits, i suposo que per això retens informació que deixem anar despreocupadament. Ves a saber on he dit jo això del Nescafè, no em sona de cap post... A mi pot ser que se m'escapin coses, o que les oblidi, ja perdo capacitats, però no és per manca d'atenció.
La llet Ato t'agradarà. Jo la prenc Semi, i abans la comprava de marca no-t'hi-fixis per estalviar, i no vegis com es nota.
I finalment, has de saber, amiga Assumpta, que jo no reparteixo elogis gratuïts. Sóc algú que sempre destaca les relacions que s'estableixen per aquí, i l'emoció que em genera el fet de palpar aquesta proximitat que tenim. No paro de secretar endorfines amb tot el que es mou per aquí dins. Ara, entre poc i massa, que a tot arreu hi ha classes, o preferits, si ho prefereixes, i quan algú destaca algun dels meus, no puc fer altra cosa que córrer a assentir. Jo ho faria contínuament, però tampoc no cal, que entre amics no cal dir-se massa cosa.
Ara sí finalment, és que acabo de veure una cosa que et farà gràcia. La paraula per validar aquest comentari és 'conyi'. Veus, jo també recordo que tu t'hi fixes. A veure si moderem el vocabulari del blog :D
¡Ahí le has dado! vaya un problema con los supuestos abre-fácil,al que le tengo pánico es a los de las latas de conserva,pavor porque si cortan hacen mucho daño,yo no consigo que funcione nada sin ayuda de las tijeras:bolsas de comida para gatos,perros,arena y un largo etcétera.
ResponEliminaAbrazos
Molt,però molt bona aquesta reflexió!! Es una veritat com una catedral!! Mira,en coses quotidianes si en tindríem d'anècdotes!! M'ha encantat!!
ResponEliminaSalut!
això és increible.. per cert, tens una càmara de fotos molt bona oi? ho dic per la qualitat del detall. Se veu el ganivet en tota la seva magnificiència! :D
ResponEliminajajaja que me parto amb lo teu post. Jo també he patit estes coses i en llaunes i en tot. Jo faria una llei perquè obliguessen a passar controls de qualitat als "obre-fàcil" i posar a gent patuda com natros per obrir-los :)
ResponEliminaJo puc cuinar molt bé, però he arribat a fer desgràcies a la cuina, però com sempre dic: lo que conta és lo final :)
Confirmo que amb LLET NOSTRA també passa que l'altre dia inclús amb lo gavinyet no podia treure lo paperet aquell. Lo que jo no ho tallo mai, sinó vaig a perill d'omplir la nevera de llet :)
jo voldira insistir en el que ja t'han dit més amunt: hi ha altres marques de llet que tenen tetrabricks de més bon obrir, que són més d'aquí, i que etiqueten en català!
ResponEliminaJo també era del senyor Pascual, i em costava força obrir els envassos. Des del boicot que he optat per Asturiana amb ampolla i així és més senzill,Tot i que el brick també s'obre fàcil ( i de veritat)no tenen anelleta sinó que quan gires es tap forades el paper ( com l'Ato d'en Xexu)
ResponEliminaEl tema xup-xup també està força controlat amb aquesta marca que veig que preocupa força
El que sempre dic... on arriba la teva imaginació per a crear un tema??!!...Quina dona!!
ResponEliminaQuan has començat parlant del enemic, em pensava que ho déies de debó, pel fet que la llet no va massa be pel cos, que no tothom la tolera i que produeix mucositats.Jo ho vaig aprendre fa uns quants anys en un curset que vaig fer, que es déia "Dona i Salut".I des d'aleshores, procuro sempre evitar-la i la veritat és que no m'ha anat gens malament.Així que jo no tinc aquest problema.
Y tu pensa-t'ho, potser la propia llet t'està posant obstacles per arribar fins a ella perque no la prenguis....jejejeje.
Una abraçada molt forta!!
Eeeei!! Aquesta tassa del Barça!! Jo em vaig fer la col·lecció també!!
ResponEliminaAquets de la Pascual són una colla d'assassins. Primer t'intenten lesionar el braç amb el tap per després deixar-te sense un dit a la mà. I jo pregunto, cas que passés alguna cosa: ho cobreix la Seguretat Social??
* bletti
hehehe, m'has fet riure :)) passa directament al plan B, l'anella assassina fa força mal :)
ResponEliminade tot en treus un bon treball manual. Algun dia en trobarem cosint tetrabricks amb recanvis de cartutxos de tinta.
ResponEliminaAmb unes estisores i un ganivet. Assumpta McGyver!
com m'agrada la tassa, assumpta.
ResponEliminajo també en tinc unes de l'sport que trec per fer-hi el cafè (o til.la) en dies assenyalats (grans finals o derbis).
els briks van ser ideats per alguna ment perversa amb ganes de fer la punyeta als consumidors de lactis. ara, per acabar de punyetejar-nos, ho han extrapol.lat a caldos cassolans i altres líquids i sòlids.
crec que és el mateix pervers inventor que va idear el paperet de plàstic que embolcalla els cedés. un crack ... pervers!!!
Com diria algú: això és "fer curt lo pas".
ResponEliminaPer cert, "bescoll" és l'equivalent meridional de "clatell", i per València s'usa aplicat igualment a persones. ;)
Salut!
Ja diuen que "más vale maña que fuerza"!!!!
ResponEliminaqui es va inventar l'"abrefàcil" es va quedar ben lluit!!!! hauria de portar les tisores incorporades, com les canyetes dels tetrabicks petits...
L'asturiana, la que faig servir, tb porta aquesta rosca xò s'estalvia la llengüeta interior....per si vols provar. I té ampolles de mig litre que pels que vivim sols i no sóm gaires lleters van molt bé (un litre em pot durar massa i fer-se'm malbé!!)
Per fer les coses més fàcils, compra llet d'una altra marca, jejej.
ResponEliminaA mi em va passar alguna cosa semblant l'altre dia intentant obrir un pot de sal. Estava a prova de bombes.
Salutacions!
Cuanta raó tens noia, jo moltes vegades ni ho intento i asso directament a les tisores jeje.
ResponEliminaUna abraçada.
Una experiència que ha tots mos passa,bona idea al penxar-la
ResponEliminaXEXU Home!! :-)) Jo no puc tenir la seguretat absoluta de si tornaras a passar o no jejeje... De totes formes, el fet que ho escrivís és perquè intuïa que sí passaries :-))
ResponEliminaAixò del Nescafé... ostres, ostres... on ho vas dir? (xips-cerebrals a plè rendiment...) Crec que era una resposta a algun comentari, o potser en un comentari en algun altre blog... crec que deies que abans anaves a la feina amb temps, i prenies un cafè abans d’entrar a treballar... però que ara el prens a casa mentre comentes blogs... i llavors deies quelcom semblant a "bé, és Nescafé, si es que val" (més o menys) jajaja... M'encanta fer això :-))
Doncs ja veus, tenim una gran Memòria estúpida... tot i que li podriem buscar un nom més bonic eh? :-))
Gràcies una altre vegada per tot el que dius... això de les endorfines m'ha fet somriure perquè es nota que ets de ciències :-)) Jo dic que m'emociono, a vegades fins i tot em poso vermella jaja però com no es veu, doncs no fa vergonya!! :-)
Ostreees!! aquestes paraules surten al meu blog?? Uhmmm... a veure si l'hauré de renyar jeje
Per cert... t'has fixat en el dibuix de la meva tassa d'esmorzar? jeje
Una gran abraçada!!!
TERE Aaaai!! Acabes de recordar-me un tall que es va fer la meva germana obrint una llauna de tonyina... ufff... quina sangada!!... De veritat que són terribles aquestes llaunes...
Jo he necessitat unes alicates per obrir alguns pots de detergent!! jaja :-))
Petons!!!
CONSUELO Moltes gràcies!! :-)) jejeje
Feia temps que ho tenia al cap, perquè tot sovint se'm trenca malament o no ho puc obrir... i ahir vaig dir: Unes fotos i cap al blog!! ;-))
Petons!!!
KRAPUMKA Hola!! :-))
Gràcies!! Doncs és una càmera molt normaleta, petitona, Canon Ixus70, de les típiques que tothom porta :-)... (pensa que amb les digitals pots fer malbé moltes fotos abans de triar les definitives jeje)
Petons!!!
BAJOQUETA Jo no faria una llei per controls de qualitat dels "obre-fàcil", jo els prohibiria tots directament jejeje
Nooooo!! No em puc imaginar la cuina de la Bajoqueta tota plena de llaunes trencades i paquets mal oberts!! :-)))
Petonassos!!!
KIKA Hauré de mirar això de les altres marques... el problema que té la llet Pascual és que m'agrada... si!! ho confesso!! :-))
Ara bé, si en trobo una altre que m'agrada i és catalana em passo, eh? :-)
Petons!!!
MIREIA Sí :-)) recordo el boicot ;-) Jo també m'hi vaig sumar... va ser llavors quan vaig probar la Llet Nostra alguna vegada, com l'hi he dit a en Ferran i altres marques... però quan van assegurar que tornaven a comprar a productors catalans, vaig tornar, ho confesso :-)
Hauré de fer un estudi de mercat jeje
Petons!!!
MONTSE Jajaja l'enemic era l'envàs!! :-))
Caram!! jo que sempre havia sentit a dir que la llet era tan bona, pels ossos i tot... però el que sí sé és que, quan estic refredada, allò típic de prendre "un vaset de llet calenta abans d'anar a dormir" noooooo!!! tens tota la raó!! fa augmentar molt la mucositat... ara m'alegro que m'ho confirmis :-) M'ho va dir una amiga i jo ho feia "per si un cas era cert"... però si tu també ho dius, doncs ja segur...
Jejeje la llet no vol que arribi fins a ella :-))
Petons!!!
JORDI Premiiiii!!! :-)))
Ets el primer que s'ha adonat de la tassa!! :-)
I mira que han passat reconeguts culés per aquí, eh?
Jo en tinc tres, no les tinc totes... també tinc alguns coberts i tinc l'anorak!! aquest que sortia amb l'Sport!! jeje se'l va fer el meu cunyat però li quedava una mica petit i me l'ha regalat!! :-))
Jordi jajaja et veig molt conscienciat amb el tema de les lesions (pobret, tu cuidat molt, eh?) No pateixis que si ens fem mal amb un tap d'aquests ja els hi clavarem una denúncia :-))
Bletti (Bletti, Uiliam Piter) és alguna persona perquè t'asseguro que surt a Google jaja Records a la mama :-))
Abraçades!!!
AIGUA Jajaja tens cada cosa!! :-))) M'ha agradat això de "l'anella assassina" :-) Oi que fa mal? Talla!!
Res doncs, directament al Plà B :-))
Petons!!!
ESTRIP Jejeje McGyver m'encantava!!
I la "intro" era xulíssima, aquella música ja indicava "acció" :-))
T'has guanyat una bufanda :-) De quins colors la vols? :-))
Abraçades!!!
ÒSCAR Siiiiii!!! :-)) Tu també t'has fixat en la tassa!! jejeje
Ment perversa! Tu ho has dit!! :-)
I m'ha fet molta gràcia lo dels "caldos casolans" juassss perquè també arriben a ser ben punyeteros, eh? :-))) A mi m'agrada el de Gallina Blanca, que és una mica més fàcil d'obrir que el de la llet, però no tanca bé, vull dir que quan vas el segon dia a buscar més caldo i fas allò de sacsejar l'envàs perque no quedi tota la substància abaix, doncs esquitxa per tot arreu tot i estar tancat juasssss
Els plàstics dels CDs era la mateixa persona? Ufff... dolent, molt dolent!!
Abraçades!!!
JERONI MALEUFF Ves... si igualment hem d'acabar fent curt lo pas... ja es podrien estalviar el tapet aquest, eh?
Ja t'he posat més hipòtesi al teu relat (m'ho passo pipa al teu blog) :-))
Abraçades!!!
RITS A aquest inventor li hem dit de tot :-))) En Jordi li ha dit "assassí", l'Òscar "ment perversa"... així que ja veus quin carinyo li tenim per aquí...
Ostres!!! ampolles AMPOLLES!!... què més dóna que siguin només de mig litre.. si en compro dues ja tinc el litre jeje i, al menys, tindria una AMPOLLA!!! :-))
Petons!!!
ALBERT Amb un pot de sal? Ostres!! Aquest cas no m'hi he trobat jo encara :-)) I com ho vas fer? :-))
El problema és que la Llet Pascual m'agrada... però sí, alguna cosa hauré de fer :-)
Abraçades!!!
GEORGE Ara estaria molt bé que un representant de la Llet Pascual ens llegís i s'adonés del que pensem dels seus preciosos tapets i anelletes... aisss!!
Sí, passar directament a les tisores és el millor :-))
Abraçades!!!
TONI BRA Sí :-) El que deia a en George Si això servis com a enquesta perque els de la Llet Pasqual canviessin el sistema... jejejeje
Abraçades!!!
Ja ho deiem per nadal, Ai Pascual no t'hi enfadis... Jo ja us deixo fer amb això de la llet, com que no en bec, gens, gens, gens...
ResponEliminaAra que no us senti la mestressa que lla passa sols amb ... ella fa servir les tisores de cop i pocs cuentos.
Voleu dir que no se'n adonen que fan sofrir als clients... vaja,Ho hauriem de penjar al cotxe, taps no... Que hi posin una clau adient i un gavinetet i a provar i que no tanquin el lloc per tallar amb tisores, O si no un punxonet degudament esmolat i a munyir com si haguessim comprat una cabreta particular, que de solucions, a manta,... eh, que si.Anton.
Assumpta quin post mes genial, m'agradat i he rigut molt llegint-t’ho.
ResponEliminaA casa no prenem pasqual, prenem hacendado de mercadona, es fàcil d'obrir, però sempre vessem la llet per tot arreu.
a mi m'agrada el caputxino, que en tens?
jajaja! ara quan em trobi davant un tap així, que no són poques les vegades, en comptes de posar-me nerviosa, riuré recordant el teu escrit i crec que aniré cap a les tisores dirèctament! No fa gaire intentava obrir un suc de tetrabrik d'aquells petits, que compres quan vas pel carrer i no tens tisores a ma, i que no tens més opció que intentar clavar la mini canyeta amb força, i de vegades costa tant que quan per fi fas el forat, com apretes tant, et surt el suc disparat per la canyeta i et pringues les mans segur!!!
ResponEliminaAixò dels "obre-fàcil".... deixa molt que desitjar.... :-)))
Que sí, que sí que torno, no saps la de vegades que he entrat a veure si havies contestat ja els comentaris.
ResponEliminaNo m'havia fixat en el dibuix de la tassa, malalta! Hehehe.
Recordo el comentari del nescafé, anava sobre cafès del dia, em sembla que això de fer un cafè en arribar a la feina una mica abans era una altra cosa, però igualment recordes molt bé, perquè tot és cert, sigui en un o diferents comentaris. Pot ser que fos a una casa de la iruNa que en parléssim? Qui sap, no arribo a tant, segur que tu ho recordes millor que jo.
Avui la paraula s'ha moderat, és 'perdi', nom d'un blogaire ja desaparegut (o amagat), el perdedor, que alguns coneixien com a perdi (jo no, perdedor s'ha de dir amb totes les lletres). Millor que Conyi, no? Ara, que sonen igual de fifis els dos.
REBAIXES Jejeje la mestressa és intel·ligent i va per feina ;-)
ResponEliminaPodriem fer una manifestació :-))
Noooo!! penjar-ho al cotxe no, que igual posen una multa! A Tarragona posen multes si, per exemple et vens el cotxe i poses el típic lletreret "ES VEN" doncs et multen!! Oi que és curiós?
Un punxó!! gran idea!! :-)))
Abraçades!!!
QUIM AMORÓS Es bona la Hacendado? :-)
Jo compro moltes coses del Mercadona, per exemple el pa de motlle integral és molt millor que Bimbo o Panrico... en canvi el caldo preparat el trobo molt greixos...
El gel de dutxa Deliplús i el sabó de les mans son molt bons, però el sabó de la roba Bosque verde fa tanta espuma que no hi ha manera...
I ara no tenen la Melmelada Hero!! Es passen un pel amb això de les marques a Mercadona, eh? :-))
Marxaaaant un caputxinooooo!!! :-))
Abraçades!!!
BRUIXOLETA Jejeje sí, més val que ens ho prenguem amb bon humor :-))
Jajaja acabo d'imaginar un "surtidor" de suc sortint del teu mini-tetrabrik ;-) I a vegades es xafa la canyeta, oi? jajaja
Sí, definitivament, anar directament a les tisores :-))
Petonassos!!!
XEXU Sí, jo també creia que podia ser amb una conversa amb Iruna però abans m'he repassat un munt de posts d'ella i del teu blog i no ho he trobat... Jo que et volia dir "ho vas dir el dia tal al lloc qual" :-))
En tot cas: Oi que fa bona olor quan obres un pot de Nescafé nou? A mi m'encanta .-))
Jajaja sí, sí... absolutament malalta de blaugranitis aguda :-)
Ai, a aquest blogaire no el vaig arribar a conèixer jo, en Perdedor... l'unic que he conegut que ha marxat és Asco de Pavo, el coneixies? Em queia molt bé :-) Em va explicar que volia dir el missatget aquest que tenim a la finestreta aquesta que diu "Podeu utilitzar algunes etiquetes HTML..." i vaig aprendre a posar negretes i cursives :-)
Avui ja em retiro, que em fa molt mal l'esquena, no sé si té a veure amb l'artritis meva estimada o és una altre cosa... diu el meu marit que són massa hores davant l'ordinador (i el pitjor és que em temo que té rao)... va començar per l'espatlla esquerra i ara ja son les dues... què hi farem!! :-)
Bona nit!!
Abraçades!!!
Ara que comentaves això de les llaunes de tonyina, fa 9 anys em vaig fer un tall en un dit i encara se'm nota :-( He vist que les Hacendado són més fàcils d'obrir.
ResponEliminaHi ha un relat magnífic de Henrich Boll que explica exactament això que dius. A vegades els productes estan tant ben protegits que costa massa obrir-los i a mi encara més que tinc unes mans massa patoses...saludus campeona!!!
ResponEliminabueno, bueno...ampolles de plàstic.....
ResponEliminasi et fa gràcia, si trobes un antic "colmado" encara n'hi ha que tenen els litres en bossa de plàstic de l'Ato...un altre record de quan era petita
Gràcies pel premi. Quan el puc passar a buscar??? ;-) jejeje
ResponEliminaP-CFACSBC2V Ostres!!! Imagino com seria el tall si fa nou anys i tens cicatriu!! ufff
ResponEliminaSón molt criminals segons quines llaunes, eh?
Pobret...
Una forta abraçada!!!
NOCTAS No puc evitar somriure :-)) Tens llibres, contes i relats per a cada situació de la vida :-)))
No crec que tinguis les mans patoses, home, és que veritablement alguns envasos són molt punyeteros!!
Jo era bastant hàbil, la veritat... però no tinc força...
Abraçades!!!
RITS Sí, sí, ja suposava que eren de plàstic :-)) però són ampolles i això sol ja és una alegria!! :-))
Petons!!!
JORDI Com a premi, em vestiré de cheerleader (o cheer leader, que no sé si va junt o separat) i aniré a animar al "Hohaveuvist Team" el vostre proper partit (si em passa el mal d'esquena) jejeje
Abraçades!!!
ho dius de veritat?
ResponEliminamira que jo m'ho agafo al peu de la lletra això de la bufanda eh!
ESTRIP Si sabés que et fa il·lusió de veritat i que te la posaries alguna vegada, te la faig... t'ho prometo :-))
ResponEliminaM'hauries de dir els teus colors preferits... si la voldries més fina o més gruixuda... però te la faria, em pots ben creure :-)
Això sí... una bufanda feta a ma, sempre queda una mica "rústica", eh? jaja... jo no conec el teu estil :-))
Però la faria... i tant que si :-)
Abraçades!!!
Assumpta, gràcies de tot cor, sé que ho faries. gràcies, gràcies, gràcies.
ResponEliminaUna abraçada.
ESTRIP Si no costa massa fer una bufanda, de veritat :-)
ResponEliminaÉs lo més fàcil que hi ha :-)))
Ja ho saps, eh? Si la vols només has de dir la mida i el color (o colors) i jo em poso ben contenta "mans a l'obra" :-))
Abraçades!!!
Assumpta, jo vaig de dret a les tisores, perquè quan he vist les fotos, m'he sentit parlant jo mateixa, em passa ben igual!!!!
ResponEliminaPetonassos!!! GUapa!
ZEL Jajaja en això és demostra que ets una dona molt intel·ligent i ja t'estalvies l'empipamenta de la primera fase :-))
ResponEliminaÉs estrany que els fabricants no s'adonin d'aquestes coses :-))
Petons!!!
Sí que és complicat sí...per l'anella et recomano que passis el dit (índex millor) entre ella i, un cop tinguis l'anella entre la primera i la segona fal·lange, ja pots tibar sense fer-te mal i amb probabilitats altes de que s'obri bé. A mí em va haver de dir l'Albert com obrir-les (de fet li acabo de demanar per enrecordar-me) perquè sempre em feia mal.
ResponEliminaANA Jajaja això és una operació de precissió :-))
ResponEliminaTractaré de recordar-ho ben exactament ;-))
Petons!!!