dissabte, 8 de juny de 2013

"La pedra lunar", de Wilkie Collins



Autor: Wilkie Collins
Editorial, any: La Magrana, "La negra", 2012
Títol original, idioma, any: The moonstone, anglès, (per entregues, 1868)
Traducció: Anna Turró
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 526
Llegit en: Català









TEST DE LECTURA:

1.- Us agraden els llibres on hi ha misteris, investigacions? Detectius professionals? Detectius afeccionats?

2.- Us agraden els llibres amb sorpreses constants, esdeveniments imprevistos i on res sembla ser el que és?

3.- Us agraden els llibres on es fa referència a alguna antiga maledicció? A velles cultures i tradicions?

4.- Us agraden els llibres on la història es va desenvolupant i explicant des de diversos punts de vista? Aquells en que diferents personatges expliquen com van veure ells tal o qual cosa? Fragments de diaris personals, cartes, narracions fetes expressament per l’obra...

5.- Us agraden els llibres on el narrador principal sigui un vell majordom anglès, amb la seva fidelitat a la família a prova de qualsevol cosa i un fi sentit de l’humor britànic en una gran majoria de passatges?

6.- Us agraden els llibres on s’exposen i experimenten algunes teories científiques ben interessants i curioses sobre la ment humana i les seves reaccions en determinades circumstàncies?


RESULTATS:

- Si heu contestat afirmativament les sis preguntes, no podeu deixar passar un segon. Aneu a la llibreria, a la biblioteca, on sigui i aconseguiu aquest llibre, segur encantarà!!!
- Si heu contestat afirmativament quatre-cinc preguntes, poseu aquest llibre a la llista dels “pendents”, poseu-lo ben amunt perquè us agradarà molt.
- Si heu contestat afirmativament tres preguntes, poseu el llibre a la llista de “pendents”, poseu-lo on toqui, ja li arribarà el torn i segur que us farà passar una estona força entretinguda.
- Si heu contestat afirmativament dues preguntes, si algun dia teniu ocasió de llegir aquest llibre ja veureu com no ho considerareu pas estona perduda.
- Si heu contestat afirmativament només una pregunta o cap... permeteu-me que us digui que no sabeu passar-ho bé amb la lectura. Segur que sou uns intel·lectuals d’aquells que només llegeixen literatura rara d’aquella que no s’entén res. Tot i així, si llegiu aquest llibre potser canvieu d’opinió... No ho voleu provar?


RESSENYA:

És el divuitè aniversari de la Rachel, una joveneta anglesa de classe alta (tots aquells que no treballen mai, que viuen de rendes i tal). Un dels obsequis que rebrà és un valuosíssim diamant, herència d'un oncle seu que havia deixat instruccions al seu testament perquè la joia li fos lliurada a tal data.

A la festa d'aniversari hi ha uns quants parents, oncles, cosins, amics de la família...

Però... com havia arribat a mans de l'oncle aquest diamant? Doncs d'una manera gens neta ja que estant de militar a l'Índia el va robar d'una estàtua del déu de la lluna (per això el diamant rep el nom de "Pedra lunar"). Segons els hindús caurà una maledicció sobre qualsevol que robi la pedra... A més, que es senten obligats a seguir el seu rastre durant anys i anys per mirar de recuperar-la.

Al dia següent de la festa d'aniversari la Rachel troba a faltar el diamant... i, a més, la noia comença a tenir una estranya actitud amb tothom i, fins i tot, es nega a parlar amb el policia que investiga el cas... Què haurà passat? Qui hi havia a la casa? Quins dels convidats han passat la nit allí?... Hi ha algun detall que ens indiqui alguna cosa? Algun personatge actua de forma estranya?

És el majordom qui ens ho anirà explicant tot, un cop succeït... però també trobarem escrits, cartes, diaris, records, d'altres personatges que ens aniran donant diferents punts de vista.

Qui ha robat el diamant? Per què? On és?

Sincerament, us el recomano!!

19 comentaris:

  1. Segons el teu test, hauria d'anar corrent a la llibreria, però ara mateix vaig malament de temps. O potser hauria de posar-lo a pendents però saltant unes quantes posicions. Ara bé, com d'objectiu és el teu test? Això m'agradaria veure-ho! De totes maneres, no pinta malament, potser t'acabaré fent cas, sense tanta pressa, però no dic que no, que com bé saps, ja és un gran què!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, el test l'he inventat jo, per tant és totalment subjectiu :-DDD ara bé, tot el que dic és cert.
      Aquest va ser el llibre que vaig triar per Sant Jordi. Volia un llibre "de tapes toves" que en dic jo (o sigui, que no fos massa car), escrit en català o traduït al català i que fos d'algun autor que em donés certa seguretat. Així que, en veure aquest, doncs el vaig triar. En Josep Lluís va llegir la ressenya de la contraportada i el va comprar encantat perquè va dir que segur que a ell també li agradaria ;-))

      Ara bé, quan vaig posar aquest llibre al post del dia de Sant Jordi, a en MAC li va passar com a en Josep Lluís, li va cridar l'atenció i vàrem decidir fer una lectura conjunta... i la veritat és que ho hem passat molt bé!!

      El més xocant són les sorpreses que t'emportes... quan veus una cosa una mica clara, la trama pega un canvi radical i el que semblava blanc es torna negre i això fa que mai perdis l'interès ;-))

      Elimina
  2. He contestat que si a les sis preguntes del test, potser per això m'ha agradat tant aquesta novel·la de Wilkie Collins. :-))

    Vull destacar això que la història es va desenvolupant i explicant des de diversos punts de vista. És per mi un dels punts claus del llibre i el que el fa tan bo. I també és clar les sorpreses constants que et mantenen sempre ben amunt l'interès pel que estàs llegint.

    Ja veus (i ja saps) que jo també he gaudit molt amb aquesta novel·la i que també la recomano totalment!. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contentíssima de com ha anat aquesta "Lectura conjunta" ;-))

      El llibre no m'ha decebut gens, al contrari... i, a més, com havia dit darrerament, estava una mica "passiva" en temes de lectura, necessitava una empenteta i anar llegint i comentant amb una altre persona m'ha fet gaudir molt més de l'obra! ;-)) Gràcies MAC!! :-DDD

      Elimina
  3. M'encanta Wilkie Collins!!! Em sento realment bé llegint les seves novel·les! Històries negres, enrevessades que et fan passejar entremig dels personatges! Et sents realment enmig del joc d'intriga "Cluedo".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una definició genial, Thera. Tens tota la raó amb això del "Cluedo". :-)))

      Elimina
    2. THERA, Jo de Wilkie Collins, fins ara, només havia llegit relats. En ser amic (i mig emparentat) amb en Charles Dickens, havien escrit junts en revistes de literatura i alguns reculls de contes porten obres dels dos (igual que, també, per exemple, d'Elizabeth Gaskell, a la qual també he començat a llegir arran d'aquests contes),

      Hi ha dos llibres "La senyora Lirriper" i "Una casa en alquiler" que, cada un d'ells, és una única història, però formada per capítols que es poden separar... i aquests capítols els escrivien diferents autors, entre ells Dickens i Collins. Mira en aquest blog en parlen :-))

      Tinc també a casa (regal d'aniversari passat) i a punt per llegir "La dama de blanco"... el que passa és que, entre Collins i Collins, agafo algun llibre diferent, així en gaudeixo més :-))

      Elimina
    3. MAC.- Saps que no he jugat mai al CLUEDO? Bé... menteixo... crec que una vegada fa molts, molts anys -tot i que no era cap nena petita, eh? haha que quan jo dic "fa molts anys" en podia tenir perfectament 25 :-DDD- l'estiu, després de dinar, a casa d'uns tiets, van proposar jugar a un joc de pistes on un feia d'assassí... no ho recordo massa bé... Diria que era aquest joc... però quan ja li estava agafant "el truquillu" ja vàrem haver de marxar...

      Elimina
    4. Jo fa segles que no hi jugo però encara recordo al Dr. Mandarino i a la Srta. Amapola. :-DD
      Com dius és un joc de pistes, El tauler representa el plànol de la casa per on vas movent les fitxes intentant descobrir, aplicant la deducció, l'autor, l'arma i el lloc d'un assassinat. El que jo tenia era AQUEST. :-))

      Elimina
  4. L'apunto!!!

    Per les meves sis respostes afirmatives i perquè "La dama de blanc" em va sorprendre i agradar força.

    Assumpte, el Cluedo és força divertit, jo també tinc la mateixa versió d'en Mac, de fet, no sé si existeix cap altre.

    Bon diumenge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc "La dama de blanc" pendent de llegir... El veia molt llarg i em feia una mica de por, però ara, després d'haver llegit aquest i del que tu dius, ja veig que no podré tardar massa a llegir-lo! ;-))

      Em feu venir ganes de jugar al Cluedo!! :-))

      Elimina
  5. Respostes
    1. Crec que t'agradarà!! ;-)) És entretingut, enginyós... està molt bé ;-))

      Elimina
  6. 1.- Pse
    2.- Si
    3.- No
    4.- Ni si ni no.
    5.- Si
    6.- Si

    Ara bé, que faci cas a la teva recomanació, ja ho veurem. Bé, sent sincer, ja et dic que a dia d'avui la ignoraré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols que t'ho vagi recordant de tant en tant? :-)))
      És un servei gratuït!!

      Elimina
  7. Estic tan, però tan poc lector des de fa temps, Assumpta. És un tema de feina: tinc pocs clients però els pocs que tinc me'ls he de currar molt, i buscar-ne també demana temps i energies. Aquest cop ni faré l'esforç d'apuntar-me aquest llibre a la llista de pendents: em fa molt l'efecte que m'enganxaria però, com diuen a Espanya... "pa qué nos vamos a engañar"!

    Records :)

    ResponElimina
  8. Gràcies per les teves recomanacions Assumpta, les tindré en compte! Ja he fet una ullada al blog que comentes.
    Per cert, "La dama de blanc" l'he llegit, a mi em va agradar, hi tant!! Personalment, penso que en Collins va crear escola, un geni de la novel·la negre. Ja ens donaràs la teva opinió.

    Sí!! De petita jugava al Cluedo! (potser d'aquí em vé el gust per al gènere negre...).

    ResponElimina
  9. Doncs, no aniré a la llibreria corren per que soc de poble i em cau una mica lluny, pero si que el poso als pendents. Sembla que t'ha agradat força.

    ResponElimina
  10. Tres, tres preguntes afirmatives... :) Però la dama de blanc em va agradar, el posaré al piló dels pendents...

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!