La meva sogra va néixer a un poblet de l'Alt Empordà però, des de que es va casar, va venir a viure a Reus. Tot i així, la seva terra li tirava molt i li agradava, a l'estiu, anar a passar-hi uns dies. Com el tema Hotels o apartaments de temporada sortia caríssim, fa cosa d'uns quinze anys, van trobar una ocasió molt bona de llogar un piset, no gaire gran i bastant antic, dins del poble, per tot l'any. Així, estant el meu sogre jubilat, hi podien anar no tan sols l'estiu sinó sempre que volien.
La idea era molt bona i tot i que el pis tenia l'inconvenient que era un segon o un tercer, amb una escala molt empinada i sense ascensor, un cop allí, ella ho tenia tot tan ben arregladet i posadet, que s'hi estava molt a gust.
Recordo que li vaig brodar dos quadres a punt de creu. Un era una rosa dels vents, amb els noms de tots els vents i, pel voltant, elements marins (un àncora, un nus mariner...) i l'altre eren com unes petxines xulíssimes (aquest segon tenia més complicació)... Què menys, si quan anàvem allí ens tractava "a cor què vols" ;-)
En Josep Lluís i jo ens aixecàvem (aviadet per ser vacances) el meu sogre ja havia fet el cafè, torrades... esmorzàvem, ens féiem el llit i... ja teníem tota la feina feta... Cap a la platja falta gent! És maco arribar a la platja cap a les 10 del matí... triar el lloc que més t'agrada i aquell primer bany del dia, amb l'aigua tan freda!
Cap a la 1 plegàvem, perquè l'únic que ens demanava la meva sogra era que fóssim puntuals. Ella era molt organitzada i a les dues li agradava dinar. Tenir la platja a cinc minuts de casa a peu és un luxe... Arribar, dutxar-se i... el dinar a taula!! I fet per una cuinera excel·lent! sempre mirant de variar els menús, sempre posant les racions més maques als altres...
Llavors, una mica de sobretaula, notícies... crec que llavors feien Colombo per TV3... o la Fletcher...no sé... quelcom que m'agradava. Però ells anaven a fer la migdiada. De tots quatre jo era l'única que no la feia. Mai n'he sabut de dormir durant el dia i si alguna vegada ho intentava i ho aconseguia, sempre em despertava amb un mal sabor de boca i una sensació tan desagradable!
Així doncs aquell era el "meu" moment de fer el que volia i tenia dues opcions: Acabada la sèrie de la tele, o llegia alguna cosa (i recordo que llegia el segon llibre de Harry Potter o, potser seria el tercer?) o feia punt de creu. Així, sense dir res, anava fent un drap de cuina... senzill, com per passar el temps. Quan la resta de la família s'aixecava, jo guardava la feina i anàvem a donar un volt: a vegades junts, a vegades per separat... Finalment, en arribar el dia de marxar, li vaig regalar aquell drap... Era un drap de color cru, de rus, per les mans i posava "Bona cuina"...
El problema és que a la meva sogra, quan li regalaves una cosa bonica, la considerava com quelcom "per guardar"... i jo li deia "faci'l servir, dona... fins que s'embruti, s'estripi, es gasti... si a mi no em sap gens de greu si es fa malbé... llavors n'hi faré un altre"... però res. Molt agraïda, molt contenta amb el drap però a Reus va venir i va quedar a l'armari junt amb altres peces de roba, totes per estrenar!!
El passat dia 3 de setembre, la meva sogra va morir. Buscant roba per guardar, per tirar, per donar... van sortir tovalloles completament noves, draps de cuina... i, entre ells, TRES de brodats per mi... Els altres dos, amb unes teteres i unes tasses, sobre un drap de color salmó, no recordo en absolut quan els vaig fer, però sé que els vaig fer jo, això sí!! ;-))
El meu sogre va voler que me'ls quedés jo i jo, evidentment, els vaig agafar... Completament nous com estaven els vaig rentar, tot i que estaven impecables, jo sempre ho rento tot... I ara bé la qüestió. Tan sols veure'ls em va venir al cap immediatament la idea de regalar-ne un a una amiga. Va ser un flaix immediat. És una amiga que sempre pensa en mi amb molts detalls i a la que fa temps que tinc ganes de fer un regal, però sé que ella no vol que em gasti ni un duro, així que vaig pensar en això, doncs ja està fet, està nou, ho he fet jo i m'agradaria donar-n'hi un, però... Però necessito la vostra opinió:
Què us sembla la idea? O penseu que no li agradarà pel fet que no ho vaig fer especialment per ella?
Suposant que us fes gràcia, quin dels tres us agradaria més? El de la "Bona cuina" o un de teteres?
En fi... aquí estaré, esperant les vostres opinions que, si us plau, us ho demano, espero ben sinceres. Moltes gràcies per aconsellar-me!!
Caram, quin post!
ResponEliminaPrimer, quin record tan bonic que tens de la sogra, guarda'l ben endins. Els estius plegats, els brodats, la delicadesa...
I a la pregunta, i perquè no li hauria d'agradar? és una part de tu! i tant que li agradarà!! i els altres dos, guarda'ls tu, per tu, pel record.
Sí ;-) Tinc molt bons records... Mira, fa uns anys em van operar del genoll i jo estava a casa fent el dropo, amb la meva cama embenada i les crosses i en Josep Lluís, quan sortia de treballar passava per casa sa mare que li tenia preparat el que jo anomenava "El cistellet de la caputxeta" :-DDD
EliminaI és que, en un cistellet (tal qual, eh? com AQUEST i portava el dinar pels dos... primer plat, segon plat, postre, pa... ;-))
En fi, ja veus :-))
Ai, què bé que pensis que li agradarà... no sé, sóc molt cagadubtes jo amb tot això ;-))
M'ha agradat aquest record per la teva sogra, jo també tenia molt bona relació amb la meva sogra... i és bonic que quedi així explicat amb tanta tendresa.
ResponEliminaAixò "abans" es feia molt, vull dir de guardar les coses boniques i no fer-les servir. Totes les àvies, per dir-ho d'alguna manera (encara que jo també sóc àvia, però no és el meu cas) bé, dit d'una altra manera, les generacions d'abans sempre deixaven, un munt de coses per estrenar. De roba de casa, sobretot.
I jo crec que s'ha de fer cas dels flaixos aquests que et vénen. Jo prou que ho faig. Estic seguríssima que la teva amiga estarà molt contenta de tenir un d'aquests draps, en primer lloc perquè els has fet tu i després i més important, en aquest flaix hi sortia ella, i no una altra persona. I això ja és una mena de privilegi amistós, no? I quin drap? No importa quin, tots són molt bonics. Se m'acudeix que si n'hi ha dos que tenen el mateix dibuix, us en podeu guardar un i ja el tens de record... i l'altre li regales.
M'imagino en la quietud de la migdiada, l'Assumpta fent punt de creu d'amagat, amb la il·lusió que es posa en totes les petites sorpreses que preparem per als altres.
Una abraçada gegant... doncs sí, per ser com ets.
Sí, sí, hahaha entenc això que dius que "abans" es feia molt... i és que les noies es feien uns aixovars impressionants i, després, anaven gastant sempre "lo" més senzill i guardant el millor... i au, anar fent ;-)
EliminaFa ja bastants anys... no sé... vint, potser, va morir la germana gran del meu pare (ara tindria més de cent anys si visqués) i tenia llençols NOUS per estrenar DE LA SEVA SOGRA!!! O sigui, la sogra no els havia estrenat, ella els havia heretat i va morir sense estrenar-los. No sé com serien, però gairebé peces de museu :-))
Quan faig alguna cosa per la meva mare sempre la obligo a fer-ho servir hehe... és una ordre, si no, no s'hi val. Altre cosa és que ella guarda els draps més bonics pels dies que té gent a dinar, així, si algú entra a la cuina, veu els draps brodadets i els dies de cada dia, en fa servir més "de batalla"... això ho puc entendre... però guardar-los? :-DD
I tant que en el flaix sortia ella! De fet ja feia dies que hi pensava... "has de trobar alguna cosa", però no sabia què i, mentre pensava, va ella i... pam! un altre detall... i just el mateix dia arriben els draps de cuina! El meu cervell va fer l'associació ràpidament ;-))
Trobo una idea genial això de quedar-nos cada una un dels de la tetera i les tassetes hehe com són iguals! Només canvia el color! (Ara els dubtes seran sobre quin color em quedo i quin li regalo hahaha)
Abans de res, dir que sento la pèrdua de la teva sogra, no sé si ja ho havies dit abans i se m'ha passat, però m'assabento ara de que ha faltat. Una abraçada molt forta per tu i una altra per en Josep Lluís.
ResponEliminaEl record és maco, i els draps tenen molta història. Sincerament, jo penso que si li expliques a la teva amiga la mateixa història que ens has explicat a nosaltres, i després li dius que t'agradaria que ella se'n quedés un, li farà moltíssima il·lusió. És un regal especial que vas fer amb les teves mans, i ara pot passar a ella per desig reu, jo crec que és un bon regal. A mi personalment m'agraden més els de la tassa i la tetera, però a mi no em facis massa cas!
Crec que ho havia posat, així, "públicament" en un comentari a ca la Rits, però no n'havia fet cap post. Gràcies per les abraçades ;-)
EliminaAquí estan encara els draps... em miren i em diuen "ei, que la teva amiga ha llegit el post!! fes el favor"... però jo, vaig tant descentrada que encara no els he enviat. Avui, de moment, faig un pas endavant mirant de respondre comentaris ;-)
Com que no et faci cas? M'agrada que també hagis donat la teva opinió! :-)
Si li expliques tot el que s'amaga radera d'aquests draps segur que li agrada ;)
ResponEliminaGràcies. PONS, maco... Era totalment sincera quan deia que tenia dubtes, però entre tots m'heu convençut. Moltíssimes gràcies!! ;-))
EliminaQuin record més maco i ple de sensibilitat, ens has compartit!!...
ResponEliminaJo també n'havia fet de punt de creu i m'agradava molt, i desprès el que havia fet durant l'any, sempre per duplicat, ho regalava pel dia de la "Mare", a la meva mare i a la meva sogra... M'ha agradat que m'ho fessis reviure!!.
I sobre la consulta que ens fas, penso que sent bona amiga com és, li agradarà molt el regal....A mi m'agrada més el de la tetera i la tasseta, i tal com et diu la Carme, en tindreu un cadascuna.
Una abraçada.
Estic contenta que tots ho trobeu bona idea! ;-)
EliminaFer punt de creu, quan tens temps i ho fas relaxadament, és molt distret, molt maco... M'agradaria recuperar l'afició... A veure si ho faig ;-)
I un punt més per les teteres :-DD
Si a tu t'agradaria donar-li un, a ella li agradarà rebre'l. No en tinc cap dubte. I si sap la història que tenen al darrere i que els fa tan especials, encara més perquè li demostraràs que també és una amiga especial.
ResponEliminaI ja que ens demanes l'opinió, et diré que jo també li donaria un de les teteres per les mateixes raons que explica la Carme.
Sí que sap la història, sí... Sé que ha llegit el post ;-))
EliminaEi, m'ha agradat molt veure que tots us sembla bona idea això de regalar-li un d'aquests draps de cuina ;-)
I ja està decidit, serà un de les teteres (no sé si li agradaria més el blau o el vermell... però bé, ho faré a cara i creu hehehe)
Quin relat més tendre! Records de les persones que estimes, així en present, perquè encara que no són aquí, sempre ens acompanyen.
ResponEliminaEl regal preciós, triïs el que triïs, perquè l'important és l'afecte que tens a la teva amiga. Tot i això, penso que el de les tasses és molt apropiat, per associació d'idees, prendre un te o un cafè juntes és una manera de compartir moments de complicitat.
Aferradetes i bon dilluns!! :)
Tu sí que ets tendra, LLUNETA, guapa ;-))
EliminaOstres, porto gairebé un mes lluny dels blogs i tot i que el teu és un dels que he anat traient el cap, sóc plenament conscient que segur que m'he deixat un munt de posts bonics per comentar...
A veure si torno a agafar el ritme!...
M'agrada l'associació aquesta de fer un cafetó (o un te) plegades... sí, sí... m'ha agradat molt!! ;-))
Fa dies que no entro en el teu blog i avui ho he fet. Jo cec que la teva amiga estarà molt contenta amb aquest regal. Primer per ser fet per tu i segon per haver pensat en ella.
ResponEliminaUna braçada,
Hola, maca!
EliminaTu també tens una paciència enorme esperant respostes de mails i altres coses... ufff... ja veus, gairebé un mes sense respondre comentaris al blog. He de fer un esforç per mirar de posar les coses a la normalitat. Un petonàs! :-)
Els aires de l'Empordà porten bons records :)
ResponEliminaRegala'ls, Assumpta! Segur que si li expliques la història a la teva amiga li faran encara més il·lusió.
Bons els aires de l'Empordà hehehe...
EliminaAi, he de passar pel teu blog, a veure si has fet alguna manualitat nova, que a tu també t'agrada fer-ne... Estic tan "desconnectada"...
Que són molt macos i t'hi devies dedicar una bona estona!!
ResponEliminaM'ho passava bé fent-ho... Aquest és el problema, que estic deixant de fer coses que m'agradaven (punt de creu, llegir, bloguejar) tot substituït per un "començo tot i no acabo res" que m'angoixa una mica... Però ara aviat ho superaré ;-))
EliminaTots estan molt bé, però crec que triaria el de "Bona cuina".
ResponEliminaA mi també m'agrada el de bona cuina, però donat que han triomfat els altres, estic contenta perquè em quedaré el Bona cuina i un de les teteres hehehe :-))
EliminaSento molt la pèrdua de la teva sogra. Segur que ha deixat un buit`molt gran, però també un munt de records. Ho sé perquè jo, aquest any, en cinc mesos, he perdut el pare i la mare.
ResponEliminaM'has fet recordar els temps en què jo també brodava punt de creu, aprofitant les migdiades dels nens quan eren petits. Jo tampoc he pogut fer mai migdiades perquè m'aixecava marejada. Així que aprofitava per brodar, sobre tot, pitets.
A la meva mare li agradava brodar bosses de pa i davantals. I els que m'havia regalat, jo els guardava per no fer-los malbé. Ja veus, faig com la teva sogra....
Estic convençuda que a la teva amiga li alegrarà saber aquesta història, i que hagis pensat en regalar-li un dels draps de cuina. Tots són molt bonics, -i moooolt ben brodats!!!!. Jo potser triaria el de la Bona cuina, però crec que seria més assenyat dir-li: "Té, tria'n un. El que més t'agradi. Te'l vull regalar perquè em farà molt feliç saber que és a les teves mans!"
Caram... ostres, em sap molt de greu... perdre pare i mare en qüestió de cinc mesos ha de ser molt, molt dur. t'envio una abraçada fortíssima, de tot cor.
EliminaCrec que hauríes de fer servir alguna d'aquestes bosses de la mare... a ella li farà gràcia -perquè allà on és ho podrà veure hhehe.
La persona de la que parlava ha vist el post hehehe... i ja sé quin li agrada més ;-) (el post va ser un truc per veure si s'hi fixava hehe)
Ei, i gràcies per dir que et semblen ben brodats!! :-))
Jo penso que és molt maco que li facis aquest regal, perquè és un regal que tu t'estimes. És un record d'una persona que tu estimaves, penso que és molt emotiu.
ResponEliminaTu ets una persona d'una gran sensibilitat, sempre ho veig als teus escrits, així que agraeixo també molt que m'animis a fer aquest petit regalet... Estic contenta!! ;-))
EliminaMare meva, si porto gairebé un mes sense actualitzar el blog... Bloguet meu ;-)
ResponEliminaNooooooo, no, que no et penso pas deixar... ni ara, ni mai. Que t'estimo molt!
Però ja saps, a vegades canvien coses a la vida de les persones i s'ha de posar una mica d'ordre...
Aquests dies tinc la sensació que estic fallant a molta gent. Persones que esperen mails que mai m'acabo de decidir a respondre perquè "no em surt", no trobo el moment... no sé... Persones que potser esperen una trucada, o el que sigui... i no arriba, perquè -tal com no faig posts- tampoc faig gairebé res més...
En fi, tot s'anirà posant a lloc... segur :-)
De moment vaig a veure si sóc capaç de respondre tots aquests comentaris tan bonics i, després, fer un post nou.