Qui ho diria que han passat tants anys?

Estic llegint -poc a poc, però avançant- "El pare Goriot" d'Honoré de Balzac. De fet, és una lectura conjunta amb l'amic MAC però imagino que ell deu fer una setmana que ha acabat i jo encara no he arribat a la pàgina cent. (Mac, perdona!!)

Sí, vaig lentament, però això no vol dir que em perdi o que no estigui gaudint de la lectura (de fet, anar poc a poc llegint és quelcom que sempre m'ha caracteritzat. Clar que, després, jo anava a un examen amb una sola lectura d'apunts i aprovava... i és que les meves són lectures amb gran aprofundiment) ;-)

En fi, a part d'auto-fustigar-me una mica, el motiu d'aquest post és explicar que l'altre dia vaig llegir aquest paràgraf:

-Això significa -va dir l'Eugène amb un to de repugnància- que el vostre París és un fanguissar.
-Sí, és un fanguissar força curiós -prosseguí en Vautrin-. Els qui s'enfanguen amb cotxe són gent com cal, els qui s'enfanguen a peu són uns bergants. Si hom té la mala sort d'afanar qualsevol fotesa, el mostraran a la plaça del Palau de Justícia com una curiositat. Si hom roba un milió, als salons el tindran per model de grans virtuts. I per tal de mantenir aquesta mena de moral paguem entre tots trenta milions a la gendarmeria i a la justícia. Fa gràcia, oi?

Doncs res més, tan sols recordar que el llibre va ser escrit l'any 1834 i publicat en forma de llibre el 1835...