Foto: Alex, blog: El llibre de Piades
La tardor ja és aquí!! :-))Ha arribat, puntualment, a les 23.19 tal com havíem quedat. La meva estimada i preciosa tardor.
Sempre he pensat que a la gent li agrada la primavera pel seu esclat de colors vius, el naixement de les flors i la visualització d’allò que ja “és”, però a mi em roba el cor la tardor, amb els seus colors càlids, d’infinites tonalitats -diferents i semblants a la vegada-, amb els arbres de fulla caduca, que les van perdent fins que mostren unes branques pelades que diríem que són mortes si no fos perquè sabem que no és així.
Però aquells arbres nus i febles tenen, dins seu, la promesa del compliment del cicle vital, la força per rebrotar... La tardor és l’època de la promesa de vida.
Parc de Sant Jordi, desembre 2004. Fotos amb càmera no digital i escanejades.
A mi la natura em porta a Déu. Veig els núvols i penso que Ell els posa perquè ens decora el cel i nosaltres badem mirant-los i admirant-los... i veig la tardor i penso que m’està recordant que som eterns, que som éssers immortals ben estimats.
Igual que els arbres, que semblen secs i morts però sabem que són vius, també nosaltres un dia haurem mort aparentment, però la part més important de nosaltres seguirà viva i amb Ell.
Parc de Sant Jordi, setembre 2009
Caminar pel Parc... trepitjar les fulles seques, les branquetes, començar a abrigar-nos... una jaqueta fina, un abric més tard... això és bo. Ha arribat la més maca!! Benvinguda, tardor!!Aquest post està programat perquè, si el temps no ho impedeix, avui en Josep Lluís i jo anem a sopar a fora perque és el nostre 19è aniversari de casament (Arribarem a temps de veure algun resum del Barça, per descomptat!).
Per cert, que anirem a un restaurant que em va inspirar cert relat... “Hem anat a un lloc molt bonic, on fan una mena de cassoletes, petites racions i ho hem compartit tot, les seves i les meves. Què bo estava el remenat de patata i pollastre, i aquells petits ous de guatlla amb xoricets!”... Però no fumaré!! :-))
Enhorabona pels anys de casats!!! :-) Al post anterior, ja he destapat el cava! Salut!
ResponEliminaTraducción al castellano:
ResponElimina"¡BIENVENIDO, QUERIDO OTOÑO!"
¡El otoño ya está aquí! :-))
Ha llegado, puntualmente, a las 23:19 tal como habíamos quedado. Mi amado y precioso otoño.
Siempre he pensado que a la gente le gusta la primavera por su estallido de colores vivos, el nacimiento de las flores y la visualización de lo que ya "es", pero a mí me roba el corazón el otoño, con sus colores cálidos, de infinitas tonalidades diferentes y parecidas a la vez, con los árboles de hoja caduca, que las van perdiendo hasta que muestran unas ramas solitarias, que diríamos que están muertas si no fuera porque sabemos que no es así.
Pero aquellos árboles desnudos y débiles tienen, dentro de sí, la promesa del cumplimiento del ciclo vital, la fuerza para rebrotar... El otoño es la época de la promesa de vida.
A mí la naturaleza me lleva a Dios. Veo las nubes y pienso que Él las pone porque nos decora el cielo y nosotros nos quedamos admirados mirándolos... veo el otoño y me recuerda que somos eternos, que somos seres inmortales y amados.
Al igual que los árboles, que parecen secos y muertos pero sabemos que están vivos, también nosotros un día habremos muerto aparentemente, pero la parte más importante de nosotros seguirá viva y con Él.
Caminar por el Parque... pisar las hojas secas, las ramitas, empezar a abrigarnos... una chaqueta fina, un abrigo más adelante... eso es bueno. ¡Ha llegado la estación más bonita! ¡Bienvenido, otoño!
Este post está programado porque, si el tiempo no lo impide, hoy en Josep Lluis y yo vamos a cenar fuera, porque es nuestro decimonoveno aniversario de boda (Llegaremos a tiempo de ver algún resumen del Barça, ¡por supuesto!).
Moltes felicitats!!!!
ResponEliminai
Moltíssimes felicitats!!!!
(per la tardor i pel 19è aniversari)
Amb la tardor vindré
ResponEliminaAmb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Miquel Martí i Pol
un abraçada plena d'ocres!
ah! i visca el barça!!!!! ;*)
ResponEliminaPer fi ja la tenim aquí! M'he quedat una mica parat en veure que després de comentar en el moment de l'arribada de la tardor la imatge del teu blog canviava. He trigat un moment a entendre que s'acabava de publicar un post programat. Si es podia esperar d'algú, eres tu, i si podies esperar d'algú que comentés en el moment exacte... bé, hi ha alguns frikis per aquí.
ResponEliminaDeu ser que Déu posa els núvols al cel perquè tu els hi facis fotos, així et té distreta. Però digues-li que nosaltres també et distraiem una mica, així que custòdia compartida.
I per cert, no t'ofenguis, eh, però jo quan em mori espero acabar llavors, no seguir vivint de cap manera, ja prou feina tinc en viure la vida aquí! Uf, quina mandra continuar després!
Feliç tardor, i moltes felicitats pel 19è aniversari, que macoooooo!!! Ai, que em cau la llagrimeta...
o sigui que boda el dia de l'equinocci...
ResponEliminaP-CFACSBC2V.- Moooltes gràcies de tot cor!! :-))
ResponEliminaUs he vist a XeXu i a tu, que heu entrat just al moment en que neixia la tardor!! :-))
Sou genials ;-)
Fa molta il·lusió això que heu fet, de veritat!!
Abraçades!!!
CARME.- Moltíssimes gràcies!! :-))
Té paciència en Josep Lluís... jajajaja
Petons!!!
ELUR.- He llegit el poema mig emocionada!! :-))
Tu, que sempre dius coses maques als altres, ets una persona maquíssima :-))
Moltes gràcies!!!
Ah! I Força Barça, per descomptat!! ;-))
Petons!!!
XEXU.-Jejeje és que no em podia a arriscar a que fossin les 23.19 i jo ser a casa :-))
Tot i que sabia que arribariem aviat, que el Barça és el Barça, però m'havia d'assegurar :-))
Sereu frikis si tu vols, però uns frikis encantadors (això no deu ser correcte en català, oi? jeje)
Ai, tot el teu comentari em té rient!!
Ell ja sap que vosaltres també m'entreteniu, home, no cal que li digui, però no pateixis, que ja li dono records de part teva :-))
Noooo, no m'ofenc, en absolut :-) sé que parles amb respecte i estic rient tota l'estona... Pensa que l'altre vida és molt millor que aquesta, eh? jo de tu no eliminaria cap possiblitat ;-))
I sí, noi... 19 anys, és una passada, de veritat. Fa una il·lusió!! :-)))
Abraçades!!!
JORDI CASANOVAS Doncs fa un temps li vaig preguntar a un amic (l'Angle, té un blog des de fa tres mesos, no sé si el coneixes), que és molt aficionat a l'astronomia, si l'any que em vaig casar el 22 de setembre havia estat estiu o tardor... i em va dir que estiu!!! I jo que sempre havia pensat que m'havia casat a la tardor!! Si ho arribo a saber em caso el 23!! :-)))
Abraçades!!!
Feliz aniversario querida amiga! y que bonito lo que dices del otoño y la relación de los árboles con los hombres. Es así somos parte de un ciclo de un plan infinito. Y concuerdo contigo, es bello el otoño, cada estación tiene su propia belleza. Besos y que lo pasen muy bien, tía Elsa.
ResponEliminaLi ha costat arribar a la tardor enguany, però ja és aquí.
ResponEliminaFelicitats a tots dos! 17 anys de casats, avui en dia, és tot un rècord.
Perquè moltes tardors més podeu anar a celebrar el vostre aniversari. Moltes felicitaaaaaats!!
ResponEliminaMoltes Felicitats per l'aniversari de noces!
ResponEliminaMoltes Felicitats per l'arribada de la tardor!
Moltes Felicitats per la nova victòria del Barça!
I moltes GRÀCIES per ser com ets! ;-D
FELIÇ ANIVERSARIIIIII parelleta!!!!!!! Espero que anés molt be el soparet!
ResponEliminaQue gaudeixis d'una estupenda tardor, jo ja tinc ganes d'anar a passejar pel bosc i trepitjar fulles seques i a fotografiar colors ocre :) petons
per descomptat (jeje) que: MOLTS D'ANYS a tots dos, plens de tardors meravelloses! ;*)
ResponEliminaPER MOLTS ANYS!!! pugueu seguir celebrant-ho, algun dia ens explicaràs els secrets no? jeje.
ResponEliminaLes fotos són xulíssimes!
Penso que el què els hi passa als arbres, simplement és que es canvien de roba, com nosaltres, i es despullen per seguir creixent. Em sembla que gaudiries a la casa on visc, perquè està ple d'arbres, i no saps quin mal em fa podar-los, però és per un bé seu (i nostre clar jejeje). Un petonàs!!
Ahir espectacular eh? El madrid hauria de guanyar per una diferència de 3 gols per posar-se líder avui, uf, contra el villareal. Muack!!
Ei, lo de la ruta de la Fageda d'en Jordà, és una passejadeta, ni te n'adonaràs que estàs caminant. Et deixo un link perquè t'ho miris, en sèrio que val molt la pena:
ResponEliminahttp://es.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=de-la-fageda-d%E2%80%99en-jorda-a-los-volcanes&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAzADAAXAA=
Muack!!
Diecinueve, años, cumplen los doooooos...! (versió lliure del clàssic ;-)
ResponEliminaPer molts anys per l'onomàstica!
Pel que fa al post sobre la tardor, benvolguda Assumpta, deu ser que cada cop ens coneixem més... perquè l'esperava :-)
Abraçada tardorenca i de nits fresquívoles!
Felicitats!!!!
ResponEliminaT'ha sortit a temps, espero que ara despres de tant esperar la tardor no et queixis del dies de vent que sempre en tenim a Reus.
Petonets!
Ah, per cert el conte amb Slide m'agrada molt. Aprofita els colors del Viena per fer un altre ;-))
M'encanta! hehehe! Les fotos fantàstiques i tot el que dius! Ja l'esperava amb ganes, aquest article teu! Me'l tornaré a llegir perquè m'ha agradat molt com parles de la teva tardor estimada! Pitonets i a gaudir-ne, preciosa!
ResponEliminaEi les fotos són maquíssimes!
ResponEliminaUtnoa
Moltes felicitats!
ResponEliminaEntre la tardor i la victòria del Barça, millor regal impossible, no?
Adéu!
TÍA ELSA.- Muchas gracias!! :-))
ResponEliminaAhora ustedes entran en la primavera, estación que también me gustaría mucho si no fuese porque le sigue el verano jejeje
Besos!!!
METEOREUS.- Quina il·lusió pensar que ja és aquí!! :-))
Moltes gràcies!! :-)
La veritat és que m'han passat ràpid, no sóc massa conscient que hagi passat tant de temps jeje
Abraçades!!!
JORDI.- Moltíssimes gràcies!! :-))
Ei i el Barça ens va fer un bon regal!! jejeje
Abraçades!!!
McABEU.- Moltíssimes gràcies per tot el que em dius, i per la teva gran simpatia sempre!! :-))
Abraçades!!!
AIGUA.- Vàrem anar al Vinatxo!! jejeje
Ja tinc ganes de veure les magnífiques fotos que segur que faràs!! ;-)))
Petons!!!
ELUR.- Moltes gràcies, per descomptat jajaja
(Ho he de repetir moltes vegades fins que em surti sol) ;-))
Petons!!!
INSTINTS.- La primera foto és pispada del Rei de la Natura, l'Alex, que té uns blogs que segur que t'encantarien ;-))
El secret? Doncs jo crec que està en actuar amb el convenciment de que vols que sigui per sempre :-)) Donant per sentat que quan et cases amb algú és perquè l'estimes, doncs no oblidar mai les coses que t'agraden d'aquella persona i, sobre tot, tenir claríssim que tots tenim defectes, que en aquest món ningú no és perfecte... Molt de carinyo, molta bona voluntat, moltíssim respecte, sentit de l'humor, paciència, comprensió... jajaja no sé.
De fet jo he tingut molta sort també :-)
Poso l'enllaç i em surt una pàgina de la Costa Brava però no sóc capaç d'arribar a la Fageda. Ho he tornat a buscar i resulta que faltava un petit "=" al link :-))
Gràcies ;-))
Petons!!!
FERRAN.- No he pogut evitar cantar-ho amb la música original jeje :-))
Homeeee jajaja era fàcil endevinar que en faria un, eh? :-))
Abraçades!!!
VERO.- Jajaja miraaa!! una persona que em coneix!! ;-))
Val, val, però és que a mi m'agrada la tardor sense vent... o, millor dit, sense "terrorífic-vent-de-força-impressionant", perquè una mica de vent sí que m'agrada, ara bé... "allò que tu i jo sabeeeem" :-))
Moltíssimes gràcies ;-))
Petons!!!
NÚR.- La primera foto (la més xula, per cert jeje) no és meva, eh? Pero sí, la tardor ens regala imatges magnífiques... M'agrada tant!!
Moltes gràcies, de cor!! :-))
Petons!!!
SANSET i UTNOA.- Si cliques els blogs que he linkat sota la primera foto, veuras quines meravelles!! En té de precioses :-))
Petons!!!
ALBERT.- Gràcies!! Què ja sé que vas anar a parlar amb en Pep perquè ens regalessin aquest resultat, eh? jajaja
Abraçades!!!
Si vols la tardor, dons que sigui així, ... ai, si poguéssim triar de veritat...
ResponEliminaI FELICITATS per el vostre dia.M'has agafat a contra peu.Quan un no sap ignora, o és ignorant?Anton.
Per l'Assumpta i el Josep Lluís amb afecte.
ResponElimina...........
Voldria un llit que fos fulles de llibre,
un llit blanc on hi hem escrit petons.
Allí al teu costat m'he sentit lliure
quan llegim els dos pàgines d'amor.
......
FELICITATS de nou. Anton.
19 anys, quina meravella, moltissimes felicitats Assumpta, i que per molts anys!!!!!! i si, benvinguda la tardor i que baixin ja les temperatures que això no s'aguanta dret!!! Un petó ben gran :)
ResponEliminaHola Assumpta!
ResponEliminaMoltes felicitats, parella!
sílvia
REBAIXES.- Anton... avui m'adono com mai que el nom que utilitzes em sembla que no lliga gens amb el que fas... Rebaixes? No... El teu poema, el teu regal, és d'un valor molt gran!!
ResponEliminaSempre a punt per tenir un detall amb tots nosaltres :-)
Moltíssimes gràcies!!! :-))
Abraçades!!!
CRIS.- Moltes gràcies, guapa!! :-))
Han passat ràpid els 19 anys! :-))
I que benvinguda sigui la preciosa tardor...
Petons!!!
SÍLVIA.- Moltes gràcies!! :-))
Ja vas veure que el Barça es va sumar a la festa jejeje
Petons!!!
Feliç aniversari de casament!
ResponEliminaVeig que vas triar casar-te a la tardor :)
Doncs em permeto de felicitar-te per l'aniversari! i per la manera de rebre la tardor!
ResponEliminaKHALINA.- Moltíssimes gràcies! :-))
ResponEliminaDoncs això és el que jo creia, que m'havia casat a la tardor, però un amic que entèn d'astronomia em va dir que l'any que em vaig casar i a l'hora que ho vaig fer (les 12 del migdia) era estiu!!
Bé, aquest any el 22 a les 12 del migdia també era estiu...
A que m'hauré de tornar a casar? jejeje
Petons!!!
ELVIRA FR.- I molt benvinguda que és la teva felicitació!! :-))
Gràcies de cor!
Petons!!!
Moltes felicitats!!! i la tardor uf, és la nostra transició, se'n va la calor i t'has d'acostumar una mica però molt benvinguda està clar jeje
ResponEliminaCESC.- Moltíssimes gràcies, xiquet!! :-))
ResponEliminaEl dia 22 ens va regalar un temps preciós per l'aniversari jeje però avui ha tornat a fer calor!! A veure si la tardor imposa ja la seva llei ;-))
Abraçades!!!
Hola guapa!
ResponEliminaFelicitats endarrerides!!!
(colta, que algú s'està conjurant contra tu... fot molta caloooorrrr!!!)
La tardor per mi ja no sreà mai més igual. Ja no serà l'època del meu aniversari, ni el temps de les castanyes, ni... La tardor em va robar el meu pare, i ja no m'agrada...
Canviant de tema: entra al meu perfil i trobaràs el meu mail. M'agradaria que m'escrivissis la teva direcció, ja que en els propers dies et voldria enviar una coseta, que crec que t'agradarà.
Petonets.
Per molts anys, Assumpta.El dia 20 de setembre l'Assumpta, la meva dona i jo, celebràvem el nostre 40è aniversari del casament. Amb totes les alegries i malalties, i en companyia dels nostres fills(2) i néts(3).
ResponEliminaDoncs moltes felicitats, ja passades, peró l'intenció es el que val, espero que la cassoleta estigues a l'alçada de la cel.lebració.
ResponEliminaI jo també coincideixo amb tu de que la tardos es l'epoca mes preciosa de l'any en quan a espectacle paisajistic, els ulls no donen l'abast a tanta diversitat i els boscos son per perdres-hi i gaudir-los amb tota intensitat.
Molt bonic reportatge.
Una abraçada, tu tambe m'animes molt amb els teus coments.
Ahir et vaig deixar un altre regalet per vosaltres dos al blog meu. Vinc a dir-t'ho ja que no et vaig veure, clar que no t'ho vaig dir, però volia una sorpresa. Felicitats per cada dia que sempre en necessitem un trocet... Anton.
ResponEliminaMoltes felicitats!!!
ResponElimina;)
Moltes felicitats!!!
ResponEliminaJa en tenies ganes, que arribés la tardor, oi? :)
Aixi m´agrada ...... per molt que comparteixis, mi ho tens de fer amb el vici de fumara, jejejeje jo faig el mateix, tot menys aixo.
ResponEliminaUs felicito !!! de tot cor, vinga vinga a sumarne messsss
petonsssssssssss als dossssss
Per cert, tot un elogi a la tardor, m´agrada!!!!
ResponEliminabesusssssss
Pues sí, ya lo tenemos aquí, aunque aún hay que esperar varias semanas para que esté en su máximo apogeo, según cada zona de España. Aquí, por ejemplo, el mejor momento es la última semana de octubre.
ResponEliminaA disfrutarlo a tope.
Un beso!!
KUDIFAMILY.- Moltes gràcies!! :-))
ResponEliminaSi noia, algun "pro-estiuenc" s'ha colat i ha agafat el comandament per fer tornar la calor, però perdrà la batalla, segur!! :-)
Ja he mirat de fer-te arribar el mail, espero haver-ho fet bé :-)
Petons!!!
MANEL FILELLA.- Doncs moltíssimes felictats també per a tu i la teva Assumpta jeje
Apa!! 40 anys!! ens guanyeu de molt!! :-))
Abraçades!!!
JOAN CANAL.- I tant que val la intenció! :-)) Moltíssimes gràcies de tot cor!!
Jo penso que els fotògrafs deveu estar esperant la tardor amb il·lusió perquè és preciosa :-)
I si els comentaris que poso al teu blog són bons és perquè els mereixes!! :-))
Abraçades!!!
REBAIXES.- És ben cert que cada dia en necessitem de felicitat :-)
Moltes gràcies!!
Abraçades!!!
-ASSUMPTA-.- Moltíssimes gràcies, xiqueta!! :-))
Petons!!!
MA-POC.- Gràcies, de tot cor :-))
Jajaja no es notava oi que tenia ganes que arribés? :-))
Abraçades!!!
M.TERESA.- Moltíssimes gràcies, guapa!! :-))
I et dic el mateix que a en Joan!! Agafeu les càmeres i a fotografiar la preciosa tardor!! :-))
Petons!!!
MARILUZ.- ¡Y qué bonito és! ¿Verdad? :-))
Mira que bien calculado lo tienes. Pues para la última semana de octubre espero ver maravillas en tu blog ;-))
Besos!!!
moltes felicitats!!!!
ResponEliminaper l'arribada de la tardor i per aquests 19 anys fent camí plegats!!!
tinc un parell de cels marroquins per enviar-te. em recordaven a tu
Ai, no ho vaig veure a temps! enhorabona!!!
ResponEliminaEi!! que se m'havien passat aquests dos comentaris!! :-))
ResponEliminaRITS i ABOGADA EN BCN.- Moltes gràcies, de tot cor!! fa molta il·lusió poder celebrar tant de temps junts :-))
Cels marroquins!! ja els pots passar o posar al teu blog o com vulguis, però estic segura que seran preciosos!!