Eren més o menys així (aquesta foto l’he treta buscant per Google)
Tenia una llibreta que era la Casa de les Nines. Agafava les fulles de la llibreta de dues en dues i les enganxava amb cel•lo al voltant, llavors, a la fulla del davant, amb unes tisores, hi feia una “porta” així:
Com les dues fulles estaven enganxades, doncs quedava com una bossa l’obertura de la qual era la “porta” i, per allí guardava cada nina amb els seus vestidets. Cada “bossa” era la caseta de la nina... Si en tenia deu, doncs amb vint pàgines de llibreta feia deu cases (ni hipoteca ni res de res)
Fa un parell d’anys, a l’Abacus, vaig descobrir una secció de joguines fetes actualment però basades en models antics... i hi havia una preciosa capsa de cartró amb dues nines de paper!!... Millor que de paper!! Eren de cartró, així que s’aguantaven dretes i tot. No eren com les meves (dels anys setanta) no... eren més antigues encara i això em va fascinar.
A dins, un paperet diu: “El juego que tienen ante ustedes es fruto de un muy cuidado proceso de restauración, ya que se trata de una reproducción de un juego original de la década de los años veinte. Por supuesto la tirada de este juego es muy reducida, con lo que llega a ser casi material de coleccionista debido a la calidad del mismo y al reducido número de juegos puesto en el mercado”.
La veritat és que per ser nines de cartró eren cares... però si em creia això de que era una peça de col•lecció, resultava baratíssim... (crec que em van costar uns quinze Euros més o menys)... me les vaig regalar per Reis, clar jeje i el cert és que les trobo precioses :-)
Au, ja estan arregladetes i amb la porta de l'armari tancada (és una segona tapa de la capsa jeje) i a punt per sortir!! :-)
Traducción al castellano
ResponElimina"Las muñecas de papel..."
Cuando era pequeña jugaba con unas muñecas de papel que me gustaban muchísimo. En una lámina había impresa una muñeca y, al lado, varios vestiditos para ponerle. Sólo había que recortarlo y ya lo tenías todo a punto. Eran muy baratas, claro… total eran de papel… yo tenía un montón
Eran más o menos así (la foto la he obtenido buscando en Google)
Tenía una libreta que era la “Casa de las Muñecas”. Tomaba las hojas de la libreta de dos en dos y las pegaba entre sí con cinta adhesiva alrededor y luego, en la primera hoja, con unas tijeras, le recortaba una puerta.
Como las dos hojas estaban pegadas, quedaba como una “bolsa” la abertura de la cual era la “puerta” y, por allí, guardaba cada muñeca con sus vestiditos. Cada “bolsa” era la casita de una muñeca… Si tenía diez, pues con veinte páginas de libreta hacía diez casas (ni hipoteca ni nada de nada)
Hace un par de años, en Abacus (cooperativa catalana de papelería y librería de la que soy socia) descubrí una sección de juguetes hechos actualmente pero basados en modelos antiguos… y había una preciosa caja de cartón con dos muñecas de papel!!... Mejor que papel!! Eran de cartón, así que se sostenían de pie!!. No eran como las mías (de los años setenta), no… eran más antiguas todavía y eso me fascinó.
Dentro, un papelito dice: ”El juego que tienen ante ustedes es fruto de un muy cuidado proceso de restauración, ya que se trata de una reproducción de un juego original de la década de los años veinte. Por supuesto la tirada de este juego es muy reducida, con lo que llega a ser casi material de coleccionista debido a la calidad del mismo y al reducido número de juegos puestos en el mercado.”
Lo cierto es que, por ser muñecas de cartón eran caras… pero pensando en que eran pieza de colección, resultaban muy bien de precio (creo que me costaron unos quince Euros más o menos)… me las regalé para Reyes, claro… jeje… es que las encuentro preciosas :-)
¡Y ya están listas! con la puerta del armario (que es como una segunda tapa de la caja jeje) cerrada y a punto para salir de paseo :-))
ah que bonic.... no m'agradaven les nines però si que m'agradava molt retallar-les :D
ResponEliminaL'Ana té tota la cara de ser dels anys 20, però la María faria més pel 70, crec jo. Ets com una nena, Assumpta, parles amb tanta il·lusió de les teves coses que s'encomana. Jo havia jugat amb retallables, però fa tant temps d'això... no sé ni com conservo el record. Res, que hauré d'esperar a tenir fills per tornar a jugar-hi, i que ningú no em digui res.
ResponEliminala meva dona en té moltes i les guarda com un tresor
ResponEliminaLa d'hores que vaig jugar amb les nines retallables i encara me'n recordo com m'ho passava de be!!...
ResponEliminaBon regal t'has fet de reis per a mantenir aquest esperit teu de jugar i disfrutar amb les petites coses!!... M'agrada molt la teva manera de ser!!... Engresques i entusiasmes a qualsevol, amb aquesta alegria i aquesta il.lussió que li poses a tot!!
Gracias per recordar-me bonics moments!!
Una abraçada.
Les nines de paper des de Finlàndia , velles, 1940-1950! Només fer clic a la fletxa endavant...
ResponEliminaBon cap de setmana!
Assumpta, jo era un fanàtic dels clicks de Playmobil. De fet per casa el meu pare, a l'altell del passadís encara estan guardats. M'ho passava en gran jugant!
ResponEliminaooo que mones!
ResponEliminaJo tenia unes i eren genials també. Per dins d'un llibre que hi ha a casa ma mare encara ne tinc una que era la meua preferida. Era genial jugar amb elles i ocupaven molt poc lloc :)
Jo mai he estat gaire "femenina" en el tema jocs infantils. En canvi, això de les nines retallables em fascinava.
ResponEliminaLes que has ensenyat les trobo una cucada. Una gran troballa!
KRAPUMKA És que el fet de retallar-les ja era una bona part d'entreteniment, veritat? jeje. A mi també m'agradava molt retallar-les :-))
ResponEliminaPetons!!!
XEXU És que la Maria era una nena més moderna per al seu temps jejeje
Retallables per a nens? Ostres!! Deixa'm pensar... què eren? avions i coses així, oi?
Potser mon germà n'havia tingut però suposo que no hi deuria ser massa aficionat o jo ho recordaria més bé.
A ell li agradaven més els cotxets petits, uns molt petits metàl·lics, que no crec que fessin més de vuit cm. de llarg :-) en tenia un munt!! I avui hi juguen els seus fills!! :-))
Si vols jugar, no cal que esperis a tenir nens jejeje... ningú et dirà res, de veritat i si et diuen alguna cosa, segur que serà quelcom maco :-)
Abraçades!!!
JESÚS M. TIBAU Siiii? :-))
Ostres, què bé!! Jo no les vaig pas guardar les meves. Mai vaig pensar que amb els anys em faria il·lusió recordar-les...
Hi ha gent que guarda moltes coses de quan eren petits i crec que fan molt intel·ligentment :-))
Abraçades!!!
MONTSE Jejeje suposava que a algú que estima els detalls petits com tu li agradarien les nines retallables :-))
Les vaig comprar per Reis de fa un parell d'anys perquè quan les vaig veure, és que no vaig poder resistir :-))
Moltes gràcies!!
Petons!!!
MERIKE Ooooh!! Són precioses!!! :-))
Igual encara me les imprimiré!! jejeje
Moltíssimes gràcies!!
Petons!!!
JORDI Els meus nebots també en són molt fans dels clics!! :-)) Tenen tretze i vuit anys i els dos hi juguen molt, però el petit és un "fiera" dels clics jajaja tenir-ne "més", mai és un problema per ell ;-))
Abraçades!!!
BAJOQUETA Siii? Encara en guardes una? :-)) Caram, la dona d'en Jesús Maria i tu vareu ser més intel·ligent que jo, que no tinc la menor idea d'on van anar a parar... ai!!
Va, imagina't una Kitty de paper amb molts vestidets jeje :-))
Petons!!!
MAFALDA Jo crec que jugava amb tot. El meu germà es tan sols tretze mesos més petit que jo i segur que alguna vegada jugaria a pilota :-))
Ai!! Ara mateix m'he recordat d'un "Fuerte" que tenia... jejeje era un dels seus jocs preferits ;-)
Però aquestes nines tenien molta màgia, això d'haver de retallar-les, tenir un lloc per guardar-les junt amb els vestidets jeje
Petons!!!
Quina gràcia, quin flashback! No, jo no jugava amb aquestes nines (com a mínim no que jo recordi!), però sí que m'han vingut al cap, d'haver-les vist (a casa de les meves cosines, potser?) de nano. La veritat és que són curioses, i trobo que una forma de distreure's molt més sana que les PS i companyia, que xuclen el cervell a les criatures d'avui dia!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Oh! Genial!!! Jo també jugava amb aquestes nines retallables de paper.. I era tant divertit, però tant!!!!!!
ResponEliminaM'has fet venir molt bons records!!!
I joooooo!!!! I joooo!!! També hi jugava...una miqueta, només, perquè a mi m'agradava llegir, però les recordo tan bé!!!!
ResponEliminaPetons, maca!
Ostres, Assumpta! M'han semblat precioses, aquestes nines! Jo algun n'havia tinguda una, prò com que quan jo era petita teníem 50.000 altres coses, em semblaven una mica cutres! Ara, quan en veig, em semblen precioses! En vaig comprar una fa un parell d'anys i ara ja no sé on para (era una mena de llibreta, i tenia un llit i tot de coses!).
ResponEliminaPer cert! De fet jo entrava per dir-te que llegissis l'apunt terminològic a la pàgina del Termcat que parlen de la denominació de post en català! ;)
Petonets i bon cap de setmana!
Vigila que no tornin massa tard a casa! :-)
ResponEliminaFERRAN Jejeje tu si que m'has fet gràcia quan has dit això del flashback i és que suposo que és la mateixa sensació que vaig tenir jo quan vaig veure la capsa a la botiga :-))
ResponEliminaDoncs era molt entretingut i més creatiu que les PS, segur (també els hi dibuixavem vestidets nous jeje els pintàvem i tal...)
Molt bon cap de setmana també per a tu i una forta abraçada!!!
ELI Moltíssimes gràcies!! Dient-me que t'he fet venir bons records tu m'has fet somriure i m'has posat contenta :-))
Oi que sí que era molt divertit?? :-)
Petons!!!
ZEL Jajaja :-))) M'encanta veure com moltes hi haviem jugat!!
Jo també llegia mooooolt (era molt més lectora que ara... ai!!) Llegia llibres dels Hollister (Pam, Pete, Ricky, Holly y Sue jeje) i devorava els d'Enid Blyton en aquells internats anglesos i la seva famosa "cerveza de jengibre" jajaja
Petons!!!
NÚR Doncs si fa un parell d'anys encara en vas comprar una és que en tienies un bon record :-))
Aaaaai!! jajaja gràcies pel link!! així "Article" està bé.. però si és llarg i especialitzat (ejem)... i si no "Apunt"... No em convenç massa. Potser és falta de pràctica. Però és que "post" ufff... hem de defensar la nostra llengua ;-))
Petons!!!
P-CFACSBC2V Jajajaja noooo... estan una miqueta xapadetes a l'antiga, com la seva propietària :-)) No són massa de sortir de nit :-PP
Abraçades!!!
gairebé com la foto del teu perfil. Una nina de paper!
ResponEliminaJo (bé un amic meu) també jugava a despullar nines de paper!!!
ResponElimina:-)
Realment 15 euros més ben aprofitats que els que li vaig donar a l'avi, he he he...
Un petó a la galta!
jo tb hi jugava!!!!!!!
ResponEliminaper la xarxa tb hi ha pàgines amb aquestes nines i vestidets per posar-los
ESTRIP Jejeje que tendre :-))
ResponEliminaCrec que va ser un bon encert posar aquesta foto al perfil jeje... tothom es deu pensar que encara m'hi assemblo i no pensen en la realitat... sniff
Bé... més val que tampoc hi pensi jo jajaja
Abraçades!!!
SERGI M. ROVIRA Imagina que envies a l'avi a buscar les bambes del nen i torna amb una capsa de nines de cartró... Ay!!!
Per cert, "el teu amic" molt malament eh?, l'haurem de renyar...
Abraçades x 2 (avi inclós jeje)
RITS M'estic començant a plantejar que potser seria un negoci prou rentable dedicar-me a la venda de nines de paper jiji
Totes hi hem jugat! :-) Qui no té una filla, una neboda, la filla d'una amiga? Doncs a transmetre l'afició!! :-))
Sí :-)) Has vist el comentari de Merike? Ha posat un enllaç maquísim!
Petons!!!
Jajajaj, que curiós. Si les nenes d'avui en dia tinguessin això enlloc de barbies i aquestes coses que hi ha avui en dia...
ResponEliminaPassa com les col·leccions de cromos quan no venien encolats i s'havia de posar la cola manualment.
Vagi bé!
Hola, Assumpta
ResponEliminaSóc la mare del Jordi! Però d’ara en davant seré la Mª Victòria d’acord?
El Jordi no ha parat fins que no m’ha donat el nom del teu blog
Ahir en va dir que tu fas col•lecció d’imans i que t’havia dit que jo també. Doncs és veritat. Ja fa uns anys que vaig començar. La culpa la va tenir una amiga que en va dur un de Praga i ja vaig començar a comprar-ne a tots els llocs que vaig i altres me’ls duent . En tinc forces a Barcelona a la nevera i el congelador i a Casserres a la nevera i a una caseta de fusta que tenim en el hort. Els de la caseta són tema galliner. A la caseta li hem posat el nom de “EL GALLINER” i tota la decoració va de gallines etc.
Els teus imans són molt macos! Si en doncs el teu mail, feré fotos dels meus i te les enviaré.
Referent a les nines de paper. Jo també hi havia jugat molt amb elles i per els anys que ens portem, potser que a la edat de jugar jo hi havia més. Aquestes que tens en fotografia de cartró són molt maques.
A vegades, en alguna ocasió he buscat per fer algun regal o enviar-li a una nena que tinc apadrinada a l’ India i no he trobat, ara ja se a on trobar-ne.
Bé, ja ens mantindrem en contacte.
Una abraçada,
Mª Victòria
Siii yo de chiquita también jugaba con esas munecas de papel y las vestia, pasaba horas y horas. Esto que encontraste es genial, me encanta! Besos tía Elsa.
ResponEliminaPdta:¨siempre tenemos un niño en nuestro interior.
Hola Assumpta!
ResponEliminaah! les nines de retallar de paper...quins records. Ara encara es poden trobar als encants del diumenge matí (mercat de Sant Antoni de Barcelona) o a alguna fira de col.leccionistes.
És una llàstima que les nenes d´avui no segueixin aquesta tradició. Feia volar l´imaginació.
Salutacions
sílvia
ma germana gran en tenia i jo, que de petit era una mica capullet, els hi trencava.
ResponEliminauna delícia fer aquest salt al passat!
preparada per la doble racció de demà?
ufff!
petooooooooooons!
ALBERT Espera, espera a que a alguna escola tres o quatre nenes es posessin d'acord per portar-ne :-)
ResponEliminaTotes les de la classe en voldríen, i les amiguetes de ballet, o d'anglès, o de música, o gimnàstica... d'altres escoles ho veurien i també ho portarien a les seves jeje. Aquestes modes avancen depressa :-))
I tant!!! Els cromos s'enganxaven amb pega!! jejeje després ja es van fer autoadhesius :-)
Abraçades!!!
M. VICTÒRIA holaaaaa!!! Benvinguda a casa meva!! jejeje
Crec que ets la primera mama de blogaire amb la que intercanvio comentaris i em fa molta ilu!! :-))
Deus tenir moltíssims imants per omplir tants llocs ;-)
Jo no és que en col·leccioni, és que volia anar decorant la nevera i... jejeje
Com ho puc fer per per passar-te l'adreça de correu? :-) és que no la tinc posada pública...
Ja ho sé!! Li poso en un comentari al blog d'en Jordi i el borro immediatament, però ell reberà aquell comentari per mail i així ja la sabreu :-))
Ja ho he fet jejeje
Ei, això d'enviar-ne a la nena que tens apadrinada a l'India és genial!! com sempre diuen que no s'enviïn grans coses i tal, això és una molt bona idea :-))
Una forta abraçada!!!
TÍA ELSA ¡Lo bien que lo pasábamos! ¿Verdad? :-)) Y hoy en día tienen de todo y a veces parece que se aburren...
¡Y tanto! :-)) Somos niñas en el fondo!!
Besos!!!
SÍLVIA Era una joguina senzilla i econòmica :-) Buscant per Google se'n troben moltes... es poden imprimir i... encara es tornarien a posar de moda!!
Esperem que demà tinguem sort!!!
Petons!!!
ÒSCAR Noooooo!!! No em puc creure que li fessis això a la teva germana!! Pobreta!!
Espero que sigui moooooolt bona persona i t'hagi perdonat :-))
Ostres demà, Òscar... demà necessitem dobles recions d'entrepans de carn arrebossada i tot el que calgui per demostrar qui som!! :-))
Abraçades!!!
Me gustaban muchísimo a mí,pero yo no les hacía casita,tú eres muy creativa,¿recuerdas cómo costaba que no se le cayeran los vestidos? ese trozo de pestañita no les bastaba,al final yo la recortaba algo más larga.
ResponElimina¿Hiciste muñecas de lana?.
Esta semana me tienen ocupada gestiones familiares y apenas he podido pasar por los blogs,quería explicarte lo de los vapores de Nueva York,salen por las alcantarillas y algunos otros lugares porque debido a que es un sistema de calefacción por vapor,no es gas ciudad,ni gas natural,cosas de esas,por lo que explicó Cecilia en su blog "Cecilia en el balcón" tienen ese método de calefacción por la naturaleza del subsuelo de la ciudad.
En cuanto a las basuras,Patry me dijo que no hay contenedores por esas calles,que bajan las basuras a una hora determinada y pasan a recogerlas,cuando fuí a Ginebra también observó algo parecido.
Yo he sido siempre muy "madrera" y jugaba con muñecas de todo tipo y cuando nació mi hija jugaba con las suyas,ella prefería los trenes,los aviones y el balón.Besos
Jo també hi havia jugat molt i molt. I jo no feia caseta, però si llitets de paper i le s posava tote s a dormir ben endreçades i armaris de paper (com una mena de sobres) per guardar la roba de cadascuna. Hore s i hore s dies i dies de passar-m'ho molt bé.
ResponEliminaA mi m'agradava molt retallar-les i només me'n compraven quan estava malalta i no podia anar al cole. No recordo retallar els dies normals.
ResponEliminaYo me pasaba horas jugando con muñecas de papel, algunas incluso me las dibujaba yo y las pegaba sobre cartulina para que aguantaran mas.
ResponEliminaCreo que todavia debo tener alguna guardada, igual un dia la encuentro. Hace unos años decore un armario de madera con recortables de vestido. El armario era de juguete, claro, para guardar los vestidos de la Barbie. Ya le hare una foto.
Vero
Recordo que a mi també m'agradava moltíssim jugar amb aquestes nines :)
ResponEliminaQuins records més macos!
TERE Siiii!!! jajaja yo también recortaba la pestañita más grande (creo que esto debíamos hacerlo todas)
ResponEliminaAy!! Tereee!! Muñecas de lana!! Por favor!! ¡¡ahora sí que me has traído tu a mi recuerdos!! ¡Y que ganas me han dado de hacer unaaa!! Si se hacían en un momento!! :-))
Muchas gracias por contarme eso de New York, admito que no tenía ni idea jeje... y eso del vapor es muy curioso :-)
Besos!!!
CARME Els hi feies llitets i armaris de paper!! :-)
Mare meva!! com n'arribàvem a ser de creatives, eh? Unes nines de paper, tisores... i més paper, llàpissos de colors, "pegamento"... i, com tu dius, "Hores i hore s dies i dies de passar-m'ho molt bé." :-))
Petons!!!
KWEILAN Doncs ho trobo un detall molt maco :-)) Suposo que sabien que si estaves malaltona necessitaves una distracció en la que poguessis estar tranquil·leta, asseguda a la taula, o al llit mateix :-))
Bons records, també :-)
Petons!!!
VERO Una altre mostra de creativitat!! Dibuixar-les tu mateixa!! :-))
Jo havia fet vestidets per les que ja tenia, però fer la nina i tot crec que no ho havia fet mai...
Tens molta idea per totes aquestes coses :-)) Decorar l'armari d'una nina amb vestidets de paper ho trobo una boníssima idea, Sí!!! Fes-li la foto!! :-))
Petons!!!
ANA És que era una cosa tan senzilla i entretinguda! :-))
M'ha fet gràcia veure que tanta gent, i d'edats ben diferents, haviem jugat amb aquestes nines :-))
Petons!!!
Ui... aquesta vegada arribo tard... ha estat com anar temps enrere i descobrir el què feien servir els altres nens per jugar, m'ha portat a altres èpoques properes, gràcies per la dosi de nostàlgia, i encara recordes com fer les cases eh! jeje
ResponEliminaSort que de tant en tant algú ens tramet al passat a través de posts tan bonics com aquest teu... Jo també recordo aquestes nines, quin munt de tardes retallant, jugant, canviant... fantàstiques... donavem molt de si...
ResponEliminaLa veritat és que amb molt poc ho passavem bé... avui dia, molts d´aquests jocs s´han perdut o han evolucionat... però la qüestió és jugar...
Una abraçada...
El món de les nines de paper em porta certs records d'infantesa...
ResponEliminaUna entrada entranyable.
ResponEliminaPer cert, si vols saber (recordar) quins eren els dos visitants anteriors, ja saps què has de fer. ;)
ResponEliminaCESC Estic segura que les meves tietes (les germanes del meu pare) deurien jugar amb nines així... potser també la teva avia... la meva mare, la teva... tota la meva generació i més joves i tot... M'agradaria que les nenes d'avui també en sabessin gaudir :-))
ResponEliminaAbraçades!!!
EVA És ben cert :-)) com tu dius "amb molt poc ho passavem bé" :-))
Però actualment tu també tens una afició d'aquelles que no passen de moda, i és un autèntic plaer veure les coses tan precioses (i algunes amb molts dificultat) que saps fer a punt de creu :-))
Petons!!!
JERONI MALEUFF Gràcies ;-))
Ja hi he passat, ja, pel teu blog... ostres!!! és estrany que ningú s'adonés, oi? Ens tens tan preocupats amb la trama del teus relats que sempre oblidem els títols :-)
Abraçades!!!
ohh, jo no tenia paciència per fer això, era més de pilota!! :) la primera nina que vaig tenir, va ser una barbie, i a la nit ja li havia arrencat el cap :)
ResponEliminaANNA I LLUÍS A mi la fase de pilota em va venir després jajaja... i aficionada futbolera molt, molt... però aquestes nines eren tan entretingudes :-)))
ResponEliminaPetons!!!
Je,je,
ResponEliminasi ja et dic jo que a més del nom tenim moltes més coses en comú.
Saps on la vaig trobar la caixa, jo?, al Museu de Joguets de Verdú. Ohhhh!
Com tu, com la Carme, com tantes d'altres... no se pas les hores que m'hi dec d'haver passat. I qui recordsssssssss !
-ASSUMPTA- Uaaaaau!!! jajaaja què bo, que bo!! :-))
ResponEliminaLa mateixa capsa! :-) Tenim les mateixes nines :-)
I tants bons moments, oi? :-))
Petons!!!
hola,
ResponElimina¿oye crees que hay liga?
por favor contéstame en mi blog
futbol-chicks.blogspot.com
GRACIAS
Ayyyyyyyy noooooooo esto si es lo mio!!! Cuando era niña,un poco mas que ahora eh!! me lo pasaba jugando y recortando estas muñequitas...Que lindas cosas teníamos.
ResponEliminaMe copio tu foto Me encantó
Besoteses
M'has fet retrocedir uns quants anys enrere. Jo també tenia nines retallables i recordo que darrere dels vestits escribia el nom de les seves propietàries perquè quan jugava amb elles, es barrejaven.
ResponEliminaFelicitats pel post i pel bloc.
¿Us heu fixat que aquestes nines estan molt bé i no estan gens seques?
Una abraçada,
Janet
JOSÉ SELLÉS Pues claro que hay Liga :-) unas catorce jornadas más si no me equivoco :-)
ResponEliminaAbrazos!!!
MARISA, el rincón de mi niñez Pues a m me encanta que hayas copiado la foto jeje
Y eso está bien, cuando éramos niñas (sólo un poquiiiito más que ahora) jeje
¡Y qué bien lo pasábamos! :-)
Besos!!!
JANET Hola!! :-)
Tens tota la rao!! :-) S'havia de posar el nom darrera els vestidets perquè si no era un embolic jajaja
És veritat això que dius... llavors no hi havia aquest model excessivament prim. Les nenes viviem més tranquil·les :-)
Petons!!!
Les trobo entranyables de debò i tan senzilles...
ResponEliminaEstic amb tu! Article encara que no sigui d'especialitat, coi!
NÚR Com ens entreteniem amb una cosa tan senzilla, oi? :-))
ResponEliminaFem una campanya en favor d'article? :-)) Jejeje
Petons!!!