dissabte, 19 de juliol de 2014

Relat verídic





L’acció passava a Barcelona. No puc dir a quin lloc, tan sols que era “a les afores” però dins del terme municipal de Barcelona. Tot i així, el paisatge semblava absolutament selvàtic. Com una vall en la que creixien uns arbres alts i forts: el tronc semblava com d’una palmera però la part de les fulles era molt més ample, plena i donava una ombra tan gran com una alzina. El terra era tot ple de vegetació i matolls, amb alguna calba on es veia una terra d’un marró fosc.

A l’ombra de cinc o sis d’aquells arbres hi havia unes taules rodones, de fusta, fetes com d’una sola rodanxa d’un tronc amplíssim, amb unes quantes potes que les mantenien dretes. Al voltant de cada taula, un grup de nens i nenes –majoritàriament de raça negra- estaven fent activitats. La impressió que donava és que jugaven i aprenien al mateix temps. Era com una mena de campament d’estiu que algú, vestit amb una casaca i pantalons de ratlles de molts colors m’anava ensenyant.

Sobtadament, m’assabento que he d’anar a buscar alguna cosa per aquella gent (uns papers o documents) i surto ràpidament en un taxi (que no sé d’on ha sortit perquè, quan me n’adono, ja sóc dins). M’acompanya un noiet d’uns quinze anys, de raça blanca, amb el cabell molt llis i fosc i un somriure molt agradable; és com un representant del campament que visitava que ve per ajudar-me.



En un moment som a la Gran Via, a una velocitat de vertigen. Passem pel davant del Passeig de Gràcia –veig el Coliseum- i anem per la banda de mar en direcció Besós, tan ràpid que, quan m’hi fixo, estem passant per davant de l’Arc de Triomf (l’aparença del qual està bastant canviada, doncs s’assembla més al de París però molt més gran encara) Ens hem passat de llarg!!

Quan vull avisar al taxista que s’aturi, m’adono que el conductor ha desaparegut i que el cotxe va sol...

Després d’una breu vacil·lació, tant el noiet com jo ens adonem que el taxista va en una moto just davant nostre i que condueix el taxi com amb una mena de control remot “incorporat” a la seva moto, de tal manera que si ell canvia de carril, el cotxe fa el mateix; si ell afluixa, igualment fa el cotxe... Traiem el cap per la finestreta i comencem a cridar “Paaaaaaaaariiiiiiiiiii” “Freeeeeeeeeeeeeeeniiiiiiiiiii” però, clar, amb el casc no ens sent. Jo ja no sé on som, però està clar que hem creuat Barcelona de punta a punta.

Un altre motorista que es posa al nostre costat s’adona de la situació i avisa al nostre xofer, el qual, finalment, s’atura. Jo, seriosa, li dic que ens hem passat de llarg de molt, que doni la volta i que em deixi a l’Arc de Triomf (de fet, no sé per què li dic això, ja que el meu destí era entre el Passeig de Gràcia i el ditxós Arc)

No sé com, hem arribat a un edifici gran, antic... passo per la porta i quan el noiet que venia amb mi, que ara resulta que és una noieta que s’assembla molt al meu anterior acompanyant però amb el cabell més llarg, vol entrar darrera meu, la porta es tanca i deixa un espai només d’un pam o així. Ignoro si ella aconsegueix entrar i fem alguna gestió o jo sóc jo que aconsegueixo sortir i marxem, o les dues coses, però el cert és que, a la següent escena som a un altre lloc.

Som a l’aire lliure, també l’escenari té pinta de ser una mica selvàtic... hi ha molta gent, (no els puc descriure perquè no me’n recordo) i som davant d’una mena de temple de pedra que, per ser un temple, és molt petit... podríem dir que és un temple d’una sola habitació d’uns cinquanta metres quadrats, però la porta és dalt d’una escala, també de pedra. Perquè ens entenguem, el temple és llarg i prim, en sentit vertical. Té una base més o menys quadrada d’uns set per set metres i la porta es troba a uns quatre metres d’alçada. Per arribar a la porta, davant, hi ha una escala de pedra, de tota l’amplada de la façana, amb un munt de graons.

La bona gent que espera al davant han de pujar alguna cosa allí dalt però sembla ser que és molt pesada i no saben com fer-ho.

De cop, em giro i veig una persona coneguda (coneguda de veritat, és una amiga de la Parròquia) aquesta persona, tota decidida, agafa un cotxe que és com una mena de tot terreny però molt gran, l’engega –prèviament suposo que ha posat “la cosa” dins el cotxe- i, agafant una mica de distància per prendre impuls, comença a pujar l’escala de pedra! de tal manera que, quan arriba a dalt, el cotxe gairebé surt com volant i entra per la porta ben just, va uns metres per l’aire i aterra damunt d’un llit antic, d’aquells que tenen barrots i tota aquella parafernàlia... quan el cotxe queda aturat, el somier fa com un “cloc”, però no s’enfonsa ni res. Jo penso “caram, aquest llit deu ser molt incòmode, duríssim, quin soroll ha fet”.


I ja està. És el relat verídic del meu somni d'aquesta nit passada. :-)

Bé, després de tants posts curts, tocava fer-ne un de llarg, no? I com m’ho he passat molt bé amb aquest somni, i aquest mes no hi ha relats conjunts, doncs, apa, aquí deixo aquest rotllet.

16 comentaris:

  1. Com una peli... Ben bé així. So t'ho has passat bé, no hi ha res a dir.. Llegint-lo sembla una mica estressant... Però la que somiaves eres tu...

    Per cert, no he pensat a agafar el relleu drl Relats conjunts... Ho farè fora de dia. L'any passat s'hi va emganxar força gent, però aquest any això està mooooolt més mort...

    Vaig a buscar una imatge..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que m'ho he passat bé .-) hehehe al principi era molt relaxant aquell paisatge, aquells nens... i, després, creuar Barcelona a aquella velocitat... uaaaaaaaaau... súper emocionant... i al final, sentir aquell "cloc" al llit... volia dir que ja no estava massa còmoda i era hora de llevar-se :-DDD

      Faràs una proposta? Iupiiiiiiiiiiiiii ;-))

      Elimina
  2. Què vas menjar per sopar? Has tingut un somni que sembla una pel·lícula, a mig camí entre el suspens i el surrealisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe... vaig menjar dos tallets de formatge sense gens de pa, un iogurt i un vas de llet amb Nescafé sense sucre... i ja està ;-))

      El que m'ha fet gràcia és recordar tants detalls ;-))

      Elimina
  3. :)
    A casa sempre deien que menjar olivas per sopar feia somniar de valent...
    Jo mai els recordo!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això també ho deia la meva sogra!! :-) i ho deia com si fos dolent... però, clar, es poden tenir somnis bons... Potser ella pensava que si somniaves molt, tenies més risc d'un malson...

      A mi m'agrada somniar! ;-))

      Elimina
  4. I jo que no recordo mai el que he somniat. :-))

    Tota una aventura aquest teu, t'has hagut d'aixecar ben cansada. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo moltes vegades recordo trossos, però "sueltus" i sense massa sentit. Aquesta nit, per exemple, he somniat que havia d'anar a Missa però per alguna causa arribava una mica tard... l'església no era la meva... era com una catedral... no sé per què, jo estava allí bevent una orxata boníssima en un plat "fondu"... com un bol... ja veus que no lliga res, no té massa argument, ni sentit ni res :-))

      Ei, l'escena del taxista conduint des d'una moto... brutal, eh? :-DDD

      Elimina
  5. quina sort poder-se recordar dels somnis amb tant detall! jo, si em desperto recordant-los, al cap de poc, ja se m'han esborrat.... potser els somnis no son tan entretinguts com els teus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sempre els puc recordar, eh? A vegades tan sols tinc la sensació que he somniat quelcom divertit o quelcom trist, angoixant, però ni tan sols recordo de què anava. Ara bé, alguna coseta sí que recordo moltes vegades :-)
      Aquest meu ha estat tota una aventura!! El moment del taxi gairebé volant sobre la Gran Via de Barcelona... traient el cap per la finestreta cridant al xofer, que anava en moto, que s'aturés, era digne de la millor pel·lícula :-DD

      Elimina
  6. un bon somni , hi surt Barcelona on segur et ve de gust passejar, hi ha campaments solidaris, un encàrrec que és tota una aventura, em sona allò de Reus, Paris i Londres encara que al teu somni és Barcelona, París , tot va a gran velocitat ....per un moment he pensat també en Indiana Jones , i això del llit antic que esmorteeix el cop ....em sona als bons principis , seguir l'ètica o i creences personals pot ser incomode segons els temps actuals però atura la caiguda.....
    he posat el que m'ha vingut al cap...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooooh! Una interpretació!! :-)))
      Per tot el que dius, sembla bastant positiu, no? Hehehe...

      Avui he somniat que bevia una orxata boníssima en una mena de bol, dins d'una església... que, per cert, érem més persones bevent orxata, com un grup i només hi havia tres o quatre bols i ens els anàvem passant...
      Després jo havia de llegir una lectura... el mossèn havia posat una "xuleta"a l'ambó d'una cosa que havia de llegir, impresa, com una pregària de dos paràgrafs llargs... jo pujava i... amb una retolador d'un color verd llampant li feia una mena de dibuixet al paper... com una marca... triangular... quan ho veia, jo mateixa pensava "això ho he fet jo??... ai, quan ho vegi s'empiparà"... però ja no puc recordar si ho veia o no...
      Per cert, que quan jo era al presbiteri per llegir la lectura ja no tenia el bol ni res, tot havia desaparegut... a més, que no anava a llegir pujant les escaletes... sinó que sortia per darrera, que hi havia una cortina immensa, de roba pesada, com de vellut verd molt fosc... en Josep Lluís també estava darrera la cortina i estava nerviós perquè havíem arribat tard... hehehehe... Està tot molt embolicat.

      Elimina
    2. tens uns somnis moolt interessants ! orxata enlloc de vi de missa!

      Elimina
  7. Havia de ser un somni, no podia ser altra cosa. Realment hauria estat molt preocupant que fos un relat verídic... preocupant pel teu estat mental! Encara que no sé per què encara em sorprenc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que et sorprenguis, home!! ;-))

      Elimina
  8. Uauuuuuuuuuuuuu això si que és somiar de valent!! ;)
    Quina por anar amb taxi sense conductor, a mi em dóna un infart només pensar-ho. :(

    Fa temps que no recordo els meus somnis, potser perquè no en tinc??
    Tota una aventura la teva i recordar-ho la fa més gran.

    Aferradetes!! :)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!