No em direu que no són una cucada!
La meva germana i jo els vàrem veure en un basar d'aquests de xinesos, un d'immens que han posat aquí a Reus no fa massa (i que has de vigilar perquè segons què ho tenen més car que a l'Abacus, per exemple).
Va ser ella qui es va fixar en ells. N'hi havia tres models, aquests dos i un altre -moníssim també- que duia una lupa a la mà per llegir.
I en va comprar quatre! Un per en Josep Lluís, un per a mi i els altres dos un per a la mare i l'altre ella. Per la mare el de la lupa (que quan el va veure se'n va enamorar al moment i es va fer un fart de riure) i és que ella és molt aficionada a fer mots encreuats i coses així i, com ja és gran, s'ajuda d'una lupa... Li va encantar "el seu" mussolet.
Ma germana se'n va quedar per ella un igual que el que porta el munt de llibres a la mà. Doncs ella sempre va amunt i avall amb llibres de la biblioteca (o "de les biblioteques" per ser més exactes) ja que, quan vol un llibre, per Internet consulta on el tenen i, amb el carnet de la Xarxa de la Diputació, va a qualsevol lloc. Però, a més, "gestiona" els carnets de tota la família. El meu ja no sé ni com és de temps que fa que no el veig. Els té tots ella i agafa, prorroga, demana, canvia... i sempre tot dins de termini (és una destral!!... hehehehehe... xist!)
D'aquests dos li vaig preguntar a en Josep Lluís amb quin s'identificava més i va triar el del llibre "totxo"... així que el meu és igual que el de la meva germana... Jo -ara no tant- abans també duia sempre llibres al damunt, a la bossa, per llegir si m'havia d'esperar a algun lloc.
Ah! No tenen nom... senzillament són "El mussolet" i "La mussoleta"... i els trobo moníssims!!
tens raó són mussolissims aquest mussolets ( era per no dir moníssims) el del llibres és el que més m'escau!
ResponEliminaHe, he, he... Moníssims...
ResponEliminaAlgú que conec et diria que "només són un enredo més per treure-li la pols", però tu no en facis cas que ja es veu que t'agraden i això és el que compta de veritat. I qui sap, potser aquesta parelleta només són els primers que hi ha gent que s'hi afecciona i els col·lecciona i tot aquests mussols. ;-))
ResponEliminasón una cucada. M'agraden molt els mussols.
ResponEliminaQuina parella de mussolets més bonica! I aquests no estan sols, que es fan companyia.
ResponEliminaJo aquests mussols els he vist en alguna banda. No sé si en un basar xinès d'aquests, però sobretot el de la lupa em sona molt, són famosos! Ara tu els has fet encara més coneguts. Posa'ls nom, dona!
ResponEliminaQue la meva veïna no vegi aquest apunt, segur que els voldria per ella... si és que encara no els té. Casa seva està pleeeeeeena de mussols de totes mides, formes i procedències.
ResponEliminaSaps que diuen que els mussols regalats porten molta sort?? Imagino que sí.
ResponEliminaM'agraden tots a mi també, però el dels llibres em sembla més simpàtic. I si li poses la butlleta de la primitiva sobre potser et doni una sorpresa agradable. $$$
Aferradetes!! ☺
M'encanten els mussols. Aquests ulls que es claven fixement!
ResponEliminaEstic molt contenta que us hagin agradat a tots!!! (clar que sou bona gent i si em vèieu a mi tota il·lusionada no em podríeu dir res lleig dels pobres mussols hehe)
ResponEliminaMAC, Noooo, aquests mussolets són molt nets i ells mateixos es saben rentar i tal, cap problema!
LLUÏSA, digues-li a la teva veïna que els venen als "xinos" per 2,50 eur. el mussol, que no em prengui els meus, eh?! :-DD
SA LLUNA, doncs no tenia ni idea d'això de la bona sort... clar que, per posar-hi la butlleta, potser primer n'hauria de comprar! hehehe
De part dels Mussolets, una gran abraçada per a cadascú!!! :-))