diumenge, 16 de novembre de 2014

Quedem al Zurich?

Una proposta de la Gemma del Blog Truquem al Gegant del Pi



El panell verd es va il·luminar i el mateix van fer els ulls blaus d’en Jan. - Què fa la Fuchsia patrullant per aquí? Va pensar mentre recordava els meravellosos anys que havien passat junts, de jovenets, a l’escola aeronàutica de l’espai.

- Eeeeei, Fuchsia!! Hahaha Què fas? –va dir dirigint-se al panell lluminós
- Holaaaa, Jan! Res... feina rutinària. –va respondre una bonica veu femenina.
- Què passa alguna cosa?
- No, no, en absolut. Unes voltes de control i ja està. Sospitava que series per aquí, així que he activat els posicionadors perquè em detectessis hehehe. No falla.
- Ets una mica imprudent –però m’agrada, va pensar- i si no arribo a ser jo?
- Doncs no ho sé, però eres tu! –va dir ella després d’una rialla.
- No tens por de res, noia... això a vegades pot ser bo, però altres vegades...
- Au, Jan, no em sermonegis –va interrompre la bellíssima uranita- Et volia convidar a un te! Un te, sí, IRW (*) que fa temps que no ens veiem i et vull explicar moltes coses.
- Què faig, doncs? Vaig a la càmera de migració corporal?
- No res, cap càmera. Baixem, baixem tots dos, quedem al Zurich!
- Zurich? Quin Zurich?
- Ostres, Jan! Al Zurich, la cafeteria, Barcelona, Catalunya, Planeta Terra.
- Hahahaha estàs completament sonada! Però tu saps la de quilòmetres...?

No cal dir que la guanyadora del petit debat va ser la Fuchsia, mossa d’Esquadra espaial. Una preciosa uranita de 4 mesos complerts d’edat(**), ulls verds, cabell color del foc i poc menys de metre i mig d’alçada (els uranites són baixets).
Tres hores més tard, set de la tarda hora de la Terra, dues lift-naus fan un perfecte descens en vertical al mig de l’Estrella de la Plaça de la Independència, ben bé una al costat de l’altre. Els dos joves surten de les micro-naus, les pleguen i guarden a les motxilles especials marca ACME.

- Quant de temps, Jan!! –La Fuchsia fa saltets com una criatura i es fan una abraçada plena d’afecte.
- Més de tres anys, ja!... Bé... dels terraquis...

Tots dos parlen a la vegada gairebé sense escoltar-se, mentre caminen per la plaça. Després, asseguts a una taula del Zurich ja s’explicaran la vida amb més calma. Pel seu costat, un parell d’androids corren darrera uns infants trapelles... una mena de semàfor sembla aparèixer del no res indicant-los que estan trepitjant la zona de bateries soterrades i que poden notar petites descàrregues de corrent si no tomben a la dreta.

El Zurich no ha canviat gairebé gens des de la seva darrera reforma, fa ja setanta-vuit anys, això el fa tan encisador. La gent pren cafè, te, refrescos tradicionals. És agradable menjar un entrepà de pernil o unes patates fregides quan portes dies d’alimentació per pegats cutanis. El públic sí que és diferent, però el local no i, tan acollidor com sempre, té les portes obertes a qualsevol que vulgui passar una estona de calma, de xerrar, riure... vingui d’on vingui.

(*) IRW: En el món real: (trobar-se de veritat, cara a cara)
(**) El pas del temps és molt diferent a Urà i a la Terra. La Fuchsia tindria uns 29 anys terraquis.

24 comentaris:

  1. La fama del Zurich travessa fronteres espacials! Divertits i entranyables, el Jan i Fuchsia... ara m'hi fixaré no sigui que vegi algun uranita per la plaça de la Independència ;) t'enllaço right now!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si veus algú baixet, molt ben proporcionat i atractiu i amb un cabel pel roig radiant, pensa que té moooolts números per ser uranita :-DDD

      Elimina
  2. Iep, la idea ja va néixer col·lectiva, sobretot per part de les coordinadores i sobretot per part de la Sílvia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siguin qui siguin els "pares", és una bona idea :-))

      Elimina
  3. Per compartir un bon te i fer una bona xerrada, val la pena recórrer els anys llum que calguin. ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha any llum més o any llum menys :-))

      Elimina
  4. Tot anava molt bé fins el tema de les motxilles marca ACME! No, molt bona història, cada detall està molt ben pensat. Però la Fuchsia aquesta és una mica temerària, eh...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolta, que la marca ACME és un exemple de modernitat! La d'invents que devem als seus tècnics! :-))

      Ai, els uranians ja ho són de temeraris, com tenen aquella pell tan dura, doncs es senten protegits :-DD

      Elimina
  5. Creia que la participació era internacional, però pel que comprovo és interplanetària.
    Molt original i divertit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha sí, sí, aquí no tenim fronteres ;-))
      Moltes gràcies!!!

      Elimina
  6. ja se que repeteixo, però a mi també m'ha divertit i l'he trobat original ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, JOMA!! Volia anar-me'n cap a Suïssa, però al final vaig anar una mica més enllà ;-))

      Elimina
  7. M'ha encantat. Un relat fresc, alegre i imaginatiu, amb una uranita divertida i encantadora. M'ho he passat molt bé. L'hauries de continuar....

    Per cert... encara ens deus una continuació... que consti!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els uranites ja ho tenen això, són d'una simpatia molt gran i sincera, la seva alegria s'encomana hehehe

      Si, ja ho sé, ja... Ostres, hi penso, hi penso... Algun dia serà, de veritat! ;-))

      Elimina
  8. Respostes
    1. Ostres!! Moltíssimes gràcies, guapa!! :-)))

      Elimina
  9. Genial, ara el Zurich és més internacional que mai, ara és INTERESPACIAL!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cert és que el volia fer internacional... i em vaig passar una mica :-DD
      No, no... bromes a part, pensava en fer alguna cosa amb Zurich de Suïssa, però com no hi he estat mai, no m'acabava de decidir... i res, com a Urà segur que no hi ha estat mai ningú... hehehehe

      Elimina
  10. Que bona, li has donat una nova dimensió, Assumpta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha sí, una "dimensió" espaial... ;-)))

      Ostres... títol... penso... penso...

      "No importen les distàncies", t'agrada?

      Elimina
    2. Sí, gràcies. Veuràs que surt com "La Fuchsia i en Jan", ho vam posar abans de veure la teva resposta. Ho canviarem!

      Elimina
  11. Molt maco el relat del Zurich

    El cas es que jo passava per aquí només per preguntar si aquest any hi haurà calendari d’advent o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, gràcies a la teva pregunta, ens hem posat en marxa... Culpable!! :-DDD

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!