L'altre dia teníem pa sec a casa. Jo no suporto tirar menjar. És aquelles coses que t'han ficat al cap de petita, que el menjar no es tira, que hi ha molta gent que no en té. Això, moltes vegades, m'ha portat a sorpreses molt agradables com descobrir que, determinats plats, freds i del dia abans poden estar fins i tot més bons que calents i recent fets :-)
Ja fa anys la meva mare va descobrir que si per sopar feia lluç fregit i en sobrava, al dia següent, per esmorzar, amb mon pare es podien fer un esmorzar deliciós de pa amb tomàquet i aquell lluç (fred) que havia sobrat. Puc donar fe que el pa amb tomàquet i lluç fregit del dia abans és deliciós ;-)
Doncs bé, quan en Josep Lluís va dir "Què en fem d'aquest pa?", jo vaig dir "faré una sopeta de ceba" (sense saber -ho vaig descobrir després- que la sopa de ceba no porta pa) ;-)
Aquesta és la MEVA particular recepta que, per cert, estava fent al mateix temps que intentava trobar paraules castelleres i coordenades brúixolístiques, a la SOPA de lletres de CAL MAC ;-))
1.- S'agafa el pa sec i es posa en remull una bona estona. Que s'infli ben inflat.
2.- S'agafa una ceba gran i maca com aquesta tan bonica que va comprar en Josep Lluís
3.- La fem a trossos i la posem a l'olla junt amb el pa
4.- Ho posem a bullir
5.- Força estona
6.- Hi posem sal. Pensem que la ceba hi dóna certa dolçor, així que haurem d'anar controlant si hem d'afegir una micona més de sal. I, com aquest és un plat d'origen francès, no podem oblidar de posar-hi mantega. (He dit mantega. Si hi poseu margarina no podreu dir que heu fet una sopa de ceba "estil Assumpta", que quedi clar) Un parell de cullerades.
7.- I que vagi bullint... vinga a bullir.
8.- Mentre espereu que tot quedi ben, ben cuit i mig desfet, podeu sortir i fer alguna foto de l'arbre... Oi que estava ben tardorenc? (Si no feu la foto de cap arbre no passa res. No té res a veure amb la recepta.)
9.- Quan us sembli que ja ha disminuït prou agafeu un ou per comensal (jo en vaig agafar dos, és clar) Els deixateu una mica (res, just perquè no caiguin sencers i es comencin a coure sencers) i els aboqueu a l'olla. Remeneu bé.
10.- Deixeu un parell de minuts perquè torni a arrancar el bull i es cogui l'ou.
11.- Serviu en uns bols. Un cop servit, hi tireu pel damunt una bona quantitat de formatge ratllat.
BON PROFIT!!
A mi m'agrada molt la sopa de pa, la sopa de ceba i gairebé totes les sopes. Però això que la sopa de ceba no porta pa... jo no ho veig tant clar. Pot portar-ne o no, però crec que molt més sovint en porta.
ResponEliminaAh, si? :-) De fet, quan jo ho vaig dir va ser perquè em pensava que n'havia de dur... però després vaig buscar receptes i en les que vaig trobar no hi havia pa hehehe
EliminaDoncs millor encara! ;-))
Fa molts anys que no prenc una sopa d'aquestes, fent servir pa sec, però és semblant a una que feia la iaia, me l'has fet recordar. Desconec si portava ceba, i en tot cas, segur que no m'ho deien! Sopa de pa, o era directament sopa de farigola amb pa, no ho sé. La sopa de farigola és una norma de casa meva quan hi ha algú que no es troba bé, i realment fa moltíssims anys que no en menjo. Hauré de dir-li a la mama que me'n faci, crec que se sorprendrà força si li ho demano...
ResponEliminaDemana-li cap a mitjans de la setmana que bé, que diuen que farà força fred. Ja veuràs que bona que la trobaràs, ben calentona :-)
EliminaJo no recordo haver menjat mai sopa de farigola... tot i que n'he sentit a parlar milions de vegades :-))
A també m'agrada molt la sopa de ceba. Ara, m'emprenya el que t'estigues cremant fins que te l'acabes i que el formatge s'apegue a la cullera.
ResponEliminaHahahaha ostres, l'has clavat!! :-))
EliminaAra bé, l'altre dia, quan rentava els plats, una micona de res que havia quedat al fons de l'olla, s'havia "gelatinitzat", ho vaig treure amb una cullera i... estava boníssim!! Fred i sense enganxar-se! :-DDD
Entre la meva sopa de lletres "castellera" i fotografiar arbres, no sé com no se't va cremar la ceba. :-DD
ResponEliminaFa molt bona pinta i segur que va ser molt bona. :-))
Hi ha qui primer passa la ceba per la paella, un altre dia ho provaré, però com jo no ho vaig fer, doncs no se'm podia cremar hehehe
EliminaSí que va ser bona, sí, la mantega hi dóna un toc molt especial i l'ou i el formatge són coses que m'agraden molt, així que, èxit assegurat! :-))
a casa en fèiem una semblant, també amb pa sec. Aquests dies plujosos i fresquets ve molt de gust.
ResponEliminaQualsevol cosa calentona resulta reconfortant, eh? ;-))
EliminaCaram, a mi no em convidis a menjar-ne, eh! les sopes i jo.....
ResponEliminaPerò reconec que la teva té molt més bona pinta que la que fan a casa meva, que consisteix en bullir ceba solament i tirar-li una mica de farigola al final.
Hahahaha ets com la Mafalda, ja ho veig :-))
EliminaCom la rits, et dic que aquesta sopa fa mooooolt bona pinta, tot i que les sopes de ceba no serien el meu àpat preferit.
ResponEliminaTambé aprofito per donar-te el meu email, així, si puc programar el post per al Calendari d'Advent, em quedaré més tranquil·la. Montse = mmontsem@gmail.com
Gràcies, guapa, i molt bon cap de setmana llarg! I molt bona festa de la Puríssima (no oblidem que aquesta festa és religiosa, per molt que ara es disfressi de no-sé-què) ;)
Eeeeeei!! ja t'he vist al Blog-Calendari!! ;-)) Molt bé, així ja hi som tots!
EliminaSí, jo sempre dic "El pont de la Puríssima", mai, mai (i ara encara menys brrrrrr) "Pont de la Constitució". És una festa molt bonica de la Mare de Déu... a la meva Parròquia ahir ja compraven unes flors per posar al peu d'una imatge que tenim (moderna) de Maria amb el Nen :-))
Home, la Sara és la reina de les sopes! el que passa és que és poc aventurera en això del menjar, però... si m'animo i m'arrisco, t'ho explico, i tenim un arbre (pol·lucionat) davant i tot!
ResponElimina