Enyorats disquets, estimats disquets! Era tan senzill emmagatzemar informació amb vosaltres! La de disquets que jo tenia, amb les seves etiquetes, plens de fotos, relats... m'agradava el format.
De cop, van començar a desaparèixer i les torres d'ordinador les venien amb un element estrany... la gravadora de CD's. Doncs bé, voleu creure que MAI a la meva vida he gravat res en un CD? Amb un disquet era tan fàcil! Posaves el disquet a la disquetera, "guardar" i... ja està! Però amb els CD's no era igual (mai he pogut entendre per què). Ma germana, que llavors sabia molta més informàtica que jo, em deia que per guardar la informació en un CD s'havia de fer servir un programa especial (què??? i si tenies pressa??) un programa que -si no recordo malament- es deia Nero. Pot ser?
La qüestió és que vaig deixar de guardar res i tots els meus arxius quedaven directament al disc dur. El dia que petés l'ordinador petaria tot i ho perdria tot, clar. Sortosament, va petar l'ordinador i, en comprar un de nou, van salvar tots els arxius i me'l van posar en el següent ordinador i, quan aquest segon va petar, doncs en el tercer (que és el que tinc ara, des de l'estiu passat)
Ara fem servir el llapis de memòria que, evidentment, és tan fàcil de gravar com ho era el disquet. Tot i que jo ja no m'hi he aficionat i no els faig servir per res. Així doncs, algú em podria dir per què amb els CD's no es podia gravar també de forma immediata? Bé, de fet, tampoc és que em preocupi massa, però sempre està bé saber alguna coseta més.
Això sí, amb els CD's, una pel·li tan xula com "The net" hauria hagut de tenir molts canvis i no seria tan interessant. Tan macos que eren els disquets!
PS/ Aquest és el meu post número 9 del 2015. Vaig fatal per batre el rècord!!
Jo tampoc he entès mai perquè és tan rotllo gravar CD... En gravo poquíssims i cada vegada menys...
ResponEliminaAh, però al menys ho saps fer! :-) Jo mai n'he après... em vaig empipar amb el canvi i vaig passar totalment del nou sistema... Menys mal que no ho necessitava per feina :-DD
EliminaEfectivament, per gravar CDs calia un programa com el Nero, o similar. No era difícil, però sí lent, i sobretot al principi, que era tot molt rústic, i quan l'ordinador gravava no el podies pràcticament ni mirar, perquè se't penjava la gravació, i així perdies un munt de CDs (que llavors eren molt barats i no tenien canon ni res). Després tot va millorar i podies estar gravant mentre feies altres coses, i no petava res, només feia soroll. El fet que no funcioni com un floppy disc o un pen és pel tipus de format. El CD s'havia de cremar, per dir-ho d'alguna manera, imprimies la informació a la superfície del CD, en comptes de guardar-la a dins tota sencera. El programa trigava una estona a fer la 'impressió', diversos minuts.
ResponEliminaPerò bé, a dia d'avui fins i tot els llapis de memòria estan en desús, es tendeix a tenir les coses al núvol, és a dir, accessibles des de qualsevol ordinador, directament a la xarxa. Segur? No ho crec pas, però molt i molt còmode.
Doncs amb el que m'expliques, encara trobo més tonteria que es substituïssin els disquets pels CD's... un cop havies gravat el CD ja estava, mentre que el disquet podies esborrar i tornar a gravar mil vegades... Jo recordo quan encara no teníem internet a casa, però sí ordinador (el primer ordinador... tampoc fa tant, el van portar els reis de l'any 2000... i Internet no ens vàrem donar d'alta fins 2007 o 2008... mmmm... ai, és fàcil... hahaha... al poc em vaig crear el blog... doncs 2007). Jo escrivia mails pels amics a casa, els guardava en un disquet, al dia següent els descarregava a l'ordinador de la feina i els enviava :-DD... era moooooooooolt pràctic!!... esborraves i sant tornem-hi)
EliminaAixò del núvol ni idea, tu...
Aquesta pel.lícula enganxa moltíssim, tot i que tingui els seus anyets.
ResponEliminaEn té vint!! :-))
EliminaLa setmana passada la van fer, no sé a quin canal... potser TV3? per la tarda... i em vaig quedar de pedra en veure que era de 1995!! Sembla mentida com passa el temps, eh? ;-)
La principal avantatge del CD en vers el disket es la seva capacitat, normalment un CD son 650 MB i un disket normal eren de 1.44MB, es a dir que un sol CD t'estalvia 451 diskets! Poca broma!
ResponEliminaLo de gravar-lo veig que ja t'ho explicat en Xexu. De fet, també es pot sobreescriure la informació, existeixen els CD regrabables.
De totes maneres t'aconsello que et compris un disc dur extern per tal de tenir lo important (mails, documents, fotos, vídeos, etc) guardat en un altre lloc a part del disc dur. Actualment son petits i per uns 60-70€ en tens un d'un Tera (1.000.000 MB aproximadament) que no necessita ni alimentació externa.
Em sap greu portar la contrària però no estic d'acord que gravar un CD sigui tan complicat. L'única diferència és que en comptes de fer-ho directament ho has de fer mitjançant un programa (el Nero o qualsevol altre dels molts que hi ha). Una vegada obert aquest programa, triar els arxius i gravar-los al CD és exactament la mateixa feina. Potser em diràs que és més lent però no és cert, la capacitat d'un CD equival a la de més o menys 500 disquets i gravar 500 disquets no és "vist i no vist" :-))
ResponEliminaEls disquets van deixar de ser útils per la seva irrisòria capacitat d'emmagatzematge i per això van haver de ser substituïts per CD's o DVD's. Però actualment aquests suports també han quedat ja obsolets davant els llapis de memòria, molt més pràctics i fàcils d'usar. Dius que tampoc els fas servir, si és així t'he de dir que dubto que sí faries servir els disquets en cas de que tornessin.
Ja veus que en el meu cas nostàlgia pels disquets, ni gota. ;-)
Justament fa poc que vaig dir-los a les meves filles que era una peli que havien de veure, tot i ser antiga. Jo també l'he vist un munt de vegades.
ResponEliminaFa menys d'un any que m'he comprat un disc extern i vaig fent còpies de seguretat de tant en tant. De totes les fotos, que ara en fem cents i cents. De les ressenyes al bloc, que em trec la còpia anual. I de mil coses més, i de passada faig que l'ordinador vagi més descansat, si no ha d'emmagatzemar tantes coses a dins.
encara conservo uns quants disquets que no puc llegir perquè enlloc hi ha cap disquetera .-....trobo que eren pràctics i fàcils de fer servir i no es perdien tant com els llapis de memòria que de tant petits mai saps on són .....la peli ....ui si la van passar per no recordo quin canal oi? no fa gaire ...o ho he somiat ?
ResponElimina