dilluns, 5 de setembre de 2016

Teresa de Calcuta, Santa

Avui l'Església catòlica ha declarat Santa a la Mare Teresa de Calcuta; de fet, segons els creients, de sants n'hi ha mooooolts més que els que són "reconeguts", clar. A aquests, als que es reconeix "oficialment" com a sants i se'ls atribueix una data per a celebrar-ho (en aquest cas, el dia de Santa Teresa de Calcuta serà avui, 5 de setembre), se'ls tria com a models o exemples.


Sempre m'ha admirat la vida d'una dona que va deixar tot el que tenia per fer-se monja i dedicar-se a la gent a la que ningú vol ni tan sols tenir a prop.

Era d'una família de classe alta. La seva mare la va educar en la religió catòlica. Cantava molt bé i havia arribat a dirigir la coral de la seva parròquia. Tenia una vida que no semblava massa complicada... Va decidir fer-se monja, i, com a tal, va ser durant molts anys -ja a la Índia- professora de Geografia i Història, arribant, fins i tot a ser directora de l'Escola.


Però, tot i que donar classes li agradava  molt, no l'omplia del tot. Va ser l'any 1946 que va sentir que ella havia de dedicar-se als pobres més pobres d'aquella societat on vivia, a aquells que veia tirats pels carrers, als malalts que gent ignorava, vells moribunds, gent bruta, nafrada. Aquella gent estava allí, en aquell moment. Persones. Éssers humans amb la mateixa dignitat que qualsevol de nosaltres. Fills de Déu.


Jo, que sóc una maniàtica de primera i que em costa molt anar a un Hospital de visita, (que sempre porto a la bossa la ditxosa ampolleta aquella de gel amb alcohol que es va posar de moda quan la Grip A per rentar-se les mans) admiro de tot cor les persones que van a visitar malalts, a fer-los companyia. És una cosa meravellosa que no sóc capaç fer. I em dol molt que així sigui ja que, per mi, aquesta incapacitat és quelcom que, entre altres coses, m'allunya de ser "bona persona" (que voleu que us digui, estic escrivint aquestes línies amb el cor més que amb els dits)

Algú que dedica tota la seva vida i el seu esforç, hora rere hora, dia rere dia, any rere any, a ajudar a persones moribundes, a infants abandonats, a persones de les castes més baixes, ferides, alesiades, pudents... algú que les recull, que les porta a un lloc sense cap luxe però on els podran rentar les nafres, on els donaran un plat de menjar, on les miraran com a persones i, si no es pot fer altra cosa, els hi donaran la mà perquè no estiguin sols en el moment de deixar aquest món.


I si li vull fer un homenatge és perquè, tot i que sé que la immensa majoria de la humanitat la valora com la dona excepcional, valenta i generosa, que va ser, també sé que hi ha algunes persones que la menyspreen. Una de les crítiques més sentides és que no feia res per lluitar contra les causes estructurals de la pobresa. Com si ella fos membre del Banc Mundial o alguna organització d'aquestes poderoses... Em sembla que ella mateixa una vegada va respondre a qui l'acusava d'això amb una frase més o menys així "si us plau, faci vostè les gestions per acabar amb la pobresa amb qui calgui, que jo mentrestant vaig a buscar la gent que està ara mateix pels carrers"

La meva més total admiració, Madre Teresa, Santa.


Les Missioneres de la Caritat, les monges de l'ordre que va fundar Santa Teresa de Calcuta són conegudes a tot el món pel seu hàbit que, en realitat, és un sari hindú. Estan a moltíssimes ciutats, sempre als barris més marginals, més oblidats de tothom, acollint a malalts, alcohòlics, drogoaddictes... amb grups de voluntaris que les ajuden. Una persona que m'estimo molt una vegada va veure, al centre que tenen a Barcelona, com els feien el donatiu d'unes caixes de verdures perquè poguessin fer el menjar per tota la gent que va al seu menjador. Em va explicar tota una escena i em va quedar gravada (tot i que jo no ho vaig veure, clar, jo no m'atreviria a anar per aquells barris)... gravada com una imatge de bondat.


24 comentaris:

  1. De sants segur que n'hi ha més dels que s'ho mereixen, però crec que ella sí que s'ho va guanyar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso que va ser una dona exemplar, Jomateixa :-) Per a mi seria impossible dur una vida com la seva ni una hora! :-))

      Elimina
  2. Una persona que va dedicar la seva vida a ajudar als altres es mereix tota l'admiració. Bon post homenatge. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. MAC, m'alegra molt llegir que penses així!! :-))

      Elimina
  3. Aquesta dona exemplar es mereix tots els reconeixements... excepte la de santa. No perquè no ho sigui, sinó perquè al santoral hi ha massa mala gent que detenen injustament el càrrec de santedat totalment immerescut. Parlo de reis sants, de inquisidors sants, etc.
    Tornant al tema que ens ocupa: tots els respectes i admiració per la germana Teresa de

    ResponElimina
    Respostes
    1. Actualment a mi (i a tota l'Església) ens avergonyeix pensar en la Inquisició... Vull pensar de bona fe que, dins de tot aquell obscurantisme, hi hauria gent que actuaria amb dolenteria i altres que mirarien de ser "justos" però, sincerament, no conec la vida de tots els sants... (penso que, dins d'aquell món, serien els "més bons") però ho desconec totalment...

      El que sí conec millor, perquè n'he llegit biografies, és el que feia Teresa de Calcuta i em sembla impressionant, una dona valenta i lluitadora, que mai pensava en sí mateixa sinó sempre en els altres :-)

      Elimina
  4. No tinc clar fins a quin punt feia més bé que mal aquesta dona. Fomentava la “cultura del patiment” on en les llars gestionades per l'organització de la Mare Teresa, les Missioneres de la Caritat, on lligaven nens als llits i l'únic medicament que li donaven als pacients terminals era aspirina. Les condicions en les seves llars són espartanes en grau extrem, no busquen alleugerir el dolor, en les seves pròpies paraules "Hi ha una cosa molt bonica en veure els pobres acceptar la seva sort, patir com la Passió de Crist. El món guanya molt amb el sofriment", i una altra perla "Penso que és molt bonic que els pobres acceptin seu destí, que ho comparteixin amb la passió de Crist. Penso que el patiment dels pobres és de gran ajuda per al món., una altra "La sida és un just càstig per a una conducta sexual incorrecta". La Mare Teresa va portar la seva vocació per la frugalitat i la simplicitat a extrems exagerats i va permetre pràctiques com la reutilització d'agulles hipodèrmiques. En el moment de la seva mort, la 'franquícia' solidària de Teresa de Calcuta tenia repartides pel món 517 missions en més de 100 països. Malgrat que aquests hospicis on teòricament es tractava a malalts estaven finançats pels centenars de milions de dòlars recaptats, Larivée i companyia expliquen que molts metges que van visitar les instal·lacions van quedar perplexos davant la falta de salubritat i les pràctiques que allà es exercien, com per exemple la negació d'analgèsics. Pràctiques que responien a una concepció personal de Teresa de Calcuta sobre el dolor i la mort. Per ella el calvari suposadament sofert per Crist abans de morir era un exemple a seguir.

    El problema de la Mare Teresa és que es podia considerar, en certa mesura, una estafadora. Així venia que els diners recaptats servirien per ajudar els pobres de Calcuta, però realment aquests diners eren destinades a les arques vaticanes. Òbviament ella no es considerava una estafadora, els diners servien perquè els capellans resessin pels pobres. Molta gent va donar els diners per ser ella, però molta altra donava els diners perquè volia ajudar en alguna tasca humanitària i si no estigués ella ho hagués donat a una altra organització, així que aquests diners segurament haguessin servit per a alguna cosa de no haver estat per M. Teresa. No era el mal encarnat, bàsicament perquè pensava estar obrant bé, però des del meu punt de vista moral és algú a qui es pot reprovar moltes coses, principalment no utilitzar els mitjans que se li donaven per ajudar a la gent per fer-ho.

    Per veure tot això i molt més hi ha un documental del periodista i escriptor Christopher Hitchens que va fer un treball d’investigació sobre aquesta dona que servia a la església com a imatge de dona bondadosa per obtenir fons.
    https://www.youtube.com/watch?v=KeuP94u2FlI

    Un altre petit documental interessant
    https://www.youtube.com/watch?v=XAPHtHeIlxc

    Són varies les fonts on trobar aquesta informació:
    http://www.nytimes.com/es/2016/08/30/las-razones-por-las-que-un-medico-se-opone-a-la-canonizacion-de-la-madre-teresa-de-calcuta/
    http://blogs.revistavanityfair.es/personajes/2013/02/27/el-lado-oscuro-de-teresa-de-calcuta/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja suposava que sortiria algú amb aquests documentals anti-Madre Teresa... Et veig molt interessat i documentat en el tema... Sempre hi ha gent que gaudeix carregant-se allò que destaca per la seva bondat dins l'Església catòlica. Si cal barrejar coses, treure situacions de context o, fins i tot, inventar descaradament, tant hi fa...

      Tu t'apuntes al carro d'aquests i, si jo et recomano uns quants llibres (biografies) de diferents autors que la deixen meravellosament bé, tu diràs que són "tendenciosos", no? Doncs això dic jo dels teus reportatges.

      Em resulta patètic que em posis una frase (que ves a saber d'on ha sortit) suposadament seva sobre la Sida quan, en tot el món, quan la gent s'apartava dels infectats, ella els acollia, els donava la mà, els tocava i els recollia.

      "Fue la Madre Teresa de Calcuta la que abrió en 1985 la primera casa de acogida para enfermos de SIDA en Nueva York y fueron las monjas indias quienes suministraron cuidados a los gays y los toxicómanos, “desgraciados a los que ningún otro hospital de la rica metrópoli americana quería suministrar cuidados”

      De este modo el escritor y periodista francés Dominique Lapierre ha recordado hoy en Nueva Delhi la contribución de la moja albanesa a mediados de los años 80, cuando se estaba iniciando a difundir el entonces mortal VIH. El autor de “La Ciudad de la Alegría” ha intervenido esta tarde en una mesa redonda organizada con motivo de la Jornada Mundial contra el SIDA en la que han participado representantes del gobierno indio y especialistas de la ONU.


      Ja veus, mentre als Hospitals de Nova York no volien als nous "apestats" van ser ella i les seves monges qui els acollien. Un home famós com Dominique Lapierre (ho explica en el seu llibre "Més grans que l'amor" (1991) no té res a guanyar ni perdre en tot això... ell explica les coses com són.

      Em sap greu, PONS, però no, els teus documentals "no colen".

      Elimina
    2. Es cert, justament aquesta frase sobre el SIDA m’he l’han col·lat, greu error per part meva per no revisar la font. El què va dir exactament va ser en una entrevista (https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=rbUCPlr6bX8&t=770):
      Russ Barber: Bueno, dejeme reformular la pregunta, entonces. ¿Es concebible que Dios pudiera crear una enfermedad para un estilo de vida?
      Mother Teresa: Si, Dios podría permitirlo. Dios no lo haría, pero lo dejaría suceder, como las inundaciones en el Antiguo Testamento, realmente. Es para abrir los ojos de la gente, y muy a menudo, con sufrimientos como este, la gente se dá cuenta de que no está bien lo que estan haciendo y eso les lleva a pedir perdón a Dios y al prójimo."

      No es literalment el què havia posat però no s’allunya del seu significat, es dir, la idea es castigar la gent amb un mal perquè aquests reconeguin a Deu.

      No estic d'acord en això de que no tingui res a guanyar, crec que uns quants milions en donatius si que son un bon motiu per defensar una causa, quan en realitat la major part d'aquests diners no servien per curar els malalts.
      https://cazadebunkers.wordpress.com/2013/05/19/la-verdad-sobre-teresa-de-calcuta-todo-menos-una-santa/

      Llàstima que els meus documentals no colin (perquè no i punt!), amb lo que m'ha costat fer-los!

      Elimina
    3. Home, els teus documentals no colen perquè són plens de mentides, clar... Però si en fas alguns que siguin certs llavors en tornarem a parlar. De fet, tu mateix ja has reconegut que "una frase no era exacta" perquè no havies revisat la font (homeeeeeee)... no és que no fos exacta, és que el significat canvia moltíssim... Com pots respondre a un post deixant anar una colla de inexactituds i sense revisar-ho?

      Però bé, quan vas a cuidar malalts a la Índia?... Ah, els pastafaristes no feu aquestes coses, oi, que les mans s'embruten... No pateixis, ja et deixaré el meu gel netejador de mans amb alcohol, que va molt bé.

      En tot cas, t'oblides de dir que el "déjeme reformular la pregunta" deu venir a to de que primer li havien preguntat alguna cosa així "Madre Teresa, ¿cree usted que el Sida es un castigo de Dios? i com que ella deuria respondre que NO i l'entrevistador volia un titular més o menys impactant va "REFORMULAR LA PREGUNTA"... Evidentment, qualsevol cristià et dirà que no passa res que Déu no permeti.

      De fet, t'ho dirà un cristià, un jueu, un musulmà... Si creus en un Déu Omnipotent (o sigui, tot poderós) doncs penses que Ell, en qualsevol moment podria fer el que fos... ara bé, intervenir o no és potestat seva i (això "pica" a molts, ja ho sé hehehe) però, nosaltres som tan petits que ara no ho entenem. Algun dia ho entendrem... (Si l'home fa proves nuclears, extraccions de petroli amb fracking, deforesta les selves, etc., com a conseqüència, hi ha molts més terratrèmols, inundacions, etc. doncs ens deixa fer. Déu ho podria aturar? El meu sí (els teus spaghetti no ho sé) ... però ens ha fet lliures i ens deixa fer. Algun dia entendrem el sentit de tot plegat.

      De moment només sabem que, quan passen aquestes coses, el que hem de fer és ajudar-nos: ajudar als malalts, als refugiats, a les víctimes de desastres naturals...

      En quant al tema dels donatius em fa molta gràcia: Sí, segur que has vist un munt de fotos de la Madre Teresa amb abric de pells, anells de brillants, passejant en Rolls i estiuejant en un vaixell propi... Oi que no? Doncs els donatius són -i ho saps de sobres, em fas gastar tecleig inútilment- per obrir centres contra la Sida, per exemple, quan ningú volia tenir cura dels primers malalts.

      Au, vagi bé...

      Ja saps que la teva Anna Gabriel donarà suport al meu Puigdemont, no?... Avui no és el teu dia, company :-DDD

      Elimina
    4. Ara resultarà que tothom que comenta en un post ho fa amb el 100% de coneixement de causa i que absolutament sempre té temps de revisar les fonts originals abans d'escriure qualsevol cosa. Quan he tingut temps per revisar i veure l'error no he tingut cap problema en reconèixer que aquella informació en concret era falsa, però això no invalida la resta del meu comentari.

      El tema de la conversa no crec que sigui una discussió sobre si els cristians són millors que els pastafaristes. Es com si ara jo em posés a comparar la tasca de Maria Teresa amb una ONG útil com metges sense fronteres, res a veure, perquè aquests si són metges i tenen els coneixements específics i si saben com curar els malalts.

      Primer em retreus que m'inventi una frase, i ara ets tu mateixa la que t'inventes com ha anat una conversa segons la teva imaginació quan t'he passat el vídeo sencer de la conversa. En tot cas no discuteixo que Deu sigui omnipotent i que tingui els seus motius per fer el què fa, el que no m'agrada es aquesta idea que tenia la Mare Teresa que els mals del mon són bons perquè ajuden a que la gent cregui en Déu.

      En cap moment he dit que la Mare Teresa es quedés els donatius, ella i la seva ordre va fer vot de pobresa extrema, i el complien (llevat que va passar un dies en un hospital privat de California, però això no li tinc en compte perquè tothom es mereix una sanitat de qualitat). El que no se es on va a parar realment la gran quantitat de donatius que rebien i continua rebent aquesta ordre, perquè un benefici que té l'església es que cap país s'atreveix ni tan sols a preguntar quants calers controla el Banc Vaticà. El que he dit es que dels donatius només s'aprofitava una petita part, i aquesta part, tal com tu dius serveix per fer "centres" perquè no es poden dir ni hospitals, ni clíniques, ni res que s'assembli perquè no es dediquen a curar els malalts sinó en tenir-los reunits per tal de fer-los resar i punt perquè no els hi administraven pràcticament cap tipus de medicament, i les poques vegades que es feien servir xeringues eren re-utilitzades sense esterilització, perquè no acceptaven consells mèdics, només eren monjes sense formació mèdica i no la volien rebre dels voluntaris "Digueu-los que no estem aquí per treballar, estem per a Jesús. Som religioses per sobre de tot. No som treballadores socials, no som mestres, no som doctores, som monges". De fet la Mare Teresa estava en contra dels analgèsics perquè defensava la políticament del patiment, que si Deu volia que hi hagués sofriment havia de ser així, com es pot dir que una persona que pensa així ajuda als malalts? I això en els centres que realment s'ajuda a la gent ja que molts d'ells només són residències per les pròpies monges i no s'acull a cap necessitat. Per no parlar del fet d'estar en contra dels sistemes de planificació familiar en un país on tan els necessita com es la India.

      PD: Lo del Anna Gabriel es un truc per acostar-se al Puigdemont i penjar-li una llufa a l'esquena, ja ho veuràs, aquest es el nivell de la CUP. Ara en serio, en temps desesperats, es necessiten mesures desesperades, perquè després diguin que la CUP només exigeix i mai fa sacrificis.

      Elimina
    5. Tens raó, no vaig mirar el vídeo hehehe però tampoc ho vaig dissimular, eh? vaig posar clarament que la cosa "deu venir de...", demostrant perfectament que era una deducció meva... Sorry.

      Això de que com pots respondre un post sense assegurar totalment les teves fonts era una broma com una casa de pagès (a vegades penso que dec donar una imatge molt seriosa perquè la gent es prengui com a certes coses que escric rient... pensava que aquell "homeeeeeee" posat així, ja demostrava el to. Jo NOMÉS miro d'assegurar bé les meves fonts QUAN EL POST ÉS MEU o A CAL MAC, per guanyar el rètol vermell :-P ... tot i que, evidentment, tampoc menteixo expressament, senzillament dic les coses com crec que són, però sense haver de documentar-ho tot)

      Em pregunto: si a la Mare Teresa li agradava tant que la gent patís... per què els recollia? Per què no els deixava al carrer? Per què la gran majoria de gent a l'Índia en té tan bon record? Per què persones voluntàries que visitaven els seus centres en parlaven bé? Per què als Estats Units va intentar que els malalts de SIDA no estesin a les presons perquè ja prou estaven patint amb la seva malaltia? Per què persones de diferents religions la lloan? (per exemple, el Dalai Lama)

      Si tant dolenta era, perquè totes "les proves" ronden sempre en els mateixos reportatges, les mateixes entrevistes... Hi hauria d'haver moltíssims testimonis que expliquessin que tot era mentida!! Però no, si es busquen testimonis, la immensa majoria, de creences ben variades, en parlen bé. Millor dit: en parlen MOLT BÉ.

      Per cert, segur que saps que moltes de les frases que se li atribueixen ningú sap d'on han sortit. Algunes deuen ser inventades directament i moltes escapçades, canviades i, sobre tot, fora de context.

      Algunes coses estan tan documentades que és impossible negar-les. Com sé que parles bé l'anglès, té, llegeix això: "In 1982, at the height of the Siege of Beirut, Teresa rescued 37 children trapped in a front line hospital by brokering a temporary cease-fire between the Israeli army and Palestinian guerrillas. Accompanied by Red Cross workers, she travelled through the war zone to the devastated hospital to evacuate the young patients."

      Que els seus centres no eren hospitals és evident... Si amb sort podien tenir un sostre! Si jo estès malalta i fos invisible als ulls dels "hospitals de veritat" perquè sóc de la casta inferior de la societat, t'asseguro que em sentiria molt millor damunt d'un matalàs, amb un sostre protector al damunt i amb algú que em netegés les ferides que tirada al terra del carrer.

      Però és igual, no discutiré més sobre això. Fa moltíssima calor i em canso molt. He de mirar de diversificar les meves energies i no vull gastar-les totes discutint. T'has nodrit només d'unes fonts (les negatives) i, com t'han agradat, te les has cregut. Ets ben lliure de fer-ho.

      Veig que els cupaires aneu entenent que no està bé perdre el temps i que s'ha d'anar per feina :-D

      Bona nit :-)

      Elimina
  5. Ufffff! no sé si dir res o no...
    Em sembla molt bé que li facis un homenatge, cadascú és lliure de pensar i fer segons les seves creences.
    La meva admiració va més lluny de la religió ni de tot el que comporta. Vull dir que per a mi serà la mateixa tant si la fan santa com si no. És lloable la seva conducta com pot ser-ho la teva en unes altres circumstàncies. El que no em sembla tan bé és la "pompa" d'aquests actes. Va ser una dona admirable?, sí. Va fer coses que no es fan sovint?, sí. Voldria ella que es fes tot el que es fa per fer-la santa?, crec que si pogués dir alguna cosa, seria un no.
    No cal ser una Teresa de Calcuta per ser bona persona, ni per ajudar a qui ho necessita.
    Ara no sé si m'he explicat bé, espero que sí.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui... ara em fas dubtar de si s'ha entès el meu post o no.

      Jo no pretenia parlar de la cerimònia de canonització que, en tot cas, és un dia de festa per l'Església, un dia d'alegria i es fa, doncs, amb una litúrgia plena de cants, amb el Sant Pare presidint, amb la Plaça de Sant Pere de gom a gom de gent que està contenta del "reconeixement" que se li fa a la persona Teresa :-))

      No, no, jo no he dit res de la cerimònia... tot i que, ja que en parles, tampoc et diré que em sembli malament: Tots, quan fem una celebració, ens posem ben guapos, preparem els millors menjars, guarnim la casa i la taula, tant és si és Nadal com si és Any Nou, si és una festa d'aniversari o celebrem que el fill ha acabat la carrera. Doncs l'Església, que sempre és observada amb lupa, a punt per rebre crítiques negatives, també pot fer festes. De fet, a Jesús li agradaven les festes, sovint era convidat -i moltes de les seves paràboles parlen de festes- i ell acceptava (els mateixos que criticaven Joan Baptista per ser massa "sec", auster, sempre fent sacrificis, dejunant, i poc amic de relacionar-se i fer "vida social" criticaven a Jesús perquè sí que es relacionava i anava a dinar quan el convidaven).

      El que jo volia no era lloar la Cerimònia, que és quelcom totalment secundari i que accepto perfectament que no t'agradi. Sé que hi ha molta gent que pensa com tu i ho respecto molt.

      El que jo pretenia era lloar-la a ella, a la feina que feia, a la seva dedicació, a la seva valentia... Clar que no cal ser una Teresa de Calcuta per ser bona persona ni per ajudar!! :-) Jo mateixa conec a persones que fan de voluntàries visitant malalts i ancians als hospitals i residències d'avis (i, com he dit en el post, els admiro profundament perquè és una cosa que jo no puc fer, estic massa carregada de manies i de punyetes que m'encantaria no tenir -i que, de fet, de joveneta no tenia, però això seria una història molt llarga d'explicar i aquí no és ni el lloc ni el moment-)

      No, SALLUNETA, la meva conducta no és massa sovint lloable... ni tampoc profundament reprovable -espero- però no hi ha comparació possible :-))

      Tot i així, no és el mateix dedicar dimarts i dijous a visitar malalts a l'hospital (cosa que està MOLT BÉ i que ja voldria ser capaç de fer jo!!), que dedicar la vida sencera a recollir malalts i moribunds pel carrer (molta gent ni s'hi acostaria per no embrutar-se o encomanar-se de qualsevol malaltia)

      Clar que hi ha molt bones persones i que, evidentment (per descomptat!) no totes tenen per què ser religioses o creients... clar que hi ha molts voluntaris disposats a fer coses heroiques: em ve al cap ÒSCAR CAMPS i el seu grup de col·laboradors que van a salvar vides a la Mediterrània, arriscant les seves i pagant despeses de les seves butxaques fins que, havent acabat els recursos, demanen ajut econòmic als que estem còmodament a casa nostra, mentre ells segueixen a primera línia, ajudant i lluitant perquè la gent que fuig de conflictes armats no mori ofegada.

      Però una d'aquestes persones heroiques, una que no tenia por d'encomanar-se ni embrutar-se, una de les primeres que va abraçar persones infectades de SIDA (i que fins i tot lluitava per elles en les presons), una que hi va dedicar cada instant de la seva vida va ser Teresa de Calcuta... per això el meu homenatge :-))

      Elimina
    2. El que volia dir i no he sabut transmetre és que quantes persones anònimes dediquen la seva vida a les persones necessitades? Si realment poguéssim fer un recompte segur que són moltíssimes, sense comptar els professionals que s'hi dediquen. Tampoc crec que hagi de valorar-se pel temps dedicat, perquè si fos així, podríem dir que a major temps ets millor persona?
      El meu comentari no anava contra Teresa ni la seva tasca, ni tampoc pel teu homenatge; més aviat contra el fet d'haver de donar un "títol" (o premi) als que senzillament són persones que empatitzen amb els que pateixen per falta de solidaritat, d'igualtat...al cap i a la fi, per falta d'humanitat.
      Pel que fa a la festa, cert, si podem celebrem amb els nostres qualsevol motiu d'alegria. Tot i que ho intento, no puc arribar a imaginar que es pugui comparar el gasto que això suposa (un menjar un poc més especial que els altres dies) amb la quantitat de diners que es poden gastar en aquest actes que podrien anar ben bé a la gent necessitada de la que parlen quan parlen de Teresa...

      Potser ho he complicat més, ja veus avui tenia xerrera.
      Aferradetes i molt bona nit, preciosa.

      Elimina
    3. A veure si sé parlar resumidament perquè, xiqueta, jo m'enrotllo com una persiana i avui he trobat un comentari de la KIRA que, en dues frases, ha resumit tot el que jo volia dir :-))

      - Per mi sí que hi ha MOLTA diferència en dedicar part de la teva vida a dedicar-la tota, una diferència abismal. Vol dir això que els que en dediquen només una part no són bona gent? És clar que no!!! :-)))
      Tothom que dedica algun instant a ajudar, està "millorant el món", està fent que la convivència sigui més fàcil i és algú digne d'elogi, evidentment.

      - Per què l'han fet santa? Doncs perquè l'Església la posa com a exemple del que és una vida donada per ajudar els demés. No es tracta tan sols de donar-li un "premi" a ella i als altres no (perquè "els altres" també tenen premi!!!) Nosaltres no pensem que tan sols els "sants del calendari" són sants. Per això existeix la festa de Tots Sants, perquè el que creiem és que, com va dir Jesús "a la casa del Pare hi ha lloc per a tothom" i que a la Terra siguis més o menys reconegut no fa que al Cel no siguis tan "important" com els demés.

      Als sants se'ls posa com a model, com a estímul i com a intercessors... La gent normal i corrent, té els seus "sants preferits" i a ells prega, els demana ajut, els confia els problemes :-)

      Pel que fa a les despeses d'aquests actes, moltes vegades ni tan sols les paga l'Església... Per exemple, totes les decoracions florals que decoren la Plaça de Sant Pere per Pasqua són, des de fa anys i panys, un obsequi dels agricultors holandesos... Ells envien tones de flors, les regalen i estan feliços de veure-les lluir a la plaça. Igual que l'arbre de Nadal, que també és enviat com a obsequi...

      En fi, ja et dic, jo ho faig molt llarg, massa... Llegeix el comentari de la KIRA, ella ho diu molt millor ;-)

      Elimina
  6. Per mi no hi ha debat. Una dona admirable. Que hi ha mes? segur. Però una cosa no treu l'altra. Fer-la Santa o no, doncs jo no soc catòlica, tan em fa, però considero que sent com era i a sobre dona, doncs millor que millor. Que hi ha molt que li diuen sant i encara no se perquè. Una vida com la d'ella no es gens fàcil. No es un temps de la teva vida, es tota.... Bona entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies pel teu comentari, Kira!! :-)) Amb ell es reprèn el fil del post autèntic que jo volia fer aprofitant que l'han fet santa, però sense centrar-me en el fet que l'hagin fet santa... sinó centrant-me en EL QUE ELLA FEIA :-DD

      No hi ha millor resum que el que tu has fet -i que demostra magníficament que jo m'enrotllo com una persiana- perquè el que jo volia dir ho has dit tu en dues frases: "Una vida com la d'ella no es gens fàcil. No es un temps de la teva vida, es tota....

      Elimina
  7. ostres el pons,a veure jo també he llegit algunes de les coses que el pons ha posat ....tanmateix com dius i jo de vegades dic als meus alumnes no ens hem de fixar en les paraules sinó en els actes ....a Vicent Ferrer per exemple el van amenaçar i de tot menys maco li van dir i la tasca era, és lloable de totes totes ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord amb tu, ELFRI... A més, algunes de les acusacions, com per exemple, la reutilització de xeringues (que no sé si és veritat o mentida, que consti), suposem que fos veritat: a veure, què vol dir exactament REUTILITZACIÓ de xeringues? perquè quan jo era petita, ma mare, que sabia donar injeccions, en tenia una a casa que re-utilitzava (clar, que sempre era amb la mateixa persona, era per "us familiar") després d'esterilitzar-la amb aigua bullint. Que això no és lo millor? clar que no!!! però això ho sabem ara i és ara que les xeringues rebutjables es troben fàcilment.
      És tan fàcil criticar!!... Però, de tots els que critiquen, a veure qui és el maco que dediqui ni que sigui una hora al dia a fer alguna cosa per algú que ho necessiti...

      Elimina
  8. ah i hi estic d'acord amb la kira ....aquesta darera frase ho diu tot, una vida sencera dedicada als altres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la KIRA ho resumeix perfectament :-)))

      Elimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Corregeixo, que escric molt malament:

    Ara em sap greu no haver comentat aquest post. El vaig llegir, vaig pensar que tornaria i després se,m va passar. Jo si que vaig veure un dels videos del pons. Amb un en vaig tenir prou. El que fem, finalment és el que compta. Ella feia el bé. Però no estem sols, ella tampoc. Si les institucions que hi ha al seu darrere, desvien els diners dels donatius per altres coses, que no ho sé, però podria ser, no li treu mèrit a la feina.

    Hi ha tanta informació que costa de saber on acaba la informació i on comença la malaltia dels conspiranoics.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!