dissabte, 8 d’octubre de 2016

Estic viva


Nooooo, què va!! Tancar jo el meu blog estimat? Mai!!

Hi pot haver molts motius que em facin minvar les publicacions, fins i tot deixar de comentar els amics durant un parell de setmanes... però estic viva i no marxo pas.

Alguns els motius -els més agradables- poden ser alguns encàrrecs


Però a vegades motius no tan bons s'ajunten, les coses es capgiren i sembla que res surt com hauria de sortir... Però, com molt bé diu el refranyer "No hi ha mal que duri cent anys", per tant, tot passarà.

De moment intentaré anar comentant alguns posts dels més recents dels blogs que llegeixo i si en perdo dels més antics, mirar de no posar-m'hi nerviosa que, tot i que em sabrà greu, prefereixo agafar el ritme amb el que és més actual que mirar de tirar massa enrere i veure que no ho puc comentar tot...

Som-hi!!!

20 comentaris:

  1. Just aquest diumenge passat, al post del 8è aniversari del meu blog, feia un plantejament similar al teu. Veig fa temps que el meu ritme bloguejador va a la baixa però em resisteixo a deixar que s'acabi del tot, jo ho he solucionat (almenys provisionalment) marcant-me una fita que "m'obligui" a no deixar-ho perquè, com tu, no vull marxar.

    No et dic que hagis de fer el mateix però si està clar que has d'adaptar el teu ritme blogaire al ritme que puguis assolir en cada moment i, com dius, sense posar-te nerviosa si pel que sigui no pots estar connectada tant com abans. Mentiria si et digués que no t'hem trobat a faltar aquests dies i em sap greu que el motiu hagi sigut que les coses no surten com han de sortir. Et desitjo que aquests problemes passin el més aviat possible i, sobretot, no facis que no poder comentar tant com t'agradaria sigui també un problema. Res d'això, si el ritme bloguejador ha de ser menor doncs ho és i ja està. Així que sí, com dius al final, som-hi i ànims!. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo quan tenia un munt de temps (o el que tenia me l'organitzava millor) i quan, moltes coses que em passaven, pensava "això és un post"... i dedicava molt de temps a fer-los, repassant el text, retocant la mida de les fotos amb el codi HTML... Ara ho penso i no entenc com podia dedicar-hi tant de temps, però el cert és que m'agradava tant i ho passava tan bé, que sempre se'm feia curt :-)

      Ara em segueix agradant, i m'ho segueixo passant bé, però pensar en fer un post és com si em representés un gran esforç mental que, moltes vegades, em fa tirar enrere (Espero que el Magnesi amb Colagen que estic prenent solucioni aquest "cansament constant que pot amb les meves pobres forces ;-)

      D'altra banda, darrerament he tingut un encàrrec molt xulo però que m'ha costat moltes, moltes hores i, darrerament, els astres es van conjurar per fer-me perdre algunes de les hores que necessitava... Conclusió: He acabat esgotada, tant físicament com mentalment i amb una mena de conjuntivitis de tant forçar la vista (ara ja està) :-)

      Seguiré el teu consell... em marcaré una fita. M'agradaria poder fer un post per setmana... és molt menys del que feia abans, però molt més del que estic fent actualment... Ho aconseguiré? :-))

      Gràcies pels ànims!! :-))

      Elimina
  2. Jo aquest any també em quedo endarrerida a l'hora de visitar blocs i posar post, però l'important és que seguim aquí!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu problema és que em quedo endarrerida en tot... Estic sempre com cansada i "em falta energia" (semblo la RENFE!! aaaaggghh!!) però jo crec que si miro d'agafar un ritme suau i agafo el costum, podré tornar a enganxar-me... I tu, que sempre t'imagino activa, imaginant i fent coses, segur que també seguiràs endavant :-)))

      Elimina
  3. Respostes
    1. Eeeeeeh!! Moltes gràcies!!... Comentari breu però d'aquells que fan apujar l'autoestima a tope! :-DD

      Elimina
  4. no dubtava pas encara que sovint si dubto sóc..hehehehe espero que tot s'arregli i segueixis fent brodats tant xulos, jo sóc una manasses per fer cosetes o sigui un desastre i admiro la gent que sap fer coses com les que fas tu...no t'hi amoïnis gens si tens temps i sobretot ganes de comentar comentes i si no no passa res...amunt les atxes Assumpta i contenta de llegir-te i escoltar la tant adient cançó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha tu has de dubtar o, sinó, deixaràs de ser!! :-))
      No sé què em passa... em canso. No tinc energia. Se m'acaben les piles. Sempre he estat una persona molt lenta fent-ho tot. Ja de petita admirava les persones que feien un munt d'activitats i es sabien organitzar (per exemple, com tu o la nostra CARME) perquè jo era com un cargol... No vull dir que fes les coses malament, però les feia poc a poc. Sovint el resultat era bo, però anava pas a pas... Molts comentaris de les profes al meu "butlletí" eren "trabaja bien pero es muy lenta"...

      A la Facultat recordo que, fins i tot em feia gràcia, sentia els companys i les companyes histèrics davant d'un examen proper, dir que "jo ja vaig per la tercera llegida" quan jo no havia ni acabat la primera...

      Jo, sempre poc a poc... També és cert que, a vegades, el meu "poc a poc" era molt més intens i si aconseguia llegir-ho tot una vegada i bé, aprovava segur però... (a part d'això tenia una capacitat de deducció i lògica bastant grans que em feien passar examens de coses que no havia estudiat... és el que té la carrera de Dret, que, si ho penses una mica, tothom sap què és una compra-venda, un lloguer... tan sols cal redactar-ho amb gràcia... hehehe)

      Actualment, veig al meu voltant dones de la meva edat, casades i amb fills, treballant fora de casa i a casa... i amb aquella capacitat i ànim que no sé d'on treuen. Jo em canso.

      Però bé, tampoc m'hi vull repenjar en aquest cansament... vull fer com diu en MAC, mirar de trobar un ritme que em vagi bé i no rendir-me ;-))

      Celebro que t'agradi la cançó!! :-DD

      Elimina
  5. ah hi sento si et vaig urgir, angoixar o el que sigui quan temps enrere et vaig dir que trobava a faltar les teves visites i els teus comentaris , cosa que sentia així però ignorava si tenies problemes a la vida real ( bé aquesta també és real però d'una altra manera) em sap greu Assumpta qui més qui menys quan tenim molta feina o moltes preocupacions de veges ens fa baixar el ritme blogaire i és normal

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em vas angoixar gens... al contrari. La sensació que em va fer el teu comentari va ser molt maca, em va fer sentir "estimada" i, potser, gràcies a aquell comentari és que m'he animat a pensar en, ni que sigui a un ritme més petitó, tornar a ser una bloguera activa :-DDD

      Elimina
  6. Que bé que estiguis viva... :DDD

    Seguirem. Jo ja veig els brodats a l'instagram... ja et veig enfeinada i me n'alegro.

    Malgrat tot ho sento com l'Elfree, que els incombustibles de sempre, ens trobem a faltar quan no hi som. Jo també et trobo a faltar, però m'alegro que tinguis feina. Una cosa no treu l'altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiii ;-) amb l'etiqueta de "work in progress" anava posant les fotos dels brodats per animar-me en veure com anaven creixent ;-))

      Ara ja s'ha acabat aquesta comanda i ja torno a estar sense feina... snif... Em van proposar un pitet però vaig dir que primer havia d'acabar aquests estoigs i, clar, el pitet corria una mica de pressa i no m'ho van encarregar. També va bé descansar una mica, però no gaire :-))

      Tot i així, el que no m'agrada és aquest cansament "subjacent", que no té un motiu concret, que fa que podria estar hores asseguda al sofà, sense fer res... això no és bo i s'ha de posar remei. Tornaré a incordiar pels vostres blogs :-DD

      Elimina
  7. Lamento els motius negatius que t'allunyin de les coses que t'agraden, però si alguns d'ells són encàrrecs que et mantenen ocupada, no és cap mala notícia! Una de verda i una de madura, diríem, oi? Doncs res, espero que en tinguis moltes de madures! Bé... perquè les madures són les bones, no? Ostres, mai he sabut si les bones són les verdes o les madures... espero no equivocar-me...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! pels encàrrecs no hem de patir... El problema és quan no hi ha encàrrecs i et sents sense ànim per fer res, cansat... És ben bé la sensació de que s'acaba la bateria i no tens cap carregador que vagi bé :-)

      Jo també crec que les madures són les bones!! :-DDD

      Elimina
  8. Com artesana ets excel·lent i com a blogaire imprescindible.
    És una tranquil·litat saber que no tens intenció de abandonar-nos!
    I desitjo que se't vagin solucionant les coses el més aviat possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, maca! Llegir paraules tan boniques com les teves anima un munt!! ;-))
      Aquesta catosfera està plena de persones que sou joies! :-))

      S'han ajuntat diferents problemets que espero que, encara que sigui poc a poc, es vagin arreglant i poder tornar a un ritme més "presentable" hehehehe

      Elimina
  9. Quina llàstima perquè aquests últims dies Pons's ha estat a un nivell excel·lent, bé, com sempre, no es cap novetat xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons's? He sentit a parlar d'aquest blog alguna vegada... Me'l recomanes?

      Elimina
  10. Mira, ja patia!
    Com deia la meva àvia: "si ha estat per un fideué..."

    Tu no t'atabalis i ves tirant que, de moment, el món no s'acaba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, company!! :-)))

      De moment vaig poc a poc... a veure si em surt bona lletra hehehe

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!