diumenge, 17 de gener del 2021

Relats Conjunts: "La Dama de Shalott"

 


Noooooooooooo!! La Sònia deixa anar un crit esfereïdor.

La seva germana, que és al menjador parant taula, tira els coberts de qualsevol manera i corre cap a l’habitació amb el cor a tota velocitat pensant que se la trobarà mig morta.

En obrir la porta la veu, asseguda davant la pantalla de l’ordinador, tan tranquil·la... Bé, potser amb una expressió un pèl decebuda, però, ni s’està dessagnant, ni s’ha caigut una paret, ni ha entrat un possible segrestador per la finestra.

- Es pot saber a què ha vingut aquest crit?

- Quin crit?

- Sònia! Has fet un crit que semblava que t’anessin a matar!

- Ah... he cridat fort? Perdona, no n’he sigut conscient –i, com si res, va seguir parlant- és que acabo de veure que ja som dia 17...

- Estàs sonada.

- Noooo, es que mira. Mira. “Relats Conjunts”... aquí... aquí, Marta, aquí. Mira la foto.

- Ah, la foto. Posa “La dama de Shalott” i és un quadre...

- És un personatge de l’Agatha Christie!!

La Marta, sorpresa per la resposta de la seva germana dissimula una rialla!!

- Però què dius? Un personatge de l’Agatha Christie? Com Poirot o la velleta aquella... la velleta...

- Sí, la velleta, Miss Jane Marple, de Saint Mary Mead.

- Sònia... Saps què estàs dient?

Les dues germanes, tot i portar-se sis anys d’edat s’estimen molt... i no s’assemblen gens. La Marta en té vint-i-dos, és assenyada, metòdica i organitzada, molt intel·ligent. La Sònia en té setze i, tot i ser també molt llesta, és el caos.

- Clar que sé el que estic dient. He llegit dues vegades la novel·la... “El espejo se rajó de parte a parte”

- En castellà?

- Són aquelles novel·les velles de la tieta Assumpta, si llavors les feien en castellà a mi què m’expliques... Bé, que l’he llegit dues vegades i, quan vaig veure que a Relats  Conjunts havien triat un personatge d’Agatha Christie per fer el relat vaig pensar “aquesta vegada participaré segur”, però m’han passat els dies i ja som a dia 17!! I ja no hi sóc a temps.

- Fossis una mica més organitzada, no t’hauria passat això. Cada any et regalo una agenda i em sembla que les deus tenir totes en blanc, com en Mac, aquell amic de la tieta. En tot cas, aquí diu que aquest quadre de la Dama de Shalott es va pintar l’any 1888 i la teva admirada Agatha Christie va néixer el 1890, o sigui que deixa de dir barbaritats... “Un personatge d’Agatha Christie!”...

La Marta surt de l’habitació i torna al menjador. Posa els coberts a lloc i crida... “Soniaaaa, tan aviat com arribin els pares dinem, eh?”.

La Sònia es queda seriosa. Va a la prestatgeria on guarda tots els llibres que va pispant a la seva tieta... i, entre el desordre, finalment, el treu triomfant, “El espejo se rajó de parte a parte”, comença a passar fulls endavant i endarrere fins que crida... “Ja ho he trobat!!” Miraaaaa! I li ensenya aquesta plana...



Les dues germanes es miren... i, abans que la Marta obri la boca, la Sònia diu “bé, jo no volia dir un personatge, volia dir que aquest nom em sonava d’aquest llibre... i...”

Però en aquest precís instant, els pares arriben, es treuen les mascaretes, es renten molt bé les mans i van al menjador, on una sopeta calentona, especialitat de la Marta, els espera ben apetitosa.

Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

11 comentaris:

  1. Aiii que va de bé una agenda!😉
    Però bé, ella estava segura que ho havia vist i realment va ser així.
    Molt bon relat, Assumpta!

    Ja pots anar preparant el proper, de La Caputxeta i el Llop, per ser-hi a temps.
    Aferradetes ben fortes.💖

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, bonica!! 😘
      Vaig que has tornat! Jo intento no marxar del tot. Hi ha aquí dins persones que valen molt i no vull desconnectar... el que voldria aconseguir és publicar amb una mica més de freqüència, a veure si ho aconsegueixo 😃

      Hauré d'anar pensant un relat per la caputxeta!!

      Aferradeeeetes!!!

      Elimina
  2. Ai ! quina llàstima que la Sònia, encara no hagi fet el post....perquè de material en té de sobres ! hehehe.
    Està molt ben trobat aquest relat !! Felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aetur!! 😉

      A la Sònia sempre se li passen les dades, és una despistada hehe

      Elimina
  3. Aquesta noieta pot ser un caos però té una memòria prodigiosa. I sort d'això perquè així hem pogut gaudir del teu relat. Estic d'acord amb l'Artur, està molt ben trobat i perfectament ben lligat. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mac!! 🙂 el cert és que quan vaig veure la dama de Shallot... pam!! em va venir el llibre al cap.... i tenia un mes per davant i vaig anar perdent dia rere dia... Quin desastre!! Però em fa il·lusió si us ha agradat 😁

      Elimina
  4. Em faràs el favor de participar a tots els Relats Conjunts, encara que no surtin a les novel·les de l‘Àgatha Christie?

    És que m’agraden molt els teus relats i ens els fas anar escassos. Quina memòria, Déu meu!!!

    Un aplaudiment ben sonor. Aquestes nebodes teves em cauen molt bé i trobo que una s’assembla una mica a tu... he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uaaau, pujada d'autoestima!!! 😃😃
      A veure si m'inspiro i surt un relat per la Caputxeta hehe.

      Amb això de la memòria sempre penso en en XeXu que li diu "Memòria estúpida" o quelcom semblant a aquella memòria de coses inútils 😄😄😄 però queda bé hehe

      Les nebodes són inventades hehe, en realitat tinc nebots, però m'ha fet gràcia crear aquests personatges.

      Elimina
  5. Com sempre, demostres una memòria prodigiosa. Ben jugat amb la realitat i la ficció. A més, jo estic una mica com la teva protagonists, se m'ha passat el termini i no he participat. En el meu cas és més aviat per una crisi creativa que no em trec de sobre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vaig estar buscant el teu relat!
      Ai, crisis creatives... No les deixis créixer... a la propera fes alguna cosa, ni que sigui un micro relat o acabaràs com jo, que sembla que tot em costa un esforç sobrehumà.

      Això de la memòria és aquella memòria que tu dius i que a mi em fa riure de recordar coses que no serveixen per res. 😄😄

      Elimina
  6. Doncs vaig estar buscant el teu relat!
    Ai, crisis creatives... No les deixis créixer... a la propera fes alguna cosa, ni que sigui un micro relat o acabaràs com jo, que sembla que tot em costa un esforç sobrehumà.

    Això de la memòria és aquella memòria que tu dius i que a mi em fa riure de recordar coses que no serveixen per res. 😄😄

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!