Estàvem prenent un cafè al Viena de la Plaça Prim quan va aparèixer el patge reial (les dues ja sabíem que aquell era “el dia” que esperàvem), va dir “un per cada una” i va desaparèixer deixant sobre la taula dos paquets exactament iguals.
Amb la mateixa emoció que dues criaturetes varem desembolicar-los i... varen sortir ells!!!
Dos petits, suaus i simpàtics micos de colors: verd i blau :-))
Com tothom deu saber, la Bajoqueta és de color verd (bé, aclarim que una bajoca és una mongeta tendra jeje, cosa que jo no sabia fins que vaig venir a viure a Reus) i, clar, el mico que màgicament havia arribat fins a les seves mans, era verd... i a mi, que sempre estic als núvols, de color blau... Què savi el Rei que els va triar!! :-)
La Mongeteta... vull dir, la Bajoqueta, va anar tota contenta a casa seva, li va mostrar el regal a en Bajoqueto, que també li va agradar molt, i van decidir que el seu monito es diria Dimarts (com el dia de la seva arribada)
Quan vaig ser a casa vaig dir a Josep Lluís “Mentre érem al Viena un patge dels Reis Mags ens ha donat el regal, tal com va dir” i a ell també li va fer molta gràcia... li vaig posar Post (com jo mai faig “posts” doncs així en tindria un...)
Però, de cop i volta, em vaig fixar que, asseguda al sofà, amb el seu somriure de sempre, estava la Miguelina... i... ui, ui, ui... em va entrar el dubte de si es podria posar gelosa... Estava acostumada a estar soleta, a mirar la tele al nostre costat, a que jo li posés bé les cuetes, que li digués “bonica”...
El meu dubte ràpidament va desaparèixer... com si la Miguelina hagués estat esperant aquell company, es van fer amics en un tres i no res... i ara es passen el dia jugant... llegeixen contes... i si no, s’expliquen les seves coses... Dóna gust veure’ls junts!!
M’estic pensant, molt seriosament, de fer-los una bufanda del Barça a cada u... A que estarien guapíssims?
Traducción al castellano
ResponElimina"Los Reyes Magos, el Viena, Dimarts, Post y Miguelina..."
Dicen que los Reyes vienen de Oriente y que llegan puntualmente la noche del cinco al seis de enero, pero Bajoqueta i yo sabemos que no es así… ¿Verdad, Bajo?
Hace unas semanas estábamos tomando un café en el Viena de la Plaça Prim cuando apareció un paje real… fue “visto y no visto”, dijo “uno para cada una” y desapareció dejando sobre la mesa dos paquetes exactamente iguales.
Con la misma emoción que hubiesen tenido dos chiquillas, los desenvolvimos y… ¡¡salieron ellos!!
Dos pequeños, suaves y simpáticos monitos de colores: verde y azul :-))
Como todo el mundo debe saber, Bajoqueta es de color verde (tal vez deba aclarar que una “bajoca” es una judía verde jeje, cosa que no aprendí hasta que vine a vivir a Reus) y, claro, el monito que mágicamente había llegado hasta sus manos, era verde… y a mí, que siempre estoy en las nubes, de color azul… ¡Qué sabios son los Reyes Magos!
Bajoqueta llegó toda contenta a su casa y le mostró el regalo a Bajoqueto, al que también gustó mucho, y decidieron que su monito se llamaría Dimarts (“martes” en catalán), como el día de su llegada.
Cuando yo llegué a la mía dije a Josep Lluís “Mientras estábamos en el Viena un paje de los Reyes Magos nos ha dejado un regalo!!”… y a él también le encantó… Le puse de nombre Post (como yo nunca escribo “posts” pues así tendría uno…)
Pero, de repente, me fijé en que, sentadita en el sofá, con su dulce sonrisa, estaba Miguelina… y… uy, uy, uy… me entró la duda de si se iba a poner celosa… Ella estaba acostumbrada a estar solita, a mirar la tele al lado nuestro, a que yo le arreglase las coletas y le llamase “bonita”…
Mi duda desapareció rápidamente, como si Miguelina hubiese estado esperando aquel compañero y se hicieron amigos en un periquete… y ahora se pasan el día jugando… leen cuentos… y si no, se cuentan sus cosas… ¡Da gusto verles juntos!
Estoy pensando muy seriamente, tejer una bufanda del Barça para cada uno... ¿A que estarían guapísimos? :-)
pero que guapos!!! en las fotos se deduce su tacto, suave,tierno agh!!! no te apetece darles un buen mordisco? seguro que si! abrázalos de mi parte ;)
ResponEliminaJo em vull trobar amb aquest patge!!! on es??
ResponEliminaQue la Miguelina encara no te bufanda del Barça?? I la deixes que visqui amb tu?? Aixo no pot ser... ara mateix com si fossin deures t'has de posar a fer-les.
Petonets
Uuuui, tant com m'agraden a mi els acoblats! Quina parella tan simpàtica que fan tots dos! La Miguelina ja pot estar contenta d'aquest amic tan blau i tan rialler! Un petonàs ben gran de part meva... i dels meus acoblats! :-)
ResponEliminajajajajajajajajajajajajajajajajajajjajajjajajaajajajjajajajajajajjajaajaja
ResponEliminaestic plorant! ets única Assumpta!
Però quina monada los dos jugant al sofà jajajaja
Lo meu pobret està una mica aburridet, encara no li he presentat a la Kitty, igual se cauen bé...
:-D I li has posat Post? :-)))
ResponEliminaKRAPUMKA A tanto como darles un mordisco no llego, eh? jajaja pero cualquier día me los comeré a base de besitos ;-))
ResponEliminaBesos!!!
VERO Ui!! aquest patge va ver un viatge estrany jejeje... amb un munt d'intermediaris, però va aconseguir que el regal arribés al seu destí ;-))
De fet tens tota la raó Vero és terrible per part meva no haver pensat abans en la bufanda!! jajaja
Per cert!! Has vist? He posat el jersei a la barra lateral jejeje t'he fet cas :-)
Molts petons!!!
LAURA Eeeei!! :-)) He hagut de posar "acoblats" al Google i he vist una nineta-osa preciosa fent uns brownies que estava per abraçar-la mooooolt fort :-)))
Sí que està contenta, sí, la Miguelina jejeje
Gràcies!!
Petons també per a tu i els acoblats!!!
BAJOQUETA Jajajajajajajajajaja no ploris, dona!! :-)))
M'ho vaig passar pipa fent les fotos jajaja
I doooooncs, a què esperes que no li presentes la Kitty a en Dimarts? ja veuras que bé s'ho passen!!! :-))
Molts petons!!!
P-CFACSBC2V Et prometo que es diu Post, de veritat :-))
I el meu marit també li diu, eh? :-)))
Abraçades!!!
La bufanda del Barça sempre queda bé a tothom. Són uns colors que afavoreixen d'allò més!
ResponEliminaTrobo que fan molt bona parella aquests dos!! Vigila'ls que no fagin dolenteries!!
Sens dubte amb una bufanda del Barça encara estarien millor.
ResponEliminaQue bons que són els patges!
Salutacions!
Pero bueno, ¿que influencia tienes con los reyes magos, que te mandan emisarios a la cafeteria?, Ah¡, la bufanda, se la podrías hacer del Betis (lo digo por los colores), jajaa. Era bromita, no lo decia por lo del sábado. Un beso
ResponEliminaJORDI Oi que sí? :-)) Sempre he pensat que és molt afavoridora jeje
ResponEliminaPer cert, que vaig pel carrer amb l'anorac del Barça que sortia al Diari Sport, me'l va regalar el meu cunyat!! :-))
Jajaja només són amiguets :-))
Abraçades!!!
ALBERT Crec que sí que els hi faré ;-))
Jajaja aquest va ser molt bo!! I tant!! :-)
Abraçades!!!
ISABEL Buenoooo, si yo te contara :-)))
No eran sólo mis influencias, eh? que las de Bajoqueta también son muy importantes... y teníamos que estar las dos juntas para poder abrir el regalo ;-)
Uuuuuy!!! Espera, espera, que el Betis os toca la semana que viene jajaja
Besos!!!
Hola Assumpta!
ResponEliminaSón del Barça? ah! clar, pel somriure veig que si.
Salutacions
Sílvia
Plas, plas plas!
ResponEliminaAixò són aplaudiments. Quin post, o hauria de dir, quins posts! M'ha encantat, de veritat, m'ha agradat molt la història que expliques, i les fotos són genials, però genials, genials. Semblen talment que juguin i que gaudeixin de la companyia de l'altre. La Miguelina és moníssima, ja la tenies aquí al cantó, però és una nina preciosa. I del Post m'encanta la foto que surt amb els braços creuats, al costat d'en Dimarts.
Vaja, que una meravella de post que arrenca un somriure a qualsevol, i que dóna un bon rotllo que no t'explico.
Vaja una la Bajo, compte amb ella, eh?
Xexu! que te veo! jajajaja
ResponEliminaNo sé si m'hauria de relacionar gaire amb la ganxeta-renegada esta que me porta a uns garitos per Reus que no veas... eh Assumpta? I coneixem a gent rara rara :)
SÍLVIA Siiiiii !! jejeje en Post i la Miguelina són molt del Barça, en Dimarts no ho sé pas, que la Bajoqueta no és massa futbolera jeje
ResponEliminaPetons!!!
XEXU Ostres, moltes gràcies!! :-))
Part del mèrit és de la Bajoqueta que m'ha animat a posar-lo, eh?
Ens hem confabulat una mica per explicar la història màgica d'un Regal de Reis molt especial que vàrem tenir :-))
El que passa és que jo ja tenia les fotos fetes perquè em fa molta gràcia jugar amb la càmera i els veia tan simpàtics asseguts juntets que vaig pensar en fer-los fotos jugant i tal :-))
La Miguelina té una història molt especial!! Me'n vaig enamorar en veure-la a un aparador d'una botiga i li vaig ensenyar al meu marit i ell, per sorpresa, me la va regalar per l'aniversari, deu fer tres anys.
En Post ha vingut de la ma d'un Rei diferent jeje
La foto que està amb els braços creuats és del Viena, quan acabàvem d'obrir els paquets :-))
M'alegra que doni bon rotllo perquè era el que les dues voliem :-))
Moltes, moltes gràcies :-))
Abraçades!!!
BAJOQUETA Saps que molta part d'aquest escrit és teva, eh xiqueta? jaja
I tant que coneixem gent rara... recordes aquells avis que ens volien fer fora de la taula? jajaja
Petons!!!
¡Qué bonito,qué bonito,qué bonito!Esta entrada se merece un ¡10!.Abrazos
ResponEliminaUouuuu quina passada jeje... la veritat que fan molt bona parella eh jeje... i el nom és únic! la veritat que el verd fa més per la bajoqueta jeje... això de ser verd clar... el Viena per Déu! però que bo!!!
ResponEliminaM'agraden els vostres ninos :)
TERE Estoy sorprendida y contentísima!! jejeje
ResponEliminaHace semanas que tenía algunas de las fotos y dudaba... le comenté a Bajoqueta y ella me ha animado a ponerlo :-))
Me gusta que te guste!! :-))
Petonets!!!
CESC Jajajaja i tant que sí!! S'ho passen pipa jugant junts... El Rei en va portar dos i la màgia va voler que el verd fos per la Bajo i el blau per a mi ;-))
El Viena havia d'estar present a l'entrega jaja... ens hi passa cada cosa!! :-))
A tu que et sembla, xiquet? Els hi faig la bufanda del Barça? :-))
Una forta abraçada!!!
ostres a la foto que juguen amb els cotxes, la Miguelina sembla que en qualsevol moment, aixecarà el cap, mirarà a càmara i saludarà! Deu estar contentíssima amb el seu nom amic, i tu, ja t'imagino fent les fotos, segur que t'ho vas passar pipa! Molt divertit "el post"!! :-))))
ResponEliminaSi, si, amb bufandeta!!!
ResponEliminaSón tant tendres i fan tan bona parella la miguelina i en post.
Restarem a l'aguait del nou "comentari" amb la fotografia de la bufanda !!!
ostres tu! quina parella tant ben avinguda que fan.
ResponEliminaAmics per sempre!!!
Ja ens explicaràs més històries d'aquests dos no? que ja les espero!
En Post sembla pillín, pillín!!!
ResponEliminaUnes fotos genials!!!
Ja tinc ganes de veure'ls amb la bufanda!
Sn duda quedarán guapísimos!! que suerte que se hicieron amigos, besos tía Elsa.
ResponEliminaBRUIXOLETA Jejeje algunes fotos tenen ja setmanes però aquesta que dius dels cotxets l'he fet just aquest matí i la veritat és que sí, m'ho he passat pipa :-))
ResponEliminaEls hi volia fer jugant a cartes, però no sabia com fer perquè les aguantessin sense dits, pobrets :-))
Petons!!!
-ASSUMPTA- Tinc ganes de fer les bufandes!! jeje... Tinc llana d'aquests colors, però l'estic fent servir pel jersei que em faig... n'hauré de comprar més :-))
Petons!!!
ESTRIP Siiiiii :-)) Amics per sempre!!
Home!! jajaja no sé jo si podré treure alguna altre història... pensaré, pensaré ;-))
Abraçades!!!
RITS Sí que ho és una miqueta, si... jajaja i molt intel·ligent!! :-))
Ja veig que la bufanda l'he de fer sens falta!!
Petons!!!
TÍA ELSA Sí, creo que Miguelina necesitaba ese amigo con quien jugar :-))
A ver si les hago esa bufanda!! :-)
Besos!!!
Tu vols que faci llegir el teu "article" els meus fills, oi?
ResponElimina:-)
Així que bajoqueta i tu us heu desvirtualitzat? No ho sabia.
Molt bonic Assumpta :-)
Me l'apunto pels fills, eh?
SERGI M. Estas en un blog apte per a menors :-))
ResponEliminaEls teus fills poden llegir tot el que jo poso (siiiiiii, porfisss, ensenya’ls-hi!! jejeje)
La Bajo i jo som molt desvirtualitzades... ella, en realitat, sempre hagués volgut ser reusenca i, clar, tot i que ella és de color verd i que tothom ens mira quan anem pel carrer, doncs sortim a passejar :-))
Abraçades!!!
Com tens aquesta imaginació i jo soc una mica crédula, ara no sé si això del patje que us va deixar els regals, es cert o t'has inventat un conte???... Sigui com sigui és molt maco!!
ResponEliminaA casa teva, ja veig que tot (en aquest cas els ninos Post i Miguelina) té vida propia i que cadascú té el seu espai i que com la mestressa i l'amo (que em fa l'efecte que sou de la mateixa pasta) el compartiu en plena armonia. El nino Post només arribar ja és acceptat de bona gana per la Miguelina i de seguida es posen a jugar amb aquest munt de joguines que els hi has regalat....
Quin bon rotllo que hi ha a casa teva i aquí!!
Cada dia m'haig de passar més estona a aquest blog!!... Primer llegir el que em contestes del dia anterior, després disfrutar amb el tema nou, repasar una mica per sobre els comentaris de tots els teus visitans i després inspeccionar una mica tots els raconets, ja que sempre hi trobo una sorpresa, com per exemple la d'ara, com segueix el teu jersey.És que ets....
Has creat un espai on es respira alegria i entusiasme.Tot és fresc i alhora notes el calor que tu hi aboques i per això em costa tan anarmen...Bé i ara fins demà, que ja n'hi ha prou per avui!!
Una abraçada.
Fan molt bona parella :) m'han agradat molt les fotos:) son tan tendres....
ResponEliminaper cert, si no coneixes aquesta web i tens ganes de viatjar al passat reusenc
...http://www.reusantic.com/
Sergi, sí, Assumpta i jo ens hem desvirtualitzat, la vaig tocar i sembla que és real :)
ResponEliminaHo faré Assumpta, no ho dubtis :-)
ResponEliminaBajoqueta:
Si el cas és que jo creia que tu no eres de veritat... ha ha ha!!!
:-D
QUÈ MACOS SÓN ELS MONOS!!
ResponEliminaEI QUÈ TAL? :D ÚLTIMAMENT HE ESTAT FORA DE SERVEI...LA UNI, QUE MATA!!!
VINGA, PETONEETS!!
Que monos...(mai tan ben dit...) Ei, si fas bufandes del Barça, jo n'encarrego una!!!!
ResponEliminaPetonets!
la parella promet, fan molt bona fila. però, és evident, una bufanda per cadascú els convertiria en una parella ideal. ja els veig cridant ... blaugrana al veeeeeent, un crit .....
ResponEliminaMIra Assumpta, no se'm acut res mès que dir, ets la repera, la quantitat d'histories que pots inventarte amb petites coses, aixo em demostra la teva actitud positiva e tot, aixis es viu, amb optimisme i mirant sempre la part bona de les coses.
ResponEliminaUna abraçada.
Trobo que els hi quedaria la mar de bé aquesta bufanda...
ResponEliminaMe´n alegro que t´hagin agradat els pallassos...
Una abraçada i fins aviat!!!
MONTSE Ara m'has donat una alegria molt gran!! i és que quasi sempre miro de respondre tots els comentaris, però no sé mai si la gent llegeix les respostes... saber que tu sí que ho fas m'ha alegrat molt!!
ResponEliminaDoncs mira... jeje... la història és certa però explicada com si fos un conte :-)
Veritablement no hi va haver "patge", però sí que varem rebre els ninos com a obsequi de Reis i els varem obrir juntes al Viena (sense saber què hi havia als paquets)... en tornar a casa als nostres "respectius" els hi van fer molta gràcia, els hi varem posar els noms... :-))
Moltíssimes gràcies per les coses tan maques que sempre em dius :-)
Sols ser una de les persones més matineres en entrar al blog i, de veritat, que em fa molta alegria trobar els teus comentaris!! Puc dir de veritat que els espero i tot :-)
En quant a "l'amo de la casa" :-) és el més maco de la meva vida. La millor sort que he tingut, de veritat.
Saps? A la foto en que els ninos estàn "llegint" un Tintin... és el meu marit qui aguanta el conte jeje... jo li vaig dir que era igual que es veiés la seva ma, que ja la retallaria... i així em va fer gràcia com va quedar :-))
Gràcies de tot cor!!
Petons!!!
AIGUA M'ho vaig passar bé fent les fotos :-))
Prenc nota del link i moltes gràcies!! Al meu marit li encanten aquestes fotos antigues :-))
Petons!!!
BAJOQUETA Cert, cert... a més jo he vist que tu menges i beus... i això només ho fa qui és real :-))
Petons!!!
SERGI M. Què bé!!! :-))
Certifico que la Bajoqueta existeix... sé que sembla mentida, però no... existeix. Camina, menja, beu... Jo ho he vist personalment ;-)
Abraçades!!!
SPAGUETTI Holaaa!! :-))
Ja he passat pel teu blog i m'he fet un fart de riure, com sempre... Eh!! gent!! passeu pel blog de la Spaghettina!! És molt bo!! :-)
Petons!!
ZEL Jajajaja què monos els monos ;-)))
Vinga, t'apunto a la llista per les bufandes (a veure si les tinc a punt per celebrar els tres títols jeje)
Petons!!!
ÒSCAR S'han fet molt amics jeje :-))
Per cert, que en Post m'ha dit que a ell també li agraden els entrepans de carn arrebossada jeje
Els hi faré, els hi faré :-))
Abraçades!!!
JOAN Moltes gràcies, de veritat :-))
Pel que et coneixo de llegir-te i els comentaris, les fotos, valoro moltíssim les teves paraules. Potser tu no ho recordis jeje però jo he après coses de tu, d'actituds teves que m'han semblat molt bones :-))
Abraçades!!!
EVA I tant que m'han agradat els pallassos!! Són un treball magnífic :-)) Un munt de feina i un resultat preciós!!
Els hi faré la bufanda, de veritat jeje
Petons!!!
s'agraeix comprovar que els Reis treballen tot l'any (vull dir els Reis Mags, no els altres)
ResponEliminaNoia, arribo moooolt tard, però quin bon rotllo! quin gustet! Que maques que sou, les dues! I la tev a parelleta, una cucada, i no veigs amb les bufandes del barça! Els tornaràs a fotografiar, no?
ResponEliminaJESUS M. TIBAU Jajaja boníssima l'aclaració final, i molt certa ;-))
ResponEliminaAbraçades!!!
CARME Jejeje gràcies!!! :-))
Sí, sí que els hi faré la foto quan tingui les bufandes, és clar!!
Petons!!!
He, he! És clar, és que tu no coneixies el nom genèric d'"acoblats", jo ja fa temps que el faig servir perquè em sembla graciós i defineix tota aquesta població tan tobeta i encantadora que alguns com tu, jo i molts d'altres ens estimem tant! Petonets i records per al Post i la Miguelina, l'osseta Whity diu que els coneix (no sé com s'ho fan, però sempre es coneixen entre ells) i que són molt simpàtics! :-)
ResponElimina