diumenge, 5 de setembre del 2021

Relats d'estiu de la Carme. Proposta d'agost del 21

 


Relat escrit a proposta de la Carme en el seu blog "Col·lecció de moments"

En Robert Cliczoom va fer honor novament a la seva fama de ser un fotògraf d’allò més oportú. De tots els presents va ser l’únic que va captar l’instant en que tot el públic va quedar com paralitzat, mirant cap els núvols i amb una expressió barreja de “no pot ser” “estic somiant?” “això és impossible”. 

 A més, no se sap si en Robert va retocar una mica la imatge -cosa que ell nega rotundament-, si és un efecte òptic, o si, veritablement, per uns moments a aquella pobra gent li va créixer el nas. (No hi ha representació més exacte per entendre l’expressió tan catalana de “quedar-se amb un pam de nas” que mirar la fotografia d’en Cliczoom). 

En va guanyar molts de calers venent la foto en qüestió... Ah! Potser us esteu preguntant on està feta i quina va ser la situació que va provocar la reacció d’aquells milers de persones mirant cap amunt. Ara mateix us ho explico. 

Ens trobem a París, a l’estadi del Parc des Princes, a les 22:28 del vespre. Segona part del partit de tornada de Champions League entre el Paris S.G. i el F.C.Barcelona, en el moment en que l’eliminatòria es troba empatada gràcies al gol que havia fet disset minuts abans en Memphis Depay, el fantàstic neerlandès del Barça (amb una jugada de tiralínies i compàs d'en Pedri, Sergi Roberto i Ansu Fati).

Just tres minuts abans de la foto Umtiti va fer un penal totalment innecessari sobre Di Maria. Si el penal era transformat el PSG seria guanyador a dos minuts de la fi de l'encontre. L'afició va començar a cridar que volia que el llencés Messi i... el va llençar als núvols. I així va quedar el públic.

De fet, no tan sols el públic va quedar glaçat. Els jugadors francesos (és un dir) no van poder reaccionar al rapidíssim contatac encetat per Piqué i finalitzat amb un golàs de bandera del bo d'en Braithwaite. La vida és bonica.

 Final del partit.

5 comentaris:

  1. El senyor Cliczoom va fer una de les millors fotos de la seva vida. Deixar amb un pam de nas a tot un estadi és molt difícil, gairebé tan impossible com que en Messi llancés una pilota al cel, fent perdre al seu equip... diuen les males llengües que els colors es porten al cor. 😉

    Ai, sense saber massa de futbol, m'has tret un gran somriure!

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  2. Estic gairebé segur que la fotografia no està retocada, en una situació així l'expressió "quedar-se amb un pam de nas" esdevé literal sens dubte. :-DD

    Un relat molt divertit i, perquè no?, espero que profètic. ;-)

    ResponElimina
  3. 😂🤣😂🤣 M'has fet riure. Un relat súper divertit. M'ha encantat.

    Jo també penso com en Mc, que la fotografia no està retocada i que en Messi és bon capaç de deixar amb un pam de nas, literal del tot, als seus espectadors. Visca en Messi i Visca el Barça, que ja veig que no és gens contradictori.

    Moltes gràcies per participar dels meus relats. M'enduc l'enllaç cap allà, tot esperant que la profecia es compleixi.

    ResponElimina
  4. Arribo tardíssim, porto un gran endarreriment de posts. Ja fa molts dies que vas fer el relat, no sé si després de veure la desfeta contra el Bayern de fa un parell de dies segueixes pensant que el Barça està en situació d'arribar a la fase d'eliminatòries i enfrontar-se al PSG en igualtat de condicions...

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!