Mapa copiat del web del Consell de Mallorca.
Fa poc he llegit Mal de llengües de Jesús Tuson, professor de lingüística. Tot el llibre és una defensa de la riquesa que suposa la diversitat lingüística, de la dignitat de totes les llengües, tinguin molts parlants o pocs, tinguin un Estat que les defensi o no. Com diu ell “Les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria, potser tota la nostra memòria...”.
Més endavant expressa aquesta sensació que a vegades tenim els catalans d’haver de justificar per què parlem la NOSTRA llengua “... no ho fa per molestar els altres o per barrar el pas als parlants d’altres llengües, o per mantenir atavismes folklòrics; ho fa perquè ho ha de fer així, amb les mateixes raons amb què els molt milionaris parlen la seva llengua; que no la parlen perquè són molts, sinó perquè és la seva. I això no ho han de justificar els grans, ni ho haurien de justificar els petits...”
En aquest sentit d’amor per la nostra llengua, volia fer esment molt especial de la compareixença al ple del Parlament de Catalunya, el passat dia 1 de juliol, del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En la seva intervenció, va fer una molt interessant exposició de la situació actual del català, que va concloure amb aquestes paraules:
"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."
Joan Solà i Cortassa.
Si voleu veure i llegir el discurs sencer ho podeu fer al bloc Gazophylacium, que el té tant en vídeo com en text. Val la pena.
Traducción al castellano:
ResponElimina"LA LENGUA CATALANA"
Hace poco he leído Mal de llengües (Mal de lenguas) de Jesús Tuson, profesor de lingüística. Todo el libro es una defensa de la riqueza que supone la diversidad lingüística, de la dignidad de todas las lenguas, tengan muchos hablantes o pocos, tengan un Estado que las defienda o no. Como dice él "Las lenguas humanas son objetos delicados y, si no los defendemos y los cuidamos, pueden morir, y morir con ellas una parte sustancial de nuestra memoria, tal vez toda nuestra memoria ...".
Más adelante expresa esta sensación que a veces tenemos los catalanes de tener que justificar por qué hablamos NUESTRA lengua "... no lo hace para molestar a los demás o para cerrar el paso a los hablantes de otras lenguas, o para mantener atavismos folclóricos, lo hace porque debe hacerlo así, con las mismas razones con que los muy millonarios [en número de personas] hablan su lengua; que no la hablan porque son muchos, sino porque es la suya. Y eso no lo deben justificar los grandes, ni lo deberían justificar los pequeños..."
En este sentido de amor por nuestra lengua, quería hacer mención muy especial a la comparecencia en el pleno del Parlamento de Catalunya, el pasado día 1 de julio, del lingüista Joan Solà, reciente Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. (Premio de honor de las letras catalanas). En su intervención, hizo una muy interesante exposición de la situación actual del catalán que concluyó con estas palabras:
"Este pueblo no puede ni quiere soportar ni un minuto más sentirse subordinado u objeto de escarnio por ningún otro.
Las personas que lo formamos no podemos ni queremos sentirnos ni un minuto más inferiores a ninguna otra persona.
La lengua propia del país y de muchísimas de estas personas, una lengua antigua y potente que ha traducido toda la mejor literatura mundial y ha contribuido notablemente a agrandar esta literatura, no puede ni quiere sentirse ni un minuto más una lengua degradada, subordinada políticamente, incansablemente y de mil maneras atacada por los poderes mediáticos, visceralmente rechazada por los demás pueblos de España. Esta lengua no puede ni quiere sentirse ni un minuto más inferior a ninguna otra."
Si queréis ver y leer el discurso entero puede hacerlo en el blog Gazophilacium que lo tiene tanto en vídeo como el texto. Vale la pena.
Que en tenen, de raó, aquests homes!
ResponEliminaI tant que en tenen, de raó! Gràcies per apropar-los fins aquí. Ja va sent hora que em decideixi a llegir Jesús Tuson. No he llegit encara mai res d'ell.
ResponEliminaJa havia sentit parlar d'aquest discurs i n'havia llegit fragments. S'ha de reconèixer que aquest home va fir les coses pel seu nom. Des de fora de casa nostra es maltracta tant el català, que si sobreviu és només pel que diu Solà, perquè és una llengua potent i no volem que es perdi. Quan sento o llegeixo parlaments així noto com alguna cosa crema dins meu, com se'm desperta una mena de fúria que m'enrabia en pensar com estem i com ens fan estar. Llàstima que no pugui canalitzar aquesta fúria per canviar la situació i fer del català la llengua de referència de la nostra terra. Sigui com vulgui, que no ens donin per morts i enterrats. Facin el que facin, el català sobreviurà.
ResponEliminaSí, però mentre els espanyols siguin majoria i els catalans no preservem la nostra llengua... per moltes campanyes que facin els de la generalitat com "encomana el català", tot seguirà igual.
ResponEliminaAdéu!
No sé si saps que en Solà va anar a Roma per la final de la Champions. Ell explica que va donar sort al Barça, i nosaltres que ho creiem.
ResponEliminaÉs important fer una ampla difusió del seu discurs. Gràcies, Assumpta!
P-CFACSBC2V I tant que sí!! O sigui que més val que ens posem les piles :-)
ResponEliminaAbraçades!!!
CARME Jo vaig conèixer el llibre a través del Blog d'en Víctor Pàmies i he de dir que, tot i ser considerat de lingüística divulgativa (o sigui, fàcil d'entendre jaja) jo l'he anat llegit molt poc a poc perquè alguns trossos em costaven. Ara bé, val la pena llegir-lo!! :-)
Petons!!!
XEXU No saps com t'entenc! Això que dius "noto com alguna cosa crema dins meu, com se'm desperta una mena de fúria que m'enrabia en pensar com estem i com ens fan estar" és el que m'ha portat a fer aquest article. A mi, que no hi entenc massa, que per culpa de l'educació en temps tant repressius MAI he estudiat català... però ho havia de fer!!
Jo també penso que no podran amb nosaltres, perquè som una mena de romàntics enamorats de tot el que és nostre :-))
Abraçades!!!
ALBERT Aquí està el problema... que ens volen "vendre" que les llengües amb més parlants són més importants, més "útils" i que la nostra és ben poca cosa. Doncs ja sabem el que ens toca... defensar-la, parlar-la, estimar-la!!
Abraçades!!!
PUIGMALET Ostres!! No ho sabia! :-)) Veus? i tot i sense saber-ho li he dedicat un article, eh? jajaja
Ara li faria un monument ;-))
Gràcies a tu per animar-me a fer-ho!!
Abraçades!!!
jo diria que mai m'he sentit inferior pel fet de parlar la meva llengua, tampoc he sentit mai que sigui una llengua inferior. Al contrari, si m'ataquen per aquí més orgullosa estic de parlar-la i d'ella. Però sí que em molesta que hi hagi gent que m'ataqui utilitzant la llengua, pq em sembla que jo sóc respectuosa en aquest sentit, i tampoc tinc problema en canviar de llengua si vull i crec que m'han d'entendre millor. Per això mateix em molesta la gent poc respectuosa i que no fan cap esforç al respecte. Com diu el teu escrit, jo parlo la meva llengua pq és la meva, i això no ho hauria de justificar ningú, pq ho hauria d'entendre tothom. I els qui no ho fan, o ho utilitzen per fer sentir malament als altres o per sentir-se superiors, el problema el tenen ells i la llàstima és que ho converteixen en un problema nostre. Seguirem parlant-la, la cuidarem, no morirà.
ResponEliminaFelicitació i agraiment.
ResponEliminaLa mare nostra és la llengua i nosaltres estimem la mare.
N'hi han que volen fer-nos canviar de mare, que és la seva.
Fa diset anys quan començava, tot sol a escriure en català, una dona, una gran dona, la Maria Estivill
que em corretgia, em deia: Encara que no ho facis prou bé, escriu en català, no et faci vergonya, la llengua és la teva mare, i un fill no pot anorrear els seu ancestre.
Estimem a nostra mare i fem com ha de fer un fill. Anton.
Considero que las lenguas son parte de la cultura y tradición de los pueblos, si mueren éstos también lo hacen. Muy interesante el artículo. Besos tía Elsa.
ResponEliminaROBADESTIU La teva actitud és la típica dels catalans, gent que anem de bona fe :-) que canviem d'idioma quan ens sembla que no ens entenen... Però arriba un moment que jo penso si no m'entenen o no em "volen" entendre.
ResponEliminaQuan hi ha un grup de catalanoparlants i arriba un castellanoparlant (encara que porti 15 anys vivint a Catalunya) es dóna per suposat que, "per educació" som nosaltres qui ens hem de passar al castellà. Per què?
Robeta, pacifista i bona persona :-) el problema no el tenen ells, el tenim nosaltres. La llengua que recula no és la seva, és la nostra...
Sí, xiqueta, cuidem-la, tornem-li la salut :-))
Petons!!!
REBAIXES M'ha agradat molt això que expliques d'aquesta senyora que t'ensenyava a escriure el català :-))
A mi també se m'escapen faltes, ho sé, i em sap greu... però no deixaré d'escriure'l mai :-))
Abraçades!!!
TÍA ELSA Tus palabras me llegan al corazón, y tu lo sabes :-))
Me ha encantado leer tu comentario :-))
Besos!!!
Hola Assumpta!
ResponEliminaMalauradament si nosaltres no defensem la nostra llengua i cultura ningú ho farà. Molt trist.
salutacions.
sílvia
Un article molt interessant aquest, m'ha fet pensar en un que vaig llegir del finès al mots emblocats. Té tota la raó en el seu discurs en Solà i, si a més, va ésser un talismà culer a Roma (com diu en Gazo) mereix que es faci difusió (no només per culer).
ResponEliminaPS: Aquesta prova no té valor perquè només he obert l'escrit actual, potser esperaré uns dies...
És broma! Els meus fills t'ho agrairan com ho faig jo ara:
Gràcies!
;-)
SÍLVIA Exactament, ens hem de posar a fer feina perquè si no ho fem nosaltres... :-)
ResponEliminaPetons!!!
ELS DEL PiT Sí!! Recordo aquell article del blog d'en Ma-Poc Molt interessant...
Tot això fa reflexionar, eh? Hem de concienciar-nos molt!!
Jejeje m'alegra que els teus fills estiguin contents ara que el seu pare té més temps lliure gràcies a la meva meravellosa finestra emergent :-))
Abraçades x 2 !!!
Ploooooooooooou!! està ploveeeeeeent!! Al·leluuuuuuuuiaaaaaa baixaraaaaaan les temperatuuureees oeeee oeeeeee
Cuando empecé mi blog ignoraba mucho sobre Catalunya,de catalanes solo conocñia a Serrat(mi idolo),lo primero que supe de ustedes es la existencia del Barça mi primer amigo en internet es un valenciano que es fanático del barça,cuando escuché por primera vez el himno del barça me llamó profundamente la atención el idioma en el que estaba escrito,luego a mi blog entró un catalán Josep Estruell y muchissimo más porque tengo el gusto de decir que tengo muchissimos amigos de allá,y me enamoré de vuestra cultura,de vuestra historia como pueblo y de su exquisita lengua,hago el intento de aprenderla con los muchos recursos que hay en la red,la generalitat tiene muchas láminas ,me cuesta porque vaya que es dificil,pero que bonita es! me gusta como hablan,y pienso que esa diversidad de lenguas que hay por allá es genial,aqui en Argentina se han borrado tantas lenguas y es una perdida cultural muy grande!
ResponEliminacelebro que ustedes conserven la suya a pesar de todo,siento mucha admiración por todos ustedes,nunca cambien.
Una abraçada i molt petons!
Bé, estic bàsicament d'acord amb el que dieu. De vegades sembla que creuen que parlèssim català perquè és un capritx o una moda, sense comprendre que és tan natural en nosaltres com parlar castellà per un de Valladolid. Això no es regeix per lleis, ni ho imposen governs, es un fet cultural més antic que el propi castellà.
ResponEliminaI jo no és que em senti inferior per parlar català, al contrari em sento un mica superior pel fet de tenir la capacitat de expressar-me en vàries llengües.
Per altra banda m'entristeix una mica que sempre es vinculi el català amb el poble català (el discurs de Solà no n'és una excepció). És comprensible però deixa de xocar-me. Sou més i més influents, però aquí al mig del mar també hi ha un poble que sofreix les mateixes pressions lingüístiques que Catalunya.
Gran post, Assumpta, que he llegit amb la pell de gallina i que m'ha recordat converses montserratines. Parlo el català perquè vull parlar-lo, no per fastiguejar ningú!
ResponEliminaHADA ISOL Te aseguro que es un auténtico placer ver como se entiende la defensa de nuestra lengua desde Argentina. Desde siempre, todos los blogueros (blogueras! que todas son mujeres! jeje) que han entrado en mi blog han respetado profundamente la lengua catalana.
ResponEliminaEs una lástima que desde el resto del estado español no se nos vea con ese cariño.
Un petó molt fort i moltes gràcies per les teves paraules!!!
ANGLE Entenc perfectíssimament el que dius i, de fet, jo també ho vaig pensar. Però després em vaig adonar de que no era així, que ell parlava de "catalans" i "poble català" perquè estava parlant al Parlament de Catalunya, perquè en aquell moment pensava en els oïdors que tenia al davant.
Per altre part, el llibre de Tuson fa constants referències a totes les variants d'una llengua a les que tracta de manera absolutament igual entre elles repetint un munt de vegades que no n'hi ha ni de millors ni de pitjors... és absolutament exquisit en això, t'agradaria :-) (de fet, ell mateix és valencià, per tant, ha de tenir el mateix sentiment que tu tens)... aquí potser hi ha un error meu perquè les paraules de Tuson tan sols son les remarcades i això de "aquesta sensació que a vegades tenim els catalans d’haver de justificar per què parlem la NOSTRA llengua és "meu"... havia d'haver posat "els parlants de la llengua catalana", per tant, mea culpa :-)
Abraçades!!!
JORDI Gràcies!! :-))
Tens rao :-) Recordo perfectament que, davant la coca montserratina i el cafè amb llet (la majoria) i la coca-cola i la clara (tu i Alex.) varem estar fent autèntiques declaracions d'amor a la nostra llengua :-))
Abraçades!!!
Quin gran post, Assumpta! Has tocat fibra!
ResponEliminaJo em sento orgullosa del català, tant bé que sona, tant bé que s'hi escriu, tant bonic, tant nostre... :)
Per els meus horaris diferents quan arribo a llegir-te ja t'han dit tot el que es pot dir.
ResponEliminaDeixa'm afegir que tens tota la raó en dir que el català l'hem de cuidar els catalanoparlants. Ningú més ho farà, al revés, la majoria d'aquests que és proclamen defensors del bilingüisme ho fan utilitzant només una única llengua que mai és la catalana, els ÚNICS bilingües som els catalanoparlants!
HolAssumpta i companyia:
ResponEliminaEs fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
Hola Assumpta, gràcies per la felicitació! No havia tingut encara temps per visitar-te, no és cap excusa, és que a final de curs tot és pura supervivència! Però mica en mica torno a ser jo i el meu espai/temps corresponent i aquí estic, volent ser seguidora del teu bloc i sense aconseguir-ho, no trobo com ser-ho! (o és que encara no funciono del tot bé?)
ResponEliminaMENXA T'asseguro, i t'ho dic ben de veritat, que gent com tu, de la teva edat, i amb la teva manera de fer, sou els que em manteniu l'esperança :-))
ResponEliminaPetons!!!
McABEU Jejeje en el tema d'horaris diferents jo en sóc especialista també ;-))
Tens tota la raó. Aquí els únics bilingües que hi ha són els catalanoparlants i els que sembla que més ho defensen, en realitat el que volen fer és protegir el seu monolingüisme. Quina llàstima!!
Abraçades!!!
PUIGMALET Faré el que pugui :-))
Abraçades!!!
CÈLIA Espero que estiguis tenint un gran dia d'aniversari :-))
Ah!! És que això dels "seguidors" jo no ho tinc posat, per això no et surt. M'ho vaig posar un dia i al dia següent ho vaig tirar tot enrere perquè m'estressava!! jajaja
No hi pateixis :-))
Petons!!!
Aquest any, ha sortit un estudi (no recordo quin) dient que el català s'ha mantingut a nivell de parla i ha augmentat a nivell d'entesa. Això està molt bé si mirem enrere ara farà uns 3 anyets on es deia que es veia claríssimament que el català anava en tendència de perdre's.
ResponEliminaI quina raó que tenen aquests senyors.
Un gran llibre, unes grans paraules i un gran apunt. Del tot d'acord!
ResponEliminaTengo este libro esperándome en las librerías de mi habitación,llegó a casa de mano de Patry en sus tiempos de Bachillerato y tu comentario me ha animado a leerlo cuanto antes.Besos
ResponEliminaMagnífic apunt, Assumpta!
ResponEliminaINSTINTS Doncs em dones una notícia que m'alegra molt perquè justament vaig llegir fa pocs dies al diari una mena d'enquesta sobre la llengua que fa servir la gent en la seva vida diària i era una mica desmoralitzant... Uns sempre cedim terreny i els altre no baixen del seu monolingüisme. Però res, que espero que anem a millor :-))
ResponEliminaPetons!!!
MA-POC Moltes gràcies :-)) Amb unes paraules així, què més puc respondre? jajaja
Abraçades!!!
TERE Què bé si ja el tens!! Doncs ànim i endavant!! :-)
He de reconeixer que jo hi he anat poc a poc perquè no m'ha semblat un llibre fàcil. No és difícil, però m'he hagut de centrar bé :-))
Petons!!!
KWEILAN Moltes gràcies :-)) Tan sols recollir les paraules dels que en saben molt :-))
Petons!!!
Cadascú de nosaltres hi ha de posar el seu granet de sorra.
ResponEliminaLa llàstima és que els polítics d'aquest país venen... fan una "bufera" i ho engegen tot a rodar.
Cal no defallir. La nostra llengua, és la nostra senyal d'identitat més preuada.
Interessant post, Assumpta.
-ASSUMPTA- Quan sento o llegeixo frases com aquesta teva "La nostra llengua és la nostra senyal d'identitat més preuada", m'agafa com una emoció... de veritat :-)
ResponEliminaLa defensarem!! i tant que sí!! malgrat els polítics...
Petons!!!
Ja me n'has revelat el final! El tinc imprès des de fa un parell de dies i el duc a la bossa per quan trobi un minut per llegir-me'l amb calma (potser aquesta tarda al tren... espero!).
ResponEliminaTenim sort de tenir persones com en Solà que lluiten per la nostra llengua, la defensen, l'estudien, la fomenten i intenten fer una feina que les institucions triguen massa a fer, o directament no la fan...
Pel que fa al Mal de llengües, el recordo molt bé perquè és el primer llibre que ens van fer llegir a la carrera i vaig al·lucinar per la quantitat de veritats que diu! :)
NÚR Glubs... t'he xafat el final :-)) jajaja perdona que rigui... és que m'ha fet gràcia imaginar-ho... com si fos una novel·la de misteri :-))
ResponEliminaEl Mal de llengües veritablement molt bo :-)
Petons!!!