El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
(Fotos trobades a Google.)
Paisatges de natura frondosa i abundant! Aigua que és font de vida del verd que l'acompanya.
ResponEliminaBon dia Assumpta!
Si, el Senyor és el meu pastor. A mi no em manca rès, però penso amb els que els hi manca tant. Amb els fills que estan a l'atur i miro els seus esguards engoixants, suplicants. Encara però tenen l'orgull de dir -no papa-...encara aguanto... però sofreixo llur sofriment i m'indigno i rebelo al veura la coacció dels funcionaris a la societat sencera. El dia que és quedin sensa feina -cosa que no dessijo- sabran que son les llàgrimes en silènci.
ResponEliminaSovint sembla que no sapiguem el que tenim, la meravella de la natura que ens envolta... M'ha agradat molt el post, Assumpta: pau d'esperit.
ResponEliminaQue passeu bon cap de setmana!
Aquest salm és una preciosa aquarel-la.
ResponEliminaPORQUET.- Vaig passar una bona estona buscant imatges que sentís properes al text, així que estic contenta en veure que t'han agradat!! :-))
ResponEliminaMolt bon dia! ;-)
CARLES CASANOVAS.- Ja tens raó, ja... La situació econòmica és molt dolenta. Jo també estic a l'atur, i mai a la vida he cobrat cap prestació de res... i el meu marit és autònom, així que et pots imaginar que no estem pas per llençar coets de cap de les maneres.
En quan al tema dels funcionaris, és una cosa de la que no es pot parlar perquè es pensen que els demés (els que no tenim feina) estem esperant la seva desgràcia, cosa absolutament falsa. Tan sols penso que, en moments de vaques flaques, quan tothom s'ha d'estrènyer el cinturó, ells no han de ser cap excepció i, donat que tenen la gran sort (ells diuen que és un dret, però un dret que només tenen ells) de tenir la feina segura, tampoc cal queixar-se tant. Tot i així, entenc perfectament que a ningú li agradi que li retallin el sou, però es tracta d'una mica de solidaritat per mirar de treure l'economia endavant i que tots hi puguem guanyar.
En tot cas, i parlant del post, quan he triat un Salm que diu "no em manca res", no ho he fet fent referència a coses materials ;-))
Jo demano força, força i ànim... pau... això és el que més necessito :-)
FERRAN.- Ahir, quan buscava les fotos pel post, vaig pensar també en n'és de maca la natura, en el tresor i el regal que tenim en ella :-))
Molta pau també per a tu, FERRAN!! ;-))
PILAR.- Sí, és un Salm molt visual, oi? ;-) El vas llegint i vas veient les imatges :-)
On has fet aquesta preciositat de fotos?
ResponEliminaEl salm,... temps enrere em va agradar, xò darrerament no m'arriba gaire. No hi la trobo pau que si li trobo a les fotos. I no sé gaire xq.
Un salm preciós! i unes fotos que fan goig Assumpta!
ResponEliminaDesprés dels comentaris de la RITS i de l'ELFRI edito el post per posar que les fotos no les he fet jo!! Ja m'agradaria, ja! ;-))
ResponEliminaRITS.- En veure el teu comentari m'he adonat que havia d'aclarir que les fotos no són pas meves! Vaig estar buscant una bona estona a Google fins que vaig trobar les que em van agradar ;-))
Quan estic preocupada per alguna cosa, llegir aquests Salms m'ajuda molt, em dóna força, em fa veure que hi ha Algú que sempre és amb nosaltres :-)
ELFREELANG.- És com poesia també, oi? :-))
Les fotos... ehem... són "pispades", les he tret de Google hehehe
El Psalm 23... El vaig llegir al funeral de mon pare i de ma mare (qepd), el vaig llegir també quan el meu fill va fer la Primera Comunió. El recorde tots els dies (encara que jo ho faig en castellà): "El señor es mi pastor: nada me falta"
ResponEliminaAmén, Assumpta, amén!
(Un altre dia, si de cas, parlarem de la qüestió dels funcionaris perquè em sembla que heu estat una miqueta injustos)
I com has trobat les fotos al google? Què has possat al cercador "fotos boniques"? :-)
ResponEliminaJo també crec que heu estat injustos amb els funcionaris, si més no, amb els sanitat i educació, en què no és només una qüestió de retallada de sous.
És un salm preciós. Quantes vegades l'he llegit!!!I sempre que el recordo (sobre tot la primera estrofa) aconsegueix emocionar-me!
ResponEliminaLes fotos estan tan ben triades que sembla que estiguin fetes pensant en el salm!
Et volia escriure per preguntar-te una cosa, però com no veig enlloc el meu coreu electrònic, aprofito que estic aquí per fer-te la pregunta:
A l'homenatge a Dickens només poden participar blocs en català, o també en castella?
T'ho pregunto perquè com ja saps, també tinc el bloc de Las recetas de...., y si tinc temps d'acabar-me el llibre que estic llegint m'agradaria participar-hi.
Sinó, ho faré només des d'El món de la cuina.
Acabo de veure que no fa gaire vas fer un pastís de poma. Noia, quina bona pinta!!! Segur que era deliciós!!!
Si se t'han esborrat els números de la temperatura del forn, una solució és escriure's amb retolador permanent, o fer ratlletes cada 20º aprox.. Així tens una idea. Perquè de 170 a 180º poca diferència hi ha.
A veure si t'animes a fer-ne més, que encara que engreixin una mica, ho compenses caminant una bona estona i no cal patir aleshores per la balança!!!
Bon cap de setmana!
Ai, volia dir el TEU correu, que el meu ja el sé!!!
ResponEliminaAins! Des que he vist aquest post al matí (pel mòbil) que tinc al cap la cançoneta que cantava amb les monges. La lletra era el salm tal i com és, però en castellà, és clar. Coses que passen!
ResponEliminaAquest sempre ha estat un dels meus salms preferits, és preciós i sempre em dóna tranquil·litat i confiança :)
ResponEliminaJESÚS PÁRRAGA.- Com tu mateix expliques, és un Salm que en tot moment ajuda... Llegir-lo poc a poc, pensant-lo, és com una injecció de força, ànim, pau, calma, serenor :-)
ResponEliminaEn quant al tema dels funcionaris, res més lluny del meu cap en fer aquest post que posar-me a parlar ni de política, ni d'economia ni de res similar. Ara bé, entre totes les persones que estem afectades per la crisi, ja voldria jo estar en la pell d'un funcionari amb el sou retallat, la meva situació milloraria moltíssim. I, -repeteixo el que ja li he dit a en CARLES- que jo no m'alegro en absolut de cap mesura que perjudiqui ningú, i t'asseguro que és ben cert el que dic... Ara bé, tampoc crec que siguin els que estan pitjor.
JPMERCH.- Doncs per "fotos boniques" no ho vaig buscar, no hi vaig pensar!! :-))
Vaig estar posant coses tipus bosc, riu, prat... finalment una la vaig trobar posant directament "Fonts del Llobregat"... i l'altre ja no sé com, perquè vaig fer un munt de proves ;-)
En quant al tema dels funcionaris, et remeto a la resposta que he donat a en JESÚS PÁRRAGA :-)
MARGARIDA.- M'alegra moltíssim que t'agradi!! A mi em dóna seguretat :-)
Em vaig entretenir una bona estona buscant les fotos perquè em costava trobar alguna que fos ben bé el que volia.
En quant al tema de Dickens, quina il·lusió em farà si participes!! :-))
Està pensat pels blogs en català, perquè resulta que hi ha editorials en castellà que estan fent reedicions, edicions especials, noves traduccions i coses diverses per aquest segon centenari, però no he trobat res en català (i hi ha obres de Dickens que mai han estat traduïdes al català, encara!), així que així, al menys hi haurà alguna cosa feta en la nostra llengua ;-))
El pastís de poma, segons em va dir la meva germana, és recepta de l'Arguiñano... estava bo, però se'ns va cremar una miqueta de sota... i és que el forn és antic... No ha tingut mai indicador de temperatura, hi ha un dibuixet d'una flama petita i un d'una flama gran, dues posicions i ja està :-))
YÁIZA.- Sabent que saps l'Avemaria en cinc idiomes, que et passis el dia cantant un Salm em sembla molt lògic ;-)))
Llàstima que això no tingui so, perquè et demanaria que la cantessis, a veure si la conec. Suposo que sí, però ara no hi caic :-)
EGAARA.- Estic molt agradablement sorpresa de quanta gent coneix aquest Salm! ;-))
Sí, tranquil·litat, confiança... així mateix em fa sentir a mi :-)
És clar que sempre hi ha algú que està pitjor i amb aquesta premissa ningú es pot queixar. Quan he parlat d'haver estat injusts em referia concretament al que diu en Carles de "coacció dels funcionaris a la societat sencera". Crec que és això el que el govern vol que la societat pense dels funcionaris. Un mestre per exemple, quan ix del col·legi s'emporta la faena que no ha pogut fer-hi, a casa. D'altra banda, te diré que jo també sóc autònom i sé el que estic passant. Però, ànims!, ens en sortirem.
ResponEliminaJPMERCH.- Ànims també per a tu, JOTAPÉ!! A veure si ens en sortim ben aviat!! :-))
ResponEliminaOh, aquest el Salm de Lost!! Ja ho havia comentat un altre dia...
ResponEliminaA mi no m'ha emocionat gaire però m'ha fet recordar la veu profunda del Sr. Eko recitant-lo davant l'avioneta cremant. Les fotos que acompanyen el post també m'han recordat a Lost...
És una obsessió. Ja fa més d'un any i el mono que no marxa...
MBOSCH.- Hehehe està clar que "les sèries són cultura"!! :-))
ResponEliminaHi ha un munt de coses que relaciones amb Lost i, mira, no deixa de ser una forma d'aprendre ;-)
Ara bé, una de les fotos és de les fonts del Llobregat, ho tenim ben a propet :-DD
i es madridista
ResponEliminaÉs un salm molt bonic.
ResponEliminaDDRIVER.- Vols dir? :-P
ResponEliminaKWEILAN.- Sí, a mi m'agrada molt, si el vas visualitzant és preciós... transmet pau, calma, seguretat :-)