dilluns, 13 d’octubre de 2008

Cavall (per Relats Conjunts)

Relat en base a una proposta de Relats Conjunts

Cavall.- Fernando Botero

La dona va passar per davant l’estàtua amb un rictus als llavis de menyspreu mentre murmurava en veu baixa:
- No sé com hi ha gent que els agrada aquest home. Totes aquestes figures tan grossotes i terriblement deformades. Això no és pas maco.
I passava de llarg quan una veu va dir:
- Ep, que s’ha vist?
- Com?

Va esperar... Silenci... Caram, quin ensurt, li havia semblat sentir que algú li parlava... Anava a continuar quan, de nou, la veu va dir clarament:
- Vostè... senyora
- Jo? Qui parla?
- Què hi ha algú més aquí?... Sí, sí, vostè, la que em troba grossot i terriblement deformat, li deia que si s’ha vist al mirall.

La dona, espantada... millor dit, morta de por, va fugir corrents mentre alguns vidres d’aparadors del carrer li tornaven el seu no massa agraciat reflex.

- Què pesats aquests humans! Sempre tan disposats a criticar als altres! Sigui pel que sigui, sempre es creuen millors que els demès, em tenen ben fart...

26 comentaris:

  1. Impressionant... m'ha agradat molt, està molt bé que t'hagis animat Assumpta... a més, està molt ben escrit, i tanta raó que té el cavall... els humans som com som...

    ResponElimina
  2. Traducción al castellano

    "El caballo"

    Relato inspirado en la estátua de Fernando Botero del mismo nombre.

    La mujer pasó por delante de la estátua con un rictus de menosprecio en los labios mientras murmuraba en voz baja:
    - No sé como hay gente a los que les gusta este hombre. Todas esas figuras tan gordotas y terriblemente deformadas. No son bonitas en absoluto.

    Y pasaba de largo cuando una voz dijo:
    - Oiga, ¿que se ha visto?
    - ¿Cómo?

    Esperó... Silencio... Caramba, menudo susto. Le había parecido escuchar alguien que le hablaba...

    Iba a continuar cuando, de nuevo, la voz habló claramente:
    - Usted... señora.
    - ¿Yo? ¿Quién habla?
    - A ver ¿hay alguien más aquí?... Sí, sí, usted, la que me encuentra gordo y terriblemente deformado, le decía que si se ha mirado al espejo.

    La mujer, asustada... mejor dicho, muerda de miedo, huyó corriendo mientraslos cristales de los escaparates de la calle le devolvían su no muy agraciado reflejo.

    - ¡Qué pesado estos humanos! Siempre tan dispuestos a criticar a los otros. Sea por la causa que sea, siempre se creen mejores que los demás. Me tienen harto...

    ResponElimina
  3. CESC Uaaaaaaaaaaau!! jajajaja això sí que és un comentari ultra-ràpid!! :-)) No havia tingut ni temps de posar la traducció al castellà :-))
    Moltes, moltes gràcies!!
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  4. :-D

    Ja li està bé, per criticar!

    Comencen els monuments i acabaran parlant les parets.

    ResponElimina
  5. jajajaaj, molt bona, moool bonaaaa!!!

    ResponElimina
  6. Molt bo! Ja tens raó que sempre veiem la palla a l'ull del veí...

    ResponElimina
  7. P-CFACSBC2V I tant que li està bé!! :-))
    De fet, a mi les parets ja em parlen, eh? ;-))
    Abraçades!!!


    MONTSE Jajaja m'has fet riure!! :-)
    Un petó, guapa!!!


    CARME Un dels grans defectes dels humans aquest de criticar...
    Petons!!! :-)

    ResponElimina
  8. Molt bona, això si que és posar les coses al seu lloc. No hi ha dret de parlar malament dels altres, i a més si no era precisament una bellesa la dona aquesta! Quin ensurt, ja li està bé. Bona pensada, i bon relat! És el primer? Felicitats doncs.

    ResponElimina
  9. M'agrada la teva ironia i de la manera com ho has explicat. A mes d'una persona li tindrien de regalar un mirall abans d'opinar.
    Petons!!!

    ResponElimina
  10. Menos mal que lo has traducido, no entiendo apenas el catalán, y es muy bueno el relato, de todas formas yo solo quería darte las gracias, porque en un comentario que le hacias a Miguel Angel, le explicabas como colgar una imagen de youtube, y he utilizado tu explicación. Muchas gracias. Un beso

    ResponElimina
  11. Graciòs el teu relat i molt ben aplicada la moraleja de millor mirar-se i cuidar-se d'un mateix!!...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Ja et parlen les parets??? A mi encara no... o és que sóc sord com una... tàpia :-)

    ResponElimina
  13. Doncs si, un relat curiós, ben trobat i original. Amb un rerefons ben cert, i és que els humans critiquem les coses sense sovint ser capaços de critacar-nos a nosaltres mateixos...

    ResponElimina
  14. XEXU Moltes gràcies!! Sí que és el primer, sí... feia temps que us llegia però no sabia ben bé com es feia per participar... si s'havia de ser d'algun grup prèviament o si era obert a tothom... però al final m'ho van explicar bé i em va fer il·lusió probar-ho :-)
    Són bones totes aquestes iniciatives :-)
    Una abraçada!!!


    PRAXIS Si!! La gent és tan criticona... sempre tenim a punt quelcom de dolent per veure en els demés i no ens adonem que no hi ha ningú perfecte.
    Apa!! Un bon ensurt per ella!! :-))
    Petons!!!


    ISABEL Graaaaacias!! ¡¡Me alegra mucho que copiases la explicación!! :-))
    Le solté un rollo interminable a Miguel Ángel que espero que a él también le sea de utilidad jeje... però es que no sabía cómo explicarlo sin hacerlo taaaaaan largo :-))
    Sí, mi blog está totalmente configurado en catalán que es mi primer idioma y la lengua que más amo en el mundo, pero siempre traduzco al castellano también con todo cariño :-)
    Un beso!!!


    MONTSE A vegades no ens adonem del mal que podem arribar a fer amb les crítiques... i jo no m'excloc, eh? tot i que intento no fer-ho, també ho faig a vegades, també...
    Gràcies, guapa i petons!!!


    P-CFACSBC2V Jajajaja a mi em parla tot!!
    Però si fossis sord com una tàpia, series parent de les parets (tàpies i parets han de ser, com a mínim, cosines) jajaja
    Tu escolta bé i ja veuras... Als poetes us parlen la lluna, els estels, la pluja, les flors... :-)
    Abraçades!!!


    NYMNIA És cert... la naturalesa humana té coses molt bones i coses dolentes. I això de criticar-nos els uns als altres és de les més lletges que tenim.
    Moltes gràcies :-)
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  15. Què contundent!!
    Molt bó.

    Sempre hi ha qui es creu amb el dret de criticar per criticar. Fa una ràbia, ... però de vegades no hi ha força coratge per fer com el cavall i contestar-los (si més no, a mi em passa)

    ResponElimina
  16. Molt bó, i és que és molt fàcil criticar als altres i no veure's els defectes d'un mateix. Molt bé.

    ResponElimina
  17. JORGELINA Al final la pobre estatua ya se cansó y a la mujer le estuvo bien empleado el susto... por criticona jeje
    Besotes!!!


    RITS Si aquestes coses poguéssin passar de veritat més d'un i d'una s'emportarien bons ensurts jejeje :-))
    Tens raó, Rits, fa molta ràbia!!
    Abraçades!!!


    ANNA Sí, la persona que critica sempre es sent en un plà de superioritat que la majoria de les vegades no li correspon...
    Moltes gràcies! :-)
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  18. Eiiii!!!
    Molt bo!
    Et demano disculpes per no haver passat abans a llegir el teu relat i, sobretot, per agrair les teves visites a casa.

    M'agrada moltíssim ca teva. Tornaré sovint.

    Moltes gràcies, nina
    Un petonet dolç
    ;¬)*

    ResponElimina
  19. BARBOLLAIRE Moltíssimes gràcies per les teves paraules!! I no passa res per no comentar, de veritat jeje... a vegades no tenim temps de passar per tots els llocs que voldriem :-))
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  20. Jejejejeje, me'l rellegeixo i cada vegada m'agrada més.... ets un crak!

    ResponElimina
  21. ZEL Caram!!! Moltíssimes gràcies, de veritat!!
    Abraçades, guapa!!!

    ResponElimina
  22. MENTA FRESCA Moltes gràcies!! :-)
    El teu és una passada, eh? ufff quina angoixa!! ara hi vinc :-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!