Des de petita que sento una mena de fascinació per tot el que són estris de dibuix i pintura... als sis o set anys era una nena que dibuixava molt bé... però em vaig estancar i desprès poca cosa, la veritat... però la il•lusió per fer-ho no la vaig perdre... i rebre com a regal de reis, sant o aniversari una capsa de colors, una llibreta de dibuix o coses semblants, era quelcom quasi màgic per a mi... i segueixo igual!!
Tinc una gran quantitat de llàpissos, retoladors, colors de tota mena regalats al llarg dels anys per pares, germans i marit :-)
Colors metàl·lics i una capsa de "pastels"...
Dues capses de colors bastant cremosos, van ser baratíssims i van genials... i uns rotus de punta molt fina
Els meus rotus de tinta... els tinc en negra, sepia i sanguina... quatre gruixos, el més fort fa com si fos efecte pinzell... una passada!!
Llàpissos de grafit. M'encanten!! Molts són regal de ma germana... igual que la capseta "Basic" de Creta
Els meus rotus preferits. La capsa de la dreta un regal de reis del meu marit l'any passat jeje
Aquests són dos dels meus tresors més preuats. La capsa de la dreta és regal de mon germà farà uns vint anys!
Dacs!!! Els adoro!! son un regal de ma germana jeje
La meva última adquisició. Regal meu. Encara per estrenar!! A veure si pinto alguna coseta per catequesi, per exemple... :-)
Això era una capsa buida d’un pijama que jo li vaig fer les separacions amb cartolines i poder tenir-los ben ordenats.
Són com el meu tresor... no sé si això es pot dir “col•lecció” o si es tracta de reminiscències infantils... o què serà... però m’agrada tenir-los.
I els faig servir, eh?... moments d’entreteniment, agradables, com una distracció sense cap pretensió artística per part meva... una il•lusió.
Traducción al castellano
ResponElimina"Desde pequeña"
Desde pequeña que siento como una fascinación por todo lo que son instrumentos de dibujo y pintura... a los seis o siete años era una niña que dibujaba muy bien... pero me estanqué y, después, poca cosa, la verdad... pero la ilusión por intentarlo no la perdí... y recibir como regalo de reyes, santo o aniversario una caja de colores, una libreta de dibujo o algo similar era algo casi mágico para mí... ¡y sigo igual!
Tengo una gran cantidad de lápices, rotuladores, colores de todo tipo regalados a lo largo de los años por padres, hermanos, marido :-)
Son como mi tesoro... no sé si a esto se le puede llamar “colección” o si se trata de reminiscencias infantiles, o qué será... pero me gusta tenerlos.
Y los uso, eh?... momentos de entretenimiento, agradables, como una distracción sin pretensión artística alguna por mi parte... una ilusión.
Aquesta afició com les altres que ens vas mostrant, donen a veure la persona que ens escriu... una persona que mostra les seves aficions amb il·lusió i que té molt preparat el què ha d'utilitzar per a fer de la seva afició una gran i bona estona... o no tindries tants colors, rotus, llapissos de grafit i mils coses de les que no entenc... segueix dibuixant i un dia ens sorprens eh i pinta de colors tot el què sentis...
ResponEliminaI… no ens pots ensenyar cap obra teva?
ResponEliminaFeia temps que no recordava els Alpino! :-) Jo quan era petit també tenia unes quantes capses de llapis i rotuladors de colors (m'encantava, en el cas dels llapis, veure com quedaven, al cap d'un temps, els uns més curts i els altres més llargs), tot i que sempre ha quedat clar que el dibuix i jo no som amics i odiava les classes de dibuix d'EGB i BUP.
no n'he sabut mai de dibuixar, això sí, les capses de colors m'encanten, sobretot treure'n els colors i després posar-los ordenats.
ResponEliminaOh! a mi també m'encanta tot això, però no tinc res de res. Sempre he pensa t que no ho fria servir i mai m'he donat el plaer de comprar-m'ho o de fer-m'ho regalar. Mai no he dibuixat gaire, ni de petoita nid e gran. Fins aquest estiu quem'ha donat per bellugar el ratolí. Per cert acabo d'intentar una Sagrada Família per a tu. No és cap meravella, però n'ha sortit una. Com a mi m'agrada, una foto antiga com era abans que fessin tantes obres. Te l'envio, al mail?
ResponEliminaquants de colors per pintar els dies.
ResponEliminaI ara què en faig, jo de la Sagrad a família? L'he pujada als albuns del Picasa, per si la vols veure... Si t'agrada és tota teva.
ResponEliminahttp://picasaweb.google.es/crosanas/Assumpta#
Creo que no hay mayor placer que hacer algo que nos gusta sin pretensiones, solo por el puro gusto de crear, tranquiliza los nervios y satisface el alma, besos tía Elsa.
ResponEliminaCESC Jejeje em fa gràcia com anomenes la llista de les coses i escrius que hi ha mil coses que tu no entens :-)) segur, segur que els conèixes... els llàpissos de grafit són els normals i corrents de tota la vida de dibuixar, del cole jeje com aquells a ratlles grocs i negres de Staedtler Noris :-)) clica aquí
ResponEliminaVeus com sí que ho saps? :-))
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Potser has vist alguna obra meva en algun lloc i no ho saps que l'he fet jo jejeje
Nooooooo, posar alguna cosa aqui no... de veritat. Que el primer que he dit és que no en sé. Que m'agradaria molt saber-ne, però no en sé :-))
Era xulíssim això de veure les diferencies dels colors... el vermell sempre era dels que més ràpid es gastava!!
Abraçades!!!
JORDI CASANOVAS És que només fer això que tu dius: treure els colors i posar-los ordenats, ja és maco!! :-))
A mi m'encanta agafar una capsa nova i anar provant en un paper tots els colors fent unes ratlletes :-))
Abraçades!!!
CARME Ja saps que els teus dibuixos m'encanten!!!
M'has fet la Sagrada Família!!!!
Mil gràcies, gràcies!!!
Acabo els comentaris i la vaig a buscar!!!!
Petons!!!
ESTRIP A veure si aconsegueixo pintar-los tots de colors ben bonics... Gràcies :-))
Abraçades!!!
TÍA ELSA Si, así como dices :-))
Tampoco importa si queda mejor o peor... lo que importa es el rato que paso haciéndolo, que es relajante, son unos momentos que son positivos :-))
Besos!!!
jo tb sento fascinació pels estris de dibuix i pintura, i el teu post, m'ha fascinat! :-)
ResponElimina(... que m'havia equivocat en una paraula... en què deuria estar pensant, potser en tu! ;-))
BRUIXOLETA No passa res jeje shhhhhhh, he esborrat les restes de l'anterior :-))
ResponEliminaT'imagines passar una agradable tarda a l'Abacus, amb la cartera ben plena i poder anar triant i remenant? :-))
Petonassos!!!
Sembla que tinguis una papereria a casa! El que més em sorprèn és el seu estat de conservació, està tot perfectament ordenat i sense buits. Això ja explica molt de com t'agrada tenir-los.
ResponEliminaAmb tot el que ens vas explicant, tant detalladament i mostrant amb imatges sobre com ets, doncs es veu clarament que ets una persona que no ha perdut la il.lussió per res i que tot t'engresca i ho disfrutes...Una gran persona!! i tenim la sort els que et seguim de poder-ho disfrutar també perqué saps transmetre aquesta alegria i aquest entusiasme que portes dins!!
ResponEliminaGràcies per compartir-ho!!
Una abraçada molt forta!!
Quantes coses dieuen de tu aquestes fotos....i totes bones.
ResponEliminaEnhorabona.
Una abraçada.
ara me toca a mi posar lo que jo vaig dir, no? jeje.
ResponEliminaOsti que ve que los guardes... Jo ne tinc alguna capseta però tants no! jeje
Va dibuixa'ns alguna coseta!
Escolta, Assumpta, com és que tot sembla nou per estrenar?????????????????????????????? Que no ho fas servir?????????
ResponEliminaPensa que tot aquest bé de Déu s'ha de gastar, si no, aniràs a l'infern directe.... (encara que siguis tacaquista)
jeje
Oh!! i que ben guardats que els tens!!!
ResponEliminaNo sabia aquesta afició teva! a veure quan ens ensenyes alguna de les teves creacions!
M'encanta perquè li treus molt de profit al temps amb les aficions que comparteixes.
A mi també m'agrada dibuixar i pintar. Però no guardo gens bé tot el material, al contrari. I saps, quan el reis em portaven llapissos era la més feliç (i si eren plastidecors,...buf!!!)
Ostres!! Quants en tens, no??? hurl! :) Quina enveja! Jo els tenia tots barrejats, no en guardava les capses. Prò tu els conserves perfectament!
ResponEliminaEl món del dibuix és tan ampli... I hi ha tantes possibilitats... En el meu cas també es va quedar en allò que feia quan era petita i de tant en tant rebrota. També és maco així, no? Que torni de tant en tant i que ens sorprengui a nosaltres mateixos... aix... no sé... m'has fet pensar en tot de coses i ara no sé gaire què dic... perdona! :)
M'ha agradat moltíssim el post, Assumpta! :D Petonet, bunika!
una supercole de la que m'agraden, especialment, els dacs i els plastidecors
ResponEliminaAquestes aficions són fantàstiques. A mi aquest post m'ha retornat a les classes de plàstica al colegi...saludus
ResponEliminaOstres!!! tens una papereria a casa!!!! hehehe i que em dius de l'olor dels colors...m'encanta l'olor a fusta que fa un llapis :)
ResponEliminai ordenar-los per tons, i fer-los punta i m'agrada fer-los rodolar passant el dit suaument quan son dins de la caixa.... :)Encara recordo l'il·lusió que em feia estrenar una capsa de colors, quants records!
gràcies
¡Qué chulos!!! a mi también me gustan mucho los lapices de colores, y los boligrafos y libretas me pierden... es algo irresistible. ¡y para qué nos vamos a resistir! Nada, nada, ¡que los disfrutes!
ResponEliminaUn saludo
Mai és tard!! I perquè no t'ho planteges i tornes a fer quatre retxes i potser...
ResponEliminaSalut!
I quan ens ensenyaras els teus dibuixos?? O son secrets i privats??
ResponEliminaM'agraden les teves col.leccions, como la de manualitats pendents de fer. I es que jo continuo a la meva... has d'anar acabant coses... i aprofito qualsevol idea que exposis aqui per dir-ho.
Jejejeje...
Oooooooooh, quin munt de colors...
ResponEliminaI en quin estat més bo! Es nota que són el teu tresor...
Mare meva quines ganes de començar a pintar que m'han agafat!!!
Jo no em dedico a dibuixar però no et negaré que a la mínima que puc, li agafo el llibre de pintar de la meva nebodeta i començo a pintar dibuixos! Pobreta...
I saps? jo encara guardo estoigs de quan anava al cole, amb els colors i els retoladors, que pobres estan més secs ja... Però també els considero una part dels meus tresors.
Moltes, moltes gràcies a tots per els vostres comentaris...
ResponEliminaXEXU
MONTSE, una mica de tot
RAMON
BAJOQUETA
MONTSE, lletres & fotos
RITS
NÚR
ÒSCAR
NOCTAS
AIGUA
RAQUEL
CONSUELO
VERO
GUSPIRA
He llegit totes les vostres opinions i comentaris i m'ha fet molta gràcia veure com la majoria també teniu bons records de les vostres caixes de colors, com us agradava ordenar-los, fins i tot l'olor que fan les capses noves...
Creia que algú pensaria que estic "sonada" per aquesta col·lecció i he vist que tots deieu coses boniques :-))
Tots estan utilitzats, tots els he fet servir alguna vegada... alguns més que altres... i, no sé, potser com diu la Núr és quelcom que rebrota de quan era petita... perquè només mirant-los em sembla com si jo sabés dibuixar una mica :-))
Qualsevol dia fem una trobada conjunta a una papereria :-)))
Petonassos a tots i totes!!
ostres sí! quan vaig publicar el rectificat, les restes de l'altre ja no hi eren! quina coordinació ;-)
ResponEliminaTorno fins aquí per dir-te que el primer que vaig pensar en veure el post, va ser en l'Abacus!!... això ja és telepatia i tot!
Ja he escoltat la cançó que has deixat, vaig a intentar traduir algo. Petonets :-)***
BRUIXOLETA Abacus, Abacuuuuus... si algun dia em perdoooo busqueu-me a l'Abacuuus :-))
ResponEliminaNo m'estranya tenir telepatia, amb el poder mental que tu tens ;-))
Smuaaaaaaaaaaac
No dubtes en fer-los servir. No ho dubtes. Fins i tot, gosaria de dir que mostrares al blog alguna creació.
ResponElimina(Un secret: fa molt, molt de temps, jo també dibuixava).
Ostres Assumpta. Sort que he trobat algú que comparteix una aficció com els colors, pintar, dibuixar ... Cada vegada que vaig a una botiga sobretoto als grans magatzems busco la secció de dibuix per veure si hi ha algun llapis de color que no tinc. M'encanta pinta dibuixos.
ResponEliminaAra la meva parella pensa que estic boja. Em relaxa moltissim.
Bé es que amb fascina ....
JERONI MALEUFF Potser has vist per algun blog algun dibuix meu i no ho saps jejeje
ResponEliminaDoncs podries il·lustrar-nos les teves històries!!!
Abraçades!!!
MARCEL·LA Siiiiii!!! És així com tu dius, una fascinació!! jejeje I tant que et comprenc ;-))
El que has de fer és dir a la teva parella que et regali uns quants llàpissos :-))
Petons!!!
La Sagrada Familia de Carme es preciosa,espero que algún día nos enseñes tus creaciones.
ResponEliminaMi capacidad para dibujar no sobrepasa la de un crío de Primaria,pero disfuto al máximo con las que me ofreceis todos vosotros por la Red:poesías, dibujos,fotografías,es una maravilla.Abrazos
eeeeh aquesta actualització no l'havia vista!! idem, a mi em regalen un pilot, una llibreta,qualsevol cosa de secció papereria i sóc feliç! :D
ResponEliminaAixò si, al igual sóc capaç de tenir les coses tant ben posadetes! hehehehe
Eeeei, els rotuladors aquests que et va regalar el teu marit són uns "Schwan-Stabilo"??? Ho semblen, són els meus retoladors-fetitx! Una meravella que em va acompanyar durant moltíssims anys!!!! :-)
ResponEliminaOoohh!!! quina col·lecció més maca!
ResponEliminaA mi també m'agradava molt dibuixar i crec que és una assignatura pendent que tinc, perquè ho vaig deixar (encara no sé ben bé perquè).
El que ens hauries d'ensenyar és el que fas amb tants colors dona! jeje... no, és broma.
A mi m'agradaven molt els llàpissos de grafit, m'encantava dibuixar en blanc i negre, i matisar amb els grisos... diferents intensitats...
Segueix mantenint aquesta il·lusió Assumpta! i les moltes d'altres que tens!!! ets una manetes eh!? jeje...
una abraçada i perdona per arribar tard a comentar-te!