dilluns, 11 de maig de 2009

Com son les portes del Cel?


Fa uns dies, l’Alex ens va oferir, en un dels articles del seu magnífic blog, diverses fotos de portes i panys. Precioses imatges preses per ell mateix, com sempre. Per acompanyar el post va posar la cançó de “Knockin´on Heaven´s Door” de Bob Dylan.

Al comentar-li jo si les fotos que posava eren de les portes del Cel (El títol de la cançó diu justament “Trucant a la porta del Cel”) ell em va respondre que com imaginava jo que eren aquestes portes del Cel i la conversa va acabar amb la meva promesa de preguntar als nens de catequesi com creien ells que eren i després fer-ne un article.


Doncs aquí està :-)

Vull aclarir que tot el que posi entre cometes és pràcticament textual perquè vaig estar prenent nota del que deien.

Per començar, jo no vaig preguntar als nens com les imaginaven, perquè no els volia condicionar. La pregunta va ser “Creieu que el Cel té portes o no? I, si en té, com son?

La primera resposta, majoritària, va ser dir que NO en té de portes. Amb la claríssima explicació d’en Jordi que va dir que no calien perquè no entrem en cos, “És l’esperit. Jesús fa com un poder que ens porta l’ànima directament cap allí”.

En Xavi va matisar dient que “El Cel no en té, però els núvols si”. De la seva explicació posterior vaig deduir que imagina el Cel com una urbanització oberta on els apartaments són els núvols i llavors sí, cadascú a casa seva i cada nuvolet la seva porteta.

Però... ai las!! Resulta que al meu grup de catequesi hi ha un nen, en Joan, que coneixia la cançó d’en Dylan (paraula d’honor que no m’ho invento) i, quan ja estaven tots d’acord a que no hi havia portes, salta ell “Siiiii, clar que n’hi ha!! Si hi ha una cançó que es diu “Knockin´on Heaven´s Door” i es posa a cantar-la!! I jo a cantar amb ell, per suposat (no es pot desaprofitar l’oportunitat d’un duet així)

Vinga, doncs, amb aquesta evidència, tots a dir com eren...

D’acord, si que n’hi ha però sempre estan obertes i si fossin tancades un les pot obrir “de moltes maners, per exemple amb amor i felicitat”.

La Mariona, com sempre, reflexiona una mica i diu que si les portes estiguessin tancades “Dius ‘la pau sigui amb tu’ i llavors s’obren”.

Atenció a les tecnologies celestials: “Les portes són molt, molt grans, molt boniques i totes envoltades de flors, són tan grans que hi cap una foto de cadascú que hi ha dins.” Més o menys la cosa era que, al creuar-les, com una càmera que hi ha a un cantó et fa la foto que, automàticament queda com “impresa” a la porta.

La Núria va afegir que, al costat d’aquestes portes gegantines, hi havia un nuvolet a la dreta i un a l’esquerra i a cada nuvolet un àngel i, al moment de passar “et miren el cor per saber si ets sant i bo

40 comentaris:

  1. Traducción al castellano.

    "¿CÓMO SON LAS PUERTAS DEL CIELO?"

    Dado que Blogger tiene puesto un aviso de que a las dos de la madrugada interrumpe el servicio y, como no me va a dar tiempo a traducir, de momento pongo el post y, tan pronto pueda acceder de nuevo, colgaré la traducción, aunque no quede en el sitio habitual como primer comentario :-)

    ResponElimina
  2. Ja ho sap la canalla que els utilitzes per fer posts, hehehe? Tenen una imaginació... vas fer com un programa d'aquests de la tele que els fan preguntes i a veure què diuen. El que em sorprèn és que siguin capaços de resoldre algun dels misteris de la metafísica de tots els temps a través de la música. Hi ha una evidència molt gran de que Déu existeix i ningú no s'hi ha fixat, surt en moltes cançons!!!

    ResponElimina
  3. Esta canción siempre me ha puesto carne de gallina,esa criatura tan pequeña que la conoce se merece un ¡OLÉEEEE!o quizá sus padres que han tenido el gusto de hacérsela oír.
    No sé si tiene puertas el cielo,pero a mi me fascinan sus cambios y el próximo fin de semana el Barça campeón en Mallorca.Besos

    ResponElimina
  4. Curioso... anuncian un corte, pasan veinte minutos y esto sigue en marcha, en fin, aquí va la traducción:

    ¿CÓMO SON LAS PUERTAS DEL CIELO?

    Hace unos días, Alex nos ofreció, en uno de los artículos de su magnífico blog, diversas fotos de puertas y cerrojos. Preciosas imágenes tomadas por el mismo, como siempre. Para acompañar el post, añadió la canción “Knockin´on Heaven´s Door” de Bob Dylan.

    Al comentarle yo si las fotos que ponía eran las fotos del Cielo (El título de la canción dice precisamente “llamando a la puerta del Cielo”) él me respondió preguntándome cómo imaginaba yo que eran estas puertas del Cielo, terminando la conversación con mi promesa de preguntar a los niños de catequesis cómo creían ellos que eran y, después, hacer un artículo para el blog.

    Pues aquí está :-)

    Quiero aclarar que todo lo que ponga entrecomillado es casi textual, ya que estuve tomando nota de lo que me decían.

    Para empezar, no pregunté a los niños cómo las imaginaban, ya que no quería condicionarles en absoluto. La pregunta fue “Creéis que el Cielo tiene puertas o no? Y si las tiene ¿cómo son?”.

    La primera respuesta, mayoritaria, fue decir que NO hay puertas, con la clarísima explicación de Jordi, que dijo que no son necesarias pues no entramos con el cuerpo “Es el espíritu. Jesús hace como un poder que nos lleva el alma directamente hacia allí”

    Xavi lo matizó diciendo que “El cielo no tiene, pero las nubes sí”. De su explicación posterior deduje que imagina el Cielo como una urbanización abierta donde los apartamentos son las nubes y entonces sí, cada uno en su casita, y cada nubecilla tiene su puerta.

    Pero… ¡caramba! Resulta que en mi grupo de catequesis hay un niño, Joan, que conoce la canción de Dylan (palabra de honor que no me lo invento) y, cuando ya estaban todos de acuerdo en que no había puertas, salta él diciendo “¡¡Siiiiiiiii, claro que tiene!! Si hay una canción que se titula “Knockin´on Heaven´s Door” y empieza a cantarla. Y yo a cantar con él, por supuesto (no se puede desaprovechar la oportunidad de un dueto así)

    Venga pues, con esta evidencia, todos a decir cómo eran…

    De acuerdo, sí que hay puertas, pero siempre están abiertas y si estuviesen cerradas, uno puede abrirlas “de muchas maneras, por ejemplo con amor y felicidad”.

    Mariona, como siempre, reflexiona un poco y dice si las puertas estuvieran cerradas “Dices ‘la paz sea contigo’ y entonces se abren”

    Atención a las tecnologías celestiales: “Las puertas son muy, muy grandes, muy bonitas y todas rodeadas de flores, son tan grandes que cabe una foto de cada persona que está dentro”. Más o menos la cosa era que, al cruzarlas, como una cámara que hay en un lateral, te toma la foto que, automáticamente queda como impresa en la puerta.

    Núria añadió que, al lado de estas puertas gigantescas había una nube a la derecha y otra a la izquierda y, en cada nube, un ángel que, en el momento de pasar “te mira el corazón para saber si eres santo y bueno”

    ResponElimina
  5. XEXU De fet no ho saben, que és per un post, però tampoc els estranyaria massa perquè alguna vegada ha sortit el tema dels blogs a la conversa jeje
    Què et sembla el valor de la música? Va ser trobar una cançó que parlava de les portes del Cel i donar per segur que les tenia :-)
    No em diguis que no són genials!! :-)
    Abraçades!!


    TERE A mi también me encanta la canción :-)
    Por cierto, el niño la había aprendido en el cole!! Porque participa en un "proyecto" de música rock.
    Si, ya sé que en "nuestros tiempos" nos enseñaban los ríos, los montes, a escribir sin faltas de ortografía, las mitocondrias y cosas así, pero este año, ya he visto por la mesa un trabajo con el título de "Hollywood" en una niña de siete años y este de la música rock en un niño (su hermano, por cierto) que cumple nueve pronto :-))
    ¡Quiero volver al coleeeeee! :-)
    Ay, hija mía, ya lo decía Tomeu Penya, "Mallorquins i catalans com germans" :-)
    Petons!!

    ResponElimina
  6. Que linda canción y que hermosas fotos! que niños más despiertos! me encantó el post Assumpta! también me encanta ver todo lo blaugrana que hay en tu blog,sabes? desde que empecé en los blogs conocí el barça nunca tuve oportunidad de verlo ganar una copa,este miercoles es mi primera final blaugrana,y estoy muy ansiosa!es que Barça es més que un club para mi,es el club que me ha unido a infinidad de grandes amigos a la distancia.te felicito por tu blog!una abraçada!

    ResponElimina
  7. Les portes del cel...és un gran misteri!
    Salut!

    ResponElimina
  8. Que macos! I jo que amb tants anys no m'havia para t a pensar mai en les portes del cel!

    ResponElimina
  9. dons mira, no vull pensar que realment pugui tenir portes, no fos que mes les troves tancades..jejejje

    pero la mainada tenen una logica tant evident, ho veuen tan clar..que a voltes...fa por i tot
    angelitos...!!!!

    ResponElimina
  10. Suposo que té portes per als éssers vius, un cop la teva ànima vola ja no hi ha portes... que macos aquests nens i que intel·ligents els petits...

    ResponElimina
  11. Ai, els nens, tenen unes idees…! :-D

    ResponElimina
  12. Genials els teus nens, Assumpta!
    M'encanta la idea d'una porteta a cada nuvolet, jejeje

    El Cel no n'ha de tenir, de portes. És un espai diàfan i lliure.
    En tot cas, les portes o barreres les hi posem nosaltres mateixos, com en gairebé tot...

    Un petonàs!!
    (ja heu començat comunions, no? què en penses de tota aquesta parafernàlia?... un dia d'aquest t'explico com va ser la de la meva cosina a Itàlia... res a veure a aquí)

    ResponElimina
  13. Els nens sempre diuen la veritat... Aquí ho deixo!!

    ResponElimina
  14. És fantàstica la visió dels nens a través de la seva il.lusió i inocència!!...
    Ha estat molt agradable seguir aquests respostes dels nens, sobre les portes del Cel i a més t'haig de felicitar per la teva manera de preguntar.Una vegada més, es nota que hi tens molt bona mà amb ells.
    Gràcies per compartir-ho!!
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  15. Ja ho heu dit uns quants, el que jo també volia comentar... és fantàstic escoltar un nano explicar com s'imagina o com és una cosa, el que sigui, segons ell. És súper xulo!

    A mi, la cançó en qüestió, no sé perquè, no m'agrada gaire. I mira que és tendre i tot el que vulguis, però mai no m'ha fet gaire el pes.

    Bon dilluns a tots!

    ResponElimina
  16. m'agraden les explicacions dels nens perque no són respostes capficades ni amoinades.

    tot el contrari que fem els adults sovint.

    ResponElimina
  17. La imaginació dels xiquets és una de les poques coses sense fi, afortunadament.

    ResponElimina
  18. Amb entrades com aquesta, esta clar perque t'agrada ser catequista... ha de ser un goig sentir aquestes respostes dels nens

    ResponElimina
  19. Crec que si totes les catequistes preguntessin coses com aquesta hi hauria molta més gent fent catequesi.

    Gran cançó.
    Adéu!

    ResponElimina
  20. Hola Assumpta!
    Bones fotos. El cel dona per fer-ne moltes, jugant amb la llum.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  21. Soc l'Anton de Rebaixes- ara no se que pasa que em surt un e-mail estrany.
    Magnífic com sempre el post, i els nanos et donen tot el goig i joia que els empeltes amb escreix.
    Veig que no vàreu parlar de les claus de les porte, ni de s.Pere, això que no parlar d'aquest a Reus, ja és una falta de considerció amb el sant.
    Hasta a mi m'agradaria repasar ab tude catequista, segur que algun show en sortiria. Et felicito i als menuts... Anton.

    ResponElimina
  22. només veure la primera foto ja m'he relaxat. En llegir els comentaris dels nens, he somrigut. I la canço d'en Dylan m'ha emocionat i m'ha posat la pell de gaillna. Jo no sabria dir com són les portes del cel, pq d'entrada tb diria que no n'hi ha, pq em fa pensar en un lloc obert. I tb em fa pensar en un lloc relaxant, que fa somriure i que emociona, igual com el teu post :-)

    ResponElimina
  23. Una petita enquesta de sinceritat, un tros de cel, unes paraules que els obriran les Portes del Cel!

    Per cert, hi ha una Travessa al Pirineu de Lleida que es diu La Porta del Cel... i és que li fa mèrit!

    Gràcies per les teves paraules!

    ResponElimina
  24. molt bona catequista ets si els nens et donen respostes aixi...
    de ben segur que tu, siguin com siguin, les tens obertes de bat a bat...

    ResponElimina
  25. m'encanta la que explica que dius "sigui la pau amb tu" i s'obren. Com si fos d'una peli!

    A mi tp m'agrada massa aquesta cançó, xq em porta directament a la versió dels Guns'n'roses i li vaig agafar una mica de mania....quèhi farem!

    ResponElimina
  26. Com la Otero i el No em ratllis!
    :-)

    ResponElimina
  27. Quina imaginció que tenen aquests nanos que, en un tres i no res, et van confeccionar un detalladíssim esboç de com són les portes del cel. M'encanta el detall dels angelets que et miren el cor per saber si ets bó :)

    ResponElimina
  28. Me encantó la propuesta a los niños y su candor, eres sin duda una muy buena maestra y encima cantas a dueto con un niño, maravilloso!! Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  29. cadascú ha de trobar la seva porta

    ResponElimina
  30. Els nens solen definir amb una gran sensibilitat tot allò en el qual creuen. Els mes grans, hauríem de aprendre una miqueta mes de la seva innocència. Segurament ens aniria molt mes be a tots.
    Una abraçada

    ResponElimina
  31. Deus estar entretinguda amb aquestes criatures ;). Les fotos molt boniques

    ResponElimina
  32. Interessants i boniques les reflexions d'aquests menuts, la seva "lògica" no ens deixa mai de sorprendre. Tant de bo que hi hagués més gent com tu ensenyant catequesi als nanos!

    PD. Tan en el meu post anterior (de semi-comiat), com en el d'ara, he fet servir els núvols com a missatge visual. Veig que també tu els has fet servir (consti no he copiat eh!). Sempre donen molt de joc aquestes imatges "celestials" tan boniques.
    Gràcies pel teu suport rebut durant tots aquests dies !!!
    De moment segueix al Clínic, avui li han fet un escanner (tipus tac) i de moment encara la volen tenir uns dies més. A veure si pel cap de setmana ja ens la deixen tenir a casa (de mon germà a bcn).
    No canviis, Assumpta !!!
    ;)

    ResponElimina
  33. HADA ISOL Me gusta fotografiar nubes!! :-)
    Los niños son geniales, es divertidísimo hablar con ellos de cualquier tema, sus respuestas siempre son sorprendentes :-)
    Espero que mañana podamos celebrar el primer título de esta temporada... y luego dos más jejeje
    Besos!!!


    CONSUELO I tant!! :-)
    Ja ho veurem quan ens hi trobarem, que jo tinc ganes d'anar-hi! jeje
    Petons!!!


    CARME Si et sóc sincera, jo tampoc hi havia pensat mai :-) De fet, és que mai penso en el Cel com un "lloc físic" i que, per tant, pogués tenir portes :-)
    Si els hi haguessis vist les carones tractant de descriure el que imaginaven :-))
    Petons!!!


    SARGANTANA No pateixis, que les bones sargantanetes sempre troben algun foradet per colar-se a dins del Cel ;-))
    Petons!!!


    CESC M'ha fet gràcia perquè abans de comentar el que han dit els petits has respost tu també la pregunta :-) Et deixaré venir al meu grup amb els altres nens si vols :-)
    Sí que ho són de macos, moltíssim :-)
    Abraçades!!!


    P-CFACSBC2V I la seva catequista no vegis! :-))
    Abraçades!!!


    KUDIFAMILY Oi que sí que és bonic això del les "casetes-núvol"? :-)
    Sí, jo també crec que no te portes :-)
    Ai filla meva, les Comunions, això donaria per un post d'aquells complicadets. Varen començar la setmana passada i, evidentment, tot el muntatge que les envolta no m'agrada gens ni mica, però què has de fer?
    Hi ha famílies que s'endeuten un munt en vestits, restaurants, regals, fotos, vídeo... barbaritats les que vulguis :-(
    Afortunadament, sempre hi ha qui és conscient del que fa, que és conseqüent amb la decissió presa... però per cadascun d'aquests no et dic quants n'hi ha dels altres!!
    Petons!!!


    JORDI Segur? Els nens diuen cada trola!! ;-)
    El que passa és que són innocents i, en casos així, si que crec que diuen el que pensen en realitat :-))
    Es notava que pensaven, que tractaven de respondre el que certament sentien...
    Abraçades!!!


    MONTSE Va ser molt, molt divertit parlar-ne amb ells... Després les volien dibuixar a la pissarra (Aaaah!! què tindran les pissares que ens agraden tant quan som petits? jeje)
    He de reconeixer que no em costa parlar amb ells, a vegades sóc conscient que tinc bona comunicació amb els petits, potser és més fàcil que amb els grans :-)
    Petons!!!


    FERRAN Tens tota la rao, és genial parlar amb els petits i deixar-los que expliquin ells com veuen les coses, a mi m'encanta fer-ho :-)
    En quant a la cançó, tot és qüestió de gustos, com diu en XeXu al seu article actual de la llista de cançons especials jejeje
    A mi m'agrada molt, però n'hi ha que m'agraden més encara :-)
    Abraçades!!!


    ÒSCAR Doncs tens raó, res de capficar-s'hi ells jeje tal com s'ho anaven imaginant anaven explicant. Són genials!! :-)
    Tu li podries preguntar al teu xiquet, a veure què diu :-)
    Abraçades!!!


    JERONI MALEUFF Tens tota la raó en aquest "afortunadament" del final :-) El dia que els nens perdessin aquesta capacitat d'imaginar seria molt trist.
    Abraçades!!!


    VERO Jejeje es nota oi? :-))
    M'encanta fer-ho!!
    És genial, són tots tan diferents, n'ha que de diuen el primer que els hi passa pel cap, n'hi ha que reflexionen més, que es nota que s'hi pensen. Però en casos així, els surt el que veritablement pensen :-)
    Petons!!!


    ALBERT Eeeeei Albert!! :-))
    Què maco que ets ;-)
    Ara que no ens llegeix ningú, et diré que dimecres passat em van cantar el "Copa, Lliga i Champions" del Crackovia... això si, primer haviem cantant unes quantes d'altre tipus, que també els algraden molt :-))
    Abraçades!!!


    SÍLVIA M'agrada moltíssim fotografiar núvols, molt. Tinc una col·lecció bastant grans... alguns absolutament blaugranes jeje
    Petons!!!


    POTRES Anton!! :-))
    De vegades l'informàtica ens fa autèntiques "gamberrades" :-)
    Espero que a hores d'ara ja hagis pogut arreglar-ho :-)
    Siiiiiiii varem parlar de Sant Pere!! jajaja és el seu "heroi", els encanta Sant Pere!! jeje
    Una vegada em van preguntar si al Cel podrien veure Sant Pere, i clar, quan els hi vaig dir que si, no vegis quina emoció :-)
    El que no vaig atinar és en dir-los això de les claus... a veure si demà :-))
    Mira, si et fas petit et deixo venir al meu grup, però sigues bon nen, eh? :-))
    Abraçades!!!


    ROBADESTIU Vaig estar un munt per triar la foto que volia que encapçales l'article i m'alegra molt que t'hagi agradat :-)
    Les respostes dels nens són genials, i s'ho passaven bé, eh? :-)
    Va, fes-te petita, que també et deixo venir al meu grup!! Segur que als meus nens els encantaria parlar amb tu... i si vens amb l'Elevanda ja, no vegis :-) Bé... no sé si passaria per la porta. Uhmmm si vens amb l'Elevanda fem la catequesi al Parc que hi ha al costat :-))
    Petons!!!


    ALEX. Doncs mira, tot té l'origen en el teu post tan bonic i en la nostra petita conversa sobre les portes del Cel :-)
    Caram!! Hauré de buscar imatges d'aquesta porta del Cel, segur que és ben maca! :-)
    Gràcies a tu!
    Abraçades!!!


    MONTSE Aiiii que m'emociones, eh? :-))
    Bé... jo crec que tots les tenim ben obertes, tots :-))
    Petons!!!


    RITS Ai!! Aquesta és la Mariona... Aquesta nena fa unes reflexions i té una maduresa que emocionen :-)
    Jo els hi vaig explicar que Jesús, després de ressuscitar s'havia aparegut als seus amics i quan entrava on eren els deia "La Pau sigui amb vosaltres" perquè era la salutació que es deia la gent llavors, és l'"Evenu Shalom Alehem" :-)
    I ella fa les seves associacions i arriba a la conclusió que si arribes i saludes portant la Pau les portes s'obriran (ostres, ara m'emociono jaja) oi que és genial? :-)
    Petons!!!


    ELS DEL PiT Jajajajaja els "meus" són més macos!! :-))
    Abraçades x 2 !!!


    ANA Són maquíssims i molt intel·ligents :-) Estic contenta amb ells jeje
    Bé, jo sempre estic contenta dels meus grups, és la veritat, sóc bastant afortunada amb aquests temes :-)
    Això dels angelets que et miren el cor va ser idea d'una de les més petitones, té set anys :-)
    Petons!!!


    TÍA ELSA Bueno, tanto los niños como yo aprovechamos cualquier momento para cantar :-)
    A veces están pintando y preguntan si cantamos mientras jejeje
    Tengo metido en la cabeza que quiero que les quede un recuerdo bonito de su Catequesis, que sean felices.
    A muchos de ellos sus papas no les llevarán a una iglesia nunca más, es la realidad... al menos que de mayores, si se acuerdan, les quede algo bueno :-) a ver si la semillita crece ;-)
    Besos!!!


    SANSET I UTNOA Totalment :-)
    Són el futur, hem de mirar que creixin plens de valors positius :-))
    Petons!!!


    USD Sí :-) suposo que això és com trobar el camí... tots podem seguir el nostre camí i arribar a una porta. Si volem entrar, segur que entrarem :-)
    Petons!!!


    JAN PUERTA Sí, sí... amb això estic totalment d'acord, ells estaven visualitzant allò que deien, ho deien tal com ho creuen :-)
    Els adults hauriem de mirar de no perdre part de la nostra innocència :-)
    Abraçades!!!


    MA-POC Jajaja si que ho estic, si, molt!! :-))
    Gràcies, m'encanten els núvols!! :-)
    Abraçades!!!


    -ASSUMPTA- holaaaaaa!! :-))
    Uiiiiii a la meva Parròquia hi ha catequistes molt bones :-) però t'ho agraeixo de cor :-)
    Ja sé que no t'has copiat!! jaja (jo tampoc, eh?) tu i jo som: Assumptes amb Joseps, del Barça i admiradores de núvols :-))
    Va doncs, ànim!! molta força i espero que veritablement aquest cap de setmana ja sigui a casa del teu germà!!
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  34. Que tierno post..
    Me quedo con esto.
    "uno puede abrirlas de muchas maneras, por ejemplo con amor y felicidad”.
    Un beso enorme

    ResponElimina
  35. comença el mambo del 1,2,3 assumpta. altrament dit mambo del compte enrere.

    uuuuuuuuuuuuuuuuu!

    ole que si!

    petooooooons!

    ResponElimina
  36. Crec que les Portes del Cel són... DE COLOR BLAU I GRANAAAAAAAAAAA!!!!!!

    Assumptaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa,
    ja tenim la primera del Tripleeeeeeeeet!!!!!

    Petonarros culés!!!

    ResponElimina
  37. Assumpta,
    Felicitats per l'apunt que obra totes les portes...

    ResponElimina
  38. Sublim!
    De cada resposta-proposta se'n podria reflexionar i parlar hores. El primer que m'ha vingut al cap ha estat: Coi! quin grup! (cosa que no abunda). I la segona. Amb aquest estil podries començar a plantejar-te algun dia un recull per ajudar alstres catequistes.
    Per cert: Crec que dir que les portes del cel s'obren al dir "La Pau sigui amb tu" és una de les afirmacions més certes i més belles que he sentit en anys.... Hi reflexionaré...
    Felicitats

    ResponElimina
  39. MARISA, el rincón de mi niñez, Sí :-)) És que a esta edad ellos también son muy tiernos ;-)
    ¡Qué bueno sería que todos tratásemos de ir a los sitios con amor y felicidad! :-)
    Besos!!!


    ÒSCAR M'ha fet moltíssima gràcia aquest "Ole que si" :-)
    Aquest cap de setmana n'hem de celebrar una altre, eh? :-))
    Abraçades!!!


    KUDIFAMILY Nenaaaaa, saps que el meu marit va cantant "Copa, VINO i Champions" jaja :-))
    La versió de la Clàudia ha fet furor jaja
    Aquest cap de setmana toca la "Vinooooooo" :-))
    Petons!!!


    GALDERICH Holaaaaaa :-))
    Moltíssimes gràcies i benvingut!!
    Abraçades!!!


    MIQUEL MARIMON Abans que res he de dir que jo tinc molta sort amb els grups de catequesi, o sigui que quan has pensat "Quin grup" has pensat bé :-)
    Fa dotze anys que sóc catequista i mai he tingut un grup problemàtic.
    De fet va ser quelcom anecdòtic, sortit d'una conversa a un altre blog (Cavall de Rodes, de l'Alex) i que em va fer gràcia comentar amb els nens :-)
    La nena que va dir lo de que les portes s'obren en dir "La Pau sigui amb tu" té un recull de reflexions d'aquest estil que se'n podria fer un llibre.
    Jo els hi vaig explicar que Jesús, després de ressuscitar s'havia aparegut als seus amics i quan entrava on ells eren els deia "La Pau sigui amb vosaltres" i ella se'n recorda, pensa, i arriba a la conclusió que si arribes i saludes portant la Pau les portes s'obriran :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!