Com son les portes del Cel?

Fa uns dies, l’Alex ens va oferir, en un dels articles del seu magnífic blog, diverses fotos de portes i panys. Precioses imatges preses per ell mateix, com sempre. Per acompanyar el post va posar la cançó de “Knockin´on Heaven´s Door” de Bob Dylan.

Al comentar-li jo si les fotos que posava eren de les portes del Cel (El títol de la cançó diu justament “Trucant a la porta del Cel”) ell em va respondre que com imaginava jo que eren aquestes portes del Cel i la conversa va acabar amb la meva promesa de preguntar als nens de catequesi com creien ells que eren i després fer-ne un article.


Doncs aquí està :-)

Vull aclarir que tot el que posi entre cometes és pràcticament textual perquè vaig estar prenent nota del que deien.

Per començar, jo no vaig preguntar als nens com les imaginaven, perquè no els volia condicionar. La pregunta va ser “Creieu que el Cel té portes o no? I, si en té, com son?”

La primera resposta, majoritària, va ser dir que NO en té de portes. Amb la claríssima explicació d’en Jordi que va dir que no calien perquè no entrem en cos, “És l’esperit. Jesús fa com un poder que ens porta l’ànima directament cap allí”.

En Xavi va matisar dient que “El Cel no en té, però els núvols si”. De la seva explicació posterior vaig deduir que imagina el Cel com una urbanització oberta on els apartaments són els núvols i llavors sí, cadascú a casa seva i cada nuvolet la seva porteta.

Però... ai las!! Resulta que al meu grup de catequesi hi ha un nen, en Joan, que coneixia la cançó d’en Dylan (paraula d’honor que no m’ho invento) i, quan ja estaven tots d’acord a que no hi havia portes, salta ell “Siiiii, clar que n’hi ha!! Si hi ha una cançó que es diu “Knockin´on Heaven´s Door” i es posa a cantar-la!! I jo a cantar amb ell, per suposat (no es pot desaprofitar l’oportunitat d’un duet així)

Vinga, doncs, amb aquesta evidència, tots a dir com eren...

D’acord, si que n’hi ha però sempre estan obertes i si fossin tancades un les pot obrir “de moltes maners, per exemple amb amor i felicitat”.

La Mariona, com sempre, reflexiona una mica i diu que si les portes estiguessin tancades “Dius ‘la pau sigui amb tu’ i llavors s’obren”.

Atenció a les tecnologies celestials: “Les portes són molt, molt grans, molt boniques i totes envoltades de flors, són tan grans que hi cap una foto de cadascú que hi ha dins.” Més o menys la cosa era que, al creuar-les, com una càmera que hi ha a un cantó et fa la foto que, automàticament queda com “impresa” a la porta.

La Núria va afegir que, al costat d’aquestes portes gegantines, hi havia un nuvolet a la dreta i un a l’esquerra i a cada nuvolet un àngel i, al moment de passar “et miren el cor per saber si ets sant i bo”