dilluns, 4 de maig de 2009

Participació als relats conjunts de Sonablog

La Carme va tenir la idea de fer una prova semblant als Relats Conjunts, però, enlloc d'imatge, amb so, amb el so de sOnablOg, ho va comentar amb "l'amo" d'aquest blog, en David, que va trobar molt bé la iniciativa :-)

Aquest és el so en que s'han de basar els textos i a sota poso el relat que aquest so m'ha inspirat:





Està sol amb si mateix, amb els batecs del seu cor angoixat i la por de tot, sol amb el seu somni frustrat que el colpeja durament per dins i li fa molt de mal.

Si, allí no hi ha ningú més que ell, en Vincent, i està sol.

En Paul, el seu admirat Paul, el vol deixar, no creu en ell, no vol compartir aquella idea... potser ja ha marxat, no és per enlloc.

Surt corrents, amarat de la freda suor de l’ansietat, tanca la porta amb fúria, amb ràbia i es trenquen els vidres amb estrèpit... i què importa que es trenquin? què importa res?

Arriba al cafè nocturn de la Place Lamartine, on ni tan sols es fixa en la música que sona, només mira si ell, si en Paul és allí. Les rialles dels companys d’altres nits sonen desafinades i plenes d’alcohol. Al fons, una de les seves noies el convida a quedar-se tot agitant un got buit i una ampolla d’absenta.

Una baralla comença i cau una taula a terra amb tot el que hi havia al damunt...

Ell surt, marxa, en Paul, Paul Gauguin no hi és. S’ha quedat sense ningú. El seu somni ha fracassat... torna a casa, a la casa groga.

Sent uns xiulets a les orelles... pip, pip, pip... Trepitja els vidres de la porta trencada.... pip, pip... S’ajup, n’agafa un tros... Prou xiulet!! Fora aquesta maleïda orella!! Fora tot!!!!

31 comentaris:

  1. Traducción al castellano.

    "Participación en los relatos conjuntos de Sonablog"

    Se trata de escribir un relato basado en los sonidos que se proponen.

    Está solo consigo mismo, con los latidos de su corazón angustiado el miedo a todo, solo son su sueño frustrado que golpea duramente en su interior y le lastima con fuerza.

    Si, allí no hay nadie más que él, Vincent, y está solo.

    Paul, su admirado Paul, le quiere dejar, no cree en él, no quiere compartir aquella idea... tal vez ya se ha ido, no le encuentra.

    Sale corriendo, empapado con el frío sudor de la ansiedad, cierra la puerta con furia, con rabia y se rompen los cristales con estrépito... ¿y qué más da? ¿qué importa nada?

    Llega al café nocturno de la Place Lamartine donde ni tan sólo se fija en la música que está sonando, sólo mira si él, si Paul está allí. Las risas de los compañeros de otras noches suenan desafinadas y llenas de alcohol. Al fondo, una de sus chicas le invita a quedarse, mientras agita un vaso vacío y una botella de absenta.

    Empieza una pelea, cae una mesa con todo lo que había encima...

    Él sale, se va, Paul, Paul Gauguin no está. Se ha quedado sin nadie. Su sueño ha fracasado... regresa a casa, a la casa amarilla.

    Siente pitidos en los oídos... pip, pip, pip... Basta de pitidos!!... Pisa los cristales de la puerta rota... pip, pip... Basta!!... Se agacha, toma un pedazo, Fuera el silbido!! Fuera la maldita oreja!! Fuera todo!!!

    ResponElimina
  2. Hola Assumpta!
    Molt bona idea. Els blogs poden portar so i moltes vegades ignorem aquesta opció (jo, per exemple).
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  3. Inquietant!!! Anava llegint i escoltava els sorolls i em feia una sensació estranya. Molt bo!!

    ResponElimina
  4. És impressionant llegir-ho acompanyat del so que hi has posat!!! :-)

    ResponElimina
  5. Sou tots uns artistes eh pel què veig... així m'agrada, bé una iniciativa genial i trobo que us surt d'allò més bé, no deixeu de fer-ho :)

    ResponElimina
  6. SÍLVIA Tu no ignores aquesta opció :-) Recordo haver sentit a la teva barra lateral el "Boig per tu" en versió Barça jeje
    Moltes gràcies :-)
    Petons!!!


    KWEILAN És que la "banda sonora" triada per la Carme del blog Sonablog ja és inquietant de per sí, eh? jejeje
    Petons!!!


    P-CFACSBC2V Ai, que el so no l'he triat jo!! :-))
    Potser no ho he explicat bé... El so és la proposta de la Carme i sOnablOg, i en base a aquesta proposta jo he fet el relat :-))
    Ara ho he editat i miro a veure si s'enten millor l'explicació :-))
    Abraçades!!!


    CESC La idea de la Carme em va semblar interessant i, tan aviat com ho vaig llegir i vaig sentir la "banda sonora" proposada, vaig tenir aquesta història "al cap" i ara l'he escrit :-)
    Moltes gràcies :-)
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  7. Hola! bon relat! No sé si m'animaré a participar en aquest tipus de relats a partir dels sons... sembla força difícil!

    ResponElimina
  8. Està molt interessant l'experíència sono-lectora, m'ha agradat i m'ha esgarrifat alhora. Felicitats!

    ResponElimina
  9. Molt bo, Assumpta! Molt original, clar que això de ser tan amiga del Vincent, dóna avantatges, je, je... M'ha encantat i crec que, sobretot el final, s'adapta millor que el meu

    ResponElimina
  10. Molt bo Assumpta, molt bon relat i coordinació amb el so...
    A mi em resulta difícil...
    Hi vaig pensant...

    ResponElimina
  11. Em trec el barret i miro enlaire, al Sonoblocl'Html no la he pogut collir per que està buia ia Enrico... o poses al bloc i no funciona. He tingut una decepció.
    Vosaltres podeu anar soles i sols jo ni la crossa m'ajuda.
    Em faig el conhort de retonar a viure sol, si puc. Ja hi han coses que no son per la meva edat, el desfasament és notori... Adeu. Anton.

    ResponElimina
  12. és una mica el més difícil encara! (si ja em costen de vegades les imatges,...)
    M'ha agradat molt!! tant la iniciativa com el relat.

    ResponElimina
  13. MA-POC Siiiiii!!! Anima't!! Si escoltes uns sons i tanques els ulls segur que visualitzes alguna cosa, i tu escrius molt bé!! :-)
    Abraçades!!!


    ALICIALIA El so, per si mateix fa esgarrifar bastant... tots els vidres trencats, alguna rialla no massa "bona" per allí... ;-))
    Moltes gràcies :-)
    Petons!!!


    CARME Moltes gràcies!! Tenia ganes que el llegissis tu, ja que ets la "mare" de la idea jeje. Doncs a mi el teu m'ha semblat que coordinava millor "els temps". En tot cas, sigui com sigui, és bonic participar en aquestes coses, eh? I tu tens moltes idees!!
    El meu pobre Vincent, tan maco que era i tan poca gent que l'entenia :-)
    Petons!!!


    FANAL BLAU A veure si t'animes!! Quanta més gent millor :-))
    Gràcies per les teves paraules ;-)
    Abraçades!!!


    REBAIXES Si sabessis el que em va costar a mi "trobar" el Codi HTML ditxós!! jajaja el vaig haver de demanar expressament. Te l'he passat per correu electrònic, a veure si t'animes a fer-ne un, Anton :-))
    Abraçades!!!


    RITS Quan jo vaig llegir a la Carme ho vaig trobar dificilíssim pero, en canvi, al anar al blog de sOnablOg i escoltar el so, immediatament em va venir una història al cap :-))
    A veure si en fas un :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  14. Ostres, és boníssim!, tant el so com el relat que t'ha inspirat. Per cert, quin yuyu!, ara em costarà dormiiir!! :)

    Bona nit a tothom i totadona (homenatge a l'avi gres i el nen)

    ResponElimina
  15. Molt bona idea!!! Llegir el relat al temps de sentir el so, es molt entretingut... espero que ho facin de nou.
    Bona nit!!

    ResponElimina
  16. Com ja li he dit a la Carmen, trobo molt difícil quadrar el so amb el relat, però tu te n'has sortit molt bé també! Molt bon relat, amb aparició de personatges famosos (cosa que m'agrada molt), i amb molta imaginació. Una imatge de total decadència, però molt ben recreada!

    ResponElimina
  17. FERRAN Ostres!! Espero que puguis dormir bé!!
    De fet el so sí que fa una mica de por, eh? :-))
    Moltes gràcies :-)
    Abraçades!!!


    VERO Si en fan un altre jo m'apunto jeje
    De fet trobo que la iniciativa és molt bona, eh? :-))
    Petons!!!


    XEXU Et sóc absolutament sincera i et confeso que tenia il·lusó perquè el llegissis tu. Potser perquè un dels meus primers "experiments" amb relats en això dels blogs va ser gràcies a tu ;-)
    Moltes gràcies :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  18. Una altre vegada m'has sorprés!!
    Tot el que et proposes ho portes endavant amb molta dignitat!! Enhorabona per aquest bon dò que tens!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Adéu orella!! Uff!! Quin mal!! Això passa per beure i fer el botelló!!

    Molt bon relat, Assumpta!! Quedes nomenada princesa dels relats amb so sense orelles!

    ResponElimina
  20. MONTSE És tan agradable començar el dia llegint coses boniques!! Tu sí que tens un do molt gran, transmets molta energia de la bona :-))
    Gràcies de tot cor :-)
    Petons!!!


    JORDI Jejejeje un altre títol!! Uaaaau :-)) Moltíssimes gràcies :-))
    A veure si t'animes i en fas un, que segur que seria bo!! :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  21. caram una experiència interessant, i bon relat.

    ResponElimina
  22. M'ha encantat el relat, Assumpta!!!

    ... i segurament encara m'encantaria més si el pogués relacionar amb el so... no sé perquè, però no el puc escoltar :-(

    ResponElimina
  23. Fa dies que hi dono voltes però em fa una mica de mandra... potser si en vaig veient algun més...

    ResponElimina
  24. Ostres!!! Molt bé!!! M'ha encantat la el teu relat. És curiós com els mateixos sons poden suggerir coses tant diferents. Trobo que te n'has sortit meravellosament bé. Moltes gràcies. Ho repetirem?

    ResponElimina
  25. ESTRIP Experiència interessant moltíssim!! :-))
    Va, anima't i fes-ne un jeje
    Moltes gràcies ;-)
    Abraçades!!!


    KUDIFAMILY Ai!! No pots sentir el so? Ostres, que estrany!! Tarda uns segons a començar... i al blog de la Carme? El pots sentir? Potser clicant al Sonablog (el tens enllaçat al cos del post)
    És un fons sonor que "inspira", de veritat :-)
    Petons!!!


    JORDI Vaaaaaaa, anima't, et dic com a Estrip Estic segura que a la que t'hi posis, surt sol :-)
    Abraçades!!!


    DAVID Holaaaa!! Moltes gràcies per cedir el so per l'experiència!! La Carme és molt, molt creativa, sempre té idees bones :-))
    M'alegra moltíssim que t'hagi agradat!!
    I tant que ho podem repetir, jo m'ho he passat molt bé fent-ho (confesso que vaig escriure el text al despatx i me'l vaig enviar al correu de casa perquè així, només arribar al vespre poder composar el post jeje)
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  26. Ostiiii! Ara sí que l'he pogut escoltar... i és molt angoixant!!! Brrrrr... Encara m'agrada més el relat!!!

    ResponElimina
  27. ahir vaig llegir l'escrit de la Carme acompanyat dels sons. Abans he intentat fer el mateix aquí, però no podia obrir l'audio, de totes formes, llegint el teu escrit podia imaginar-sentir perfèctament tots els sons. Molt bo! Ara ja he pogut escoltar-ho de veritat mentre llegia, i és increíble com la barreja li dóna vida a les paraules, i tot queda perfèctament coordinat. Molt bona la idea de la Carme, i molt bons tots dos relats. Us felicito a totes dues!!!

    ResponElimina
  28. KUDIFAMILY Què bé!! M'alegro que ara hagi funcionat :-)) És que la gràcia està en mirar si més o menys va lligant el so amb l'escena... Per cert, que darreres notícies "demostren" que va ser Gauguin qui va tallar l'orella :-)
    Petons!!!


    ROBADESTIU Ostres, a la Kudi li ha passat el mateix!! Algun problema hi deu haver hagut que no se sentís el so...
    Em faria gràcia que més gent s'animés a provar-ho, és molt divertit :-))
    T'hi atreveixes? :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  29. Que original y linda idea eh!!
    Un beso grande

    ResponElimina
  30. Caram quina bona idea!
    És realment impressionant posar banda sonora a un relat o a l'inrevés, l'efecte és impactant.
    Molt bon relat!

    ResponElimina
  31. MARISA, el rincón de mi niñez A mi también me pareció una gran idea :-) La persona que lo propuso, Carme, siempre tiene iniciativas así :-))
    Besos!!!


    ELS DEL PiT Feu-ne un!!! Sergi!! Si us plau!! estic segura que us podria quedar genial!! :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!