Fa setmanes que tinc aquest llibre per comentar, però no em vaig atrevir a fer-ho abans de guanyar el triplet per no córrer el risc de ser titllada d' “ocell de mal averany” per part de la immensa quantitat de culés patidors que poblen la catosfera (més del noranta per cent, diria jo) jeje.
El llibre me’l va recomanar en Cesc, un dels membres d’aquest "més del noranta per cent" que pronuncia la frase “Avui patirem” abans de cada partit, i va ser un dels que en Josep Lluís i jo varem comprar el dia de Sant Jordi, junt amb un parell de més “seriosos”.
En tots els posts i comentaris futboleros de finals del mes de maig en blogs diversos, tan sols dues persones ens varem mostrar convençuts de la possibilitat real del triplet, en Ferran i jo. Fins i tot em va fer riure en XeXu quan em va dir quelcom semblant a "Quina culé més rara, una culé optimista" :-)
Ahir, un comentari d’Elur al blog d’en Jordi de la Banyera, deia textualment i referint-se a l’ambient dels seguidors blaugranes de bàsquet “quan veig el Palau... aquella emoció, aquell caliu, aquells ànims i optimisme... i el comparo amb el Camp Nou quasi que ploraria. Tan difícil és que els del futbol s'empeltin d'aquesta manera de fer?” i, en llegir-ho, vaig pensar que havia arribat el moment de fer aquest post.
I és que en Joan M. Pou, en el seu llibre, es pregunta exactament el mateix que tu, Elur!! :-)
En Pou, el de les glorioses narracions del RAC-1, analitza al seguidor culé d’una manera molt divertida i diu que confia en que les noves generacions, que han viscut molts més triomfs del seu equip que els seus pares i avis, puguin, poc a poc, anar-se desfent d’aquesta pesada càrrega de “negativitat” fins a tornar-se una afició alegre, que canti, que animi, que confiï.
Es llegeix en un moment (jo, que llegeixo poc a poc, en dos moments) i em va fer riure molt, perquè és un retrat fidelíssim del pessimisme tan arrelat en el cor dels aficionats barcelonistes. És ideal per llegir entre dos llibres d’aquells més “profunds” jeje
No dic res més, perquè seria com anar explicant acudits pel final :-)
Comentario en castellano
ResponElimina"AVUI PATIREM" (Hoy sufriremos), libro de Joan M. Pou, locutor de radio que retransmite los partidos del Barça.
Esta vez no hay traducción al castellano, porque se trata del comentario de un libro en catalán, pero sí una pequeña explicación.
El libro en cuestión, analiza en clave de humor, y de un modo muy logrado, el tradicional pesimismo de la afición del Barça. Afición que celebra los títulos por todo lo alto pero que, ante dos derrotas seguidas ya lo ve todo negro.
Este negativismo viene influido, en buena parte, por razones históricas de ayudas arbitrales e institucionales a otros equipos del Estado durante la dictadura franquista, etc.
El título “Hoy sufriremos” es una frase real que yo misma he escuchado a muchos seguidores blaugranas llevándose apenas cinco minutos de partido o, incluso, antes de empezar.
Esto contrasta con las demás secciones del club (baloncesto, balonmano, hockey patines y muchas otras) cuyos seguidores llenan el pabellón con cánticos de ánimo durante todos los encuentros.
¿Será posible que algún día los futboleros se contagien de ese optimismo y alegría? ¡Esperemos que sí!
Aquest és un llibre que a part d'estar escrit per un gran culé, és un gran professional, i narra moltes sensacions que hem sentit al camp, gràcies per nombrar-me i a més m'has recordat el Viena de Reus! jeje ara hi aniria a fer un café amb llet i un d'aquells entrepans que sabem! Val la pena el llibre oi? jo reia també, i em sentia identificat, com no! Una abraçada per tu Assumpta, i per tots!
ResponEliminaara ja em pica la curiositat...
ResponEliminaa casa ni ha un de patidor innat.jajajja
el nostres fills ho poten millor¡¡!!
perdo...era porten.
ResponEliminas'ha entes oi? jajajajja
CESC No saps quina gràcia m'ha fet que t'hagis adonat que la foto és feta al Viena de Reus jajaja
ResponEliminaCada dia tenen entrepans més bons!! :-))
Tant Josep Lluís com jo varem riure molt, perque ell és patidor, però mooolt patidor, eh? el dia de la final de Champions a la primera part no parava quiet!!
El llibre és molt, molt divertit i està escrit per un autèntic expert :-))
Abraçades!!!
SARGANTANA Doncs segur que si llegeix el llibre riurà perquè es veurà reflectit :-)))
Les noves generacions són l'esperança d'optimisme... a veure si s'aconsegueix :-))
Petons!!!
Home, ja m'agradaria a mi que l'afició del Barça fos com la dels grans equips anglesos, com la de l'Athletic de Bilbao mateix, sempre amb l'equip, sense parar d'animar, fins i tot quan perden. Però realment som tan rancis perquè venim d'èpoques en que guanyar algun títol era molt car? El Barça té força títols europeus, és amb diferència el segon en lligues espanyoles, el que ha guanyat més copes, i una infinitat de trofeus i tornejos. Que no estamos tan mal!!! Jo penso que és més aviat la nostra manera de ser, som així de prudents, d'exigents, i no ens agraden massa els merders. Vivim el futbol, però molt menys, fins que s'acaba el partit. Després, a una altra cosa, i a fer la xerrada l'endemà al matí a la feina. Crec que això no ho canviarà ni guanyar 10 champions seguides. El dia que no la guanyem, ens queixarem! No sé si tenim remei.
ResponEliminaPerò alguna cosa passa al palau, que l'ambient és diferent. Ara, quan perden la gent també s'emprenya. És complicat. Potser és que secretament els tenim molta mania als jugadors de futbol pels diners que guanyen, i per això, si no guanyen i convencen, clatellada. Això seria una visió molt catalana, no?
res no seria el que és sense la història que hi ha al darrera. El culé és com és i sempre patirà. Ara ja n'hi ha que pateixen per les inversions del rival.
ResponEliminaPerò tranquils que l'any que bé tres títols també, uns altres tres potser però tres, ja ho veuràs!
A mi el Pou aquest em fa molta gràcia. Té el seu què amb els partits del Barça.
ResponEliminaels culé som patidors de mena. Anem guanyant 2-0 i patim, perquè si els rivals marquen, nosmés estaran a 1 gol d'empatar
ResponEliminaNomés puc comentar que avui m'he menjat un bocata molt bo al Viena. Lo llibre no sé si mai caurà a les meues mans :P:P
ResponEliminaAitx!, a mi em cansa, la cosa aquesta tan culer de la negativitat. És més: crec que aquesta és una característica general dels catalans. Què pesats som com a poble, coi! Si va malament, perquè va malament; si va bé... perquè es pot tòrcer i anar malament!
ResponEliminaReivindico l'optimisme catalanòfil!
Aquest en "Fot-li" Pou és molt gran i la sap ben llarga perquè n'ha vist de tots colors i té molta raó, però sí, confiem que les noves generacions culers tinguin un canvi de xip empíric...
ResponEliminaPlaaafffs!!! Vols fer el favor de no dir tacos tu?!?
Però què he dit?!?
Una paraulota que no calia..
(...?)
M'agafo un trosset d'abraçada Cesquiana, eh? Per passar el dolor al clatell...
;-)
No em sembla haver-lo vist enlloc, però potser tampoc no m'hi he fixat. Ja ho faré!
ResponEliminaAsi son los sufridos hinhas de River Plate, son negativos en cambio la hinchada de Boca aunque el equipo no ande bien lo alientan siempre. Creo que el ser positivos atrae buenas ondas Besos tía Elsa.
ResponEliminaXEXU Abans que res, dir-te que m'agrada veure un comentari tan llarg jeje :-))
ResponEliminaPotser tinguis part de raó en el teu anàlisi, potser sí que som molt exigents... però jo crec que la sensació de saber que, davant qualsevol dubte, mai ens havien de facilitar les coses, ha ajudat a crear una mica aquesta sensació "fatalista" que, en canvi, no hi ha a altres seccions.
Això que dius dels diners, també ho analitza en Pou ;-) doncs una de les coses que sempre es tira en cara (i això si que em sembla bé, ho admeto) als jugadors quan no guanyen, és el sou que cobren!!
Quan acabis la mudança i estiguis tan cansat que necessitis un "kit kat" relaxant, et llegeixes el llibre, no és una gran meravella, però et farà riure :-))
Abraçades!!!
ESTRIP Aquesta previsió teva de tres títols també per la propera temporada m'agrada!! :-))
(Em faria ilu la Intercontinental, què pot ser?) :-)
Dius que "El culé sempre patirà"... veig que t'alinees amb la posició d'en XeXu, potser tingueu raó :-))
Abraçades!!!
KWEILAN A mi també, xiqueta :-))
I he de confessar que jo no l'he descobert fins aquesta temporada, eh? Llegint els comentaris d'altres blogàires i se'm va ficar al cap que, si jo escoltava RAC-1, portava sort al Barça jejejeje... i, ja veus ;-)
Petons!!!
JESUS M. TIBAU Jajaja això jo ho he vist un munt de vegades a casa meva :-)) Anar 2-0 i estar patint per si ells en fan un i per si... :-))
Abraçades!!!
BAJOQUETA Jajaja veus com has tret alguna cosa bona d'aquest post? :-))
Ei, aprofito per felicitar al Viena per la seva carta especial de menjars per a celíacs!! :-))
Petons!!!
FERRAN I si acabes de donar en el clau? I si tens tota la raó? Serà que som així sempre?
Doncs això seria per a meditar-ho molt profundament...
En tot cas, m'apunto a aquesta reivindicació d'optimisme catalanòfil ;-))
Abraçades!!!
ELS DEL PiT Jajaja el "Fot-li, Pou!" per a mi és com el tret de sortida de la "bona sort" ;-)) Quan sento aquesta frase, ja m'entra una sensació de tensió (però bona, positiva) Uaaaaaaaau :-))
Què bo seria aquest canvi de xip "empíric"!!(estàs molt filosòfic, eh? jeje)
No cal que agafeu trossets d'abraçades que ja sabeu que en teniu de senceres :-))
Abraçades x 2 !!!
-ASSUMPTA- Jo el vaig trobar a l'Abacus i està molt bé de preu, petit, tapes toves :-)... Amb la súper tradició culé familiar que tens, et farà riure molt!! :-))
Petons!!!
TIA ELSA ¡Qué curioso! Pues me parece súper interesante lo que cuentas... yo creía que ese fatalismo era propio de aquí... Pues tengo una amiga argentina que és de River y del Barça... menudo sufrimiento :-)))
Besos!!!
ja se a qui regalar-li....
ResponEliminaQuina gran idea m'has donat per regalar...
ResponEliminaSalut!!!
Jejejeje, jo també sóc de les d'avui patirem i em fa molta gràcia, perquè sempre que jugàvem, aquesta temporada, passava a casa teva i a cal Cesc, a veure com teníem "lambientassu"
ResponEliminaL'hauré de llegir!
Petons!
Doncs sí, és ben cert. Però crec que aquest any han canviat moltes coses a més dels partits. I una d'elles és aquesta: s'ha tret una cançó i la gent més o menys l'ha volgut cantar. S'han tret discs de cançons dedicades al Barça i a aquest any i jo no recordava més cançons que les que tenia en un cassette del rudy ventura; s'ha fet un programa exclusiu de televisió dedicat al Barça i el món del futbol; s'ha ampliat la televisió analògica la qual hi ha el canal BarçaTv i puja d'audiència; i es respirava optimisme, fe i felicitat.
ResponEliminaÉs l'efecte Guardiola?
He llegit el llibre i està força bé, tot i que penso que en Pou en podria haver tret més suc.
ResponEliminaL'afició del Palau crida més per dos motius:
1-Només hi ha 9.000 persones, però disposades a animar. No hi ha tots els iaios (amb tot el respecte per ells) que no animen ni tots aquells que van al futbol sense saber ni contra qui juga el Barça.
2-El Palau és petit i tancat, de manera que el soroll no s'escapa.
3-Fer pressió quan el rival ataca és quatre vegades més important que al futbol, ja que només que li tremoli una mica el canell, el llançament va fora.
4-Hi ha els Dracs, Sang Culé,... amb tambors i tal.
Adéu!
Jo passaré de llarg aquest llibre... que de patidora no en sóc gens i pels partits menys encara (com que no me'ls miro gaire) Com sempre dic, només m'interessa el resultat. I aleshores ja no hi ha opció de patir. pe`ro malgrat aquest rotllo. M'agrada que siguis una culé optimista!
ResponEliminacrec que aquesta qualitat patidora de molts culers no ens la podrem treure de sobre per molts títols que aconseguim. I ja m'agradaria equivocar-me!
ResponEliminaCoicideixo amb en Ferran que ja no és només una qualitat dels culers sinó dels catalans en general. Patim, i molt, pel que ens envolta. I tb perquè sóm previnguts i ja ens han fet mal moltes vegades.
Crec que no es pot comparar l'ambient del camp nou i del palau. El bàsquet ja per si és un esport completament diferent, més ràpid, trepidant. El futbol, si el partit no és d'allò una mica trascendent, no és tan passionant. A més, el palau és un lloc tancat, i fa molt més caliu, el camp nou és obert i molt ample.
A més, al palau va molta més gent jove. Al camp nou hi ha molta gent jove, xò tb molt soci tranquil de puro i crítica a l'equip. Crec que no es pot comparar.
I al Palau tb han criticat molt al bàsquet! que aquest any hem guanyat xò els darrers anys costava i estava molt tocat (per no parlar de la secció de handbol. Què li ha passat? era el millor equip d'Europa???)
Hola Assumpta,
ResponEliminaAquest any el patiment ha estat diferent.
Una abraçada
Ai Assumpta, que em sembla que sí! Que temo que sigui un tret inherent a la nostra personalitat col·lectiva.
ResponEliminaSisplau, que m'estigui equivocant!!
(PS: Bona setmana a tots!)
Farem cas a la sugerencia.salutacions
ResponEliminaHola assumpta!
ResponEliminaEls culés som patidors de mena. Massa!
Interessant llibre, escrit per tot un mestre. el segueixo a RAC 1.
salutacions
sílvia
ABOGADA EN BCN Vols dir que no el deu tenir? :-)) Si no el té ja el pots anar a comprar pel seu sant el mes que vé, que riurà segur :-))
ResponEliminaPetons!!!
EVA Doncs m'alegro molt :-))
A veure, no vull dir que sigui una joia literària jeje però està molt ben buscat :-))
Petons!!!
ZEL Jajajaja recordo, recordo... et tenia dins la llista de les pessimistes. Recordo un comentari teu, no sé a quin blog en que, just després d'una victòria ja expresaves temor pel següent enfrontament ;-))
Petons!!!
INSTINTS Sí, sí, tens tota la raó... a mi també em semblava que la por era menys "pessimista"... la gent seguia patint, però no era tan negativa :-)
Efecte Guardiola? Doncs una bona idea!!! :-))
Petons!!!
ALBERT Has de pensar que el llibre ja té dos anys... Segur que si l'escrivís avui encara seria millor :-))
De fet, en moltes de les coses que dius coincidiu (això dels grups com Sang Culé, etc) :-)
Abraçades!!!
CARME Sí, sóc una culé una mica estranya... De fet sóc tan rara que associo moltes coses de la meva vida al Barça i, llavors, necessito creure que tot anirà bé jajaja... D'acoooooord, potser en faig un gra de massa jajaja :-))
Petons!!!
RITS Eeeei, però tu, aquest any, eres de le menys, menys pessimistes, eh? Fins i tot et vas animar a posar una porra per un partit (ara no recordo quin) apostant a favor la majoria ;-))
Sí, crec que l'Albert i tu teniu força raó en parlar d'un tipus de públic ben diferent per les diferents seccions...
Petons!!!
HORABAIXA Mira!! He respost abans a Instints sense haver llegit el teu comentari i ara m'adono que pensem igual :-)) Oi que ha estat un patiment sense càrrega de negativitat? :-))
Petons!!!
FERRAN Doncs mira, tot i que em sap greu dir-ho, i tot i que penso que ets un bon analista de situacions... jo també espero que t'estiguis equivocant :-)) (pel bé comú!!)
Abraçades!!!
TONI BRA Per l'estiu està força bé... una estona entretinguda, veure's reflectit en algun punt jejeje
Abraçades!!!
SÍLVIA La majoria sí jajaja... però d'això es tracta, de mirar de canviar aquesta forma de ser i anar cap a un públic més alegre, més animat, més optimista :-))
Petons!!!
No sabeu el que és patir jajajaja... :)
ResponEliminaés que els culers, som patidors de mena... Al Camp Nou, tinc un senyor al costat que en un partit que després de la primera part del Barça-Bayern encara deia que havíem d'anar al camp alemany i que patiríem...
ResponEliminaANGLE Jajajaja... Molt bona!! :-))
ResponEliminaPerò sí, si és que pateixen fins i tot quan no han de patir :-))
Abraçades!!!
MA-POC Miraaaaaa jejeje Aquest senyor que seu al teu costat és un dels "tipus" descrits per en Joan M. Pou!! jajaja... sembla que "busquin" patir :-))
Abraçades!!!
han estat el blogs que m'han portat aquest esperit més positiu!
ResponEliminaje, je, ..... xò crec que sempre patirem...
D'en Cruyff cap aquí el Barça ha patit una revolució bastant important, a millor, és clar. Els títols no paren de caure. Però has de pensar que vinc de família culer pessimista i això, els gens, ho noten! jejeje Jo vaig començar a viure el Barça d'en Víctor, Migueli, Carrasco, Calderé, motins d'Hespèria, la final de Sevilla... uff!! Em va marcar molt, de veritat!
ResponEliminaRITS Siiii? jajaja què bé que els blogs hagin aportat una mica de positivitat culé :-))
ResponEliminaUn parell d'anyets més com aquest i s'ha acabat el patiment jeje
Petons!!!
JORDI Així que és genètica, eh? jajajaja
Ai, ai, el motí de l'Hespèria, la final de Sevilla!! Mon pare estava més enfadat!! Allò del motí li va caure fatal...
Com li deia a Rits, dos anyets més com aquest i oblidada la genètica i tot jajaja
Abraçades!!!
Bé, també és veritat que té més a perdre qui més té i per això us fa més por, per exemple, quedar segons a la lliga que a nosaltres disetès :)
ResponEliminaM'agrada escoltar en J.M Pou per RAC1. Moltes vegades prefereixo la ràdio a la tele. Segur que es llegeix amb un plis!
ResponEliminaGràcies Assumpta , que passis un bon diumenge! :)
ANGLE Ostres, i ara què et responc? :-)) Doncs que tens raó... jajaja
ResponEliminaAbraçades!!!
JOANA Les narracions de l'equip del RAC-1 són boníssimes!! I jo no les he descobert fins aquesta temporada, perquè alguns blogàires en parlaven :-)
Es llegeix rapidíssim... és ideal per fer créixer la mitjana de llibres llegits a l'any jajaja
Petons!!!