Post 200

Ja fa dies que em vaig adonar que s’apropava el post 200 i, des de llavors que dono voltes sobre si dir-ho, o fer com si res, si posar algun escrit especial o no donar-li major importància... i no sabia què fer.

El món blogàire és molt diferent a com me l’havia imaginat. Jo creia que era una cosa més freda, més “individualista”, no pensava pas que, amb el temps, m’anés encarinyant amb la gent... però així ha estat :-)

Jo venia del món dels msn.groups, dels forums... on, en els que jo vaig conèixer, sempre hi havia gent que acabava tirant-se els plats pel cap. Així doncs, escarmentada com arribava al terreny blogàire, precisament la meva idea era anar a la meva i punt.

Però això no ho sé fer... De seguida em vaig començar a fixar en gent que m’agradava com escrivia, i si alguna d’aquestes persones em tornava la visita que jo li feia i entrava al meu blog, em sentia contenta, il•lusionada com una nena petita... i res, tots els propòsits de “passar de la gent i anar a la meva bola”, estaven per terra en quatre dies :-)

Tot això passava fa vora un any... i és que el meu blog no té data ben determinada d’aniversari!! És com aquelles lleis que les publiquen “tal dia” però no entren en vigor fins “tal altre dia” jeje

El vaig crear el 9 de novembre de 2007, per pur repte personal de si sabria com es feia. En vaig fer dos: aquest era en castellà i un a bloc.cat en català que funcionava fatal. Vaig abandonar el de bloc.cat i vaig convertir aquest en català.

Entre els mesos de novembre, desembre i gener vaig fer dotze escrits. Els mesos de febrer i març de l’any passat no en vaig fer ni un... l’abril un post i el maig un altre i va ser llavors que vaig decidir activar-lo. Duia catorze entrades en set mesos... les altres cent vuitanta-sis en un any :-)

No ho faig més llarg... Només afegir que dedico aquest post / article / escrit a totes aquelles persones que m’han fet adonar que aquest no és un món fred, ni individualista, ni res semblant...

Petons i abraçades, amics!!

Nota: al moment de fer aquest post, entrant amb “Explorer” no es poden veure els vídeos de YouTube (ni al meu ni a cap blog), però entrant amb “Mozilla Firefox” sí (una nova gracieta d’Explorer)

YOU'VE GOT A FRIEND

When you're down and troubled
And you need some loving care
And nothing, nothing is going right
Close your eyes and think of me
And soon I will be there
To brighten up even your darkest night

You just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I'll be there
You've got a friend

If the sky above you
Grows dark and full of clouds
And that old north wind begins to blow
Keep your head together
And call my name out loud
Soon you'll hear me knocking at your door

You just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running to see you
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I'll be there

Ain't it good to know that you've got a friend
When people can be so cold
They'll hurt you, and desert you
And take your soul if you let them
Oh, but don't you let them

You just call out my name
And you know wherever I am
I'll come running to see you again
Winter, spring, summer or fall
All you have to do is call
And I'll be there
You've got a friend