dimarts, 9 de juny de 2009

A la barana dels teus dits


En Jesús M. Tibau, des del seu blog, "Tens un racó dalt del món", ens anima a participar en el sorteig del seu darrer llibre. Per poder participar només cal escriure un petit poema on aparegui l'expressió "A la barana dels teus dits", que és, justament, el títol de l'obra. Aquí va la meva aportació:


La pluja porta aire fresc,
ventijol suau al vespre.
La nit els sorolls apaga
i es pot respirar la pau.
Ara voldria volar
com si fos ocell petit
i en tornar, molt tendrament,
buscaria ser acollida
tot pujant a la barana
dels teus dits ben suaument.



Nota: La foto NO és la mateixa que la que vaig posar a Personatges Itinerants, tot i que és quasi al mateix moment i amb els mateixos protagonistes :-)

35 comentaris:

  1. Nota en castellano.

    En esta ocasión no hay traducción dado que se trata de la participación en un concurso de un blog en catalán y me resulta complicadísimo tratar de adaptar algunas expresiones de un poema :-)

    ResponElimina
  2. Una troballa poètica l'exressió "la barana dels teus dits". També els teus versos els has articulat molt bé al voltant d'aquesta idea.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. la barana dels dits que estimes serveix de refugi i de punt de suport pe mirar el món.

    Moltísimes gràcies pels teus versos.

    ResponElimina
  4. No puc més que aplaudir-te. M'has deixat mut. plas plas plas! Moltes felicitats per aquesta petita gran obra!

    ResponElimina
  5. Ala t'has atrevit i t'ha quedat molt bé :)

    ResponElimina
  6. ets una crack!!! m'ha encantat!!! I és que quantes coses podem dir amb aquesta frase, a mi em costa.. ho provaré i si surt algo ho publico

    ResponElimina
  7. I és que la frase dóna molt de joc. Un poema ben tendre.

    ResponElimina
  8. Assumpta, és un poema molt tendre i bonic.

    No sé si el Tibau s'adona de la quantitat de carícies i tendreses ha provocat amb aquesta expressió. Hem de reconèixer que ens ha enganxat i que dóna gust utilitzar-la... oi?

    ResponElimina
  9. Quina pau, les teves lletres!

    ResponElimina
  10. T'ha quedat molt bunik, Assumpta! Molta sort! :)

    ResponElimina
  11. I després diu la tia que no s'inspira...
    Preciós el poema i preciosa la foto, pel que significa, pel que simbolitza...
    Un petonarro, guapa!
    (i sí, haig de dir que en Lluc, almenys a la eco, i tu teniu certa retirada... què haig de pensar???? hehehe)
    ;-D

    ResponElimina
  12. Molt ben trobat i molt ben dit.
    És molt bonic, m'ha agradat molt!
    (4 "molts" en una mateixa frase només pot indicar o que em falta vocabulari o que ho trobo superlatiu, ja ho decidiràs tu mateixa) ;-)

    ResponElimina
  13. Cada dia et sents més segura en la nova lìnea empressa.
    T'Has llirat de la barrera que et privava expresar-te tal com tan mervellosament fas i ara a seguir.
    Bateix i confirmació tot en uns pocs dies.
    Pots estar molt, moltìssim contenta. Jo et felicito i a llegirpoemes teus, tendres, que penetren fins dins l'ànima.
    Aquests és superlatiu...Somriu, que amb el somrís estas guapíssima... Un petonàssss de l'Anton. Jo estic setisfet de veure't aixì.

    ResponElimina
  14. Molt bonic! Sempre és més fàcil escriure a partir d'una frase que ja et donen que no haver de trobar una idea i després escriure tot el poema.

    Adéu!

    ResponElimina
  15. a la barana d'aquest poema tant maco m'he emocionat!

    ResponElimina
  16. Molt bé, Assumpta. Trobo molt difícil escriure poesia. M'ha encantat!!!

    ResponElimina
  17. molt xulo el poema.

    Jo seria incapaç!

    ResponElimina
  18. molt bonic, Assumpta! molt tendre!

    M'agrada sobretot el ventitjol suau de les nits d'estiu!
    mmmmmm,

    de les millors coses que té l'estiu (que no és que m'agradi massa. sóc d'hiverns, jo)

    ResponElimina
  19. Et felicito per haver sabut trobar la mesura justa de les paraules i transmetren's aquesta sensació.
    La fotografia també trasmet moltíssim.
    Molt maco!
    ;)

    ResponElimina
  20. Hola Assumpta!
    una bona aspirant al premi :)
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  21. Estic sorpresa... ni és broma, ni falsa modèstia ni res, és sinceritat al cent per cent :-))

    Visc en un carrer molt sorollós, cotxes, motos, a la matinada camions... Ahir o, més ben dit, aquesta matinada, vaig sortir un moment a la terrasseta, era tard, segur que passava de les dues i, afortunadament, hi havia silenci, la temperatura era fresqueta i feia una brisa molt agradable...

    Vaig pensar que aquell airet i aquella pau eren veritablement un moment especial...

    I em va venir la idea de fer el petit poema... tal qual va sortir. Com tots els versos eren de vuit síl•labes (o set acabada en aguda) menys, justament, “a la barana dels teus dits” que funciona com si en tingués nou (vuit acabada en aguda), doncs la vaig haver de partir... i em feia mitja por que no em valgués jejeje... però veig que en Jesús M. no ha dit res (ufff) ;-)

    Tenia aquestes fotos de les mans de Josep Lluís i meves, que havia fet al tren (Barcelona-Reus) sense que ell, que anava llegint, sabés per què jejeje... Es va adonar que les feia, clar! però quan em veu amb la càmera ja no s’estranya de res, tant se val si faig la foto d’un entrepà de llom o d’unes flors... Ell anava llegint i jo anava fent fotos.
    La idea inicial era posar-les al post del vint-i-setè aniversari però com després em vaig posar a jugar a distorsionar fotos de quan érem més joves, doncs es van quedar guardades.

    He dit que era sincera i ho sóc... sé que sou bona gent i ja suposava que diríeu coses bones, però de cap manera esperava que fossin tan bones!! M'he quedat molt sorpresa, molt...

    Així que us vull donar les gràcies a tots per ser tan amables, cada vegada que entrava a veure els comentaris i us llegia em fèieu somriure... De tot cor, moltes gràcies a tots!!

    Petons i abraçades!!!

    ResponElimina
  22. Doncs jo hagués jurat per la meva memòria que era la mateixa...
    Nena t'ha quedat brodadet, eh?
    ;-)

    ResponElimina
  23. ELS DEL PiT Ostres... mil gràcies, de veritat :-))
    La foto és quasi igual jeje... la del Personatges Itinerants va ser algun minut abans :-))
    Abraçades x 2 !!!

    ResponElimina
  24. Aquest poema tan tendre m'ha fet respirar profund i m'ha donat pau....gràcies Assumpta :)

    ResponElimina
  25. AIGUA Sóc jo qui us dóna les gràcies perquè em poseu uns comentaris que m'emocionen :-)
    Gràcies, de tot cor...
    Petons!!!

    ResponElimina
  26. Molt maco!! Jo també m'he animat a participar... no ho havia fet mai.

    La foto molt encertada, jo en volia posar una però no en tenia cap a mà que fos adequada!

    Utnoa

    ResponElimina
  27. SANSET i UTNOA He anat al teu blog a veure'l i m'ha agradat moltíssim... i dius que no n'havies fet mai cap... un magnífic començament ;-)
    Ràpid agafa una càmera i feu-vos fotos a les mans... queden molt maques i sempre les podras posar en un altre post :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  28. M'agrada! Aquest cop jo no participaré en aquest joc que proposa en Jesús. Em veig incapaç de fer cap poema i menys després de llegir tots els vostres... ;)

    ResponElimina
  29. MA-POC Com ja t'he comentat al teu blog, estic convençuda que en podries fer un ben bonic, que tu escrius molt bé :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  30. Es molt tendre, m'agrada molt!

    ResponElimina
  31. VERO És que tu te'l mires amb bons ulls :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  32. la catosfera és plena de baranes!
    :-D

    ResponElimina
  33. Gràcies Assumpta! Pel comentari aquí i pels del bloc ;)

    ResponElimina
  34. USD Jajajaja si!! Tens tota la raó! N'hi ha un munt :-))
    Petons!!!


    MA-POC Gràcies a tu per les teves respostes, la teva simpatia i la teva paciència :-))
    Una gran abraçada!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!