En Jesús M. Tibau, des del seu blog, "Tens un racó dalt del món", ens anima a participar en el sorteig del seu darrer llibre. Per poder participar només cal escriure un petit poema on aparegui l'expressió "A la barana dels teus dits", que és, justament, el títol de l'obra. Aquí va la meva aportació:
La pluja porta aire fresc,
ventijol suau al vespre.
La nit els sorolls apaga
i es pot respirar la pau.
Ara voldria volar
com si fos ocell petit
i en tornar, molt tendrament,
buscaria ser acollida
tot pujant a la barana
dels teus dits ben suaument.
Nota: La foto NO és la mateixa que la que vaig posar a Personatges Itinerants, tot i que és quasi al mateix moment i amb els mateixos protagonistes :-)
Nota en castellano.
ResponEliminaEn esta ocasión no hay traducción dado que se trata de la participación en un concurso de un blog en catalán y me resulta complicadísimo tratar de adaptar algunas expresiones de un poema :-)
Pues vale, besos tía Elsa.
ResponEliminaUna troballa poètica l'exressió "la barana dels teus dits". També els teus versos els has articulat molt bé al voltant d'aquesta idea.
ResponEliminaUna abraçada.
la barana dels dits que estimes serveix de refugi i de punt de suport pe mirar el món.
ResponEliminaMoltísimes gràcies pels teus versos.
No puc més que aplaudir-te. M'has deixat mut. plas plas plas! Moltes felicitats per aquesta petita gran obra!
ResponEliminaAla t'has atrevit i t'ha quedat molt bé :)
ResponEliminaets una crack!!! m'ha encantat!!! I és que quantes coses podem dir amb aquesta frase, a mi em costa.. ho provaré i si surt algo ho publico
ResponEliminaI és que la frase dóna molt de joc. Un poema ben tendre.
ResponEliminaAssumpta, és un poema molt tendre i bonic.
ResponEliminaNo sé si el Tibau s'adona de la quantitat de carícies i tendreses ha provocat amb aquesta expressió. Hem de reconèixer que ens ha enganxat i que dóna gust utilitzar-la... oi?
Quina pau, les teves lletres!
ResponEliminaT'ha quedat molt bunik, Assumpta! Molta sort! :)
ResponEliminaI després diu la tia que no s'inspira...
ResponEliminaPreciós el poema i preciosa la foto, pel que significa, pel que simbolitza...
Un petonarro, guapa!
(i sí, haig de dir que en Lluc, almenys a la eco, i tu teniu certa retirada... què haig de pensar???? hehehe)
;-D
Molt ben trobat i molt ben dit.
ResponEliminaÉs molt bonic, m'ha agradat molt!
(4 "molts" en una mateixa frase només pot indicar o que em falta vocabulari o que ho trobo superlatiu, ja ho decidiràs tu mateixa) ;-)
Cada dia et sents més segura en la nova lìnea empressa.
ResponEliminaT'Has llirat de la barrera que et privava expresar-te tal com tan mervellosament fas i ara a seguir.
Bateix i confirmació tot en uns pocs dies.
Pots estar molt, moltìssim contenta. Jo et felicito i a llegirpoemes teus, tendres, que penetren fins dins l'ànima.
Aquests és superlatiu...Somriu, que amb el somrís estas guapíssima... Un petonàssss de l'Anton. Jo estic setisfet de veure't aixì.
Molt bonic! Sempre és més fàcil escriure a partir d'una frase que ja et donen que no haver de trobar una idea i després escriure tot el poema.
ResponEliminaAdéu!
a la barana d'aquest poema tant maco m'he emocionat!
ResponEliminaMolt bé, Assumpta. Trobo molt difícil escriure poesia. M'ha encantat!!!
ResponEliminamolt xulo el poema.
ResponEliminaJo seria incapaç!
molt bonic, Assumpta! molt tendre!
ResponEliminaM'agrada sobretot el ventitjol suau de les nits d'estiu!
mmmmmm,
de les millors coses que té l'estiu (que no és que m'agradi massa. sóc d'hiverns, jo)
Et felicito per haver sabut trobar la mesura justa de les paraules i transmetren's aquesta sensació.
ResponEliminaLa fotografia també trasmet moltíssim.
Molt maco!
;)
Hola Assumpta!
ResponEliminauna bona aspirant al premi :)
salutacions
sílvia
Estic sorpresa... ni és broma, ni falsa modèstia ni res, és sinceritat al cent per cent :-))
ResponEliminaVisc en un carrer molt sorollós, cotxes, motos, a la matinada camions... Ahir o, més ben dit, aquesta matinada, vaig sortir un moment a la terrasseta, era tard, segur que passava de les dues i, afortunadament, hi havia silenci, la temperatura era fresqueta i feia una brisa molt agradable...
Vaig pensar que aquell airet i aquella pau eren veritablement un moment especial...
I em va venir la idea de fer el petit poema... tal qual va sortir. Com tots els versos eren de vuit síl•labes (o set acabada en aguda) menys, justament, “a la barana dels teus dits” que funciona com si en tingués nou (vuit acabada en aguda), doncs la vaig haver de partir... i em feia mitja por que no em valgués jejeje... però veig que en Jesús M. no ha dit res (ufff) ;-)
Tenia aquestes fotos de les mans de Josep Lluís i meves, que havia fet al tren (Barcelona-Reus) sense que ell, que anava llegint, sabés per què jejeje... Es va adonar que les feia, clar! però quan em veu amb la càmera ja no s’estranya de res, tant se val si faig la foto d’un entrepà de llom o d’unes flors... Ell anava llegint i jo anava fent fotos.
La idea inicial era posar-les al post del vint-i-setè aniversari però com després em vaig posar a jugar a distorsionar fotos de quan érem més joves, doncs es van quedar guardades.
He dit que era sincera i ho sóc... sé que sou bona gent i ja suposava que diríeu coses bones, però de cap manera esperava que fossin tan bones!! M'he quedat molt sorpresa, molt...
Així que us vull donar les gràcies a tots per ser tan amables, cada vegada que entrava a veure els comentaris i us llegia em fèieu somriure... De tot cor, moltes gràcies a tots!!
Petons i abraçades!!!
Doncs jo hagués jurat per la meva memòria que era la mateixa...
ResponEliminaNena t'ha quedat brodadet, eh?
;-)
ELS DEL PiT Ostres... mil gràcies, de veritat :-))
ResponEliminaLa foto és quasi igual jeje... la del Personatges Itinerants va ser algun minut abans :-))
Abraçades x 2 !!!
Aquest poema tan tendre m'ha fet respirar profund i m'ha donat pau....gràcies Assumpta :)
ResponEliminaAIGUA Sóc jo qui us dóna les gràcies perquè em poseu uns comentaris que m'emocionen :-)
ResponEliminaGràcies, de tot cor...
Petons!!!
Molt maco!! Jo també m'he animat a participar... no ho havia fet mai.
ResponEliminaLa foto molt encertada, jo en volia posar una però no en tenia cap a mà que fos adequada!
Utnoa
SANSET i UTNOA He anat al teu blog a veure'l i m'ha agradat moltíssim... i dius que no n'havies fet mai cap... un magnífic començament ;-)
ResponEliminaRàpid agafa una càmera i feu-vos fotos a les mans... queden molt maques i sempre les podras posar en un altre post :-))
Petons!!!
M'agrada! Aquest cop jo no participaré en aquest joc que proposa en Jesús. Em veig incapaç de fer cap poema i menys després de llegir tots els vostres... ;)
ResponEliminaMA-POC Com ja t'he comentat al teu blog, estic convençuda que en podries fer un ben bonic, que tu escrius molt bé :-))
ResponEliminaAbraçades!!!
Es molt tendre, m'agrada molt!
ResponEliminaVERO És que tu te'l mires amb bons ulls :-))
ResponEliminaPetons!!!
la catosfera és plena de baranes!
ResponElimina:-D
Gràcies Assumpta! Pel comentari aquí i pels del bloc ;)
ResponEliminaUSD Jajajaja si!! Tens tota la raó! N'hi ha un munt :-))
ResponEliminaPetons!!!
MA-POC Gràcies a tu per les teves respostes, la teva simpatia i la teva paciència :-))
Una gran abraçada!!!