Promesa a Montserrat, IKEA i Grisham...

Foto: Jordi

El compliment de la promesa d’anar a veure a la Moreneta si el Barça aconseguia el Triplet es va convertir en un dia del que em queda un molt bon record i una sèrie de sensacions magnífiques :-)

Jo, que en principi no havia fet cap promesa si no que tan sols recolzava la seva, no tenia gens clar el fet d’apuntar-m’hi i vaig estar donant llargues i intentant escapar-me fins molt pocs dies abans. Petits problemes físics i cabòries particulars meves a vegades potser em fan tancar massa. La sorpresa va ser que, explicant-li a germana per telèfon tota la història, ella va trobar que això d’anar a Montserrat per donar gràcies del Triplet era una idea genial i s’hi va apuntar.

Enviar a ma germana i no anar jo crec que no hagués quedat bonic, així que, en un rampell de valentia, finalment vaig dir que “SI” ;-)

A les 4.30 de la matinada del dissabte ja em vaig despertar i, com em conec, sabia que era millor que m’aixequés, i així ho vaig fer. Abans de les 6 ma germana també ja dansava (és bona persona i no em va dir res, però segur que la vaig despertar anant amunt i avall del pis)... i a les 7 estava jo trucant als Ferrocarrils de la Generalitat per confirmar els horaris que havíem vist a Internet. Tot correcte. Un tren cada hora a partir de les 8.36. Doncs bé, aquest era el nostre!!

Abans de les 8 del matí estàvem tots tres (Josep Lluís, Mercè i jo) a la parada del bus, destí Plaça Espanya. Allí Ferrocarrils fins a Monistrol i des de Monistrol el cremallera fins a Montserrat... i Montserrat: La Trobadaaaaaaaa!!!! :-) L’arribada dels tres herois que van pujar caminant i la nostra va ser quasi simultània!!




Quina gràcia em va fer posar cares i veus a tres blogàires! A partir d’aquí, tot el que han explicat en Jordi i l'Òscar als seus blogs és ja una amplíssima crònica de com va anar :-) I el millor resum seria el títol del post de l'Alex :-) He enllaçat els seus escrits i així ja no repeteixo el que ells han dit.

L'Alex va tenir la gran idea de recomanar un lloc molt tranquil per anar a esmorzar i allí varem fer petar la xerrada molta estona i varem riure moltíssim... i encara em vaig oblidar de preguntar a l’Òscar per què no posa mai majúscules al seu blog!!!

A part de parlar de blogs i del Barça, també varem parlar de llibres, biblioteques, etc. i va donar la casualitat que Jordi i ma germana tenen, com a un dels autors que més els agrada, John Grisham... ara ho deixo, de moment. Tornaré sobre el tema...

Després, l'Alex i l'Òscar havien de marxar (competicions de hula-hop i de lectura ràpida amb la dona, respectivament, crec jeje) i varem anar a dinar amb en Jordi a Monistrol i, després, en el seu cotxe... cap a IKEEEEEEEAAAA!!! :-)


Els tres llàpis ja ens els va regalar en Jordi de bon matí i prometo que aquesta de la foto distorsionada sóc jo ;-)

Ja està!! Ja no sóc una persona raraaaaa!! Jajaja ja he trepitjat el terra d’aquesta ambaixada de Suècia, d’aquesta República Independent de casa de tots. A en Jordi li va saber greu que estaven fent obres i no varem poder veure tot com està sempre. Jo, que voleu que us digui, vaig veure moltes, moltes coses!!

Em va fer molta gràcia una simulació de pis moblat de 35m2, amb saló, habitació, cuina i bany molt ben posadets. Feia un efecte molt real i confortable.
N’hi havia un altre de 25m2 però allò sí que era petitíssim.
Fins i tot varem provar diferents tipus de matalassos jejeje i, finalment, hi varem comprar alguna coseta... Veient la llista no ho reconec ni jo!! Jajaja


Després ens va portar fins a caseta de Barcelona. Millor impossible ;-)

Com ja han dit ells i jo ho vull repetir especialment, la sensació de sinceritat, de que tothom era exactament igual com es mostra en els seus blogs, va ser molt, molt maca. Estic contenta d’haver-hi anat!!! ;-)

Diumenge 28, encara som a Barcelona... Oi que he dit abans alguna coseta de John Grisham?
El meu nebot gran, en Roger (13 anys), fill del meu germà, arriba cap a les 11 del matí a buscar a la seva padrina (ma germana) i son oncle (el meu marit) per anar tots tres a la Biblioteca a buscar llibres. Jo, que tinc els genolls una mica cansats del dia abans, em quedo a casa amb la mare...

Aquesta és la conseqüència de la conversa de l’esmorzar amb coca i cafè amb llet del dia abans!! Varen tornar amb onze llibres, quatre dels quals eren de Grisham!!:


- Els tres de Manga són per en Roger.
- Biografia de Benedetti i el de Vladimir Nabokov són per en Josep Lluís
- La Granja de Grisham el va portar per la meva mare.
- Causa Justa, de Grisham, és el que em fa llegir ara (de moment!!)
- Tots els altres són per a ella!! També n’hi ha dos més de Grisham que no recordava i que té en reserva per a mi!!

I ja acabo, amb un somriure molt gran i molt contenta de tota l’experiència!!