En Matar Mbaye va néixer fa 31 anys al Senegal i va venir a Catalunya en fa tres. És un home molt intel•ligent, que al seu país era professor de francès, geografia i història.
En arribar a la nostra terra, aviat es va adonar que aquí tenim la nostra llengua, la nostra cultura pròpies i que, si es volia integrar bé, havia d’aprendre català.
Fa dos cursos es va apuntar a “alfabetització” en català a Càritas (ho poso entre cometes, perquè la immensa majoria dels assistents estan perfectament “alfabetitzats” al seu país d'origen) (Aquest és un programa que tracta de que, amb l’assistència a classe, els immigrants puguin demostrar el seu arrelament i aconseguir papers)
El meu marit és voluntari de Càritas, i aquest any ha estat qui ha portat aquest grup de català, essent en Matar un dels assistents a les classes.
En Matar aprèn molt ràpid i un dia li va dir al meu marit “jo vull aprendre a parlar català perfectament”... i el cert és que està molt a prop d’aconseguir-ho.
Content dels seus progressos, amb un esperit de superació impressionant, va tenir un detall preciós, dedicant un escrit sortit del cor a Càritas i tota la gent que allí acull i ajuda als immigrants, escrit que va autoritzar a publicar al meu blog.
CÀRITAS
És com la meva mare,
m’integro gràcies a ella,
ara ja puc escriure i llegir
perque tinc una mare ejemplar.
Amb la meva Càritas,
no es distingeix si ets cristià,
musulmà, budista o jueu,
si ets ric o pobre, blanc o negre,
gran o petit, Africà o llatí,
europeu o asiàtic.
Quina filosofia intel•ligent,
quina ideologia positiva,
quina clarividencia.
Hi ha que tenir un bon cor per fer això.
Hi ha que ser una PERSONA, digna d’aquest nom
per ser un bon membre de la meva Càritas.
Mercès als nostres professors,
mercès al cos administratiu,
mercès a la direcció.
Que tingueu la possibilitat de exercir la vostra missió
amb pau, salut i èxit.
Matar Mbaye (Senegal)
Reus, maig de 2009
Traducción al castellano.
ResponElimina"DE SENEGAL A CATALUNYA"
Matar Mbaye nació hace 31 años en Senegal y llegó a Catalunya hace tres. Es un hombre muy inteligente que en su país era profesor de francés, geografia e historia.
Al llegar a nuestro país, pronto se dio cuenta de que aquí tenemos nuestra lengua y cultura propias y que si, verdaderamente quería integrarse, tenía que aprender el catalán.
Hace dos cursos que se apuntó a “alfabetización” en catalán en Caritas (lo pongo entrecomillado ya que la mayoría de asistentes están perfectamente “alfabetizados” en sus países de origen) Éste es un programa que trata de que, con la asistencia a clase, los inmigrantes puedan demostrar su arraigo aquí y conseguir papeles.
Mi marido es voluntario de Caritas y este año ha sido quien se ha encargado de este grupo de catalán, siendo Matar uno de los asistentes a las clases.
Matar aprende muy rápido y un día le dijo a mi marido “yo quiero aprender a hablar catalán perfectamente”… y lo cierto es que está muy cerca de conseguirlo.
Contento de sus progresos, con un espíritu de superación impresionante, tuvo un detalle precioso, dedicando un escrito salido del corazón a Caritas y a todos los que allí acogen y ayudan a los inmigrantes, escrito del que autorizó su publicación en mi blog :-)
El poema está en catalán, claro… lo traduzco también.
CARITAS.
Es como mi madre,
me integro gracias a ella,
ahora ya puedo escribir y leer
porque tengo una madre ejemplar.
Con mi Caritas,
no se distingue si eres cristiano,
musulmán, budista o judío,
si eres rico o pobre, blanco o negro,
grande o pequeño, Africano o latino,
europeo o asiático.
Qué filosofía inteligente,
que ideología positiva,
que clarividencia
Hay que tener un buen corazón para hacer eso.
Hay que ser una PERSONA, digna de este nombre
para ser un buen miembro de mi Caritas.
Gracias a los profesores,
gracias al cuerpo administrativo,
gracias a la dirección.
Que tengáis la posibilidad de ejercer vuestra misión
con paz, salud y éxito.
Matar Mbaye (Senegal)
Reus, mayo de 2009
Senyal que la feina està ben feta, si la gent que s'acull està tan contenta i agraïda del que rep. Això sí, la voluntat dels que venen també hi juga un paper molt important, i en aquest cas, em sembla que és determinant. En Matar, tot i tenir un nom una mica violent, és un paio com cal i demostra ser intel·ligent i tolerant. Només així t'adaptes al teu país d'acollida.
ResponEliminaXEXU Són gent molt expressiva, que els agrada manifestar si estan contents i, clar, s'adonen que aprenen i que poden anar als llocs i entendre bé.
ResponEliminaPerò, a més, diu en Josep Lluís que els senegalesos tenen una facilitat molt gran pels idiomes. De fet, és perquè ja en saben més d'un, un dels quals, el francès, els ajuda molt!!
Quan en Josep Lluís va venir, més content que un ginjol, amb el paper (escrit a ma) a ensenyar-me el poema em vaig quedar al·lucinant :-))
En quant a que a Càritas s'atén a tothom que ho necessita, sigui d'on sigui i d'on vingui, és una veritat com un temple, d'aquelles que em fan sentir ben feliç quan ho puc explicar :-))
Tens rao, en Matar és molt intel·ligent... Molts que porten anys i anys i aaaaaaaaaaanys vivint aquí i "no entienden" podrien prendre exemple d'ell!!!
Bona nit... i tapa't!! ;-))
Abraçades!!!
Que historia de vida más maravillosa, Matar pone su ganas y su interés y tu esposo junto con otros voluntarios dando su conocimiento y amor por el prójimo. Un beso enorme tía Elsa.
ResponEliminaNo hi ha res com voler fer les coses ben fetes i amb carinyo perquè surtin bé, i amb paciència és clar. I queda demostrat que tan en Josep Lluís, en Matar i Càritas, si alguna cosa tenen és que van sobrats de ganes, carinyo i paciència.
ResponEliminaFelicitats per la part que et toca, Assumpta!
Petó!
Duam guam!
ResponEliminaMolt bon diumenge! :*
La voluntat importa tant, qe és el motor... Aquesta PERSONA i altres ho té, i no ens sàpiga greu que ens passi les mans per la cara, sinò agrai-li que en demostraqe es sers intl·ligentscm nsconsiderem, amb voluntat podem rribar tant lluny com ens poposem.
ResponEliminaEs un exemple fort, dur i al mateix temps d'una sensibilitat i delicadesa que impresiona. Anton.
M'ha encantat especialment, Assumpta, aquest post teu. M'ha encantat perquè expliques una història real de superació, de ganes de tirar endavant, de voler integrar-se per superar dificultats i ser un més de la comunitat...
ResponEliminaFelicita en Matar de part meva, de debò!
Aquest sí que és un exemple d'integració!
ResponEliminaVoler és poder ! :) Bona sort Matar
ResponEliminaUna bona feina, qued no hi ha més manera que fer-la així: entre tots. Algú que organitzi, algú que s'ofereixi i les ganes d'aprendre de Matar.
ResponEliminaUna abraçada a tots! Gràcies!
Veig que en Matar és un home agraït. Em sembla fantàstic que la gent que ve a Catalunya s’interessi per la nostra llengua, quan parlant en castellà ja es poden entendre amb tothom. Molt bonic el poema.
ResponEliminaP.D. He mirat la data del meu primer post i és del 6 de juliol, així que aquest dia el meu bloc farà un any.
Adéu!
TIA ELSA Mi marido está contentísimo con todo el grupo, por el interés e ilusión que ponen :-))
ResponEliminaSería genial que todos lograsen un trabajo y poder demostrar lo mucho que valen!! :-))
Besos!!!
ELUR Duam guam!! :-))
Moltes gràcies jeje però, de fet, la part que em toca és un munt de somriures, perquè, quan en Josep Lluís arriba de Càritas, a quarts de deu del vespre, que hauria d'estar cansadíssim, és el dia que està més content :-))
Fa molta il·lusió veure "les ganes" que hi posen :-)
Petons!!!
REBAIXES Moltes gràcies, Anton :-)) I tens raó, és dur, perquè ho passen malament, però també és d'una gran sensibilitat, com dius... I la força de voluntat que hi posen és el que els fa anar endavant :-)
Abraçades!!!
FERRAN T'asseguro que li he dit a Josep Lluís que li digu a en Matar que la gent li fa arribar felicitacions i ànims!! I ho farà segur!! :-))
Són un grup petit, però hi ha senegalesos, marroquís, bolivians, brasilenys i un d'India... tots ells són, com tu dius, un exemple :-))
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Aquest home es mereixeria trobar feina ben aviat. Ell vol viure aquí, i vol parlar amb nosaltres en la nostra llengua, integrar-se plenament... Tant de bo tot li surti bé :-))
Abraçades!!!
AIGUA Bona frase, xiqueta!! :-)) En aquest cas en Matar ho demostra, ell "vol" i ho està aconseguint :-)
Petons!!!
CARME Gent com en Matar haurien de servir d'exemple a tants d'altres que no mostren el menor interés en la nostra cultura.
En quant a Càritas, el cert és que tenen una colla de projectes molt ben organitzats i bastants voluntaris, fan bona feina :-))
Gràcies a tu :-)
Petons!!!
ALBERT Tu ho has dit... aquí en castellà s'enten tothom. Dir que vols aprendre el català, fer aquesta opció, mereix un aplaudiment especial :-))
Així que el dia 6 tindrem festa culé, oi? :-))
Abraçades!!!
Una història que al contar-la ens l'apropes i ens la fas nostra també. Gràcies!!
ResponEliminaHola Assumpta!
ResponEliminaUn cop més amb aquesta bonica història es demostra que "voler és poder".
Salutacions
Sílvia
I un gran exemple per tots!
ResponEliminade superació personal, integració i agraïment.
KWEILAN I saps què? D'aquí un temps m'agradaria poder seguir aquesta història i que el final fos que en Matar està treballant i vivint legalment aquí, que parla un català perfecte i que està ben content :-))
ResponEliminaMoltes gràcies ;-)
Petons!!!
SÍLVIA A veure si continua així i tota la seva bona voluntat acaba amb un bon resultat :-))
Gràcies :-)
Petons!!!
RITS I tant!! La veritat és que si pensem, un per un, en les seves històries, es veu ben clar això que tu dius... és un gran exemple en molts aspectes...
Moltes gràcies guapa :-))
Petons!!!
Molt maco. Gent així ens demostra que qui vol pot aprendre i conéixer una nova cultura.
ResponEliminaHem d'anar cap a la multiculuralitat, però hem de ser conscients que hem de preservar les nostres arrels. Si jo anés a viure a un altre país m'esforçaria per aprendre i ferme partícip del nou espai. I em fa feliç que gent que vingui aquí també ho faci.
Salut!
*Sànset*
Quina sort que existeixi gent així! Segurament n'hi ha molts més dels que creiem :)
ResponEliminaPetonets Assumpta
Assupmta, això que li comentes al XeXu, que els senegalesos tenen molta facilitat amb els idiomes, jo ho he vist amb el marit d'una amiga meva que és nigerià. Ell de moment encara es fa un bon embolic amb el castellà i el català, prò a poc a poc se'n sortirà perquè, com a en Matar, de ganes no n'hi falten!
ResponEliminaM'agrada saber d'aquestes històries de gent que ve de fora i que aprèn català amb tantes ganes. Quina feina més maca, poder ensenyar el teu idioma a algú que el vol aprendre!
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, bunika!
de persones de bon cor se'n troben aquí i al senegal. en matar mbaye és un anginesc senegocatalà!
ResponEliminaUn gran exemple d'integració i una feina molt lloable, la de Càritas!
ResponEliminaEns sumem a les felicitacions a aquest home, en Matar, i a la gent que, com el teu marit, s'hi dedica perquè això sigui possible. La predisposició d'aquest home també deu venir donada pel seu nivell cultural, (vam ajudar acollint una família bosniana quan la guerra, gent molt culta que de seguida van aprendre català perquè es volien integrar).
ResponEliminaSi es vol, es pot, diuen.
:-)
SÀNSET i UTNOA Estic absolutament d'acord :-))
ResponEliminaHem de tenir les portes obertes i ser acollidors amb la gent que ve, perquè tothom té el dret de buscar un futur millor.
Però també el que arriba de fora té unes obligacions i mirar d'integrar-se al màxim, de conèixer, de respectar la cultura del lloc on arriba és molt important :-)
Abraçades!!!
MENXA Sí, jo crec que n'hi ha bastants... però el més trist és que a vegades, els propis catalans, en veure unes faccions, un color que no ens sembla d'aquí, ens dirigim en castellà i això és un error molt gran.
Petons!!!
NÚR Doncs segur que el marit de la teva amiga també seguirà endavant :-))
A mi també m'encanta aquesta gent jeje la veritat és que t'he llegit i he somrigut perquè m'alegra tant veure que hi ha qui hi posa ganes!! :-)
De fet el meu marit no és pas "mestre" de català, eh? jaja ell és català i és la llengua que sempre ha parlat, però mira, fa com pot... l'important és que ells aprenguin a expressar-se, a comunicar-se :-))
Petons!!!
ÒSCAR Jejeje el podriem convidar a la pujada a Montserrat :-))
Sí que és una alegria trobar gent així, i tant!!
Abraçades!!!
MA-POC Moltes gràcies!! :-))
L'any passat el meu marit feia de voluntari en un altre projecte, però aquest any em va dir que li faria gràcia passar a aquest i, la veritat, és que em va fer molta il·lusió :-))
A més, amb gent com en Matar dóna gust, ell està contentíssim!
Abraçades!!!
ELS DEL PiT Moltes gràcies Sergi i avi Gres, jo li diré :-))
I tens raó en això que dius. La majoria tenen estudis en els seus països, no dic que tots siguin universitaris, però si que havien estudiat.
Ostres!! El que vareu fer vosaltres és maquíssim!! Doncs us envio la meva felicitació també per a vosaltres :-)) i aquesta vegada les abraçades son x 4, apa (dos per cada un) jejeje
Abraçades x 4 !!!
Exemples com el del Matar són els que fan veure amb bons ulls la gent que arriba aquí per estar entre nosaltres i sumar, no restar. Felicita'l de part meva Assumpta! De tot cor!
ResponEliminaJORDI I tant que si!! :-))
ResponEliminaJa li he dit a Josep Lluís que aquest post està tenint uns comentaris molt macos i ell ja li dirà a Matar que, segur, que estarà contentíssim!! :-)
Moltes gràcies :-)
Abraçades!!!
Tot un exemple aquest d'en Matar!
ResponEliminaEstà molt bé que s'en faci ressó.
Salut i Sort per a ell. A veure si amb el temps en podem tenir més notícies i saber com li ha anat.
;)
-ASSUMPTA- Sí que ho és, sí... Si amb el temps tenim notícies d'ell en faria un altre post :-)
ResponEliminaMil gràcies!! :-))
Petons!!!