diumenge, 21 de març del 2010
Espirals d'històries dins de noves històries
Viena, dilluns, 8 de març per la tarda. Estic llegint “Huye rápido, vete lejos”, de la Fred Vargas, i vaig vivint de molt a prop l’historia actual d’un home que està convençut que pot venjar-se d’unes persones que fa anys li van fer molt de mal utilitzant com a “arma” la infecció de pesta.
Els policies busquen informació, parlen amb els experts, recorden les epidèmies al llarg de la història, parlen de puces i rates i utilitzen la paraula “vector”... El meu cervell immediatament recorda i es trasllada volant a un post d’en XeXu en el que va enllaçar aquesta paraula amb la seva entrada a l’Enciclopèdia catalana. Em fa gràcia pensar que fa un parell de mesos jo no sabia aquest significat del terme “vector” com a portador o transportador de germens, d'alguna malaltia... i penso que li explicaré, suposo que li farà gràcia saber que vaig recordar el seu post ;-)
I segueixo llegint aquesta novel•la que m’atrapa i on, més endavant, es menciona un text del segle XVII, el Diary, de l’anglès Samuel Pepys, escrit entre els anys 1660 i 1669 i que inclou, per tant, la terrible experiència de la gran pesta de Londres, de 1665.
Viena, dilluns, 15 de març per la tarda... llegeixo les pàgines finals de la novel•la. En Josep Lluís té una reunió a Càritas i hem quedat que l’esperaré aquí fins les sis i deu. Trec el següent llibre de la bossa, “84, Charing Cross Road” d’Helene Hanff (Me’l volia comprar per sant Jordi, però com la meva llista creix cada dia i ha arribat a extrems impossibles, vaig decidir demanar-li a la meva germana i ella me’l va treure de la biblioteca. En català) i començo a llegir...
En un no res ja m’he ficat en el fil de la narració i, en arribar a la pàgina vint-i-cinc, llegeixo aquesta frase: “Teniu el diari de Sam Pepys?...” i el meu cervell torna a volar, tot rient, perquè ara ja sé qui és Sam Pepys, però fa quinze dies no ho sabia...
I els pensaments es van entrellaçant i formen espirals d’històries dins de noves històries. Columnes màgiques que volen cap amunt. Perquè les coses bones sempre van cap amunt...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
felicitats pel projecte d'aquesta novel.la a mitges que heu dut entre mans tu i McAbeu
ResponEliminaHo expliques perfectament. Tot el que llegim, tot el que aprenem queda en algun racó del nostre cervell a punt per sortir i interaccionar quan ho necessitem. Sempre que la memòria no ens falli, clar! :-D
ResponEliminaPer cert, ja tenia ganes de tornar a comentar aquí! :-))
P.S.: Gràcies, Jesús M.
Quina parella tan perillosa!
ResponEliminaGaudeix del preciós Charing Cross Road, no ploris massa, i després no et perdis la pel·li.
Segur que t'encanta “84, Charing Cross Road” !
ResponEliminaPassa, no sé si gaire sovint, però déu n'hi do, que trobes en poc temps les mateixes referències i fa gràcia és això que dius de "fa 15 dies no ho sabia" i ara ja ho sé.
Jo ho trobo com una mena de "màgia" que va enllaçant els nostres passos pel món. És una manera de dir-ho, és clar, però sempre em sento feliç io somric quan em pasa això.
I tu has fet una entrada, apunt o post espiral de post dins d'un post...hipertext, referències a altres texts....hi ha tot un món de possibilitats de mil històries en la literatura que en porten a altres ....ah i com que no ho vaig poder dir aquí ho dic ara et felicito per la col.aboració amb el Macabeu .....una història rodona! ah i malgrat els truquets que ens van dir uns dibuixos fantàstics et va quedar!!! jo el 8 de març era sota la neu i damunt la neu....( ja m'hagués agradat estar en un Viena!!!)
ResponEliminaPoder entrellaçar així aquestes històries només pot voler dir que el teu bagatge ja el voldríem tenir molts!
ResponEliminaAquesta setmana no he bloquejat/bloguejat tot el què voldria –per no dir gens- i m’he perdut la vostra història compartida. Ara bé, us asseguro que demà hi posaré. I miraré, si puc, de descobrir, ja amb la resposta a la mà, si el meu cervellet hagués estat capaç d’arribar a bon port!
*Sànset*
en Fon fa molt de temps que me'l va recomanar 84, Charing Cross Road, em va assegurar que m'agradaria molt, potser que li faci cas ;)
ResponEliminatot està relacionat... ja coneixes la cançó del Drexler, no?
http://www.youtube.com/watch?v=CSG6VDjnY0s
un petonàs guapa!
I enhorabona als dos detectius/novel·listes! ;*)
ara he vist que al primer video la cançoneta queda tallada...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=0n2jvL96d3s&feature=related
Home, sempre és maco que es recordin d'un i del que escriu. S'aprèn molt per aquí als blogs, i ja veig que tu ets una alumna aplicada.
ResponEliminaI en referència al que expliques més tard, es dóna un cas que a mi em sorprèn molt i que he estat temptat de fer-ne un post més d'un cop. Em passa moooooolt sovint que quan llegeixo un llibre trobo alguna referència o algun punt de lligam amb l'anterior que he llegit. Potser també hi ha referències a altres llibres, però com que el que tinc més fresc és l'últim, doncs em sembla sempre una bona casualitat. Tinc la impressió d'estar encadenant lectures amb cert criteri, i mira que de vegades els lligams són del tot inversemblants, però té la seva gràcia. També és una manera de no oblidar el que ja s'ha llegit, un llibre es preocupa de recordar-me l'anterior.
JESÚS M. TIBAU.- Moltes gràcies!! Tot i que la part important del projecte (el text íntegre del relat) era d'en Mac, a mi m'ha fet molta il•lusió poder-hi col•laborar ;-))
ResponEliminaMcABEU.- Maaaac!! Quan de temps sense parlar amb tu!! :-DD
Ja no tindràs més malsons de canvis i re-re-re-programacions al darrer minut jeje
Saps una cosa? just després d'escriure aquest post (que feia ja cinc o sis dies que el tenia fet, però no programat), llegint un altre llibre sobre sant Francesc d’Assis, em va sortir la paraula AIXAFATERROSSOS!! Siiiii!!! mai l'havia vist escrita en un text i m'he recordat d'aquell post teu amb la Jugada d'Scrabble ;-))
A mi també em fa il•lusió veure comentaris aquí ;-)
PUIGMALET.- Jo sóc innocent!! :-))
Aquest consell de "no ploris massa" ja me'l podies haver donat abans, eh? i no diré res més :-))
CARME.- A tu, que t'agrada tant jugar amb el llenguatge i tot el tema "de lletres", idees, conceptes, percepcions... sé que quan utilitzes la paraula "màgia" és perquè tens aquesta mateixa sensació que vaig tenir jo, i és maquíssima :-))
En quant al tema del llibre... no puc dir res perquè revelaria el final jaja :-))
ELVIRA FR.- Moltes gràcies!! Com ha dit la Carme, quan t’adones de que tot sembla lligar tan perfectament és com si fos un moment màgic :-))
Ah! i vaig tenir una alegria molt gran de saber que havies seguit el relat d’en Mac!! ;-))
Aquí a Reus va nevar una mica pel matí però la resta del dia res de res (per sort!)
SÀNSET.- És cosa de l’edat ;-) Quan t’apropes al mig segle ja has viscut molt jeje
Doncs m’alegra molt que si no has tingut l’oportunitat d’anar seguint el relat dia a dia el llegeixis ara tot seguit... gràcies, de veritat!! :-))
ELUR.- Doncs llegeix-lo, et ficarà en un món de gent que estimen molt els llibres... i no puc dir res més (és molt curtet, jo llegeixo poc a poc i el vaig llegir en un dia!!)
Crec que no és la primera vegada que sento la cançó, em sonava però no l’havia sentit mai així, escoltant la lletra... està molt bé!! :-))
XEXU.- Normalment faig els posts tal com em surten del cap, al moment, no els preparo massa, però com aquesta setmana passada tenia el “blog llogat”, doncs vaig escriure aquest post “a mà” (al propi Viena, el dia 15) i després el vaig passar a un Word. El volia posar algun dia de la setmana que ve, però com he vist que avui era el teu tercer aniversari, doncs m’ha fet gràcia posar-lo justament avui, ja que et mencionava, doncs que fos com un petit regal, perquè vegis com aprenc coses al teu blog ;-)
Oi que és maco quan passa això que vas recordant i enllaçant? M’agrada aquesta frase que has dit “Tinc la impressió d'estar encadenant lectures amb cert criteri” (tot i que, en realitat és pura casualitat jeje) però fa molta il•lusió.
Per cert, ho he somiat o tu una vegada vas dir que llegies poc a poc? És que jo llegeixo molt poc a poc, això fa que recordi molt el que llegeixo ;-))
Què t'esta semblant el 84 ? Vull resenya! Vinc poc i encara demano, és que no hi ha com ser mal educada :(
ResponEliminaAssumpta, saps que no he complert el que et vaig dir, oi? no he pogut seguir la història que portàveu a mitges amb McAbeu. Des d'aquí us demano disculpes a tots dos. No he trobat l'estona suficient, se'm van acumulant els posts i pensava en llegir-la tota junta... tanta il·lusió, em sap greu. Espero poder-la llegir en breu!
ResponEliminasi que vaig veure els teus dibuixos!!!
I si, un llibre et pot portar a mil moments, milr record i mil persones! Fa poc vaig llegir "L'elegància de l'eriçó" que em va costar força tot i que al final estava encantada d'haver-lo llegit, i a més aquest llibre m'ha portat a Anna Karenina. Tot un repte per una lectora poc lectora!
Una abraçada ben gran i a seguir amb les teves tardes vienesses!!!
M'encanta com ho has anat enllaçant tot...lectures, vivències, records, impressions...I que gaudeixis molt amb la joia d'aquest llibre!
ResponEliminaSovint em passa que quan aprenc el significat d'una paraula, no la deixo de sentir a la tele, a la ràdio o en qualsevol tertúlia. És una cosa similar a això que t'ha passat a tu amb el Samuel Pepys.
ResponEliminaAdéu!
MIREIA.- No et considero mal educada en absolut, tot al contrari :-) a més, ja sé que tens molta feina amb la granja jejeje (no ho puc evitar, cada vegada que et veig em fas pensar amb ma germana i les seves ovelletes, el graner, els cultius...)
ResponEliminaEn quant al llibre diria que hi ha trossos que m'han agradat moltíssim i que la vida és dura ;-)
RITS.- Què és això de demanar disculpes, xiqueta? Ai, ai... noooo :-))
No hi pateixis gens ni mica. El relat segueix aquí i pot ser llegit en qualsevol moment :-)
Jo tinc molt de temps lliure (no sé si dir "per sort" o no jeje), la majoria de vosaltres aneu molt més estressats, treballeu, teniu un munt d'activitats. Tranqui!! ;-))
Ah, això de "lectora poc lectora" es pot arreglar molt fàcilment ;-) fes el compromís de posar al teu blog, a final d'any, una llista dels llibres llegits... t'asseguro que veuràs que vas agafant l'afició i que n'estaràs molt contenta :-))
KWEILAN.- És que va ser tot tan seguit... en dos llibres consecutius, entre ells, amb els blogs, tot s'anava enllaçant i va ser com una sensació molt maca, molt especial ;-)) Gràcies!! :-))
ALBERT.- I quan això passa, oi que et sents com mol content de saber aquesta nova paraula, el nou concepte? :-))
Ei, què bons que som!! :-))
Jo diria que aquí tenim una relació vectoritzada que ens apropa els uns als altres interrelacinant-nos... No son casualitats que sapiguem de tots d'una manera que potser un que no hi pensa ens diu coses relacionades que fan munt i s'apilen en el coneixement d'altres. Tot pot relacionar-se,penso en les relacions que he establert aquí i el fruit que m'han donat. gràcies pel vector que m'has donat Assumpta, propi teu qi que ens ha unit... Anton.
ResponEliminaEt dic el mateix que Puigmalet: no ploris massa llegint 84 Charing Cross Road. Jo em vaig, literalment, deshidratar.
ResponEliminaY es asi la mente tiene esa capacidad de asociación de ideas que te llevan por túneles inesperados. Besos tía Elsa.
ResponEliminaREBAIXES.- Les relacions al món d'Internet, per una persona que s'ho mirés des de fora, serien sorprenents. És maco pensar que pots arribar a agafar un afecte real i sincer a través d'aquestes coses màgiques anomenades "blogs" ;-))
ResponEliminaUna gran abraçada, Anton!!
ÒSCAR.- I això no m'ho podíeu haver avisat abans? Eh? Ai, ai... :-))
TÍA ELSA.- Me gustó esta expresión "túneles inesperados"... porque es así mismo... caminos que se abren, puertecitas que, sorprendentemente, te llevan a otros sitios ;-))