S'ha trobat un cadàver al despatx de la Laura Fonts i ella col·labora amb la policia contestant totes les seves preguntes sense adonar-se que l'inspector Roig la vol fer parlar perquè la considera la principal sospitosa. No és fins al final de l'interrogatori que li ensenya la prova que la incrimina...
Encara sou a temps de llegir completes les entregues anteriors:
Capítol I
Capítol II
Capítol III
La Laura es quedà de pedra quan l'inspector li mostrà la gravació de la càmera de seguretat de l'edifici on se la veia a ELLA sortint del despatx a la mateixa hora que els forenses havien certificat que en Kakuei Sukuda havia mort apunyalat.
Fins i tot la Laura es va reconèixer a les imatges: Aquell vestit jaqueta tan típic d'ella i aquell pentinat que feia anys que l'identificava de lluny entre els companys de feina.
Però no era ella, no ho podia ser perquè ella no havia tornat a l'oficina ahir a la nit. Fixant-s'hi una mica més va identificar aquell vestit com un dels que guardava al despatx i en va tenir prou amb una ràpida revisió de la roba de l'armari per comprovar el que ja sospitava, algú li havia robat el vestit i s'havia fet passar per ella per matar al Sr. Sukuda.
...en va tenir prou amb una ràpida revisió de la roba
de l'armari per comprovar el que ja sospitava...
- I també ens explicarà això del mateix pentinat, no?. El to de l'inspector deixava clar que no la creia.
- Fa anys que porto el mateix tall de cabells, no li hauria estat difícil a algú fer-se pentinar igual i fer-se passar per mi. A les imatges no es veu la cara...
- I qui seria capaç de fer una cosa així?
- Ja li he dit que el Sr. Sukuda tenia problemes amb la seva muller. És una dona capaç d'això i de molt més...
- Sempre m'has tingut enveja...
La Laura es girà de sobte per veure entrar a Patrícia de Folgueroles, no s'ho esperava.
- Si, sempre m'has tingut enveja. Jo sempre ho he tingut tot i tu no res, i fins i tot ara que ets una persona relativament important ho ets gràcies al meu marit. I per això, el vas matar. Perquè havia vingut per despatxar-te, no és veritat que aquesta seu és la que ha tingut més pèrdues de tot el grup? Eh, no és veritat?
No era veritat. La Patrícia mentia descaradament i la Laura ho sabia, però no li donaria el gust de tornar a discutir com quan anaven a escola. Va mantenir-se en silenci deixant que la Patrícia continués parlant, volia veure a on arribaria tot allò.
- No dius res?. Està molt clar perquè no parles, perquè tinc raó. Perquè no estàs capacitada per portar el negoci del meu marit, mai ho has estat. Si tens aquesta feina és pel Jeremy, per la teva relació amb en Jeremy Harper de fet. El meu marit feia temps que et vigilava de prop i no fa gaire que em va dir que havia trobat no sé quins errors a la comptabilitat i que...
- Ja n'hi ha prou, Sra. Folgueroles, si us plau.
L'inspector va fer callar a la Patrícia i va mirar la Laura, ella no va dir res li semblava tan absurd tot el que havia dit la Patrícia que ni per un moment va poder pensar que l'inspector se la podia creure. Per això, no es podia esperar que el policia digués el que anava a dir:
- Naturalment, Sra. Folgueroles, investigarem tot això que ens ha dit i que veig que la Sra. Fonts no vol rebatre. Entenc que hi ha diferències entre vostès dues i que no podríem dir que són precisament amigues, per tant ens trobem amb la paraula de l'una contra la de l'altra però almenys això de la comptabilitat serà fàcil de descobrir. Ja he fet portar els llibres perquè els investiguin i tard o d'hora en traurem l'entrellat d'aquets possibles errors comptables.
La Laura es va veure obligada a replicar:
- Quins llibres?. Quins errors comptables?. Tot això no té ni cap ni peus. El meu ajudant, en Lluís, els ho pot explicar. La comptabilitat quadra perfectament, no?
La Laura va mirar al seu secretari de confiança, però la seva resposta tampoc fou la que ella esperava.
- Ho sento però no puc mentir, vostè sap que hi ha errors a la comptabilitat i jo no ho puc amagar més. Tot això ja anat massa lluny!
Se sentia traïda, abocada a entrar a una ratera sense sortida. Però no es rendiria, no ho havia fet mai i tampoc ho faria ara.
No us perdeu demà
el darrer capítol
al blog XAREL-10
DEMÀ A LES 10:00 ES FARÀ PÚBLIC EL DESENLLAÇ,
PODEU ENVIAR LES VOSTRES TEORIES DEFINITIVES
FINS DISSABTE A LES 09:59 DEL MATÍ
Text complet del relat: McAbeu / Dibuixos: Assumpta
Comentaris tancats, recordeu que podeu enviar les vostres deduccions per e-mail a en Mac (macabeu2008@gmail.com)
