El Xa Khusrau jura lleialtat a Baber, fragment del Baburnama. Anònim 1500
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts
- Anòooooonim!! Anòoooooniiiiim!! Però què és això?
La dona cridava amb veu forta. No semblava molt enfadada, però quasi... Podríem dir que se la veia un pèl disgustada. Disposada a demostrar que no estava d’acord amb alguna cosa i a obtenir la resposta adequada.
Ell va sortir de la seva tenda. Amb la mirada somiadora de poeta, d’artista i amb l’expressió pacient d’un savi, Anònim, home d’una impressionant intel•ligència (tot i que molt poc reconegut al llarg de la història) es va dirigir cap a la seva esposa.
- Què és el que tens, Modesta?
- Anònim, home!!... Has vist això? Em vaig passar hores i hores deixant-me les mans i la vista per fer els més meravellosos brodats en les robes de Baber el dia del jurament i tu has fet un gravat amb molts detalls, però la bellesa del meu treball no es veu reflectida en absolut. Tan bé que dibuixes quan vols!
L’home va somriure. Com a cronista oficial de la cort, havia mirat de plasmar en un gravat la importància del moment i, efectivament, havia prestat poca atenció als detalls artesanals de la labor de la Modesta, modista d’en Baber i esposa seva estimada.
Hem dit que l’Anònim era un home intel•ligent i savi i, per tant, va donar-li la raó a la seva dona i va repetir el treball. Aquesta segona obra no ha arribat als nostres dies. Potser algun dia algú la trobarà.
Hace mucho que no sé nada de vos...se te extraña...espero que estén bien. Un besote grande.
ResponEliminaFlorchis.
Quina parella! Estan fets l'un per l'altre! He rigut de veritat! ^_^. Molt enginyós aquest segon relat, no pas intent.
ResponEliminaUna abraçada.
Si t'havia quedat d'allò més bé el primer relat ,el segon es supera!!!! Anònim i Modesta quina gràcia! m'ha agradat molt Assumpta! Anòooonim !!!
ResponEliminaM'ha encisat aquest crit! Anòoooonim!
Segon intent? Veig que la imatge t'ha inspirat.
ResponEliminaEstà clar, quan les coses no es fan bé a la primera s'han de repetir, tot i que no crec que sigui el cas del teu relat.
Adéu!
Mira que dir-se Anònim… :-D I la Modesta, evidentment, havia de ser modista :-D
ResponEliminaLa segona obra li va agradar tant a la modista Modesta que la van guardar a casa i es va perdre quan ella i el seu marit el pintor Anònim van haver de fer una mudança i per això no ha arribat als nostres dies.
ResponEliminaTrobo que t'inspira el gravat aquest, si que sembla divertit això dels relats conjunts :-)
No, no, al cèsar el que és del cèsar, i a la dona de l'Anònim, doncs el que li pertoca. Aquesta segona versió s'ha de trobar com sigui! Molt ben pensat Assumpta. Aquest relat m'agrada més que l'altre!
ResponEliminaMolt divertit i enginyós aquest també. Gràcies, Assumpta, per aquestes dos històries a quina millor.
ResponEliminaaquesta segona versió sols és per a la Modesta, oi? perquè pugui gaudir de la seva joia cada dia.
ResponEliminaPer cert, vaig veure la molla (es diu així???) i l'agulla, però no vaig arribar a temps de participar-hi!!! ara seria trampa, oi? je, je, je.... esperaré pacientment la propera proposta!!!
Anònim i Modesta, curiosa parella!!
ResponEliminaEl nom de l'home és un homenatge al blogger anònim que deixa comentaris?? ;-)
estic d'acord amb Kweilan, enginyós i divertit, i tant!
ResponEliminaEscrius com els àngels...Anton.
ResponEliminaHi ha una mena de norma no escrita que diu que els comentaris als relats no cal respondre’ls individualment i això és perquè la gent és amable i de bon cor i, com diuen coses boniques, doncs cada resposta seria igual a l’anterior, un “moltíssimes gràcies” ben, ben sincer ;-)
ResponEliminaPerò a vegades els comentaris, a més de dir coses maques, afegeixen trets molt divertits i jo m’ho passo molt bé llegint-los, em regaleu rialles i em sap greu no respondre a cadascú, així que miraré de fer-ho ;-)
FLORCHI.- Jejeje ¡qué bicho! ;-) Este finde te escribo, ¡qué truco poner mensaje en el blog! Podrías haber hecho un mail largoooote... ya verás!! Jajaja
LA MEVA PERDICIÓ.- La veritat és que la imatge no m’inspirava gens... i al final em van sortir dues cosetes així una mica ximpletes ;-))
ELVIRA FR.- Moltes gràcies, però jo sí que vaig riure de gust quan vaig llegir el teu comentari perquè et vaig imaginar que havies “visualitzat” a la Modesta cridant Anòooooooonim!!...
ALBERT.- Quan vaig veure la imatge no em va dir res de res... i al final n’han sortit dos... una mica “estranys”, però dos ;-)
P-CFACSBC2V.- La família dels “Anònim” són gent molt creativa, en canvi se’n sap poc d’ells... és curiós... jajaja això de la modista Modesta em va venir a mig escriure... tenia el dia ximplet ;-)
McABEU.- Em fa molta gràcia perquè la Rits i tu, tots dos penseu que la segona se la va quedar directament la Modesta (això és que va quedar molt bé, segur! Jeje) però tu dius que es va perdre en una mudança!! Ostres!! aquí hi ha un principi per investigar!! ;-))
XEXU.- En Mac i la Rits saben que la segona versió se la va quedar la Modesta. En Mac (ho deu dir EL LLIBRE) sap que es va perdre en una mudança... i tu animes a tots els investigadors a trobar-la!!... i jo m’ho vaig imaginant tot com si fos un conte i em fa gràcia ;-))
KWEILAN.- Moltíssimes gràcies! ;-) Quan vaig llegir el teu comentari a la “primera versió” em vaig quedar molt contenta perquè jo, conscient de que el tema no m’inspirava per res mínimament seriós (desconec totalment aquesta part de la història) vaig optar per fer un relat mig en broma, però no ho tenia massa clar... en veure que t’havia fet gràcia, doncs em vaig alegrar molt!! ;-)
RITS.- Sembla ser que sí, que aquesta segona versió se la va quedar la Modesta ;-) En Mac també ho creu així (i ell, d’enigmes en sap molt!) ;-)
La propera foto “misteriosa” serà entre el 20-22 d’abril... m’agradarà que juguis!! ;-)
JORDI.- Els “Anònim” són per tot arreu... a la història de la literatura, art... hi ha molts autors amb aquest nom (tots de la mateixa família, clar) i, actualment, les generacions més joves, van voltant pel món dels blogs... llàstima que a vegades no són tan creatius i brillants com els seus avantpassats ;-))
MIREIA.- T’ho agraeixo de tot cor!! ;-))
REBAIXES.- Anton... tu ets un tros de pa i sempre ets molt bo valorant el que fem es demés ;-))
Moltíssimes gràcies a tots!! Petonassos i abraçades!!
Muy bueno el segundo intento. Besos tía Elsa.
ResponEliminaMolt reeixit, i divertit, la veritat és que aquesta imatge ha resultat difícilñ, si més no a mi!!! Un petonàs!!!
ResponEliminaNo està malament, per ser una imatge difícil t'han sortit dos relats ben divertis. Quina imaginació!
ResponEliminaTÍA ELSA.- Muchas gracias!! ;-))
ResponEliminaLa verdad es que no me salía nada con esta imagen y,de repente, me vinieron a la cabeza un par de ideas un poco locas ;-))
ZEL.- Moltes gràcies! ;-)
Jo la vaig trobar dificilíssima. La mirava i no em venia cap idea mínimament seriosa jeje
Pd40.- Moltes gràcies!! ;-))
La vostra iniciativa m'agrada des de la primera vegada que la vaig veure i m'encanta participar... però aquesta vegada era dificileta, eh? ;-))
Aprofito per felicitar-vos també per anar-ho fent!! :-))
Perfecte!!ara ja pots enllaçar el primer relat amb aquest segon, és una possibilitat, no et sembla?
ResponEliminaNETS DE JUNH.- T'asseguro que m'havia passat pel cap!! ;-)))
ResponElimina