dilluns, 29 de març de 2010

"Exili i tendresa.- L'univers de Francesc d'Assís", d'Éloi Leclerc





Avui he acabat un llibret que m’ha encantat. Va arribar a les meves mans "de rebot" fa dos o tres anys (com a mínim). Tal com me’l van donar, junt amb dos o tres més, va anar a una prestatgeria sense que em recordés més d’ell. Fa pocs dies, buscant una altre cosa, va sortir el llibret i, immediatament, vaig pensar que el volia llegir!!

I ho he fet... i és una preciositat. No és pas una biografia. Es tracta de l’explicació en forma de relat, amb un estil ple de poesia, amb diàlegs, pensaments, etc. d’una part de la vida de Francesc d’Assís.

El seu autor, Éloi Leclerc, religiós franciscà, va néixer el 1921. El 1944 patí la deportació al camp de concentració de Buchenwald. Ordenat sacerdot el 1948, ha estat professor d'història de la filosofia i és un reconegut historiador de l'Església. És autor de nombroses obres, la majoria sobre Francesc d'Assís i la seva experiència espiritual. «Saviesa d'un pobre» (1959) és la més coneguda. Altres títols destacats de l'autor són «Exili i tendresa» (1962) (que és aquest que he llegit jo), «Le Cantique des créatures» (1970), «Le chant des sources» (1976), «Le soleil se lève sur Assise» (1999)...

He de dir que el text en català m’ha agradat moltíssim, per tant mencionaré al traductor, Amadeu Brugués, que també té el seu mèrit ;-)


Giotto, un dels frescs sobre la vida de Sant Francesc,
situat a la Basílica de Sant Francesc d'Assís



El soroll rítmic dels seus salts sobre les fulles mortes ressonà un instant en el sotabosc [es refereix a dos petits cabirols]

- Els nostres germans els animals! -digué aleshores Francesc a mitja veu, amb gravetat, com si estigués en una església i en una mena d’encís-. Si fóssim més humils, més a prop del que és simple i petit, els sentiríem a parlar de Déu. Totes les criatures que hi ha són sota el cel mormolen el seu nom, cadascuna en el seu llenguatge. Coneixen el seu Creador i el serveixen millor que nosaltres.

- Com pots dir això? No tenen intel•ligència -objectà Masseo.
- Cadascuna d’elles, fidelment i a la seva manera, juga el joc diví de la creació...

(...)

Francesc i Masseo estaven estirats a l’herba, amb el seu mantell, al peu dels arbres. El silenci era gran, de la mida del cel, ple d’una vida pregona. Se sentia respirar l’herba i els estels amb un mateix alè. Una gemma esclatava. Un manat d’estels tremolava; i un d’ells se’n separava, traçant un llarg fil d’argent a través del cel. El món tendia en tots els sentits vers el Regne.

(...)

Per Francesc la creació sencera era dins la mà de Déu. No hi havia pas el món de dalt i el mon de baix, el món lluminós de l’esperit i el món tenebrós de la natura. El Regne de Déu no era una còpia d’aquest món; era al cor de l’existència més quotidiana. I res no se li feia estrany, incloent-hi aquesta vida de baix que mormolava en l’herba, contra la terra materna. Totes les coses procedien del mateix amor i reposaven en la mateixa mà totpoderosa. I qui se sabia en aquesta mà podia adormir-se tranquil sota els estels, al llindar d’un bosc, per llevar-se amb el sol, banyat de rosada i de llum, dient: “Heus-me ací, Senyor”.


Per cert, per aquí a casa, hi ha un llibre de 1.091 pàgines (ho acabo de mirar jeje) amb textos biogràfics, escrits, testimonis, índexs, mapes i un munt de coses més sobre sant Francesc... em sembla que me’l llegiré ;-)

13 comentaris:

  1. Ja em perdonaràs, eh, però em sembla que aquest no el llegiré. Però celebro que t'hagi agradat, en especial perquè se t'ha aparegut de sorpresa. Això sempre senta bé. Ja és allò de que no triem els llibres, ells ens trien a nosaltres i quan volen ser llegits.

    ResponElimina
  2. Si t'he de dir la veritat de totes les històries de sants que m'explicaven ...la de sant Francesc d'Assís és potser la que més em va impressionar...el fet que fos de família rica i renunciés a tot i lluités per la seva ordre de franciscans descalços...
    com et diu el XeXu són els llibres els que ens trien a nosaltres...Jo estant amb febre i refredada m'he llegit :Les grans epidèmies modernes d'en Salvador Macip

    ResponElimina
  3. Bueno yo creo que bien valerá la pena que ten leas ese librete con miles de páginas que de seguro terminarás rápido.Me pasa cuando comienzo a leer un libro con mucho cariño.Ellos hablan.
    Un beso y buen lunes

    ResponElimina
  4. Ooooooooh, Assumpta! On puc trobar-lo? El venen a les llibreries? És el regal ideal per ma mare! Pensa que conec poques (ningú)persones tan devotes de St Francesc d'Assís com ma mare! De fet, un dels meus germans es diu així justament per aquest motiu! Evidentment, a casa hi ha tot de llibres sobre st Francesc i la pel·lícula "Hermano Sol, Hermana Luna", en què també parlen de sa germana, santa Clara. Si no l'has vist, te la recomano!

    Vaig a veure si el localitzo a algun lloc. Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
  5. XEXU.- Jejeje no sé per què però sospitava que aquest no aniria a la teva "llista de pendents", tan maco que és ;-))
    Oi que sí que els llibres ens trien a nosaltres? :-) Penso que hi ha com una mena de màgia en tot aquest món de pàgines, paper, fulls, històries (es mantindrà amb els e-books?)


    ELVIRA FR.- És que impressiona, eh? :-) Quan tothom busca la comoditat i ja no tan sols això, sinó tenir més i més i més... que algú que és de família rica vulgui ser pobre per seguir amb la màxima fidelitat els Evangelis...
    Aquest llibre que has llegit ha de ser molt interessant.. però... llegir-lo precisament quan estàs malalta? :-)) M'has fet gràcia!! jeje


    MARISA, el rincón de mi niñez.- Precisamente ayer, al acabar el libro de San Francisco de Asís, empecé uno de Dickens que tiene 1.118 páginas!! jejeje
    Después de éste, el otro me parecerá cortito ;-))


    MAFALDA.- I tant que el venen a les llibreries, especialment a la Claret :-))
    Saps on és la llibreria Claret? Roger de Llúria, 5. Entre Casp i Ausias March, tocant a la Plaça Urquinaona ;-)
    Segur que el tenen a més llocs, però allí segur, ja que és de la seva editorial ;-))
    Jo conec una família que tenen tres fills i els dos primers es diuen Francesc i Clara jeje són maquíssims!! ;-)
    La teva mare estarà contenta!! Ja m'ho explicaràs :-)

    ResponElimina
  6. Tu estas sempre disposada a llegir la bondat per fer-te encara més bona del que ets. Apassionada celebres que s'hagin obert les pàgines donan-te alés purs que tu pregones. <Quan de bé pot fer un llibre,apreciem-ho.Gtràcies per deixar entre nosaltres uns instants de calma en el neguit dels neguits nostres. Anton

    ResponElimina
  7. Llegir de tot sempre està bé, però també estic amb en XeXu, aquest crec que no anirà a la llista dels "pendents" però gràcies per l'apunt i la sinopsi :) Petons reina!

    ResponElimina
  8. Bon dia!!
    No saps fins a quin punt m'ha interesat aquest post,ja que tenc un tiet franciscà i sempre he tingut curiositat per la vida de sant francesc!
    moltes gràcies! I molt bona setmana santa!!

    ResponElimina
  9. A mi també m'agrada llegir de tot, si el que llegeixo m'agrada. :-))

    I tens raó quan li reconeixes el mèrit al traductor, la seva tasca influeix molt en l'èxit o fracàs d'un llibre.

    ResponElimina
  10. Sempre he volgut anar a Assís però per ara encara no n´he tingut l´ oportunitat.
    Bon Barça!

    ResponElimina
  11. REBAIXES.- Anton, és un llibre tan maco! :-))
    Estic segura que t'agradaria, perquè, tot i ser en prosa, com un relat, és ple de poesia, d'amor a la natura, d'amor a tot el que és creat :-))
    Una abraçada fortíssima!!


    CRIS (V/N).- Sí, quan vaig fer el post ja m'ho pensava que aquest, en general, no us cridaria l'atenció... malgrat és ple de pau, de bondat, d’amor a la natura, a tota la humanitat... :-))


    CONSUELO.- Quina alegria em dónes més gran!! Ostres, si tens un tiet que és franciscà en pots estar ben contenta... Jo no sé massa de cada orde, però el poc que sé d'ells em té fascinada. Ara en vull llegir més encara... ;-))


    McABEU.- Jajaja bon comentari! ;-))
    Doncs si llegeixes de tot, si el que llegeixes t'agrada, aquest, en llegir-lo, t'agradaria... perquè és maco en sí mateix ;-))
    Qui pot dir que no a estimar la natura, tots els éssers vius i, per damunt de tot, evidentment, tots els éssers humans? I estimar-los tal com són. Qui pot dir que no li agrada un desig de pau, d'unitat?
    Potser era un somiador, Francesc, potser un poeta, però segur que era una persona fora de sèrie... un sant :-)
    Si un llibre així parlés d’un pensador hindú o budista, la gent faria cua per comprar-lo ;-))


    MONTSERRATQP.- Si tens aquesta il•lusió potser algun dia hi podràs anar!! ;-) I quan hi vagis ens en fas un post i ens expliques totes les sensacions viscudes allí :-))
    Ah!! I Bon Barça!! jeje falten menys de dues hores ;-))

    ResponElimina
  12. Els llibres que apareixen "de rebot", de vegades són els que més ens sorprenen.

    ResponElimina
  13. MIREIA.- I tant que sí ;-))
    De fet, quan me'l van donar, que va ser així, com mig per casualitat, en aquell moment no em van pas venir ganes de llegir-lo. I, passats uns anys, m'ha encantat fer-ho ;-)) Serà que era el moment oportú ;-)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!