Si algú ha vist la fantàstica pel•lícula que en Hitchcock va fer amb aquest títol i es pensa que sap de què va el llibre, em plau comunicar-li que no, que tan sols té una petita idea de com comença la història i de la idea de fons.
Dos homes joves, que no s’havien vist mai amb anterioritat, coincideixen en un tren durant un viatge bastant llarg. Un d’ells -Charles Bruno- convenç a l’altre -Guy Haines- que vagi a sopar al seu compartiment i, un cop allí, després de beure molt, li comença a explicar que té una magnífica idea per poder cometre un crim perfecte: és tractaria d’un “intercanvi d’assassinats”, o sigui que dues persones matarien cadascuna a l’enemic de l’altre. La falta total de mòbil faria que fos impossible relacionar a cada assassí amb el seu crim.
En Guy Haines (que a la pel•lícula és tenista i al llibre és arquitecte) no s’ho pren seriosament i pensa que el seu company de viatge parla tan sols d’hipòtesis i, a més, sota els efectes de l’alcohol...
Però potser en Charles Bruno parlava seriosament...
Llibre i film són tan diferents que no em puc ni enfadar (com vaig fer en el cas de Frankenstein) perquè en realitat està clar que en Hitchcock tan sols es va inspirar -en part- en "el missatge" del llibre i en cap moment va pretendre fer-nos creure que estava reproduint la mateixa història.
Per cert, la foto de la portada del meu llibre és justament de la pel·lícula :-)
he vist la pel·lícula però diria que el llibre nol'he llegit. Això que de la Patricia Highsmiths n'he llegit una quants.
ResponEliminajejejeje, crec que vaig veure la peli d'adolescent, quan em vaig tornar forofa de'n Hitchcock, però la recordo vagament. El llibre no l'he llegit.
ResponEliminaDe la Patricia Highsmith conec "El talent de Mr. Ripley", i no la conec per haver-la llegit sinó per les seves versions cinematogràfiques. La primera "A pleno sol" amb l'Alain Delon. I la segona, més moderneta i amb el nom de la novel·la, amb en Matt Damon i en Jude Law. Boníssimes les dues!!!!!
M'encanta que la peli s'allunyi del llibre sense que es perdi l'escència. Trobo que és tot un art molt difícil d'aconseguir.
Per altra banda, i ja sé que no té a veure molt amb la peli xò m'ho has fet recordar, fa uns dies (potser setmanes) amb els compis de la feina parlàvem de si seríem capaços de matar. Si matar algú, per molt que es mereixi estar mort pels seus actes, si seríem capaços de fer. Ells em déien que si, i em posàven com a exemple de reacció per haver matat un fill, un marit, una dona, per maltractar algú que t'estimes, per violar,..... que igual si és la única solució de fer justícia, serien capaços.
Em vaig sentir aturada. Recordo el dia que em van atracar i com vaig reaccionar, que em vaig encongir. Però crec que mai podria fer-ho. No sé si xq m'agrada pensar que la justícia es pot arribar a executar, xò sé que seria incapaç de fer-ho. O això penso. Mai saps com pots reaccionar. En aquests casos, em ve a la ment la imatge final de "West side history", que sempre em fa plorar. Em sento feble.
I per cert, i me'n torno a anar de tema, m'encanta aquesta col·lecció dels compactos anagrama. Les fotos sempre són boníssimes. Llàstima que sols editin en castellà!!!
sorry, m'he enrotllat a base de bé!!
veus, jo admiro moltíssim el pou de coneixement de molts blogaires lectors!
ResponEliminaNo he vist la pel·lícula ni tampoc he llegit el llibre. Aquest tipus d'històries m'encanten! recordo que de més petit llegia molt sovint els llibre sde l'Agatha Christie. Segur que m'agrada!
ResponEliminaHavia escrit un comentari mega-llarg i m'he equivocat quan l'anava a publicar i s'ha perdut tot... ho torno a provar
ResponEliminaMIREIA.- Jo no havia llegit el llibre però la pel·li l'he vist, com a mínim dues vegades i m'agrada moltíssim :-)
Ara estic llegint un llibre totalment diferent, "En nombre del viento", de Patrick Rothfuss, i quan l'acabi en tinc un altre de la Patricia Highsmith, de relats :-)
RITS.- Jo és el primer que llegeixo d'aquesta autora i, com li he dit a la MIREIA, en tinc un altre de relats a punt per llegir ;-)
El llibre és molt diferent, al principi tan sols en petits detalls i després en coses importants, però la part psicològica del personatge de Charles Bruno -que a la pel·lícula es diu Bruno Anthony, o sigui canvia nom per cognom, que curiós- està genialment adaptada i magníficament interpretada per l'actor Robert Walker (el qual a la seva vida real també tenia problemes psicològics i que va morir el mateix any de rodatge del film)
En quant a si seriem capaços de matar, jo ja et dic que, de forma voluntària i a sang freda segur, seguríssim que no. Fins i tot en cas que m'hagués de defensar (a mi o a alguna persona estimada) crec que em quedaria bloquejada...
Hi ha blogs de llibres que són una meravella, sí :-))
ALBERT B. i R..- Jo també sóc una autèntica fan d'Agatha Christie, he llegit tots, tots els seus llibres ;-)
En aquest cas, quasi et diria que la pel·lícula és millor que el llibre, però és que Hitchcock és molt Hitchcock :-)
No he llegit el llibre i encara que la pel·lícula em sona ha de fer molt de temps que la vaig veure perquè sóc incapaç de recordar-ne cap part. :-P
ResponEliminaEl tema sembla molt interessant, sobre tot per la idea del crim perfecte que en les novel·les no ho pot ser mai. ;-))
Repassant el "catàleg" de la meva biblioteca m'han sortit un parell de llibres de Patricia Highsmith, un és "El Cuchillo" i l'altra "El tremolor de l'engany". Que també fa mooolt de temps que no he llegit. :-)
Un cop, en una sèrie, van fer una cosa semblant, tot i que en comptes de dos hi havia tres implicats. Entre els tres van fer una mena de cadena i van matar tres persones. El consol és que al final els van agafar igualment, així que... ;)
ResponEliminaÉs estrany, m'agraden les sèries de policies i assassinats, però no m'agraden ni els llibres ni les pel·lícules negres. hum!
McAbeu, "El cuchillo" segur que l'has llegit a la col.lecció "El club del misterio" que va traure l'editorial Bruguera als anys huitanta. Amb aquesta col.lecció em vaig iniciar amb la novel.la policiaca i des d'aleshores no he deixat de llegir-ne.
ResponEliminaAssumpsta, de la Highsmith s'ha dit que a les seues històries va teixint una tela d'aranya on hi queden atrapats persones normals que es veuen abocades a cometre un crim i que són analitzades psicològicament amb la fredor d'un científic que estudia insectes... Més o menys. El cas és que "Extraños en un tren" (si no m'enganye) va ser la seua primera novel.la i que Raymond Chandler (genial novel.lista també de gènere negre i guionista de la pel.lícula) la considerava inversemblant i mediocre... Però Chandler era millor escriptor que crític. Em permet recomanar-te, Assumpta, "La celda de Cristal"; si et va agradar la pel.li "Cadena perpetua" segur que també t'agradarà aquesta novel.la. :-)
(Estic convençut que n'hi ha una persona perversa que fica les paraules de comprovació. Veges si no que la que n'hi ha ara és "uncul")
Em vénen unes ganes de llegir-lo! Aquest tipus de literatura em distreu molt. La pel.lícula lavaig veurefa molt temps, tant que no la recordo gaire. Ara estic llegint un llibre que va escriure un col.lega de facultat, "L´aprenentatge de la soledat",que m´està impacatant. Hi ha un temps per tot com diu l Eclesiastès, oi?
ResponEliminaEl film és fantàstic, com la majoria del gran mestre, però reconec què no he llegit el llibre. M'has picat la curiositat. El posaré a la llista de pendents. ^_^
ResponEliminaPer cert pensant en Hitchcock, m'has fet recordar les ganes que tinc de tornar a veure de nou “Rebeca”. Tindré que baixar al videoclub. :D
PD: “En nombre del Viento”, va ser una de les meves lectures preferides de l'estiu passat. (Penso que em va durar una setmana, a més estirar”. Kvothe és molt gran. Des de llavors espero amb ansietat la publicació de la segona part de la saga.
JESÚS PARRAGA: Exactament. Si no ho recordo malament era una col·lecció en fascicles, com dius de l'editorial Bruguera, i cada setmana sortia una novel·la de sèrie negra que després podies enquadernar formant uns llibres molt macos. Jo vaig comprar tots els del primer volum amb l'intenció de fer el llibre però al final no ho vaig fer i encara volten per casa els fascicles "sueltos". :-)
ResponEliminaA Hitchock li podem perdonar...era un geni! reconec que no no he llegit mai aquest llibre...de la Highsmith n'he llegit un parell o tres a tot estirar...en general defujo les novel.les negres...però de tant en tant puc fer excepcions i aquesta seria una!
ResponEliminaAra m'has donat una idea...
ResponElimina*Sànset*
el Hitchcock m'agrada molt i els llibres de la Patricia Highsmith sempre m'han provocat angoixa.
ResponEliminaDiuen que ella sempre s'ha basat en que qualsevol persona, la més corrent del mon, pot convertir-se en un moment determinat en assassí.
Quan torni del "descans" en comentaré algun.
No he vist la pel·lícula ni he llegit el llibre, però tindré en compte la teva advertència si algun dia ho faig.
ResponEliminaAdéu!
McABEU.- En un comentari d'ahir vaig posar que l'havia vist, com a mínim, dues vegades i ara m'adono que em vaig quedar molt curta... crec que ben bé l’he vist quatre vegades (la tinc gravada en vídeo... dels vídeos antics, d'un dia que la van fer per la tele) i és boníssima.
ResponEliminaPerò si no la recordes, no la miris, llegeix primer el llibre (si vols, clar) i després tornes a mirar la pel•lícula i veuràs quins canvis més grans!! :-))
Tu tens una biblioteca de l'estil de la meva germana, eh? Hi ha de tot!! :-))
NÚR.- A mi m'agraden llibres, pel•lícules i sèries... això de jugar a "descobrir l'assassí" m'encanta... Suposo pel que representa d'exercici de lògica i tal :-))
Ah! Evidentment, al final han d'atrapar al culpable, clar... si no ja no m'agrada! :-)
JESÚS PÁRRAGA.- Entre en MAC i tu em feu venir ganes de llegir "El cuchillo"... segur que a alguna biblioteca el trobaré :-)
En relació al teu comentari sobre la gent normal, justament tinc un altre llibre seu de relats a punt per llegir i a la contraportada diu: "Cuidado con las personas normales" parece decirnos Patricia Highsmith en esta selección de relatos... / ... Como demuestra Patricia Highsmith... la vida cotidiana puede volverse más sorprendente y peligrosa de lo que podemos imaginar
Així doncs, és ben bé el que tu dius :-))
A veure, "La celda de cristal", també va a la llista :-) no sé si podré amb tants, eh?
Siiiii, i tant que sí, hi ha algun gnom dolent que busca paraules lletges :-DD
MONTSERRATQP.- L'Eclesiastès és un llibre sapiencial i, per tant, té raó :-)) altre cosa és que jo el sàpiga aplicar a la meva vida... em falta temps per fer tot el que voldria!! Sóc un desastre ;-))
Doncs si no recordes massa la pel•lícula, llegeix el llibre directament, així t'agradarà més :-))
Petonets a en Marçal! ;-)
LA MEVA PERDICIÓ.- Ei, si tu recordes la pel•lícula et passarà com a mi quan llegeixis el llibre, que aniràs al•lucinant en veure com van les coses... i això també té la seva part de gràcia ;-))
Fa poc van fer per la tele (crec que a 8TV) El crímen perfecto ;-)
En quant a Kvothe, només dir-te que el vaig començar ahir i que llegeixo poc a poc... jo crec que m’hi puc estar unes tres setmanes ;-) (començaré a practicar en fer coses diferents amb diferents parts del cervell, a veure si me’n surto jeje)
McABEU.- La quantitat de coses que havia fet jo per fascicles, mare meva!! (entre elles el Costumari Català, sí, sí) què és això de no enquadernar-ho, Mac? No m’ho puc creure, tan organitzat com ets tu!! :-)
ELVIRA FR.- Sí, molta gent defuig la novel•la negra com si fos un sub-gènere, però jo trobo que, quan està ben escrita, té una part psicològica –tant en el culpable com en el que investiga- que m’encanta ;-)
Ara que és estiu, dona, què més té llegir cinc o sis llibres a la vegada? ;-)) Va, que tu pots!!
SÀNSET.- Home, dóna’m una pista, no? :-P
JOMATEIXA.- Certament, tens tota la raó... és angoixant, tota la part psicològica és interessantíssima... tot i que fa patir... però ja tinc ganes de llegir l’altre que espera ;-)
Ai, doncs estaré atenta al teu blog a partir del setembre ;-))
ALBERT.- També, per situacions angoixants o que provoquen ganes de cometre algun crim, només cal pensar en la convocatòria de la “selección” per un amistós a Mèxic feta amb tota la mala baba per fer la punyeta la Barça... Oooooooooommmmmm oooooooooommm ;-))
N'hi ha també una Patrícia Highmith que no escriu sobre crims. En català n'hi ha un llibre seu de contes que es diu "Petits contes misògins" que són d'allò més divertit i políticament incorrectes. (He escrit fa un moment un resum brevíssim de "el cuchillo" i no sé que he fet que se n'ha anat a fer punyetes :-)))
ResponEliminaJESÚS PÁRRAGA.- Xiquet, ets un pou de ciència :-))
ResponEliminaJo pensava que ella sempre feia novel·la negra.. ara ja sé més coses :-)
Oh!! empipa molt quan es perd el que has escrit! A mi també em passa a vegades... sempre procuro copiar-ho abans de donar-li al "publicar" per si un cas, però si alguna vegada no hi penso, segur que passa alguna cosa rara...