dissabte, 21 d’agost de 2010

Somriures pel cap de setmana










Jo, personalment, de l'aperitiu passo... de veritat

17 comentaris:

  1. Déu n'hi do! És queno tenen correctors els diaris o què!

    ResponElimina
  2. I de la dona que amagava 57.000 persones a casa, què me'n dius?? Veieu com no passa res, per viure en una capsa de 30m2? Tot és qüestió de saber fer anar el Tetris!

    ResponElimina
  3. La dona amagava tantes persones com van anar a la manifestació del 10 de juliol!

    Els diaris de vegades...

    ResponElimina
  4. No sabia que per anar a collir espàrrecs es necessités la carrera d'infermeria. Per curiositat, és en general o només a Holanda?

    ResponElimina
  5. I això que el que va escriure la tercera notícia ja es veu que no n'estava molt segur: "aparentemente", "segun todos los indicios", "a falta del informe". :-DD

    Pel que fa a l'aperitiu, on estiguin unes bones arbequines deixa't estar de segons quins invents. ;-)))

    ResponElimina
  6. MIREIA.- Això és després de passar pels correctors :-DDD


    FERRAN.- Mira la resposta d'en XEXU perquè et prometo que és el mateix que vaig pensar jo ahir nit!! hahaha
    Això demostra que si 57.000 persones caben en una casa, a la manifestació n'hi havia uns quants bilions ;-))


    XEXU.- M'has deixat parada!! Jo vaig pensar el mateix!! Tots els manifestants van sortir d'una mateixa casa (glubs... potser els van anar a detenir per això!!) :-))


    LLUÏSA.- Jo crec que és a Holanda, Bèlgica i Luxemburg ;-)))
    (Imagina que un espàrrec es posa malalt... hehehe)


    McABEU.- Hahahaha És que es tractava d'esbrinar si la feina era, precisament, passejar un gos o no :-DD
    Jo també, xiquet, unes arbequines i unes braves i aquestes anxoves millor que les retirin :-DD

    ResponElimina
  7. Jajajajajaja, genials!!!!
    Quin tràfic d'influències el Zaplana aquest. Si això fos denunciable, aquí ningú no podria treballar.

    Les 57.000 persones... sense comentaris. Igual que a la "mani"

    Ens has fet riure una estoneta i això sempre és bo. ;-)))

    ResponElimina
  8. El test de l'aperitiu es boníssim. Els llibres que mes li agraden al entrevistat son els de CUINA....i el seu plat preferit el pren amb salmonela..jeje.
    Tot plegat una bona ensalada de casos graciosos.

    ResponElimina
  9. De fet, si no recordo malament, les notícies parlaven de 56.000 persones a la manifestació, la qual cosa vol dir que a la casa encara van aconseguir enquibir-ne 1.000 més. Quina crack, la ministra d'habitatge!

    ResponElimina
  10. Encara no entenc com hi ha gent que compra diaris. El nivell de la premsa escrita ha caigut a uns nivells lamentables. Ben pocs se'n salven. I no són precisament els que més venen.

    ResponElimina
  11. Com es poden amagar 57.000 persones a casa? Els hi podríem preguntar als xinesos i les seves fàbriques.

    Sensacional, Assumpta!

    ResponElimina
  12. jajajaja és per pixar-se! ( al lavabo de casa eh! només faltaria!) jo em quedo amb les anxoves amb salmonel.la ! almenys saps de quin mal has de morir! i la de les 57000 persones a casa li devia comptar la cabuda els de Lince...segur

    ResponElimina
  13. MERCÈ.- Hola preciosa! Sabia que et faria gràcia ;-)
    De fet, costa calcular aquest parentiu del Zaplana, eh? :-))


    RAMON.- Jo tinc curiositat per saber què havia de dir enlloc de "salmonela"... ara bé, en tot cas, millor no provar-les :-))


    FERRAN.- És ben bé el que tu vas dir... una mica de pràctica amb el Tetris: un cap per allí, un peu per allà :-))
    És cert, que a la mani "encara n'hi havia menys!" hahaha


    ALBERT B. i R..- Fins i tot en els llibres n'hi ha... Ara n'estic llegint un que... ufff


    JORDI.- El més graciós és això... que estaven "amagats" o sigui que, a primera vista no es veien ;-))


    ELVIRA FR.- Hahaha ai xiqueta! ahir a la nit, quan feia el post, anava rient com una ximpleta ;-))
    Aquests de Lince també fan riure .-DD


    JOSEP LL..- Hola carinyet!! Petonassos! ;-)

    ResponElimina
  14. Permet-me que doni la cara a favor dels correctors ja que, degut a la meva feina, conec bastant bé el gremi i sé el pa que s'hi dóna:

    Sobretot als diaris, les presses són les eternes companyes, i ens quedaríem ben parats, a vegades, d'adonar-nos que hem llegit un parell o tres de vegades aquell fragment que ha sortit publicat amb un error que, de tan majúscul que és, fins i tot acaba resultant ser divertit, però que a nosaltres ens ha passat per alt tantes vegades com l'hem llegit.

    El que ja no té tanta justificació és el que passa en el món editorial, ja que els llibres surten cada vegada més mal cuidats, i això és degut a l'abaratiment de costos: ja no es fan les correccions que s'haurien de fer i això ha provocat que els llibres surtin al mercat carregats de faltes d'ortografia i d'errors de tota mena.

    Em sap greu dir-ho, però aquest, diguem-ne fenomen, és més corrent en els llibres editats en català que no pas en els editats en castellà, ja que, salvant honroses excepcions, moltes editorials amb “prestigi” treuen un producte final bastant vergonyós.

    Es cuida molt la presentació (les cobertes dels llibres, per exemple, acostumen a tenir uns dissenys molt acurats, i els de les edicions en català acostumen a ser-ne magnífics exemples), però és ben trist comprovar que l'essència del llibre, malauradament, moltes vegades passa a un segon terme.

    En fi...

    ResponElimina
  15. ASSUR.- Et dono la raó en les dues coses :-)) A la premsa hi ha poc temps i els llibres cada dia són més plens d'errades.
    Ara bé, dues de les coses més flagrants i més bèsties que he vist jo darrerament han estat en castellà. En un cas (un llibre de relats de la Patricia Highsmith) gairebé a cada pàgina hi havia un (o més!) errors... un desastre.
    A l'altre "El nombre del viento" hi havia una paraula SEMPRE mal accentuada. A no ser que l'error sigui meu, però quan jo estudiava, el "sólo" que es podia substituir per "solamente" s'accentuava i l'altre no.
    Exemple: Ahora estoy solo ante el ordenador (sense accent)
    He comido sólo dos manzanas (amb accent) Dons en quasi 900 pàgines de llibre vaig veure no sé quantes vegades aquesta errada...
    És una llàstima això dels llibres...

    ResponElimina
  16. Assumpta: No; no és cap falta escriure “solo” sense accent quan es tracta d'un adverbi, ni tampoc ho és escriure els demostratius “este”, “ese” y “aquel”, amb els seus femenins i plurals, quan funcionen com pronoms, ja que a la darrera reforma ortogràfica de la Real Academia de 1999, en els apartats 4.6.2 i 4.6.4 indica que només cal accentuar-los “cuando quien escribe perciba el riesgo de ambigüedad”. Aquí tens l'enllaç al PDF on podràs comprovar-ho.

    El que passa és que aquesta norma del 99 va passar força desapercebuda, però d'un temps ençà ja són moltes les editorials que l'apliquen.

    A mi també em fa mal als ulls veure escrit un “solo” que és adverbi sense accent, o un “este” que és pronom i tampoc en porta, però ens hi haurem d'anar acostumant perquè, com et deia, cada vegada són més les editorials que apliquen aquesta norma, i ja veuràs com no trigaran gaire a utilitzar-la, també, a la premsa escrita.

    Per altra banda, et volia dir que em va semblar molt interessant el que explicaves de les fonts Wallace, ja que no en tenia ni idea ni que es deien així ni tampoc, naturalment, en coneixia la història, i també que una vegada més m'ha passat per alt el joc de la fotografia misteriosa, però vaig molt de corcoll a la feina amb el llibre de text i vaig deixar, com sempre faig, per última hora el post d'homenatge a Màrius Torres, que, sort de l'Anna Maria, va poder sortir el dia previst.

    Ah!: I molt tendre l'anècdota que expliques d'aquell noi a qui vas fer catequesi.

    M'agrada molt seguir-te, però no sempre tinc temps d'enviar-te comentaris... I és que m'enrotllo tant! :))

    Ah!!! Espera, espera; que no he acabat: I quin Barça teniu, eh? :))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!