diumenge, 20 de febrer del 2011

"L'assassinat d'en Rufus" Relat en quatre capítols il·lustrats... en un Post-it

Em va fer molta gràcia això de fer un relat en un post-it pel Joc d’en Tibau... així que n’he fet un altre. Aquest té quatre capítols i va il•lustrat en colors. Es diu L’assassinat d’en Rufus i té, comptant el títol, el “The End” i la signatura 176 paraules.

Aquesta vegada el post-it és de mida estàndard, o sigui que fa 7,6 x 7,6 cm.



Clicant al damunt, les fotos es fan més grans i es pot llegir el relat des del Post-it



Text del relat: L’ASSASSINAT D’EN RUFUS

Capítol I
Quan va morir Lady Ackerfield els seus nebots van anar al funeral amb una fingida tristesa i fregant-se les mans dissimuladament en espera de l’herència.

Capítol II
Margaret, la cuinera, somreia... ella sabia que la seva senyora havia canviat el testament dos dies abans de morir i que tot aniria a parar al seu gos, però el que no sospitava era que en Charles, el més jove dels nebots, acabava de deixar un plat de croquetes enverinades a l’abast del pobre Rufus.

Capítol III
Al dia següent en Rufus va aparèixer mort... La Margaret havia llegit a la premsa que J.B. Fletcher era de vacances a Anglaterra... Casualment la Madeleine, la seva cosina segona, era la secretària de l’escriptora. La va trucar.

Capítol IV
Quan en Charles va saber que hi anava la J.B. Fletcher, va confessar a l’instant tot dient “no cal que vingui”. Millor dir la veritat que arriscar-se a morir... i és que coneixia la fama de “gafe” de la dama de Cabot Cove, Maine

27 comentaris:

  1. Ja fa bé en Charles, amb la Fletcher no s'hi juga...

    Caram Assumpta, que estàs distreta! És que no em vull repetir, eh, però et tornaré a dir allò de 'acomiadeu a la dida, que la nena ja s'entreté!'.

    ResponElimina
  2. això es mereix un Goya a al millor guió....
    Té raó en Xexu...despatxeu la dida....

    ResponElimina
  3. Impressionant! M'ha agradat molt i el final és boníssim, tots sabem que quan la Sra. Fletcher apareix algú mor amb tota seguretat. :-))
    Per cert, deixa'm fer-te una pregunta de matemàtiques: 7'6 cm x 7'6 cm és la mateixa mida a Reus que a Vila-seca? Ho dic perquè a mi només m'hi han cabut 41 paraules :-DD

    ResponElimina
  4. caram! amb 4 capítolsi tot, i il·lustrat, genial!

    ResponElimina
  5. M'ha encantat! Penso com els de dalt! :D

    ResponElimina
  6. XEXU.- M'encanta aquesta frase que em dius... és igual que et repeteixis hehehe... és que el meu pare també la deia. Bé, ell crec que deia "despatxeu" enlloc d'acomiadeu, però és el mateix :-DD
    A la pobre Jessica no sé com li queden amics ;-)


    GARBI24.- Eeeei, he posat la resposta a en XEXU sense fixar-me que tu havies dit "despatxeu"... així era com ho deia el meu pare ;-))
    Mooooltes gràcies!! Us asseguro que és molt més fàcil del que sembla :-)


    McABEU.- Mil gràcies!! ;-))
    No entenc com la gent encara convida la Jessica a casa seva hehe ;-)
    I tant que 7'6 cm x 7'6 cm és la mateixa mida a Reus que a Vila-seca... el truco està en el retolador!! El meu és de 0,05! :-DD


    JESUS M. TIBAU.- El que va ser genial va ser la teva proposta de fer el relat en un post-it!! Gràcies! :-))


    FILADORA.- Moltes gràcies!! ;-))
    La veritat és que ens ho passem bé, eh? :-)

    ResponElimina
  7. Pobre Rufus, pobret! Ell que no sabia de què anava la història i acaba mort! Quin monstre s'ha de ser per a enverinar a un ésser indefens!
    L'afegitó dels dibuixos ja és per a matrícula!

    ResponElimina
  8. Hihi, altra vegada m'has fet riure, i jo encara busco un post it per poder-ho fer, no en tinc!

    ResponElimina
  9. Com una Agatha Christie ! felicitats! primer premi de novel.la negra en post-it!

    ResponElimina
  10. Ets com la Donna Leon! Això si...el Rufus em dóna llàstimeta.

    Bon relat hiperbreu, el teu! M'agrada

    ResponElimina
  11. Ei! Boníssim! Crec que és el millor que he llegit fins ara... i lo dels dibuixos ja és el "novamás"!

    ResponElimina
  12. Assumpta! No matis al pobre gosset :( que en sap greu. Mira que pots arribar a matar genr i em quedo tant ample però i el pobre gosset...
    vaaa fés una continuació on la Fletcher descobreixi que el gos només tenia un indigestió i que es queda tots els diners i se'ls reparteix amb la cuinera ;)

    ResponElimina
  13. Si he de ser sincer, a ca meva sempre havien dit 'despediu la dida', però ho he canviat per ser normatiu...

    ResponElimina
  14. Il·lustrat i tot...sembla una miqueta el joc del Cluedo! Sols falta el jardiner!

    ResponElimina
  15. Això se'n diu reblar el clau.

    Ara, què tal una trilogia il·lustrada en fascicles?

    Et felicito

    ResponElimina
  16. he, he, he... com t'ho curres, Assumpta! És nota que t'agrada el gènere negre.

    Un aplaudiment

    ResponElimina
  17. Assumpta! Però tu tens un motoret que no para mai! Veig que acabaràs fent relats en una lent de contacte, així ja els podrem llegir només posar-nos-la a l'ull!

    ResponElimina
  18. T'ha ben enganxat als post-it!!! jejeje!!!
    bona,bona!!

    ResponElimina
  19. ALBERT B. i R..- És cert, el pobre Rufus no té ni idea de què va tot... però aquest Charles és terrible!
    Hehehe el tema dels dibuixets no sabia si em cabria ;-))


    ZEL.- Anima't i fes-ne un, dona!! Segur que a l'escola trobes algú que et doni uns post-its per fer proves :-))


    ELFREELANG.- Oooooh!! Com l'Agatha!! Uaaaaaaau!! Quin "piropu" ;-))


    OLGUEN DALMASAS.- Saps que no he llegit cap llibre de la Donna Leon? Hauré de mirar a veure si trobo alguna cosa :-)
    Ui! sou molts que us compadiu del pobre Rufus... però si a l'altre relat vaig matar un avi!! :-))


    ABDEGA.- Moltes, moltíssimes gràcies!! ;-))
    La veritat és que m'ho vaig passar pipa fent-lo!! ;-)


    MIREIA.- Ooooh!! Com sou!! A l’altre relat del post-it em vaig carregar un pobre avi i ningú es va queixar! I ara lamenteu la mort d’un gos!! Al•lucino!! ;-)
    Però bé, com m’ho demanes tu... doncs miraré si puc fer-hi alguna cosa hehehe


    LLUÏSA.- Ostres!! Moltes gràcies, de tot cor ;-))


    MARIA ESCALAS BERNAT.- Moltíssimes gràcies!! Em fareu sortir arrugues d’expressió de tant somriure... Sou bona gent ;-))


    XEXU.- “Despediu?”... Doncs no, no... penso i estic gairebé segura que el meu pare deia “despatxeu”... però és igual, l’expressió m’agrada igual ;-)


    MARIA.- Hehehe com la MIREIA s’ha queixat de la mort del gos i m’ha demanat un altre final... potser faré sortir un jardiner ;-))


    RICARD CLOSA.- Hahaha què bo!! ;-) Una trilogia en fascicles i amb dibuixos... uffff... no sé seria capaç, eh? ;-)


    CARME.- Mil gràcies!! El gènere negre m’agrada, però riure encara més... i m’ho vaig passar molt bé escrivint tot això en un post-it! Hehe... Eeeei, espero el teu relat, eh? ;-)


    EL PORQUET.- Moltes gràcies!! ;-) No sé si us adoneu, però deixeu uns comentaris que són boníssims!! Això de la lent de contacte és una genialitat!! ;-))


    CONSUELO.- És que quan vaig veure la proposta, em va fer tanta gràcia que ho he passat molt bé fent-ho! ;-)

    ResponElimina
  20. jejejej,molt bon relat, Assumpta. Però el més increïble és que hi has fet dibuixets i tot!!! i el post-it, encara que sigui tamany "normal" no és un DIN A-4!!!!

    ResponElimina
  21. això sembla una novel·la-"xuleta"... jeje
    m'ha agradat molt, és el que els dic sempre a les meves filles: "quina casualitat que a aquests investigadors sempre se'ls mor algú prop, siguin on siguin...

    ResponElimina
  22. RITS.- Hehehe m'has fet riure amb això del DIN-A-4!! Hauriem de veure tot el que hi cabria si fes servir un retolador com aquest!! :-DD


    JOMATEIXA.- He de confessar públicament... i avui ho faré... sí... que jo era boníssima amb les "xuletes" ;-)) Això sí... les feia amb la lletra més gran, eh? hehehe
    Jo, si veiés a la Fletcher, sortiria pitant!! (i mira que em cau bé... però l'instint de supervivència em faria marxar) :-))

    ResponElimina
  23. Ens passarem una bona època sense menjar croquetes....

    Post-it amb capítols, sembla aquells llibrets en miniatura. Quina passada!!!

    ResponElimina
  24. Em trac el barret, la jaqueta, la bufanda i els mitjons...!

    Però poseu el llistó massa alt! El mes que ve haurem de fer una novel·la gràfica en vers i sense utilitzar la lletra "m"!

    ResponElimina
  25. RAFEL.- I em faria gràcia fer-ne un altre, per dedicar-lo a la MIREIA, que li va saber greu que morís el gosset... però ja fa dies que hi penso i encara no em ve la inspiració hehehe ;-))


    EVA.- M'ha fet molta gràcia el teu comentari!! hehehe
    Espero que en TIBAU no ens demani tot això que dius de la novel·la gràfica, en vers i sense la "M", t'asseguro que jo no ho sabria pas fer ;-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!