Com la Vero és molt detallista, al cap de poques setmanes em va sorprendre amb un regal... Havia fet una nina-punt-de-llibre per a mi!! :-))
Per si algú té curiositat, la nina-punt es diu Vero-Roberta (l'explicació seria molt llarga hehe)
i el llibre on la tinc posada a la foto és "Tots els contes de Nadal" de Dickens"
D'altre banda, el 12 de desembre, l'Elur, al seu blog Nòmades del Vent, ens ensenyava una nina, molt treballada i molt bonica, que havia fet per regalar a la Jana.
A mi, tot això em va recordar la meva amiga Cristina i una nina que va fer fa molts anys per la seva germana petita... i, també a unes de petites i molt fàcils que feia jo fa un munt d'anys... Ahir vaig voler veure si encara ho recordava...
A més, tenia la llana que m’ha sobrat del Jersei (de blava i vermella n’hi ha menys perquè vaig fer les bufandes per la Miguelina i en Post i, també, les canelleres per la Font Wallace de Barcelona hehe)
És tan fàcil, que fer-les és, en sí mateix, un joc, per això poso aquí el procediment, per si algú ho vol provar...
Tallem unes tires de llana d'uns 50 cm. i les lliguem pel mig...
Anem lligant per fer el cap, agafem una petita quantitat de llana per banda i fem dues trenetes que seran els braços, quan ja siguin de la mida que vulguem, lliguem i tallem la llana que sobra. Amb tota la resta, marquem la cintura i fem dues trenes més per les cames.
Li posarem cabell...
Amb un parell de puntades i nusos, li farem ulls i boca:
Potser molt guapa no és... però ja sabem que la bellesa és a l'interior... O no? I aquesta és una molt bona nina ;-)
Li fem un vestidet? Guardo en una capsa diferents trossets de roba de patchwork. Li preguntarem a ella mateixa quin li agrada més...
Ha triat un preciós estampat. Així que, posem la tireta de roba al revés, fem una costureta pel cantó i, després, donem uns punts tot al voltant del que serà la part de dalt, sense rematar el fil de tal manera que, si tibem, la roba “s’arrugui” així farem un bonic arrufat.
Eeeei!! A que està maca? I com una xiqueta tan guapa no pot tenir tan sols un vestidet, n'hi farem un altre :-)
I com ella també ha de tenir nom, es dirà BLAIETA,
doncs aviat és Sant Blai que aquí a Reus té una tradició molt dolça
quina monada, avui mateix buscaré a les capses de sobres de llana i m'hi poso.
ResponEliminaEstic segura que a les meves filles els agradarà molt aprendre a fer-les...
quines idees tan bones! llàstima que no tinc llana ni mans destres.... però potser rampinyo el material a la sogra i m'animo amb les nenes.....
ResponEliminaMolt maques i un bon entreteniment pels grans a qui agraden les manualitats i per la canalla, ja que és fàcil i amb un resultat vistós.
ResponEliminaI la del punt també està molt bé!
JOMATEIXA.- M'has fet feliç! T'ho prometo! :-)
ResponEliminaPensava "a veure si alguna mami blogaire s'anima a fer-ne alguna amb alguna filla" i el primer comentari tu ja em dius que ho faràs!! Gràcies!! :-))
MPG.- És tan fàcil que no cal tenir mans destres en absolut, de veritat :-)
Si les nenes són petites i no saben fer trenes les pots fer tu i elles poden anar lligant. O, sinó, és una bona ocasió per ensenyar-lis com es fan ;-))
CARME.- De fet és que jo recordo que les feia per jugar... o sigui que l'entreteniment mateix ja era fer-les!! :-))
I la nina-punt és molt divertida i pràctica... I diu la Vero que si la cara es pinta amb retolador permanent, es pot rentar i tot (que a vegades alguns llibres "deixen" una mica bruts els punts)
Per cert, que la carona de la meva nina-punt, la va pintar la filla de la Vero ;-)
I algun pare també s'animarà :)
ResponEliminaEstic segur que als meus fills els hi farà molta gràcia.
És tota una model, la Blaieta! :-D
ResponEliminaés molt simpàtica, aquesta nina.
ResponEliminaJo sóc poc hàbil amb la llana, crec que de petita com a molt feia pompoms... però ho provaré!
Ens ho fiques tan fàcil que, tot i no ser massa destra amb els fils, m'animaria a fer-ho! I estic segura que les meues cosinetes m'ajudarien encantades :)
ResponEliminaLa Blaieta és una nina molt maca i l'hem vist néixer pas a pas. :-))
ResponEliminaJORDI.- M'encantaria que algun pare s'animés! :-)) Ho provareu?
ResponEliminaDe fet, jo tinc un germà (ostres! que avui és el seu aniversari i encara no l'he felicitat!!) deia que tinc un germà que és molt traçut i que segur que s'hi apuntaria :-))
P-CFACSBC2V.- Hehehe és una noia amb estil! ;-))
TU, JO I L'OTIS.- Per fer una nineta d'aquestes jo cal ser hàbil ;-)
Ooooh!! és veritat, jo també sabia fer pompons d'aquests hehehe fa molts anys... Ara m'ho has recordat hehe
MARIA.- Si tens cosinetes petites segur que passen una tarda molt, molt agradable amb tu jugant a fer una nina!! ;-))
McABEU.- I és molt bona nina, no dóna cap problema, és tota tranquil·leta ;-)
No tens nebodetes, MAC? No t'animes a fer-ne una? :-))
No tinc nebodes petites, però ni que no fos així jo conec els meus límits i hi ha coses que millor no provar de fer. :-DDD
ResponEliminaParaula de comprovació: HEEPLI, un anagrama del que cridaria jo (si fos anglès, clar) pocs minuts després de començar amb aquestes "manualitats": HELP PLIS!! (sé que no s'escriu així, però ja s'entén) :-))
McABEU.- Estic segura que fa uns anys deies el mateix dels sonets i ara, mira!! Les coses s'han de provar, home ;-))
ResponEliminaEn quant a la paraula... t'asseguro que moltes vegades penso que hi ha una clau oculta en tot això... A mi moltes vegades me'n surten que semblen totalment relacionades amb el tema!! Potser hi ha un treballador de Blogger que les va posant de forma manual i juga amb nosaltres :-DD
per Sant Blai, pets de monja!!! (és això, oi?)
ResponEliminamolt xules les ninetes!!!!!
M'he imaginat a un treballador de Google triant les paraules de comprovació una per una, amb tot carinyo perquè quadrin amb cada comentari i ja el planyo, pobre! :-DDD
ResponEliminaSobre el primer que dius, jo sempre he pensat que ningú pot dir que no pot fer una cosa fins que s'hi posa i ho intenta (més d'una vegada). Igualment no faré la nina però et dono tota la raó. ;-))
Em sembla que hem fet enfadar al treballador de Google, em fa escriure CHEOZOAD :-DD
Ja som un més a casa, he he! Per cert el nom de Blaieta li escau d'allò més (Sant Blai és patró de tots aquells que treballen la llana perquè va ser martiritzat amb un estri per treballar la llana, ja ho sabies, oi?)
ResponEliminaCom t'ho curres Assumpta!! Jo tinc part d'aquesta llana que et falta a casa, hahaha! Tu ves-la deixant pels llocs que ja veuràs que al final seré jo el que es farà un jersei.
ResponEliminaRITS.- Hehehe nooo :-)) Per Sant Blai hi ha unes galetes especials, boníssimes, que es diuen "Blaiets" (les pastisseries abusen molt i cobren l'oro i el moro) però al Blog de la meva Parròquia hem posat la recepta per si algú s'anima a fer-les a casa ;-))
ResponEliminaJa saps, si tens alguna cosineta, filla d'una amiga o similar, doncs podeu passar una tarda entretinguda jugant a fer-ne unes :-))
McABEU.- Homeeeeeee!! És que són més d'un treballador!! A més fan torns... n'hi ha que són més graciosos i n'hi ha que posen qualsevol cosa :-DDD
Bé, si algun dia tens una nena (filleta, nebodeta, o filla d'amic) ja saps on pots trobar una nineta fàcil de fer ;-))
JOSEP LLUÍS.- Hahahaha sí!! Ja som família nombrosa!! ;-))
A més, la Blaieta es nota que t'estima molt, eh? sempre vol venir amb tu hihihi
Doncs sí, és cert que Sant Blai és patró dels que treballen amb la llana!! al pobre el van martiritzar amb un estri de treballar la llana, però la veritat és que quan he triat el nom no relacionava que ella era de llana!! (serà el subconscient??) ;-))
XEXU.- Hahaha boníssim el comentari!! ;-))
Ostres em fa gràcia que tinguis la canellera!! Encara la guardes? Uaaaaaaaaau!! :-DD
De fet, porta sort, eh? Les vaig fer pel triplet i, el Barça segueix guanyant i guanyant...
oh!!! nena, és molt xula aquesta nina! si és que... quantes vegades les coses més senzilles resulten ser les més maques?! A més és interactiva i la pots fer amb la mainada, m'agrada molt així tan moreneta ;)))
ResponEliminaPetonassos preciosa!!
L'apunt de llibre també és molt interessant... sí, sí, dóna idees.
M'encanta aquesta nina!
ResponEliminaQue maca la nina de punt de llibre, m'ha encantat!!! Jo també m'autofabrico els punt de llibre, m'encanta!
ResponEliminaTot i la teva detallada explicació, em costaria horrors fer-ho. Sóc extremadament patós amb aquests temes! No em surt mai bé!
ResponEliminaLa veritat és que al final el resultat val molt la pena.
Quin punt de llibre tan maco i quina preciositat de nina que has fet, en quatre coses. Ets una artista de manualitats. Segur que la vull fer jo i en queda fatal.
ResponEliminaELUR.- Tenia ganes que la veiessis tu! ;-))
ResponEliminaLa gràcia d'aquesta nina és això que tu dius, que és tan fàcil de fer que, part del joc és ja fer-la... Perquè, la veritat, per maca no té comparació la que tu vas fer :-DD
El punt és súper divertit, la part del cos és primeta i queda entre les fulles i per dalt surt el cap i per sota les cames!! :-DD
KWEILAN.- Doncs jo crec que a ella li encantes tu!! ;-))
FINESTRETA.- Doncs jo estic donant voltes a una idea de punts de llibre fets a mà que... penso, penso... a veure si en sortirà alguna cosa :-))
ALBERT B. i R..- Estic segura que te'n sortiries força bé ;-) A la que començaries veuries com n'és de fàcil... Ja saps si tens nebodetes, cosines petites... tu anima't :-))
Ma. VICTÒRIA.- Si sabés fer el punt de llibre pots comptar que te'n faria un per la teva col·lecció :-) però aquestes les fa la meva amiga, que té màquina de cosir...
Estic segura que la que jo he fet, a tu et sortiria perfecta!! Si tu ets molt traçuda!! :-)
És el que sempre et dic, que tens molta traça i que hi poses molta il.lusió en tot el que fas!!
ResponEliminaQuina dona!!
Una abraçada.
Sí, sí, vist així sembla tan fàcil com en els programes aquells de "Bricolatge a casa"... però ja et dic jo que, si m'hi poso, em quedaria un nyap! Felicitats, tens unes manetes!
ResponEliminaEts una artista de la llana hehehehe has fet un apunt molt didàctic quines nines més xules! Assumpta....
ResponEliminaAssumpta!!
ResponEliminaPeo que bonita está la muñeca señalador de libros , por favor!!.
El paso a paso está perfecto e invita a realizarlas.
Un abrazo
MONTSE.- És que tu sempre entres al meu blog amb un ànim molt positiu i tot ho trobes maco... però això és perquè tu ets un sol de persona ;-))
ResponEliminaEL PORQUET.- Hehehe és veritat, en aquests programes de bricolatge tot sembla tan fàcil!! ;-)
Però aquesta nineta t'asseguro que ho és de veritat... No tens nenes? nebodetes? cosines? :-)
ELFREELANG.- Em poses una altre excel·lent com al Petit Blog per "justificar la resposta"? ;-)) M'ha fet il·lu!! hehehe
MARISA, el rincón de mi niñez.- A ti que se te da bien coser, bordar... y que te gustan los muñecos, ¡ya sabes! ;-)
De todos modos, la muñeca señalador de libros es una y la que hago yo es distinta... pero tu seguro que puedes con las dos! ;-))
Que guay!!
ResponEliminaBLAKWOLF.- Ei, ja saps!! Si vols et pots fer una nina amb la descripció de la Filla de la Natura, a base de llanes ;-))
ResponEliminaMolt maca la teva Blaieta, vine, ja pots fer una de cada color!!!
ResponEliminaEm fa gracia veure las dues Robertes juntes en un mateix post. No vaig adonar-me de fer una foto de les germanetes juntes (son germanetes si la mare soc la mateixa, no?)
Ens veiem!!!
VERO.- Ai, és veritat, haguessis pogut fer una foto de les dos Robertes juntes! :-)
ResponEliminaTu ets la mare biològica de les dues, però jo sóc la mare adoptiva de la Vero-Roberta, eh? :-DDD
M'encanta aquesta nina. Podries fer-ne unes quantes, cadascuna amb un vestit i un nom diferent i vendre-les. Les pots oferir en els teus blogs.
ResponEliminaDe punts de llibre, n'hi ha molts, però nines com aquesta no n'hi ha...Es poden fer petites i guarnir llapis i bolis. També poden ser un preciós adorn de cabell o una agulla per guarnir un vestit o una jaqueta...Tot és començar!
PILAR.- Moltíssimes gràcies pel comentari!! :-))
ResponEliminaEts MOLT amable!!! Gràcies :-))
Tu creus que es vendrien les ninetes? No sé si sóc jo que estic pessimista però... creus que algú les compraria?... potser es podrien fer clauers... :-)
El problema és que no tinc ni idea de venda per Internet... el que jo voldria és trobar algunes botigues... Em venen idees al cap, però no sé com fer les coses. No hi ha res que domini prou (per vendre així)... Se'm dóna molt bé el punt de creu, però hi vaig tan poc a poc que no guanyaria res :-)
He d'anar pensant, però comentaris com el teu, t'asseguro que animen! ;-))
I tant que es vendrien!!! Clauers, agulles de cap, agulles de solapa...punts de llibre. Això d'Internet potser seria complicat per començar, però...què et sembla si et parlo de reunions...com aquelles que es feien d'Avon...Els amics i coneguts obre portes als seus amics i coneguts...Anima't que ho estàs fregant!
ResponEliminaQuan comenci la venda, m'ho fas saber, que et farè un encàrrec.
Tambè podries fer mandales i tapets i posagots i agafadors i manoples de cuina guarnides amb la nina...
Les botigues i internet vindran desprès.
PILAR.- Ostres!! :-))
ResponEliminaEstic emocionada :-)) Provaré a fer-ne de petitones, a veure com em surten... és qüestió de trobar una mida que es vagi adaptant a cada cosa... M'he posat nerviosa i tot hehehe
Moltes, moltes gràcies!!... Aniré fent proves!!
PILAR.- Ahir per la tarda vaig anar a mirar si trobava una llana una mica més fineta per poder fer nines més petitones. Hi ha una botiga de fa liquidació i ven les llanes amb un 40 per cent de descompte. Em va fer llàstima veure una botiga que tanca...
ResponEliminaPer la nit vaig mirar de fer-ne una i... la veritat és que no em va quedar massa bé. Tan petitona no em sortia. Em va quedar de 8,5 cm... Com no m'acabava de convèncer no li vaig posar ni cabell. És que no sé pas com li faria els ulls i la boca, pobreta :-) però seguiré fent proves... i tant!! :-))
Potser si arribo a 10 cm. no sigui massa gran i ja quedi bé... no sé :-)
Ara bé, el fet d'haver agafat la llana em va fer venir una altre idea pels punts de llibre... fer-ne uns amb aplicacions... i també ho vull provar (de llana, de roba, d'altres papers amb altres textures) de fet, he fet una cadeneta amb groc... bé, quan tingui més coses en faré un post :-))
Potser amb alguna variació...Per exemple: (Sempre pensant que es pot fer també amb fils de brodar, d'aquells de colors, o amb fil de cotó de fer ganxet, qie n'hi ha de diferents gruixuts i de moltíssims colors) Imaginat fills tallasta a la mateixa mida. Podem pensar en 15 (9 pel cos i 3 per acada bras. No els dobleguis. Una mica més abaix de la punta els lligues. Fas una boleta de paper i poses els fils de llana per sobre...imagina una ceba. lligues els fils de la boleta. Ja tens el cap i els cabells en puntxa. La resta, la trena del cos...etc etc.
ResponEliminaSi t'agrada amb cabell llarg, i fins i tot amb cua, lliues on t'abelleixi a partir de la punta.
Estaré atenta al pots de la Blaieta en diferenst textures. Segur que ens faràs venir ganes de col-leccionar-la!
No ho deixis, eh?
Un petó, maca!
...Se m'oblidaba...Els ulls i la boca poden ser una puntada o, els primers, un simple nus de començar a cosir.
ResponEliminaÉs una pena que tanquin tantes coses, avui dia...Esperem que aviat en tornin a obrir de noves i una d'elles sigui una casa de labors, anomenada La Blaieta. ^0^
Això de la boleta de paper m'ha donat una idea... amb la boleta puc aconseguir, fent-ho de la manera de sempre, que el cap quedi una mica millor malgrat utilitzar pocs fils... Ho vull provar! :-))
ResponEliminaAhir vaig estar fent proves de punts de llibre amb aplicacions de llana i de roba i queden molt originals!! :-))
molt original i pràctic
ResponEliminamolt original i pràctic
ResponElimina