Un relat en un Post-it. "El testimoni protegit" (194è Joc Literari)

Aquests dies estic una mica fora de joc però, a vegades, quan menys ho esperes, veus alguna cosa que et fa tanta gràcia, que t’inspira i... fiuuuu... en un moment, dit i fet ;-)

Aquesta vegada l’inspirador ha estat en Tibau, que ens proposa fer un relat, de gènere negre, de la mida d’un post-it però, com d’adhesius d’aquests n’hi ha de diferents formes, colors i grandàries, jo m’he proposat fer-lo en el més diminut que tenia... Un de 4x5 cm.

Aquí està el resultat:



A la primera foto es pot veure el relat escrit al post-it amb el retolador de punta finíssima Staedler Pigment liner 0.05 que m’ha servit per escriure’l ;-)
A les altres dues el post-it enganxat a la pantalla de l’ordinador amb el text del relat.
Si cliqueu damunt les fotos es faran més grans i podreu llegir el text directament del post-it.

El text del relat, de vuitanta-set paraules, és aquest:

En Damià, als seus vuitanta-nou anys, començava a perdre facultats. Un dia li havia dit que un dels seus companys a la partideta de cartes era un testimoni protegit per la Interpol. La Carla havia somrigut i se’n va oblidar... fins el dia que, fent el talladet al cafè, a la taula del costat dels avis, va veure l’extrem d’una culata amagat a la cintura del senyor Joaquim en un instant que s’havia obert lleugerament la jaqueta. Per cert... feia dies que no sabia res d’en Damià.

PS: Perdoneu... ja sé que encara tinc les respostes a comentaris pendents... confio en aquest vespre :-)

PS.2: Ja estan tots!!