dimecres, 16 de febrer de 2011

Un relat en un Post-it. "El testimoni protegit" (194è Joc Literari)

Aquests dies estic una mica fora de joc però, a vegades, quan menys ho esperes, veus alguna cosa que et fa tanta gràcia, que t’inspira i... fiuuuu... en un moment, dit i fet ;-)

Aquesta vegada l’inspirador ha estat en Tibau, que ens proposa fer un relat, de gènere negre, de la mida d’un post-it però, com d’adhesius d’aquests n’hi ha de diferents formes, colors i grandàries, jo m’he proposat fer-lo en el més diminut que tenia... Un de 4x5 cm.

Aquí està el resultat:



A la primera foto es pot veure el relat escrit al post-it amb el retolador de punta finíssima Staedler Pigment liner 0.05 que m’ha servit per escriure’l ;-)
A les altres dues el post-it enganxat a la pantalla de l’ordinador amb el text del relat.
Si cliqueu damunt les fotos es faran més grans i podreu llegir el text directament del post-it.

El text del relat, de vuitanta-set paraules, és aquest:

En Damià, als seus vuitanta-nou anys, començava a perdre facultats. Un dia li havia dit que un dels seus companys a la partideta de cartes era un testimoni protegit per la Interpol. La Carla havia somrigut i se’n va oblidar... fins el dia que, fent el talladet al cafè, a la taula del costat dels avis, va veure l’extrem d’una culata amagat a la cintura del senyor Joaquim en un instant que s’havia obert lleugerament la jaqueta. Per cert... feia dies que no sabia res d’en Damià.

PS: Perdoneu... ja sé que encara tinc les respostes a comentaris pendents... confio en aquest vespre :-)

PS.2: Ja estan tots!!

24 comentaris:

  1. Ostres, Assumpta! Has provat d'escriure "El Quixot" en un granet d'arròs? :))

    ResponElimina
  2. D'on traus aquestes ocurrències? hehehe. És original!

    Ets com els xinesos aquestos que et pinten un Van Gogh a la dent!!
    :)

    ResponElimina
  3. Molt i molt bo! :-))
    Jo també l'he fet (sortirà dissabte) però en un Post-it estàndard, de 7'6 x 7'6 cm, i a més amb un text més curt que el teu. I tot i així m'ha costat, així que et reconec el mèrit del que has fet.
    Per cert, si jo fos la Carla començaria a patir de veritat pel pobre Sr. Damià... :-D

    ResponElimina
  4. La Carla deuria apuntar en un post-it cridar-li de tant en tant al Damià per veure per on cau...

    ResponElimina
  5. Conye, que bo, ho provaré, és clar!!!!

    ResponElimina
  6. JESÚS M. TIBAU.- Gràcies a tu per una proposta tan divertida! ;-))


    JESÚS PÁRRAGA.- Hehehe la veritat és que, com molts miops, tinc una vista nefasta de lluny però boníssima de prop... ara bé, tant potser no! ;-)


    OLGUEN DALMASAS.- No ha estat idea meva hehehe... És una proposta d'en TIBAU... Anima't a participar!! :-))


    McABEU.- Gràcies!! ;-))
    La primera intenció era fer-ho en un post-it "estàndard" de la mida que tu dius, però tenia aquests petits damunt la taula i m'he dit "Assumpta, tu pots!" :-DDD
    Espero el dissabte per llegir el teu que estic seguríssima que m'agradarà.
    Ah... i crec que tens raó amb això de la Carla... Pobre Damià...


    MARIA.- Crec que la Carla hauria d'avisar ràpidament algú perquè miressin de trobar en Damià... és massa estranya la seva absència...


    ZEL.- Hehehe gràcies, guapa!!
    Siii!! Apunta't! :-))
    La veritat és que m'ho he passat pipa fent-ho hehehe


    KWEILAN.- Moltes gràcies, maca!! :-))
    Prova-ho... ja veuràs que és divertit! ;-)

    ResponElimina
  7. Coi! això teu sí que té mèrit! i el text m'ha encantat! Felicitats Assumpta!

    ResponElimina
  8. Quina bona lletra que fas! No sé si estaré inspirat per fer-ho (i els post-its que tinc em sembla que encara són més petits que el teu), ja ho veurem. El relat, força bé; l'he llegit tres vegades: de l'ordinador, del post-it i del post :-)

    ResponElimina
  9. Molt bo, Assumpta! Jo també l'intentaré, a veure què surt...

    ResponElimina
  10. En Damià va fent anys, però s'ha anat empetitint fins el post-it.

    ResponElimina
  11. FILADORA.- La veritat és que la idea d'en TIBAU m'ha fet tanta gràcia que m'ha servit per animar-me a fer un post... I ràpid que hi he anat! Proveu-ho, és com un repte molt divertit ;-))


    P-CFACSBC2V.- Hehehe homeeee en un paperet tan diminut havia de mirar de fer bona lletra o sinó ja haguera estat impossible de desxifrar! ;-)
    Tu ets capaç de fer-ne un com aquest i millorar-lo mil vegades... Va, que em farà il•lusió llegir-te! ;-) També et llegiré tres vegades hehehe


    CARME.- També m’encantarà llegir el teu! Segur que serà boníssim!! Estaré a l’aguait ;-))


    RAFEL.- El pobre Damià... em sembla que com la CARLA no faci notar la seva absència... crec que va xerrar massa... Espero equivocar-me... ;-)

    ResponElimina
  12. Muy bueno, nada fácil haer un relato en tanpequeño espacio,felicitaciones sin duda eres un alma juguetona. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  13. Bones idees!!!
    SAlut!! I a seguir quant ho creguis necessari,no com a obligació...

    ResponElimina
  14. Unes ulleres per favor????

    Què original Assumpta!

    I no t'estressis amb les respostes dels comentaris! Jo també, a vegades, trigo una mica, però al final arriben.

    ResponElimina
  15. Boníssim Assumpta! repeteixo boníssim!

    ResponElimina
  16. Aquest Damià, pobre, ha tingut un final ben trist.
    Molt graciós això d'escriure un relat en un espai tan reduït!Amb la lletrota que tinc, però, l'hauria de fer encara més curt!

    ResponElimina
  17. Òndia quin sentit del resum, Assumpta!!! (Pere Calders n'era tot un especialista en relats curts.) L'enhorabona!

    Jo, que per escriure qualsevol frase necessito mig foli, m'adono que, a més a més, gairebé no escric mai a mà si no és per a breus, brevíssims, apunts, i estic segur que seria incapaç d'escriure una dècima part del que has escrit tu en aquest pòsit..., però, ai, amiga!: Sempre hi ha qui va més enllà, i si no t'ho creus, mira en aquesta adreça (és on millor informació he trobat).

    És increïble el que fa l'ucraniès Nicolai Siadristry, l'obra del qual està exposada en el Museu de la miniatura d'Ordino. Pel que en sé -m'ho va explicar ahir, precisament, una companya de la feina que el va visitar-, es veu que utilitza una tècnica de concentració que fa que se li aturi el cor durant brevíssims instants per a poder realitzar-ho.

    ResponElimina
  18. és genial, Assumpta!!!
    crec que no podria pas posar tanta lletra, amb lo grossa que la faig!!!!!

    A més, el relat és boníssim!!!

    ResponElimina
  19. Hola, el teu Post-it m'ha rosegat com un cuquet, d'aquells que et fan fer coses. Acabo de penjar el meu Post-it en el bloc.
    http://quaderndemots.blogspot.com/
    Gràcies
    Fins aviat

    ResponElimina
  20. ona hisòria en poques lletres i poc espai. Jo seria incapaçsapt

    ResponElimina
  21. TÍA ELSA.- ¡Me encantó eso del alma juguetona! ;-) Pues hice otro... jeje ¡y con dibujitos!... Ciertamente, me divertí mucho con la idea ;-)


    CONSUELO.- Ara m’ha agafat com un atac d’inspiració de respondre comentaris ;-))


    EL PORQUET.- El truco està en ser molt miop, com jo :-DD
    Sí, sí... els miops tenim –normalment- una vista extraordinàriament fina de prop... i amb un retolador adequat es pot fer... no és difícil ;-)


    ELFREELANG.- Hehehe em fa gràcia el teu entusiasme ;-) Moltíssimes gràcies!!


    ALBERT B. i R..- Pobre home... tenia sospites i va parlar massa... Tot i que... veritablement tampoc sabem què ha passat. Potser la Interpol l’ha enviat a una altre ciutat, també protegit, i ja està ;-))
    A veure si t’animes a provar això del relat en el post-it! ;-)


    ASSUR.- Hahaha què exagerat!! Mig foli per una frase!! ;-))
    Ostres què fort això de Nicolai Siadristy... Jo no m’arriscaria a fer servir cap tècnica que m’aturés el cor per uns moments per poder fer res... primer la salut! ;-))


    RITS.- Amb un retolador com el meu segur que sí que podries! ;-) T’animes a provar-ho? Gràcies, guapa!!


    QUADERN DE MOTS.- He vist el teu relat i m’ha agradat!! ;-) Però, a més, he descobert un magnífic blog!!


    MIREIA.- Va, si tu ho proves, jo faig un relat per salvar el gos.. el del relat següent ;-))


    MONTSE.- Moltíssimes gràcies!! ;-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!