No m’agrada gens ni mica parlar de política al blog. Conec gent de diverses tendències polítiques i, tal com m’agrada que a mi em respectin, jo també respecto tothom. La meva valoració de les persones, la meva simpatia envers la gent que conec, no té res a veure amb seves ideologies... és per això que treure temes que poden provocar discussió no m'agrada... però avui sí que en parlaré perquè això ja passa de la ratlla.
La darrera vegada que vaig veure “algú” impedint el normal desenvolupament de la vida Parlamentària d’un país va ser un tio amb tricorni i metralleta anomenat Tejero, al país veí.
Avui, un grup de gent violenta ha pretès impedir el normal funcionament del Parlament de Catalunya... Empentes, insults, escopinades, cops de pedra, ampolles, pals...
Recomano llegir aquest post d’en Carles Casanovas i copio un fragment d'aquest article del Diari Ara sobre uns fets que trobo repulsius:
Els manifestants intenten prendre el gos pigall a un diputat invident de CiU
El diputat de CiU, Josep Maria Llop, que és cec, ha patit un intent d'agressió per part dels manifestants, que fins i tot han intentat arrebassar-li el gos pigall per evitar que arribés al Parlament. Llop no ha pogut entrar al recinte de la Ciutadella fins al quart intent
REDACCIÓ PARLAMENT | Actualitzada el 15/06/2011 19:13
La consigna dels autoanomenats 'indignats' era clara: no passa ningú. I ho han intentat aplicar sense miraments de cap tipus. Un grup d'incontrolats ha arribat a l'extrem d'intentar prendre el gos pigall de Josep Maria Llop, diputat de CiU invident. Llop es trobava abans de les 10 del matí als voltants de la Ciutadella, acompanyat pel portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, buscant la manera d'entrar al Parlament. Un grup de joves han reconegut el portaveu i han començat a increpar-los, insultar-los i amenaçar-los de mort, segons ha explicat Turull posteriorment al Parlament. "Us matarem", els hi ha etzibat un dels manifestants, mentre un altre ironitzava: "oi que us fem por?".
Veient les dificultats del seu company invident, Turull s'ha encarat amb els agressors: "No us cau la cara de vergonya pel que esteu fent?". Un dels indignats li ha contestat: "és cec pèrò també és diputat de CiU". Mentrestant, un altre dels joves li ha intentat arrebassar el gos, la ja habitual del Parlament Annabelle. Josep Maria Llop havia tolerat els insults i les empentes, però no que toquessin l'Annabelle (...) (article sencer, aquí)
Deixant d'una banda que jo no he estat d'acord amb la postura dels "indignats", perquè han perdut una oportunitat de canviar les coses mijançant les urnes, jo crec que tota aquesta gent que ha anat al parlament ha impedir un acte democràtic no té res a veure amb els primers. És la gent que aprofita qualsevol esdeveniment reivindicatiu per a comportar-se com veritables besties en el mal sentit del terme, la gent que diu, o es fa el que vull o ho trenque tot, perquè tinc tots els drets i cap obligació.
ResponEliminatots estem indignats...però aquesta no és la solució
ResponEliminaCrec que això fa enfadar a tothom, els que estaven amb els indignats i els que no.
ResponEliminaA mi, en principi em va semblar bé una protesta, però hi ha moltes coses que no m'han agradat gens, però gens, dels indignats. Cada cop m'han semblat menys representatius, fins avui. Aquests ja no representen ningú.
He sentit l'Arcadi Oliveres que els donava recolzament dient que no estava d'acord en res de tot això. Ni el l'acció d'impedir l'accés al parlament ni les maneres. Ha parlat com En Carles Casanovas del que ens ha costat en aquest país arribar a la democràcia.
Assumpta jo tampoc estic d'acord en el que ha passat, no pas en el dret a protestar vull dir en els actes violents que no calien però estic convençuda que entre tants milers uns grapat de brètols no s'ha de confondre amb el moviment dels indignats, ells mateixos han reprovat les accions i s'han traslladat a la Plaça Sant Jaume, per cert en el vídeo de l'Arcadi Oliveres que menciona la Carme, ell mateix insinua que abans uns quants pagats a sou eren el qui feien actes violents , el vídeo el pots veure a http://www.vilaweb.cat/noticia/3898632/20110615/arcadi-oliveres-condemna-violencia-manca-respecte-diputats.html
ResponEliminaJo sóc dels que pensa que cal fer una acció més contundent que acampar a la Plaça Catalunya, però aquesta no és la manera. No crec que anessin contra CiU en concret, sinó contra tots els polítics. És cert que els hem triat, per força, però Assumpta, els que estan allà mereixen anar tots a la presó sense excepció. El que menys ha fet, és corrupte i viu a cos de rei a costa nostra. No només se'ls hauria de privar de fer la feina sinó fotre'ls a tots fora. Però la via de l'insult i l'agressió no és correcta, ni per això ni per a res.
ResponEliminaAixò pinta molt malament. Aquest país, som capaços del millor i del pitjor. La credibilitat de Catalunya, serà difícil de recuperi amb episodis com aquest. Si els resultats de les properes eleccions generals són el que sembla que seran,ja ens podem anar acostumant a disturbis com aquests. Tant de bo m'equivoqui, però tot això anirà a més. Ja fa temps que els símptomes d'enfrontament civil són preocupants.
ResponEliminaA mi tp m'han agradar aquistes accions d'avui, no les entenc ni comparteixo, xo una quanta violenta no representen tots els indignats, o es que els q van a canaletes a fer mal quan el barca guanya un titol representa tots els culers?
ResponEliminaNo te nom i costara aixecar la imatge, xo alguna cosa s'ha de moure xq aixi no poden continuar.
Violencia n'hi ha molta, la que exposes, la física, la pitjor, xo no es tb violencia q mentre q es diguin q s'han de tancar quirofans, el president apugi el sou dels delegara del govern? Xq no busques aixo a les noticies tb. Es de fa dos setmanes. Aixo tb es violencia.
Els primers dies de l’assentada a la plaça Catalunya i vaig estar d’acord. Una assentada pacifica i jo pensava que si ves sigut jove i amb la cama bé, en ves agradat de ser-hi.
ResponEliminaPerò el que està passant ara, és de vergonya. No hi ha dret el que han fet avui a fora del parlament.
Com diu el Josep Lluís, a on anirem a parar, com segueixin les coses així.
Estic d’acord amb el que diu Jpmerch.Jo també crec que la gent d’avui, no són dels primers que van fer l’assentada a la plaça Catalunya. És gent que es filtre amb ganes de fer malt i posa malt cos el poble i govern. És el mateix que passa quan guanya el Barça a Canaletes.
JPMERCH.- Jo tampoc he estat a favor d'aquest moviment en cap moment -i això que en un principi, tenia a la meva germana súper entusiasmada amb aquesta moguda- i és que jo també penso que el que haurien de fer és canalitzar totes aquestes propostes a través de LES URNES, que ens ha costat molt poder aconseguir això i no cal carregar-s'ho.
ResponEliminaA aquesta gent els hi feia molta gràcia tenir quant més recolzament millor, vingués d'on vingués, tant hi feia si eren quissoflautes com pijos amb mòbils de darrera generació protestant de que cobraven poc... i estava cantat que això aniria a la deriva.
GARBI24.- I tant que estem indignats... Jo tinc la mare viuda, un germà casat, amb dos fills i una hipoteca, una germana amb una hipoteca a un munt d'anys vista, pagant-la ells sola i fent números constantment, un marit autònom patint la crisi i jo a l'atur... però no, a mi aquesta gent no m'ofereix cap confiança de res.
CARME.- Tal com li he dit a en JP, jo tinc una germana que al principi estava totalment a favor d'aquest moviment. Ella i jo tenim formes de pensar molt semblants, ens avenim moltíssim, però en aquest punt, ella estava encantada, il•lusionada (aquesta és la paraula, "il•lusió") amb els acampats de la Plaça Catalunya... somiava canvis i imaginava que li oferirien un futur millor... jo no m'ho vaig creure... i ella sí, parlava amb mi per telèfon i -tot i que no s'enfadava, clar- deia que no entenia la meva postura... i em deia "però tu, que no estàs indignada també? que no t'està afectant aquesta crisi?"... preguntes retòriques, clar... ella sabia perfectament que la resposta era que sí...
Amb menys d'una setmana i veient com anaven les coses, la meva germana va anar canviant d'opinió per sí mateixa... i és que una barreja de quissoflautes amb aromes de porretes d'una banda i nens pijos amb tecnologia punta de tot tipus (mòbils, ordinadors, ipods o ipads o el que sigui...) d'altre banda, incapaços del menor sacrifici, criats en l’abundància, no em sembla que puguin ser els que ens treguin de la crisi, que acabin amb l'atur, millorin l'educació i el sistema sanitari...
Doncs mira, si fins i tot l’Arcadi Oliveres veu que això d’impedir l’accés al Parlament és molt greu, potser que alguns haurien de començar a reflexionar.
ELFREELANG.- Ni que no hi hagués hagut cap acte violent... El simple fet d'impedir als diputats entrar al Parlament és una agressió a la democràcia. És un fet molt greu.
ResponEliminaEls diputats han estat votats per milions de persones... repeteixo, milions.
Qualsevol ideologia, qualsevol pensament, qualsevol proposta, té tot el dret del món a organitzar-se i a presentar-se a les eleccions. Que ho facin... Però... intentar bloquejar el Parlament? Impresentable.
En quant a això dels “violents pagats a sou” em fa riure... També són pagats els que van a les celebracions del Barça o de l’onze de setembre o del “dia de la Hispanidad”, o del que sigui?... són gent que es fiquen on hi ha “gresca”... i anar a bloquejar un Parlament democràticament escollit pel poble és molt divertit.
Qui va tenir la idea d’anar a paralitzar el Parlament va demostrar que de democràcia no en té ni la menor idea.
XEXU.- No, és clar que no anaven només contra els de CiU... que li diguin a la Montserrat Tura, que l’han marcat amb una “x” al més pur estil nazi, o a l’Ernest Maragall que ha rebut cops i empentes a dojo, o als que han rebut escopinades, cops d’ampolles... anaven contra tots els diputats escollits democràticament.
D’altre banda, em sembla molt poc seriós això que dius dels diputats en general “els que estan allà mereixen anar tots a la presó sense excepció. El que menys ha fet, és corrupte”... N’estàs segur, XeXu? Tu estàs convençut que tots els membres del Parlament de Catalunya són corruptes i que mereixerien anar a la presó sense excepció? Perquè jo no... No negaré que n’hi pugui haver, no diré que tot és net, clar i transparent... però això de ficar tothom en el mateix sac és una injustícia immensa que, a més, venint de tu, que et tinc per algú rigorós que no fa acusacions a la lleugera, em sembla increïble. No tothom és corrupte... Hi haurà gent més o menys capacitada, però acusar tothom de corrupció és un error, t’ho dic perquè ho crec de veritat.
I, en tot cas, si així fos –que no és- doncs per què no es creen partits polítics nous, amb idees noves, amb propostes noves i es porten per camins democràtics, amb urnes, enlloc d’ocupar places públiques durant dies i dies i anar a impedir el funcionament del Parlament.
JOSEP LLUÍS.- Sí, ja sé que ets més pessimista que jo... bastant més. Sortosament jo espero que això s’acabi d’una vegada i la vida torni a la normalitat. Que si hi ha algú que tingui seny dins d’aquest col•lectiu heterogeni anomenat “indignats” que trobin la forma pacífica d’organitzar-se, de fer arribar les seves propostes i de presentar-se a les urnes com cal.
Mal aniria que la credibilitat de Catalunya es veiés enfosquida per això... ara bé, aquest any que es presentava bé cara al turisme, com aquests fets ens perjudiquin serà “una gracieta” que podrem agrair a aquesta gent... però no ho crec, sincerament.
A més, per les eleccions generals encara falta bastant... espero que no les avancin i que hi hagi temps de fer algunes coses una mica bé perquè els resultats no siguin els que ara sembla que serien.
No pateixis tant ;-)
RITS.- No, la gent violenta no representa tots els “indignats”, però qui els representa? Què volen exactament?... Perquè a mi els quissoflautes tampoc em representen i, probablement són molt pacífics, però jo no m’he fumat un porro en ma vida... i tampoc em representen els pijos que van amb tota la seva tecnologia de darrera generació al damunt... i no tenen res a veure amb mi, que de ben joveneta ja em buscava les meves feines per poder comprar la meva roba, la meva música.
ResponEliminaIntentar bloquejar el Parlament de Catalunya és molt greu, és la cosa més antidemocràtica que se’ls hi podia passar pel cap... una vergonya.
En quant a tot aquest tema de quiròfans hi ha una demagògia que també m’empipa molt... i és que darrerament, per desgràcia, he conegut una sèrie de casos de malalties bastant serioses en gent de diferents edats i totes han estat perfectament ateses... un cas, concretament, va ser diagnosticat, verificat, proves prèvies a intervenció i intervenció quirúrgica en menys de tres setmanes. I et parlo del mes passat. I és un cas que conec personalment. Així que a mi que no em vinguin amb milongues que no me les crec. Com quan algú es va inventar que a la Vall d'Hebron havien suprimit els berenars i era mentida.
M. VICTÒRIA.- A tu t’ha passat com a la meva germana, que al principi, amb tota la bona fe del món, estava ben il•lusionada amb aquest moviment. Hi creia i no entenia el meu escepticisme. Desgraciadament (perquè, si veritablement haguessin tingut la solució seria una desgràcia veure com estan acabant) en pocs dies i veient com anaven les coses ella es va començar a desencantar.
El que ha passat avui és una vergonya que no té nom.
Tenen camins per fer les coses... No diuen que són tants? Doncs va, vinga, a treballar!! A buscar més gent, a reunir-se (però no al mig d’una plaça pública dia i nit durant setmanes) a fer propostes, a preparar-se per presentar-se a unes eleccions... i llavors, si guanyen, tot el meu respecte per ells. Tot.
Així, no.
Assumpta,
ResponEliminano justifico cap violència, però no podem posar a tots els indignats en el mateix sac.
També hi ha molta manipulació...
FANAL BLAU.- Ja ho sé que no podem posar tots els indignats en el mateix sac... Com ja he dit, la meva germana simpatitzava moltíssim amb el moviment els primers dies,i és la meva germana, i l'estimo molt...
ResponEliminaI jo estic indignadíssima perquè no paro de fer retallades a l'economia familiar... i no per gust ni per caprici sinó perquè m'afecta la crisi de veritat...
Però no em sento representada per aquesta gent. No m'ofereixen cap confiança. De la crisi no em traurà algú que planta tomaqueres als parterres de la Plaça Catalunya o aquells que tenen dubtes sobre si cal defensar el dret a l'autodeterminació dels pobles.
A qui se li va ocórrer això d'anar a paralitzar el Parlament? En nom de qui? dels seus "followers"?
Que es comportin seriosament i potser jo me'ls prendré seriosament.
Una pena realment.
ResponEliminahttp://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2011/06/una-pena.html
Jo també sóc una indignada, contra la classe política corrupta, contra els bancs abusius, etc... però també contra la mateixa gent que quan va tot bé som molt individuals i ja ens va bé la societat de consum, però que quan les coses van mal dades volem que la societat i l'estat del benestar ens tregui les castanyes del foc. Per tant, el moviment indignat no em representa. No tot és culpa dels poders fàctics.
ResponEliminaD'altra banda, l'estat del benestar és una panacea utòpica molt bona, però no ens enganyem, es sustenta mentre hi ha mitjans (peles i bona gestió i ús). És com una casa, mentre hi ha diners quasi tot és pot fer (però amb seny i sense passar-se, cosa que no han fet els nostres polítics ni la gent), i quan van escassos, ha retallar. Així que si no retallem, algú m'explica d'on sortiran els diners si no hi han? més endeutament? potser que també ens indignem amb les Espanyes per a que ens retornin el que és nostre, potser llavors tampoc ens caldrà retallar tant. I finalment, per què només sento als mitjans les actuacions d'indignats i polícies catalans, i res de la resta d'acampades com les valencianes que també han tingut força violència?
És una llàstima que una reivindicació molt necessària en origen desemboqui en tot això. Els polítics són grans culpables, però també ho són els banquers i ningú els increpa.
ResponEliminaÉs veia venir. Uns s'atrinxeren, reparteixen tomàquet i tanquen parcs públics tot reclamant normalitat (!?), i els altres canvien de cara (ahir no vaig veure cap dels adolescents espantats dels lamentables incidnets de plaça Catalunya, i en canvi massa gent amb la cara tapada) per entrar en guerra.
Ara per ara, no estic ni indignat ni enfadat. Estic decebut.
Ho vaig trobar patètic i molt trist. Jo ja veia que acampant al mig d'una plaça no s'aconeguiria res però tot i així, creia que tenia sentit la seva reivindicació. Amb això d'ahir, estic indignat amb els indignats. Veient la Tura i la seva gabardina i escoltant a Josep Maria Llop, em vaig sentir com en un país amb sistema tribal. (M'ha agradat això de Tejero al país veí. És una expresió que faig servir molt).
ResponEliminaÉs greu, però no cal magnificar-ho. Caldrà paciència i fermesa. Que s'apliquin les lleis, per ço les fan els parlaments. Despres però que és posi fil a l'agulla. S'han de canviar
ResponEliminapoques lleis, però l'electoral la primera.Llistes obertes o tancades?
Anar al sistema de dues voltes?
Hola Assumpta,
ResponEliminaPrimer de tot, disculpa les faltes d'ahir, ja saps quan em passa això.I ja saps que en aquest tema no ens entenem, xò sols intento respondre el que comentes i espero fer-ho amb tan bon tracte com sé i el moment agitat em permet.
Qui representa els indignats? Cert que no hi ha un órgan de representació, però encara no el volen. Personalment crec que cal, que el funcionament assambleari és massa utòpic i que cal una comissió o diga-li com vulguis que tingui la confiança de la majoria i pugui representar, és clar que si ningú ens vol escoltar, què poden fer els representants?
Després, en relació a lo de la demagògia de tancar quiròfans, doncs sols et puc dir que la persona a qui més li he sentit dir és la meva cap. per tant si ella és la que fa demagògia que és representant política del govern actual.... ´
Dir-te que has tingut sort en les persones que han necessitat quiròfan (que no és pas que m'alegri que el necessitin). Exemples: un nadó recent nascut va d'urgències a Sant Pau i diuen als pares que no el poden atendre perquè les urgències de neonats està tancada i que ha d'anar-se'n a l'hospital del Mar!
A Bellvitge hi ha com a mínim una planta tancada i es vol fer fora 300 persones, entre elles el germà d'una amiga.
Les retallades el què suposaran és que les llistes d'espera es comencin a allargar a partir d'ara.
Els acomiadaments suposaran que un infermer si ara ha de donar serveis a 4 malalts passi a haver-ne de donar a 7-8 i els torns siguin més llargs, quin servei donaran?
I això son fets. Ahir m'enllaçaves un blog, permete'm enllaçar-te d'altres. Això és una carta d'un lector que no ha tingut tanta sort com les persones que coneixes (perdona però no sé enllaçar via html): http://www.elperiodico.com/es/cartas/lectores/pendiente-del-quirofano/25618.shtml
Tb et vull enllaçar l'escrit de Vicenç Navarro, professor universitari de prestigi, (és clar que com està escrit en castellà, doncs diràs que no et representa, però bé, crec que així és com s'arriba a més gent). És una altra visió: http://www.vnavarro.org/?p=5772&lang=CA#more-5772
Per cert, no m'has comentat res de lo de la pujada dels sous dels Delegats del Govern? que m'ho invento potser?
I hi ha més accions dels indignats, que no surten als mitjans, ja s'encarreguen prou que no surtin. Potser els desnonaments que s'estan aturant a Sant Andreu o Badalona a persones grans no són pas importants. Potser com a persones grans no s'ho mereixen? Ahir a Madrid tb es va aturar un desnonament d'una família i un avi ja ha demanat ajuda pel desnonament que té demà.
PUIGMALET.- Gràcies per l’enllaç, l’acabo de llegir amb molt d’interès i crec que molta més gent l’hauria de llegir. “Calen dirigents i cal organització”... això de la “democràcia real” no sé ni si funcionaria en un grupet de 10 o 20 persones, però ja més no... A mi, tot això no em fa el pes. I, com ja he dit un munt de vegades, penso que hi ha molts motius per estar indignat, però les coses no s’arreglen així.
ResponEliminaMPG.- Estic totalment d’acord amb tu. Jo també ho veig així... A qui li agraden les retallades? A mi no, ho prometo! Però quan no hi ha calers, no queda més remei que fer-les i mirar, a partir d’una política de contenció, de tornar a sortir endavant.
I sí, també penso com tu en que, en temps de vaques grasses, la gent es va acostumar a moltes més despeses de les que podia... i ara, què?
I, en totes aquestes manifestacions i concentracions? No n’he vist cap davant d’un Banc o davant alguna seu d’algun organisme estatal... per què no?
JOAN.- Doncs també estic d’acord amb tu... i tant!! I és clar que hi ha reivindicacions que tenen tot el dret del món a fer-se, i que es fan amb raó... però –i et copio- per què ningú increpa els banquers, per exemple? És que no entenc l’estratagema dels indignats.
Admeto que, des del primer moment no ho vaig veure clar, però a mida que anava veient com anaven les coses encara menys... les tomaqueres (que jo també les cito sempre) són un fet anecdòtic potser però a mi em serveixen per explicar això que tu també dius: tancar una plaça pública, destrossar els parterres... així es com es treballa? I si això afegim el constant us del castellà “para que nos entiendan todas las personas” i haver de discutir sobre el dret a l’autodeterminació (ostreeees)
MBOSCH.- El problema que vaig veure jo des d’un principi, i així ho vaig dir, és que allí hi ha un “poti-poti” de gent que no sé pas ni si tan sols estan d’acord entre el que volen cadascú.
Què hi ha bona gent, gent de bona fe? No en tinc cap dubte...
Ara bé, que hi ha molt aprofitat, molt pijo que no arriba a final de mes perquè vol portar un ritme de vida trepidant sense fer la menor renúncia, doncs també, i molt anti sistema que s’apunta a la acampada perquè està molt bé això de muntar una tenda a la Plaça Catalunya, plantar tomaqueres, i fumar porrets... doncs també... i jo, que d’aquesta barreja en pugui sortir res de bo, no hi crec.
Igual com trobo una bestiesa i una mostra de falta de democràcia total anar a bloquejar el Parlament de Catalunya enlloc de protestar davant dels Bancs i Caixes, per exemple...
Quan veig alguns dels que més xerren, com parlen, el que diuen i quan veig que gairebé tot es fa en castellà “para que nos entiendan” tinc una sensació de manipulació que em fa agafar mal de panxa.
CARLES CASANOVAS.- És clar que hi ha coses que s’han de canviar! I moltes, moltíssimes... la qüestió està en com s’han de fer, qui ha d’anar davant.
I jo no vull enganyar ningú: Quan veig l’aspecte general de la Plaça, jo no em sento gens representada... i no nego –no ho he negat mai- que allí hi hagi gent de bona fe, amb un desig sincer de fer feina... però quan veig “el conjunt”, doncs no em mereix cap confiança que d’allí pugui sortir la solució als problemes existents.
Sistema de dues voltes? No ho sé... hauria d’escoltar gent (preparada) que em donés pros i contres per poder decidir després.
Llistes obertes o tancades?... Obertes!! Això ho he pensat sempre :-) Seria un pas democràtic molt gran aquest. Els polítics es veurien directament avaluats pels electors i, aquell que no ho fes bé, tant s’hi valdria si estès a les llistes o no... si la gent no el votés no sortiria. Llistes obertes, i tant.
RITS.- Tens raó quan dius que en aquest tema no estem gens d’acord, gens ni mica. Tot i que, malgrat les formes, segur que en l’existència del problema i en que s’han de trobar solucions sí que estaríem molt d’acord.
ResponEliminaSenzillament jo crec que tu –com la meva germana... i la cito expressament per demostrar que no tinc cap mena d’animadversió preconcebuda- us vareu il•lusionar molt amb aquest moviment, vareu veure una porta oberta a la solució d’una sèrie de reivindicacions legítimes però, mentre que ella en el passar dels dies va veure que allò era tan heterogeni, massa “assambleari” (per dir-ho d’alguna forma), massa barrejat, poc clar, massa "manipulat" des de la "Puerta del Sol"... i es va desencantar ràpid i tu has decidit que aquests “son els teus” i els defenses a capa i espasa (cosa que no et criticaré, jo també sóc molt vehement defensant allò en que crec)
No es pot parlar de Democràcia i impedir que treballi un Parlament. Això és molt greu... i més quan es tracta d’un Parlament pel que tant s’ha hagut de lluitar. Per tant un zero majúscul a qui va tenir la brillant idea d’anar a bloquejar l’entrada als diputats... però si a això ja afegim les escopinades, ruixades de tinta, empentes, insults (i no em diguis que eren mossos camuflats com ara ja estic llegint, que això és prendre’ns per curtets) doncs demostra que, ni que siguin minoria, no tothom és tan pacífic com sembla.
Tot i així, penso que sí, que la majoria sí són pacífics... ho crec... pacífics però equivocats: impedir que treballi un Parlament és un error monumental. Manifesta’t, crida, però mai impedeixis l’entrada ni el bloquegis... els que allí anaven a entrar representaven a milions de votants... i això sembla que no ho sabeu veure.
Clar que ja sé que a molts dels acampats i seguidors, els importa “un comino” el resultat de les eleccions.
De funcionaments dolents de la sanitat n’hi ha hagut sempre... El meu pare (sí, sí, Rits, el meu pare en va ser víctima més d’una vegada) així que exemples concrets de coses bones i dolentes en trobarem ara, abans i entremig.
He llegit la carta al director que m’enllaces i em sap greu per aquest senyor, de veritat... estic segura que el podran atendre a un altre centre... el meu pare després de més de TRES ANYS en llista d’espera va haver d’anar pagant a operar-se perquè ja no podia més... i per ell, pagar aquella intervenció va ser una despesa molt gran (raó per la qual no la va fer abans, no sé si m’explico) perquè de calers no n’hi sobraven.
L’escrit d’en Vicenç Navarro l’he anat a buscar però és llarguíssim i en castellà i em fa mandra llegir coses en castellà... mira, per portar la contrària... com dieu que “així s’arriba a més gent” doncs no: a mi no haurà arribat.
Jo et recomano, si el vols llegir, aquest d’en Carod Rovira, al que mai he votat, però perquè vegis una altre opinió (jo m'he llegit la carta al diari, eh?) :-)
S’han aturat desnonaments: Doncs mira, una bona notícia. Els que ho han aconseguit potser són la part bona dels acampats. Sempre que s’aturi un desnonament d’una persona gran jo ho celebraré, t’ho ben asseguro.
Ara bé, insisteixo de nou, la majoria de gent que jo veig (i sento) entre els acampats no els veig massa ganes de fer feina.
El que va passar ahir no hauria d'haver passat, però més que això, que de brètols sempre n'hi ha hagut, em sorprèn i no puc entendre que gent que hauria d'estar tan indignada com jo mateix, us dediqueu a donar volada a aquests fets, minoritaris. Esteu donant força als qui ens estan matxacant des de fa anys, d'un color polític i d'un altre, perque continuï tot igual. De debò que no voleu que les coses canviïn? De debò no veieu que us estan aixecant la camisa, que s'estan aprofitant del poder que dona control.lar els grans mitjans de comunicació per distreure l'atenció?
ResponEliminaTornem-hi, Assumpta: el d'ahir no hauria d'haver passat, però va passar: que la justícia faci la seva feina i nosaltres, els indignats, que hem de ser tots, seguim lluitant per un món just, que no és precisament el que tenim.
Això és l'important, de debò que no ho veieu?
El que dius és de debó? Que diguis que et fa mandra llegir un text rigorós (pots estar d'acord o no, xò és seriós, ben escrit i rigurós) perquè és llarg i està en castellà,...... en fi, no penso dir res més.
ResponEliminaM'has deixat sense paraules. No tinc res més a dir.
FERRAN.- A veure, vaig a respondre amb tota sinceritat. A la pregunta "De debò que no voleu que les coses canviïn? et diré que parteix d'una premissa equivocada: On he dit jo que no vull que les coses canviïn?
ResponEliminaNo em pots preguntar si "de veritat no vull que les coses canviïn" perquè jo no he dit això. El que jo he dit és que no em sento representada per aquesta gent. I és veritat, no m'hi sento. No m'hi sento gens ni mica.
Ara bé, si la pregunta no l'haguessis fet amb la intenció de donar a entendre que jo no vull que res canviï i m'haguessis dit "Assumpta, t'agradaria que les coses canviessin o t'està bé tot tal com està?" Llavors t'hauria dit que hi ha moltes coses que no m'agraden i que sí que m'agradaria que en canviessin... i afegiria que m'agradaria que fossin canviades de forma veritablement democràtica, amb opcions presentades a les urnes i votades per la majoria de la gent.
I remarco que no m'ha agradat la forma de preguntar, donant per fet que jo penso i dic coses que ni penso ni he dit.
Jo també vull un món més just, però no em crec que els acampats a la Plaça, amb el que sento, llegeixo i veig, em portin aquest món.
RITS.- A veure, què havia de fer? dir-te que l'he llegit? doncs no, no l'he llegit, t'he dit la veritat que és el que faig sempre. T'has enfadat? doncs ho sento, no era en absolut la meva intenció (i tan sincera sóc ara com sincera he estat quan t'he dit que no m'ho havia llegit).
I tu, t'has llegit el que he posat jo? No?... doncs jo no em penso enfadar per això :-)
Genial el diàleg, eh? Parlant s'entén la gent.
T'he posat una resposta llarguíssima al teu comentari, perquè vegis que m'ho prenc seriosament i tu et quedes en que no m'he llegit un enllaç en castellà.
Però -insisteixo- jo no m'enfado per llegir o no llegir un enllaç, de veritat.
Si, si que el vaig llegir ahir al vespre. I com que no el conec, en calent no el vaig voler comentar. Tinc molts posts pendents de llegir i comentar, vaig enfeinada.
ResponEliminaSi, m'he enfadat. M'has decebut.
RITS.- D'acord, noia. Llavors si t'has enfadat, ja no puc fer-hi més. Quan algú s'enfada perquè li parlen amb sinceritat jo ja em quedo "fora de joc".
ResponEliminaEspero que se't passarà.
Però el que jo no puc fer és dir el que no penso i si jo no em sento representada per aquesta gent, no puc dir que sí, que m'hi sento i que em sembla genial tot el que fan.
I no pots haver llegit l'enllaç ahir per la nit, perquè l'he deixat aquest migdia, em refereixo a l'enllaç del comentari d'en Carod Rovira.
Però és igual, ara ja sé que t'he decebut perquè no penso igual que tu. Em sap greu.
No és això, i ho saps. Pensava que parlaves de l'enllaç que vas deixar al meu post ahir (i pel què et deia ho has tingut que entendre, xq qui no coneix el Carod?).
ResponEliminaEl del Carod no l'he llegit. Perquè quedi clar. Amb el teu comentari se m'han saltat les llàgrimes a la feina.
I si, m'has decebut, xò no pas xq no pensis igual i ara!! sinó xq amb el teu comentari frívol que dius que és sincer, t'has rigut de mi, del què crec i amb tot respecte volia que llegissis xq et tinc confiança, respecte i admiració.
I prou, aquí ho deixo. Espero que algun dia pugui dir que tenies raó, que els indignats som uns indignes, xò llavors suposo que entendràs que la meva tristesa no serà per admétre els meus errors, sinó que hauré perdut tota l'esperança de creure en l'home.
Per cert, un amic blogaire m'acaba d'explicar que està net del càncer, xò que no li poden programar la propera visita de revisió x el tema de les retallades, xq no saben com acabarà el servei. Ole!
Adéu
RITS.- En cap moment he tingut intenció de riure'm de tu... de fet, estic al·lucinant amb aquestes respostes teves i amb aquest "Adéu" final.
ResponEliminaEspero que al teu amic blogaire li puguin arreglar aviat això de les visites.
Noies ( Assumpta, Rits)ara no ens barallem pas que no cal....sento discrepar de tu Assumpta , però coincidim en moltes més coses que no pas dissentim...
ResponEliminauna cosa només Assumpta la web del Vicente Navarro té un traductor al català i a l'anglès ho dic perquè el pots llegir en català si et ve de gust
ELFREELANG.- Bé, és que jo no estic pas enfadada... només he "discutit" -i crec que de manera ben correcta- en el sentit d'exposar la meva opinió i ja està i si al meu propi blog no puc expressar el que penso, doncs resultaria una mica estrany, no?
ResponEliminaAra bé, imagino, espero... que a la RITS se li passarà aviat, perquè ella ja sap que aquí es sempre benvinguda :-)
Noia, he anat a aquesta web, he posat el traductor en català, però filla meva, és un text més llarg que els meus comentaris als blogs... ara bé, ja m'imagino que deu estar a favor... ja ho sé que hi ha gent a favor dels indignats ;-)
Si és que ja ho deia jo que és millor no parlar de política... tot i que, ostres, si per no discutir ens hem d'auto-censurar, doncs... uffff
A aquesta hora i després de llegir tota la polémica que hi ha aquí, paso sense fer soroll i només et deixo una abraçada.
ResponEliminaMONTSE.- Tu sí que ho fas bé amb les teves fotos... mira jo quins embolics!! ;-))
ResponEliminaGràcies per l'abraçada, de tot cor!
Si alguna cosa podem aprendre de tot el què ens ha passat és que a vegades, les paraules escrites es poden entendre, sentir de manera molt diferent i portar a situacions com les que avui hem viscut les dues.
ResponEliminaEm sap greu les meves paraules han estat fora de lloc, simplement he viscut el teu comentari d'una manera poc abserta del context. I m'ha fet mal a nivell personal. No està ho sé, xò és el què ha passat.
Crec que totes dues podem aprendre que per molt que es vulgui ser sincer, el respecte i la cura de les opinions han d'estar per damunt de tot.
Evidentment és el teu blog i només faltaria que no poguéssis dir el què vulguis.
Et continuo convidant a llegir diferents visions, ets lliure de llegir-ne o no, xò crec que el fet de llegir, igual que ens van ensenyar que per poder arribar a una notícia més justa calia llegir tres diaris diferents, per poder estar més d'acord o més en desacord és bo llegir opinions de diferents ideologies. I si no les vols llegir, com a mínim que no sigui per mandra.
Una abraçada,
rita
RITA.- Estigues ben tranquil·la, xiqueta ;-)
ResponEliminaAh!! però una cosa sí que te la vull dir: La mandra és un dels meus més grans defectes, o vicis, o digues-li com vulguis... dir que una cosa molt llarga em fa mandra de llegir és, lamentablement, una realitat :-DD
A fer nones, que demà serà un altre dia! ☻ ☺ ☻
Petons!
(Es veuen diminuts, però són tres smileys, un de negre, un de blanc i un altre de negre) ;-)
ResponEliminaNo sé per què han quedat tan petits... a veure el sol? ☼
Mira guapa, me hace mucha gracia que al referirte a España digas "el país vecino". Tú estás en Cataluña, que es una región que forma parte de España, por lo tanto es inaudito que al referirte a tu propio país digas "el país vecino". !Hace falta valor! Eres española te pongas como te pongas, algo de lo que deberías sentirte muy orgullosa. Como española que eres tú no tienes más países vecinos que estos: Francia, Andorra y Poortugal, que son los que limitan con España. ¿Vale? Pues eso.
ResponEliminaARTURO.- Hola, benvingut al meu blog! Estic encantada que t'hagis registrat un perfil a Blogger només per poder respondre el meu post ;-)
ResponEliminaAra bé, jo sóc el que jo decideixo que sóc, no el que tu em diguis. Jo no et diré a tu el que tu t'has de sentir. Si tu ets espanyol i te'n sens molt orgullós (cosa que em sembla magnífic) jo sóc catalana i també me'n sento molt orgullosa.
Per cert, que ser "veïns" no és res dolent, eh? Jo tinc molt bona relació amb tots els veïns de l'escala.