dissabte, 5 de febrer de 2011

"...la pesada feina de llegir..."

He acabat de llegir fa poc "El hombre que fue jueves" de G. K. Chesterton. A mida que anava llegint, el llibre m'anava entusiasmant i tenia ganes de seguir endavant... Em resulta una obra interessant, enginyosa, divertida... i, de cop, arribo al final i em sembla com si "faltés alguna cosa", trobo que em queda un interrogant que no acabo d'entendre com he de respondre.

Així doncs, em poso a buscar informació sobre el llibre. Fa poc que vaig fer-ne un post (sobre el número de pàgines d'edicions diferents de la mateixa obra) i recordo que en Puigmalet em va posar un enllaç que portava a un magnífic article sobre el traductor del llibre, article que vaig començar a llegir però que vaig deixar en sospitar que potser em desvetllaria massa coses de punts als que encara no havia arribat. Ara busco aquella pàgina i... ja ho tinc!! El títol original anglès duia dues paraules que no han estat incloses al títol en castellà "A nightmare" (Un malson). Només sabent això, ja tot em queda més clar...



Sembla ser que alguns lectors de l'època, que van cometre l'error de no llegir aquest subtítol, tot i que venia ben claret, criticaven el llibre i el pobre Chesterton es lamentava fins poc abans de morir dient, amb tota la raó del món:

"[...] aquellos que soportan la pesada tarea de leer un libro podrían posiblemente soportar la de leer la portada de un libro. Porque hay más ejemplos de los que se pueden imaginar en que el crítico más serio podría resolver muchos de sus problemas acerca de lo que es un libro sencillamente descubriendo lo que declara ser."

(De fet, ell ho deia en anglès, clar, però com ho he copiat de la web que em va passar en Puigmalet i és en castellà, prefereixo no tocar-ho més mirant de passar-ho ara al català)

18 comentaris:

  1. Però segur que en aquest cas com a lectora no has tingut cap pesada feina. La vaig llegir fa molts anys (L'home que fou dijous (Barcelona: Ed. 62, 1983, trad. de Carles Unterlohner Clavaguera) i en guardo un record magnífic.

    I com va dir en Millán, encara no n'han fet cap pel·li, cosa que m'estranya.

    ResponElimina
  2. Jo també el vaig llegir fa molts anys, la mateixa edició en català que en PUIGMALET, i no me'n recordo gaire de que anava però si em ve al cap que em va semblar un llibre "estrany", potser a causa d'això mateix que dius tu. L'hauré de rellegir! :-))

    Per cert, t'anava a "renyar" per això de la citació en espanyol d'un autor anglès. A mi em fa molta ràbia quan algú diu, per exemple: "I Déu digué: Hàgase la luz!", com si el català no servís per dir grans frases. Però ja veig, per l'explicació que dones, que a tu et passa el mateix. :-))

    ResponElimina
  3. He de dir que, encara que les històries de Mossén Brown m'encisàrem, "El hombre que fue Jueves" (en la mateixa edició de Seix Barral de tapa dura) me'l baix deixar a mitges... perquè em semblava absurd. Potser caldrà tornar-hi. :)

    ResponElimina
  4. PUIGMALET.- Tens raó... Feina pesada en absolut! ;-)
    Passava de pensar "quin llibre tan estrany" (com diu en MAC) a partir-me de riure en alguna escena, amb algun diàleg... i tenia ganes de seguir llegint per veure què em trobaria. Tot i així, t'he de dir que vaig encertar bastant aviat el misteri de (i ara com ho dic jo sense descobrir res?) bé... m'entens? hehehe... vaig lligar caps aviat i vaig sospitar que... i... Sí, sí!! pura intuïció femenina hehehe
    Bah! si en fessin una pel·li estaria plena d'escenes de sang i fetge i sexe explícit. Avui en dia totes són així, encara que no tingui res a veure amb l'argument del llibre :-P


    McABEU.- És que és un llibre estranyíssim... però que enganxa un munt i que ja tinc ganes de tornar-lo a llegir!! ;-))
    A mi em passa igual amb això de les cites. No suporto que, parlant en català, es facin en castellà (a no ser que l'original sigui en tal idioma, clar. El rei va dir "¿Por qué no te callas?", altrament sempre tinc la mateixa resposta a la boca "Ho va dir en castellà?" hehehe veig que som igual de punyeteros, eh? ;-))


    JESÚS PÁRRAGA.- Doncs jo crec que a tu t'agradaria moltíssim! A tu que no t'agrada AVATAR i que t'agrada NÀRNIA... A més, com és un llibre curtet, li pots donar una segona oportunitat que, si finalment no t'agrada, tampoc hauràs perdut massa temps :-))

    ResponElimina
  5. Té raó, l'autor, la gent tenim tendència a llegir ràpid tot el que ens sembla "accessori" i a vegades no ho és...

    ResponElimina
  6. Bueno ahora resulta clarisimo, que buena esa página web.Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  7. La història té tela, però això de que ho posi a la portada... no seria millor que ho expliqués més clarament al llarg de l'obra? No sempre ens fixem en els subtítols, i potser tenen més importància de la que creiem.

    ResponElimina
  8. No conec el llibre, però ja compadeixo el pobre autor... un incomprès perquè la gent no para esment a llegir la portada!

    És totalment cert que, tot sovint, amb el títol d'un llibre, d'un post, d'una cançó es diuen moltes més coses de les que a vegades ens creiem. Cal aturar-nos una mica, no anar tan ràpid i reflexionar-hi.

    ResponElimina
  9. Moltes vegades he llegit un llibre atreta pel títol, o per la portada! la vaig llegir fa centenars d'anys...i no sé perquè però no en guardo record de la lectura....el rellegiré quan pugui....jo avui sóc la dona de diumenge i com que ja fa quinze dies que només tinc diumenge per fer-ho tot...ja començo a sentir-me com la dona de dilluns

    ResponElimina
  10. No he llegit el llibre, però asseguro que no té raó! Llegir un llibre és quelcom distres. Bé de vegades n'hi ha algun que l'engegaries en orris. Però a compta gotes!

    ResponElimina
  11. Llegir no és pesat, tot el contrari! El que passa és que de vegades anem tan de pressa que ens deixem detalls que, al final, resulten ser importants.
    No m'estranya que l'autor es sentís en certa manera frustrat. Què costava llegir un parell de paraules més?!

    ResponElimina
  12. Una bona paradoxa aquest títol que li has donat a l'apunt.

    ResponElimina
  13. El títol també és part d'un llibre, i no és un afegitó com la imatge de portada o els crèdits. No entenc que hi hagi gent que li preguntes que llegeix i és incapaç de dir-te'n el títol. Sense context, com un titular de diari.

    ResponElimina
  14. Jo també necessito saber què passa exactament, em puc esperar al final, però si no m'ho deixen clar, em poso nerviosa... I amb les pel·lis igual! Quina mania tenen a deixar coses a l'aire!

    ResponElimina
  15. doncs ho trobo genial. llàstima que no sortís en la traducció.
    No l'he llegit pas. Sorry

    ResponElimina
  16. Per a mi és curiosa la importància que li dòno al títol llibre...De vegades et diré que el faig decisiu a l'hora de escollir-lo de les prestatgeries de la Biblioteca, i estic segura que pel mateix motiu moltes vegades els passo de llarg i potser m'estic perdent una joia de llibre... Aquest és el meu joc pel llibre complementari, ja que sempre en porto un en la llista fixa d'autors que vull llegir.
    Ja veus com de bé me l'organitzo aquesta pesada feina de llegir, que tantes satisfaccions ens aporta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Això també passava molt abans amb els títols de les pelis, que quan els traduïen no s'assemblaven gens a l'original...

    ResponElimina
  18. CARME.- Crec que ho has resumit perfectament ;-))
    Alguns lectors van pensar que no calia llegir el subtítol i, el que és molt pitjor, alguns editors el van suprimir directament!! (Cap de les dues versions que jo tinc el porta)


    TÍA ELSA.- Ciertamente és un artículo muy bueno ;-) Me encantó leerlo y me entraron ganas de leer de nuevo el libro! Jeje


    XEXU.- Precisament això és el que defensava el pobre Chesterton, que ens fixéssim amb els subtítols ;-)
    De totes formes “a nightmare” no vol dir que sigui a través d’un somni (o sigui que després es desperta de dormir) sinó que és un malson psicològic hehe... És un llibre molt raro, tan raro que puc dir al mateix temps que m’ha encantat i que tinc ganes de tornar-lo a llegir per “entendre’l millor” :-)


    EL PORQUET.- M’ha fet gràcia el teu comentari, perquè és ben cert... El pobre Chesterton veient crítiques i preguntes que es podrien haver estalviat si haguessin llegit bé el títol :-) A mi alguna vegada m’ha passat a algun blog, ho reconec hehe ;-)


    ELFREELANG Siiiiiii jo també!! Jo també em fixo molt en el títol a l’hora de triar, en la imatge de portada o en el disseny ;-)
    Avui segur, segur, que ets dona de dimarts (els dimarts són dies ben estranys, n’hi ha tot sovint)


    JORDI BANYERA.- Hehehe no, home, que en Chesterton això ho deia amb sarcasme, perquè la gent es llegia el seu llibre sense parar esment al títol sencer. En el que dius estic d’acord amb tu, llegir és... és... màgic! ;-)


    ALBERT B. i R..- Exactament! ;-)) És que em poso en el seu lloc i entenc que es sentís frustrat pobre home... es llegien tot el llibre sense saber en quin “món” es ficaven i, clar, no ho entenien.


    KWEILAN.- És que em va fer gràcia el sarcasme de la frase de Chesterton i vaig pensar que agafar-ne un trosset donaria un aire misteriós al post ;-))


    JOAN.- Siiiiii... És veritat!! A mi m’ha passat alguna vegada! Preguntar a algú quin llibre llegia i no recordar-ho o dir-te el títol de forma “aproximada” hehehe és cert!! ;-)
    Ara bé, jo he d’admetre que alguna vegada m’ha passat no recordar exactament el nom de l’autor... per exemple, em va passar amb un que vaig llegir fa poc “Juego peligroso” de Mika Waltari... pots creure que mai recordava si es deia Mika o Milka o Watari o Vatari, Vakari? (de fet, ho he hagut d’anar a mirar per escriure-ho bé hehehe)


    FINESTRETA.- Ah, jo, quan una pel•lícula acaba “així... com de cop”, sempre penso “ah... ja està?”... m’agrada que les històries quedin ben lligades. Potser hi hauria alguna excepció en que és maco poder imaginar un final però, en general, vull que m’acabin el llibre o la pel•lícula de forma ben sencera ;-)


    RITS.- Oi que sí? Em va saber greu i tot quan vaig llegir que el pobre home va haver d’estar reivindicant que els títols s’han de llegir sencers ;-)
    Uuuui, hi ha tants llibres que jo no he llegit! Hehehe


    MONTSE.- T’he imaginat perfectament a la Biblioteca buscant un llibre en concret i mirant, de passada, a veure què “et deien” els títols i les portades dels altres ;-) Algú que es tan detallista com tu, segur que la majoria de les vegades l’encerta hehehe


    JOMATEIXA.- I tant!! ;-) Ara mateix m’ha vingut al cap “An affaire to remember” que en castellà la van traduir “Tu y yo”... No sé pas quin criteri seguien però el cert és que moltes vegades el resultat no s’assemblava gens a l’original.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!