Són xiquets que ja van fer la primera Comunió però que continuen venint per preparar-se per la Confirmació. Abans, per la Confirmació, es matriculaven quan tenien catorze o quinze anys, però ara existeix una doble via: O com abans o bé continuar dos cursos i mig més des de la Comunió.
Els “meus” són, doncs, aquest segon torn... són “els petits de confirmació” i són una joia, una autèntica meravella. Ja no estan pendents de fotos, vestits, regals i restaurants (com, desgraciadament, passa sovint amb els de Comunió) sinó que venen “perquè volen” venir... i això fa que tinguin més ganes de participar, d’aprendre... i que, entre ells, hi hagi una relació molt especial.
En aquest ambient de bon rotllo és normal que comentin coses de l’escola, que s’expliquin els diferents tipus de ferros dentals (o paladars) que alguns porten (jo acabaré experta en aquest tema hehe), la trompada que es van fer jugant a bàsquet o que algun ensenyi als demés un llibre que ha trobat de quan els seus pares van fer la Comunió...
Però ahir... ahir no vaig poder evitar fotografiar els llibres que l’E. duia a la motxilla... El de catequesi... i dos més que ens va ensenyar ;-) Em va fer tanta gràcia que vaig veure un post immediatament. Si és que ja ho dic que són macos!! (Les mans són de l’E i del D.)
Nota: Ahir el blog de l'ELFRI va fer dos anyets!! Però blogger (lletjot!!) no ha actualitzat el seu post a les nostres barres laterals... Passem tots a felicitar-la clicant AQUÍ!! :-))
es que el barça és tota una religió...que va en augment
ResponEliminaFa il·lusió la il·lusió amb que en parles dels "teus" nens. :-)
ResponEliminaI en quant als llibres si que fa gràcia que siguin tan "monotemàtics" però és que és normal, el Barça ens fa feliços a grans i petits i no és estrany que els interessi el tema. :-))
o sigui que a més del parenostre també hi el guardiola nostre..hehehehe (per cert blogger em té mania ahir el meu bloc va fer dos anyets pobrissó però ningú ho sap perquè el meu bloc no s'actualitza en els blogrolls,,,buuaa Assumpta ves digues-li alguna cosa pobret...)
ResponEliminaImagino que el teu E no és el meu E dels posts... A ell el faig llegint altres llibres.
ResponEliminaSi beuen de la cultura Guardiolista aniran més que bé! El Barça, com diu el garbi24 és una religió també!
Assumpta moltes gràcies ja sé que és una mica infantil potser però moltes gràcies...un cop que faig dos anys...mil gràcies! ja puc dormir tranquil.la! muas!
ResponEliminaVeig que aquests nens pugen ben educadets... i no només ho dic pels llibres!
ResponEliminaGARBI.- Jo tinc el meu lema, com aquell noi marroquí al qual van fer presoner pobret... "Déu, patria i Barça" hehehe
ResponEliminaDoncs aquests xiquets em sembla que pugen semblant ;-))
McABEU.- És que són tan macos, MAC!! I són petits encara, tenen 9 anyets, són molt nens, però tan intel·ligents, tan receptius...
Són culés a tope. De fet, vaig estar a punt de fotografiar també la motxilla de l'E. perquè és del Barça, xulíssima!! ;-))
ELFREELANG.- Home, en en Pep no és que hi tinguin exactament Fe... però una gran confiança sí! ;-))
Ooooh!! no hi ha dret això de Blogger!! No pateixis que ja ho he solucionat! No vull que el teu blog estigui trist ;-))
JORDI.- Hehehe nooooo el meu E. té 9 anys i és un angelet (uhm... bé, tu també ets un angelet hehe... però d'una altre manera) ;-))
Estan tots tan contents quan guanya el Barça! És que amb l'edat que tenen, tots els seus records són de victòries!! :-DD
ELFREELANG, segon comentari.- De res!! T'ho mereixes ;-))
I no em parlis de coses infantils que d'això jo en sé molt que també en sóc un "ratu llarg" però... i què? si és millor tenir una mica d'innocència encara... i és clar que sí!! A mi m'hagués passat exactament igual que a tu... Fas un post amb il·lusió i veus que no s'actualitza i ningú entra... Això és trist... S'havia d'arreglar!! :-)))
EL PORQUET.- Aquests "meus" sí ;-))
Tenen ganes de xerrar, jugar, riure... com tots els nens, clar, però són obedients, escolten, entenen. Són maquíssims :-))
Que lindo trabajar con niñós, dan satisfaccione y también te divierten. Me encata la foto con sus manitas.Besos tía Elsa.
ResponEliminaSembla que hi ha una forta tendència entre els catequistes a ser del Barça. Això s'hauria d'investigar...
ResponEliminaEl Barça actual també és una escola de valors, he he. .)
ResponEliminaTÍA ELSA.- Aunque la foto la hice porque se ven los dos libros que hablan del Barça, debo reconocerte que, cuando la vi, lo que más me gustó fueron esas manitas... Dan mucha ternura ;-))
ResponEliminaXEXU.- És que els catequistes sempre anem pel bon camí, sempre ens apropem a allò que és bo hehehe... És que m'ho has posat mooooolt fàcil!! (suposo que ho has fet expressament hehe) :-))
JOSEP LLUÍS.- Doncs la veritat és que sí hehehe... si ens fixem amb el que ensenya en Pep: el valor de la feina ben feta, la constància, la lluita, ajudar els companys, l'humilitat...
Crec que haurem de convidar en Pep a fer una conferència a la Parròquia (t'imagines?) ;-))