diumenge, 9 d’octubre de 2011

Eric, Celine, Mariah, Jamie... i "la xarxa".

A vegades hi ha cançons que superen en popularitat els seus compositors. Segur que si a molta gent jove li preguntessin de qui és la cançó “All by myself” dirien que de Céline Dion. Doncs no, la cançó és de l’any 1976 (veure la "Nota 1") i el seu autor és Eric Carmen.

També, buscant per YouTube, he trobat una versió de Jamie O'Neal que, curiosament, molts atribueixen a Mariah Carey. I jo em quedo parada de pensar quantes dades falses deuen córrer per Internet com aquesta.

No tinc clar si mai la Carey ha gravat aquesta cançó, ara bé, el que sí tinc clar és que moltes de les versions que corren per la xarxa atribuïdes a la nord americana, no és ella qui canta. En casos així, crec que hi hauria d’haver alguna mena de S.C.M. (súper computadora mundial) que corregís aquestes errades. Internet és una gran font d’informació... i de desinformació.

Mireu això (els ressaltats en groc els hi he posat jo quan he retallat la imatge del corresponent vídeo de YouTube):


Un posa el vídeo i diu que la cançó ÉS de Mariah Carey... un altre contesta i li diu IDIOTA perquè... la intèrpret és Celine Dione!! (suposo que després es menjaria l’insult amb patates, perquè algú ja li va respondre que no era Celine qui cantava)... finalment, per arreglar una mica l’embolic, on posa “artista”, aclareixen que qui canta és Jamie O’Neal, que és l’única cosa certa de totes.

I qui recorda Eric Carmen? Doncs jo, i ara la posaré per deixar-ne constància (tot i que crec que aquesta cançó ja la vaig pujar alguna vegada al blog, però tant hi fa). Si teniu temps, escolteu-la fins al final perquè és molt maca.



Nota 1.- He posat que la cançó és de 1976 tot i que a alguns llocs posa que és de 1975... ara ves a saber... La meva "pròpia" memòria es decantaria més pel 76.
Nota 2.- La cançó és xula, oi? Doncs té un bon tros “plagiat” d’un concert de Rakhmàninov i d’això m’he assabentat fa pocs minuts mentre em documentava per fer el post... ai, Eric!



I, per acabar, com d'aquesta cançó n'hi ha tantíssimes versions, deixaré la de Frank Sinatra, que tampoc la coneixa fins avui:

25 comentaris:

  1. No sabia que era de l'Eric Carmen… D'aquest bon home només recordo que em soni ara mateix la cançó "Hungry eyes".

    ResponElimina
  2. Ja tens raó, ja ... font d'informació i de desinformació.

    Bé estava escoltant la cançó i ha clicat els comentaris sens e recordar-me que aquí al teu blog si cliques els comentaris se'n va la cançó, però ja hi tornaré. Em sembla que no la conec...

    ResponElimina
  3. Hi ha algunes cançons tan versionades que al final es perd la pista de qui és el compositor o primer intèrpret. El que sol passar és que un desconegut fa una cançó notable, no se'n fa massa cas, i després un artista conegut o coneguda fa la seva versió i aquesta és la que es fa famosa. Això fa que a la xarxa, que per sort hi pot escriure qui vol, molta informació sigui incorrecta o incompleta. D'algunes cançons s'ha perdut totalment la pista, ja.

    Per cert, que al títol de la cançó que poses al principi has escrit 'be' en comptes de 'by', per si ho vols canviar.

    ResponElimina
  4. P-CFACSBC2V.- Això és perquè ets molt jove ;-)
    Ara bé, et diré que, en canvi, jo no coneixia aquesta de "Hungry eyes" i ara l'estic escoltant de fons mentre vaig responent els primers comentaris. No està malament ;-)


    CARME.- Jo constantment hi trobo dades errònies i normalment, quan busco informació a la xarxa, la contrasto, com a mínim, a tres llocs diferents. Si coincideix creuo els dits i confio en que sigui certa :-)
    Ai, el Sergi (el de Quissapon i de l'Avi Gres) sempre em renyava perquè tenia configurats els comentaris així i no en finestra emergent hehehe... torna, torna, ja veuràs com si que la coneixes :-)


    XEXU.- Et pots creure que en tota l'estona que he estat fent aquest post (més de dues hores) al menys he escrit deu vegades malament el títol de la cançó? cada vegada "be" enlloc de "by"... i cada vegada ho havia d'arreglar i, al final, encara m'ha quedat malament al text del post. No sé per què, però després de la "b" els dits em marxaven cap a la "e"... Bé ara ja està arreglat. Gràcies! :-)
    M'agradaria que existís aquesta mena de súper computadora que revisés i avisés de les errades :-)

    ResponElimina
  5. Doncs jo per no conèixer, no coneixia ni la cançó... Així que gràcies per tota la informació! Ara l'escolto... i sí que és maca, sí!

    Per cert, vaig fer una ullada al teu posts dels tes (no et pensis que ho vaig ignorar, em va fer molta gràcia!). Hi tornaré a passar quan respongui comentaris d'aquell post... se'm torna a acumular la feina! =)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Ves per on! Jo si que la coneixia. Va sonar molt a la radio...

    Però, personalment, sempre em va semblar una veu massa "ensucrada", "embafadora"...

    Respecte a "La Veu", era un "crooner" i sempre feia venir les cançons al seu terreny.
    Sols s'ha d'escoltar la "versió"?? que va fer de Mr. Robinson de Paul Simon. Va aprofitar la melodia, una estrofa sencera i la resta pura imaginació dels seus lletristes. Fins i tot va fer canviar "Jesus" per "Jilly", amb el comentari que "Porter, Gershwin i els altres grans mai havien escrit Jesus en les seves cançons. Qui es creia aquest jovenet (Simon) que era per fer-ho?"

    Malgrat tot Sinatra m'agrada molt. La seva dicció i molts dels seus hits, son obres mestres. Però, com tothom, té coses força infumables...

    (Apa, de bon matí la que he deixat anar! X¬DDDDDDDDDDDDDDD)
    Petonet ;¬)*

    ResponElimina
  7. Jo m'hi trobo igual, quan busco informació pel meu blog de poesia i música: algunes vegades una molt bona audició no la poso perquè no diu qui són els interprets. Però en el que tinc més problemes és en la música pop. Hi ha un descontrol brutal.

    ResponElimina
  8. Quina currada de post, és impressionant la feina d'investigació que hi has fet. :-))
    I ja tens raó que la "xarxa" està més enredada del que la gent es pensa. :-D

    ResponElimina
  9. YÁIZA.- És que tu ets molt jove fins i tot per les versions "modernes" hehehe :-DD
    A mi, quan tenia una 14 o 15 anys (quan va sortir) m'encantavaaaaaaa ;-))
    Hahaha a molt bé, ja veus dons que vaig pressentir que un dia em demanaries un post sobre el te i em vaig avançar :-DD


    BARBOLLAIRE.- Els teus comentaris als posts musicals són de primera categoria, en saps un munt!! :-))
    Ara bé, a mi, als meus 14 o 15 anyets, quan la cançó estava de moda -tot i que no entenia ni una paraula del que deia- la trobava tan maca!! hehe
    Ara mateix escolto la versió de Mrs. Robinson, que desconeixia totalment i, per tant, també l'anècdota!! ;-))
    Petonets ;-)


    MARIA ESCALAS.- Ara no recordo quina peça era, però un dia buscant una, posem que de Beethoven, em va sortir un YouTube en que la imatge era tota l'estona un quadre de Mozart!! i, al títol, només el nom de la peça, sense l'autor... I jo, que molta música clàssica em sona però que ni sé els títols ni res, em fan dubtar moltíssim... i he de buscar i "rebuscar" ;-))


    McABEU.- Quan dius "feina d'investigació" vols dir "l'estona agradable de vespre que vas passar buscant i escoltant musiqueta" ;-))
    Ai, MAC, encara recordo aquell "Ladran, luego cabalgamos" que, en aquest cas la xarxa si ens va ajudar a descobrir el veritable autor i que NO surt al Quixot!! :-DD... però sí, en general, ben enredada està ;-)

    ResponElimina
  10. Dona, jo ho havia dit per fer-te quedar bé! :-DD
    És igual de cert que Internet desinforma com que informa i molt, és qüestió d'intentar contrastar la informació, cosa que de vegades no és tan fàcil. Parlant d'informació a la xarxa, he indagat l'origen del pregoner del meu enigma visual i he trobat alguna bona pista que sembla que permet identificar-lo... ho faré quan trobeu la campana! ;-)

    ResponElimina
  11. Un bon treball d'investigació. Un mini "Watergate" musical, jeje. Et felicito.

    ResponElimina
  12. jo que sempre que tinc algun dubte penso, ja ho buscaré més tard a internet!!

    ResponElimina
  13. Primera notícia que existeix un tal Eric Carmen i que, a sobre, va compondre "All by myself".

    L'altre dia en no sé quin blog parlaven d'un cas semblant. Es veu que la musiqueta del Nokia és d'un tal Tárrega...

    ResponElimina
  14. Ohh...jo tampoc sabia que era de l'Eric Carmen (si t'haig de ser sincera no sabia qui era...:S)! De fet, malgrat que sí que havia sentit abans la cançó, si m'haguessin fet dir de qui era no ho hagués tingut gens clar!

    Quin post tan treballat i tan ben lligat! A mi això de les versions em fa gràcia, perquè moltes vegades quan la versionen encara la fan més bona que l'original. A mi per exemple la cançó Lucía del Serrat, m'agrada més la versió que en va fer la Rosario que l'original.

    Un petó maca!

    pd: ahh, i merciii un altre cop pel regal, quina il·lusió, els hi he ensenyat als meus germans i tot! ;P

    ResponElimina
  15. Uiiii, m'has tocat un punt dèbil, però de forma negativa... No tolero la Mariah Carey (o com s'escrigui). Ho sento, no puc amb ella, ni amb la seva imatge pública, ni amb la seva veu, ni amb els seus crits a les cançons... ja està, ja ho he dit, ja m'he quedat desfogat!

    ResponElimina
  16. McABEU.- Ja ho sé, home! ;-)) De fet, feina n'hi ha, però feina agradable de fer ;-))
    I com, una vegada més, em demostres que no hi ha res que s'escapi de les teves dots investigadores, t'he posat feina al Petit Blog... hehehe... llegeix els comentaris al post del Rock and Roll :-DD


    RAMON.- Moltes gràcies!! ;-)) Tant de bo totes les feines fossin tan divertides com aquesta!! :-))


    JOMATEIXA.- Jo també ho faig ;-)... però busca-ho a tres o quatre llocs diferents, així assegures -més o menys- la resposta ;-))


    MBOSCH.- Veus? ja saps una cosa més, i és que al món dels blogs s'aprenen moltíssimes coses hehehe...
    Per cert, aquest "altre blog" que dius on van explicar això del Nokia Tune, ho van fer expressament... jo, en canvi, he descobert que aquesta cançó plagiava un tros (un bon tros!) d'una peça clàssica mentre feia el post hehehe... Fa vint-i-quatre hores encara no ho sabia :-DD


    BARCELONA.- Aquest post d'ahir, amb tantes hores "d'investigació" és fruit d'un diumenge al vespre sense futbol :-DD... alguna cosa havia de fer!! hehehe
    Totalment d'acord amb tu... hi ha gent que és enemiga de les versions i sempre prefereix l'original... en molts casos potser sí, però jo també conec cançons que m'agraden més versionades (menys mal que hi ha gustos per tot!!) ;-))
    Gràcies a tu per la teva resposta tan maca! ;-)


    PORQUET.- Snif... però si en aquest post la Mariah Carey tan sols surt mencionada... ni tan sols canta la cançó de la que parlo.
    La vaig citar perquè em va fer gràcia la picabaralla entre dos "youtuberos", quan cap dels dos tenia raó.
    Jo volia parlar de la cançó d'Eric Carmen, que m'agradava molt, i aprofitava el tema per comentar quantes vegades buscar les coses a Internet ens pot portar a error.

    ResponElimina
  17. Ja ho sé Assumpta, ja ho he vist, però és que quan veig la Mariah Carey per alguna banda se'm creuen els cables!!! ;p

    Això, i suma-hi que la cançó d'Eric Carmen no és que em faci aixecar i ballar com un boig... ;p o sigui, que no més que em motivi molt!

    Perdona'm, m'he deixat endur per la rauxa de les passions més ocultes i negatives de la meva persona...

    Potxó!

    ResponElimina
  18. Ah, i posats a comentar el tema de fer recerques per internet... només et diré que tinc un amic "molt freak", però molt, que un dia es va fer com una mena d'esquinç al turmell (i dic com una mena perquè, a dia d'avui, encara no sabem ben bé que va tenir, ja que en comptes d'anar al metge com tothom, el paio va agafa i començar a buscar fotos i articles d'esquinços al turmell per internet...).

    Després d'una intensa recerca ell mateix es va fer un diagnòstic... esquinç de primer grau al turmell... apa, i tan content.

    També et diré que és la mateixa persona que quan una ungla del peu, després d'un cop, se li va posar negre i li estava a punt de caure... se la va enganxar amb loctite... "ver para creer".

    Sí, sí, alguns dels meus amics són "aixins"!

    Ah, i no ploris eh?... és que la Carey... ;p

    ResponElimina
  19. PORQUET.- No, no pateixis, home, no hi ha res que perdonar, tots tenim les nostres fílies i les nostres fòbies i ja està. No tots els posts ens poden agradar :-)
    Jo una vegada també em vaig enganxar una ungla, però va ser amb "Pegamento Imedio"... però no estava negra!! agggh!!... quan tenia vint-i-pocs anys duia les ungles llargues i me les pintava, a vegades vermelles com la sang o grana fosc, gairebé negre (si això ho llegeix més gent, estranyarà hehehe) i un dia se me'n va trencar una... la vaig enganxar, la vaig pintar pel damunt i no es notava res :-DD

    ResponElimina
  20. Quan s'anomena el Frank Sinatra tinc el costum de posar-me dempeus, i així estic. Sort que amb la Feliu no tenim aquest problema aquí!

    ResponElimina
  21. JORDI.- Doncs posem-nos dempeus tots dos... i, si vols, hi estem una bona estona ;-)))

    ResponElimina
  22. Ja he fet els deures que m'havies posat al blog petit! :-))

    ResponElimina
  23. McABEU.- Ja ho he vist, ja... hehehe et mereixes un premi dels més grans... però de moment t'hauràs de conformar amb un mega GRÀCIES, MAC!! ETS UN CRACK DE PRIMERA CATEGORIA!! i un somriure de talla XXL :-DDDDDDDDDD

    ResponElimina
  24. Ja em puc assentar? Des d'ahir que estic dempeus!

    ResponElimina
  25. ara (o sempre?) està molt de moda fer versions, li diuen fer "covers". I n'hi ha moltes de boníssimes!! i d'altres d'esperpèntiques!!!!

    La cançó de la Celine la vaig descobrir amb la peli de la Bridget Jones...hehehehe

    Per cer, et convido a que descobreixis l'Adele. L'he posat al post d'avui, xò té cançons boníssimes, tan del primer disc com del segon.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!