diumenge, 2 d’octubre de 2011

Diada del Mercadal 2011: Trobada castellera a Reus

La Plaça Mercadal és a uns vint minuts a peu des de casa meva (potser una mica més al meu pas) i, al poc d’arribar, els meus genolls m’han començat a dir “Assumpta, això no ho aguantaràs” i jo els he contestat “això és el que vosaltres us penseu”. Però el cert és que tot semblava indicar que serien ells els qui tindrien raó, doncs la plaça era plena, jo no sóc gens alta (eufemisme per dir que no passo de l’1,60) i, després de la primera actuació, el 3 de 8 dels Xiquets de Reus, els peus ja mostraven símptomes d’"inflamenta" (a més, feia calor!! que no sap “el temps” que ja som a octubre?)

Gent més alta davant meu... no puc fer fotos mínimament acceptables... i el meu cervell que busca solucions. Miro al meu voltant... a l’Ajuntament hi ha una balconada amb gent... però, en angle recte, hi ha un altre edifici amb un preciós balcó: la seu de Convergència! I jo que li dic al Josep Lluís, “ostres, què bé que deuen estar aquests del balcó, es poden recolzar a la barana...”, i, sense pensar-ho un moment, li dic “anem-hi”...

Al davant, l'Ajuntament. Encerclat en verd, la balconada de la seu de Convergència
(Foto agafada de Google)


Ell sempre és més prudent que jo, però el cert és que la festa acabava de començar i jo ja em sentia cansada... he pensat “el pitjor que em pot passar és que no em deixin pujar” (ho veia difícil que em fessin fora, perquè jo tinc molt de rotllo i ja tenia preparat el discurset de l’artritis i el meu amor pels castells, etc.), així que he creuat la plaça entremig de la gentada i he arribat a l’edifici en qüestió. La porta del carrer era oberta de bat a bat i l’escala era plena de castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que ho havien agafat com a quarter general... Jo, passant pel mig, pujo l’escala, arribo al primer pis i... oh! la porta també és ben oberta... entro, travesso una gran sala i... surto al balcó!! Genial!!... Des de dalt veig que en Josep Lluís m’ha seguit fins la porta, així que li faig senyes que pugi i au, tota la gala al balcó... i, de tant en tant, breus minuts de descans a una de les cadires que hi havia a la sala del costat.

Des d’allí dalt he gravat aquestes imatges, ja pensant en el blog, per ensenyar-vos l’ambient:



Aquests són els castells que avui s'han fet. Gràcies XeXu per passar-me el quadre i estalviar-me feina ;-)


(c) vol dir carregat (l'han fet, però els ha caigut quan el desmuntaven)
(i) vol dir intent (els ha caigut quan encara no havien acabat de carregar-lo)
f vol dir folre
P vol dir pilar
3de9 vol dir nou pisos amb tres castellers a cada pis, excepte el “pom de dalt”, que són els tres pisos més superiors: una parella (els dosos) al damunt l’acotxador i al damunt l’enxaneta.



I, per acabar, algunes de les més de seixanta fotos que he fet (Al principi tenia el sol de cara i al final, quan s'anava fent fosc, hi tenia els focus... així que no són tot lo bones que haurien pogut ser des del lloc privilegiat on era)


















25 comentaris:

  1. Doncs jo trobo que les fotos estan molt i molt bé. En part mèrit de la fotògrafa, però en part també mèrit de les colles, són les millors i claven els castells.

    Bravo per l'explicació de la nomenclatura, sempre va bé fer-ne una mica de difusió, i ho has explicat perfectament.

    Brutal el 4d9 de Vilafranca, aquesta gent sorprenen a cada actuació.

    Amb tot, m'has fet pensar si no n'hi ha prou ja de descansar, si no estaria bé tornar a posar-se la faixa. Però és que estic taaaaan bé a casa els caps de setmana...

    ResponElimina
  2. XEXU.- Si tu trobes que estan bé i t'agraden les explicacions, ja estic ben contenta! ;-))
    Pensa que jo sóc aficionada però encara aprenc coses cada dia... Avui, a la balconada on ens hem "colat", un bon senyor explicava a una senyora i una noieta coses dels castells i jo escoltava atentament. Una cosa que ha dit i que jo no sabia és que els castells aquests que s'han de coronar dues vegades (per exemple el 5de8) tenen aquesta dificultat però, en canvi, són més fàcils de descarregar... i m'hi he fixat i m'ha semblat que és cert :-)
    El 4de9 de Vilafranca, que ha caigut quan el descarregaven, ha provocat alguns lesionats.
    De fet, hi ha hagut tres castells que han caigut i en els tres casos la Creu Roja ha portat ràpidament collarins, i se'ls enduien a dins de l'Ajuntament on els deuen haver examinat millor.
    Glubs... tu parlant de tornar i jo et comentava aquestes caigudes... ui...
    És un món molt maco... M'agradava veure com la colla Vella de Valls feia pinya amb els Xiquets de Reus i com un grup de Minyons ha anat a ajudar a la Jove de Valls...
    M'he fixat com els companys s'ajuden entre ells a baixar, perquè ningú es faci mal...
    No sé, tu mateix has de valorar si et fa il·lusió o no... o si la il·lusió que et fa (que ja veig que sí) és tan forta que renunciaries a aquesta llibertat els caps de setmana :-))
    Ara vaig a fer nones que estic molt, molt cansada.
    Gràcies per ajudar-me una mica a fer el post i per comentar-lo tan ràpid! ;-)

    ResponElimina
  3. Veus, gràcies als teus genolls (i la teua gosadia clar), podem gaudir de millors fotos.

    Una altra solució és que haguéreu fet un 1d2 o un 1d1 i enxaneta.

    ResponElimina
  4. Això no és un reportatge, és un MEGA-reportatge! :-))
    Molt bones fotos i des d'una perspectiva ideal... jo no m'hauria atrevit a anar-hi per si em deien alguna cosa. Però tens raó, el màxim que poden dir-te és que no pots pujar i aleshores et quedes tal com estàs. :-DD

    ResponElimina
  5. Has fet un bon reportatge!
    La propera vegada que vinguem, miraré si ets al balcó assenyalat a la foto, hehehe.

    ResponElimina
  6. Sí, realment la posició en que ens trobàvem era privilegiada. I gràcies a la barana, el cansament de cames va ser més suportable. I així també vaig poder xafardejar una mica, fixant-me en la gent coneguda que hi havia a la plaça, he he.

    ResponElimina
  7. Ei, què dius de les fotos, no "pequis" d'humil que són genials i si ets tan amable de deixar-me'n alguna, aquelles d'esquena, amb les mans i la pinya, per mi seria un regal, les sento com un símbol de la terra, de la pau, de la concòrdia, del millor que podemdonar els humans...i m'agradaria guardar-ne un parell!

    Ei, i em fas moooooooooolta enveja!

    Petons!

    ResponElimina
  8. Em sembla molt bé que parlis als teus genolls i per si de cas et cerquis una estratègia baranera....quines fotos !!!! et nomeno fotògrafa oficial de la Diada del Mercadal...!!! visca REUS! Visca l'Assumpta! visca els castellers!!!
    (paraula de comprovació derili....quasi un deliri)

    ResponElimina
  9. Un reportatge molt xulo, Assumpta! És el premi per haver tingut els nassos de colar-te al balcó que més et va convenir!! Hehehe! Que bé que ho poguéssiu veure des d'un lloc tan bo. Les fotos han quedat molt bé, són impressionants, i les explicacions també van molt bé!

    ResponElimina
  10. JPMERCH.- Jo tinc bastant de "morro" en casos així, en que no es tracta de coses complicades, que "tampoc era demanar tant", només deixar un trosset de balconada ;-))
    He rigut molt amb les teves modalitats de castells!! Boníssimes!! :-DD


    McABEU.- Moltes gràcies!! ;-))
    Per posar una mica de "cara" a la vida t'has de trobar en una situació "de necessitat"... Jo feia dies que esperava aquesta jornada amb il·lusió, arribar a la Plaça i ser conscient que no ho aguantaria em posava trista, i aquell balcó era taaant temptador!! ;-)) En casos així no conec el significat de la paraula "vergonya", estava gairebé segura que no em podrien dir que no :-))


    PILAR.- Gràcies!! ;-)) Ui, calla, calla, que ahir a la nit vaig pensar que quan facin el programa de castells de TV3 igual surto en alguna imatge hehehe... em faria gràcia i tot :-DD


    JOSEP LLUÍS.- Hehehe la veritat és que ho vàrem passar bé, eh?... I ja saps que a mi fer una mica el trapella, com el fet de colar-nos en aquell balcó, em diverteix molt ;-))


    ZEL.- Sí, tens raó, quan més les miro, més penso que estan força bé :-) El que passa és que en algunes, al estar just darrera el sol o el focus, no estan "tan" bé com jo volia. A més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls els tenia tan a prop, just davant, que no els podia agafar sencers perquè em faltava distància... però sí, ara les miro i estic contenta ;-))
    I taaaaant!! Agafa totes les fotos que vulguis!! Em fa il·lusió que t'agradin! Totes teves! :-DD


    ELFREELANG.- Deliri total!! ;-))
    Jo parlo amb els genolls perquè de tant en tant els he de renyar una mica que no es porten bé :-P
    Estic contentíssima que us agradin! ;-))
    Ei, aquest càrrec que tinc, és remunerat? :-DD


    YÁIZA.- Moltes gràcies!! ;-)) La meva germana i el meu marit sempre em diuen que sóc una mica "numerera" i crec que tenen raó. El sol fet de mirar de colar-nos en aquell balcó va tenir un puntet "d'aventura" que encara em va fer gaudir més de tota la festa!...
    I s'estava tan bé allà dalt! :-DD

    ResponElimina
  11. Assumpta, un fantàstic reportatge i unes fotos precioses! M'alegro que haguessis trobat el teu raconet al balcó.
    Suposo que aquest vespre pel canal 33 deuran fer un resum de la diada castellera; procuraré no perdre-me-la.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  12. Doncs, sí, noia, ja t'ho han dit, tots, però és un magnífic reportatge. M'ha agradat molt veure'l i aprendre una mica més de castells i nomenclatures.

    ResponElimina
  13. has fet unes fotos magnifiques, has agafat els detalls de les mans, la cara del nen pujant, quan munten la pinya, .... m'encanten!!!

    ResponElimina
  14. Las fotos són molt guapes! Això de colar-se al Congrés... Jo també ho hagués fet, eh?

    ResponElimina
  15. Assumpta! Però si t'han quedat unes fotos xulíssimes! I això que tenies tots els elements naturals en contra! Si se't posen a favor potser ens en fas un reportatge digne de National Geographic!

    M'he divertit molt amb aquesta història. Ja veig el pobre Josep Lluís amb una carona de pensar perquè li fas passar aquesta vergonya! Hehe.

    Sí senyora! L'atreviment ha tingut premi!

    ResponElimina
  16. Ets una bona fotògrafa. Has fet unes bones fotos i a més si estàveu en un lloc privilegiat molt millor.

    ResponElimina
  17. GALIONAR.- Moltes gràcies!! Estic tan contenta d'haver pogut veure-ho bé! Anar d'okupa al balcó de Convergència va donar bon resultat! ;-)
    El programa del Canal33 és demà, ho he buscat a la web, suposo que ho deu posar bé!! :-)


    CARME.- Gràcies, guapíssima!! Ahir, quan vaig fer el post estava feta pols del cansament... ara vaig mirant les fotos i, malgrat el sol i els focus veig que estan força bé :-))


    VERO.- Moltíssimes gràcies!! ;-)
    Estic contenta d'haver-me colat al balcó hehehe... la veritat és que, des de dalt, la visió era tan diferent que des de baix que les fotos havien de sortir maques per força :-))


    KAYRA BLACKWOLF.- Em crec perfectament que tu també t'hauries colat hehehe... tan aventurera com ets!! ;-))
    Va ser fàcil, no vaig haver de lluitar, ni fer jutsus, ni res d'això... però em va encantar fer-ho! :-))


    EL PORQUET.- Gràcies per "piropejar-me" les fotos ;-)) la propera vegada parlaré amb el sol perquè es posi en un altre lloc hehehe
    Ara t'explicaré un secret: Quan li vaig dir al Josep Lluís que hi anéssim, la seva resposta va ser (analitza la frase hehe) "Ves, ves, jo t'espero aquí"... Aquest "jo t'espero aquí" significa "d'aquí a no res tornaràs a ser aquí" :-))
    I jo li vaig dir que no, que vingués amb mi, així que va venir, però es va esperar just davant la porta!! Així que, quan vaig sortir al balcó, triomfadora de la meva missió, i li vaig fer senyes que pugés, em sentia una autèntica heroïna (sóc molt pel·liculera, ho admeto hehehe)
    Però sí, sí, imagino que ell pensava això que tu has dit "ai, aquesta dona meva em farà passar vergonya" :-DD
    El cert és que, tal com va sortir bé, hagués pogut sortir malament... però s'havia de provar ;-)


    Ma.VICTÒRIA.- Moltes gràcies, però gran part del mèrit és del lloc on vàrem poder ser. Els teníem tan a prop i tan bona vista! :-))

    ResponElimina
  18. El que no aconsegueixis tu!!...
    I quin bon reportatge en has pogut fer de la festa!!... I es clar des d'aquest lloc tan privilegiat que t'has buscat!!
    S'ha d'anar així pel món i com molt bé dius l'única cosa que t'haguéssis pogut trobar era un no, i la majoria de vegades no el tens...Molt bé, molt bé!
    De totes maneres t'haig de dir que jo hagués patit molt si tal com li dius amb en Xexu van caure tres castells. Abans de caure, només veure'ls ja em passa, no et dic veient-los caure!!...Per altra banda també t'haig de dir que m'emociona molt veure com funciona l'efecte de pinya i tots a una!!...Realment és un espectacle molt vistós i emocionant!!
    Gràcies per compartir-ho.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Molt bona jornada l'altre dia. Les fotos estan molt bé. No m'hagués estranyat veure una des de l'enxaneta.

    ResponElimina
  20. A Lleida també hi havia castellers. Era la Festa Major.
    El meu germà és part de la pinya. A mi m'agraden molt, però pateixo tant...

    ResponElimina
  21. Quina crònica més fantàstica, Assumpta! Jo també crec que les fotos estan perfectament, si més no la majoria. El que m'ha deixat més a quadres, de tot plegat, és... que has entrat a la seu de Convergència sense que ningú no t'hagi ni preguntat què hi feies, allà?? Ostres, ho trobo molt fort, però vaja, en tot cas me n'alegro molt per tu, que has pogut gaudir d'aquesta vista perfecta!!

    ResponElimina
  22. MONTSE.- M'encantaria veure un reportatge de castells fotografiat per tu! Estic segura que trobaries detalls que els demés ni ens hi fixem ;-))
    Jo també pateixo molt quan cauen... i vaig cridar com una desesperada "aguanta, si us plaaaau, aguantaaaaa!!" quan un castell tremolava moltíssim i pensava que cauria, però no! van aguantar ;-)
    I això de colar-me... quan més ho penso, més gràcia em fa :-D


    JORDI.- Ara estic esperant que comenci el programa del Canal33... ja miraré si algú va donar una càmera a un enxaneta ;-))


    JOMATEIXA.- Quina il·lusió tenir una germà a una colla! ;-))
    Jo hi tinc cosins i fills de cosins... però, clar, quan hi tens algú tan proper encara pateixes més :-)


    FERRAN.- Siiiiiii hahaha la porta del carrer era oberta de bat a bat i l'escala plena de castellers esperant torn... i, més sorprenent encara, la porta del pis també oberta!!
    A la part esquerra del balcó (segons es sortia, o sigui la dreta de la foto) hi havia uns nois amb unes càmeres bones, uns equips "de veritat" que estaven treballant, i a la resta del balcó un parell de persones més, hi havia espai de sobres :-))
    Quan ja duia una estona allí li vaig comentar a un dels nois "oficials" si ell era d'allí i li vaig explicar (abans que algú m'ho preguntés a mi... és millor avançar-se a les situacions) i em va dir que en dies així fins i tot es pot pujar a l'Ajuntament, que també és obert... o sigui, que vaig pensar que ho havien fet expressament.
    El fet és que al principi hi havia aquells quatre nois que filmaven i pocs més... al final el balcó estava molt més ple :-))

    ResponElimina
  23. Assumpta quina crònica més maca que ens has fet!! Ja es veu per les fotografies que teníeu una perspectiva genial per gaudir de l'espectacle. Les fotografies són precioses, quina meravella, és molt bonic veure com fan pinya, i com tots són un.

    Ah! I trobo genial això que t'atrevissis a pujar aquest balcó, es pot ser bona minyona però tenir una part decidida i valenta!

    Molt i molt maques les fotos....Gràcies per compartir-les!

    ResponElimina
  24. Hola, sóc castellera dels Xiquets de Reus, i et volia preguntar si tens més fotos del 4de8 avellana? Hi pujava, i va significar molt per mi, i m'agradaria guardar-ne imatges!

    Gràcies, i fantàstiques les fotos!

    ResponElimina
  25. BARCELONA M'ENAMORA.- Em va fer moltíssima il·lusió poder-ho veure tot des d'un lloc de privilegi! :-))
    Ara a esperar a la propera... a veure on pujo! hehehe


    ANNA.- La veritat és que vaig fer moltes fotos, però les que he posat aquí són les que van quedar millor :-)
    Qualsevol foto que vegis aquí la pots agafar sense problemes. Ja miraré si en tinc més que estiguin bé i t'avisaria en algun blog teu :-)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!