Tan aviat com vaig poder me les vaig comprar!! Quina meravella! Quina joia!! Moltes d’aquestes peces es cantaven abans que jo nasqués (40 años de Rock ‘n’ roll en fa gairebé 20, són ja 60 años)... mare meva, això és música!!
Crec que va ser la temporada passada que, davant una jugada d’en Messi, (si us plau, posem-nos drets, uns segons de silenci, reverència... podeu seguir llegint) que en Puyal va començar a dir “oh, oh, oh, oh” i es va recordar d’una cançó que ho deia... jo la vaig reconèixer, clar!! sortia als meus cassettes!! És aquesta... Canteu i balleu!!
Ell és Jackie Wilson, Jack Leroy Wilson Jr. (9 de juny de 1934 - 21 de gener de 1984), cantant i artista nord-americà. Figura important en la transició del rhythm and blues al soul. Va ser membre del grup Billy Ward and His Dominoes i va continuar la seva carrera en solitari l’any 1957 gravant més de 50 cançons d’èxit. L’any 1975, durant un concert benèfic, va patir un atac de cor que el va tenir en coma durant gairebé nou any, fins al moment de la seva mort l’any 1984. És un dels artistes més importants de la seva generació.
La cançó és diu Reet Petite és de 1957, any famós per ser el del casament dels meus pares i per la inauguració del Nou Camp :-)
PS/ El títol del post m’ha quedat xulo, eh?
L'any 1957, també va ser famós perquè només començar l'any, bé als pocs dies de començar l'any, cap allà a mig gener, jo vaig complir 5 anys. :) he de dir que en aquell moment la cançó em va passar desapercebuda... he, he, he... però aquest rock and roll tenia molta força! I tant!
ResponEliminaAssumpta, fa estona que no puc parar de repicar amb els peus.... brutal, m'encanta aquesta música. La veritat és que no l'escolto massa aquest tipus de música, però també és veritat que sempre que la sento és capaç de canviar-me l'estat d'ànim i injectar-me una dosi d'energia i optimisme fantàstic.
ResponEliminaCom el teu post! Que desprèn una energia sensacional!
Per cert, m'he posat dempeus, he guardat silenci i he fet una, dues i tres reverències davant el menut extraterrestre.
d'acord en tot
ResponEliminai el titol, tens rao..te miga
jajajaj
CARME.- He recordat les fotos que ens vas posar de petitona, i he pensat en aquella nineta tan maca que, de moment, no escoltava rock and roll ;-))
ResponEliminaQuin any tan magnífic el 1957!! ;-))
PORQUET.- La música!! Quina gran joia que tenim!! Aquesta és la típica cançó que si un dia et sents una mica xafat, et puja l'ànim immediatament, oi? ;-))
Per cert, et crec capaç d'haver fet això d'aixecar-te, guardar silenci i fer les tres reverències!! :-))
SARGANTANA.- Hehehe és que pensava, "quin títol li poso jo a aquest post?" i m'ha vingut una inspiració :-))
Avui si que m'enganxes fora de joc... aquest tipus de música és de les que menys m'agrada... al rock 'n' roll d'aquestes èpoques no li trobo res... mira que et dic que prefereixo escoltar algunes peces de música clàssica abans que això...
ResponEliminaEn música coincidim encara menys que amb els llibres!
No l'he escoltat, de moment, per no despertar als de casa que encara estan dormint i és que el rock and roll no es pot escoltar fluixet; clar que tampoc em cal per saber quina cançó és.
ResponEliminaÉs curiós això de la música, de la bona música, i com podem recordar cançons que tenen més anys que nosaltres.
El títol del post sí que és una "Alianza de civilizaciones", Catalunya i els Estats Units agafats de la mà ;-)
No recordava de qui es tractava fins que l'he escoltat i ja he reconegut que va ser una peça que es va sentir molt i que m'agradava.
ResponEliminaNo ser ballar el rock, però sempre m'ha agradat molt veure com el ballen.Ara also de la música, els peus tot i asseguda se me n'anaven al compàs del ritme.
Molt bona manera de començar el matí.Gràcies.
Una abraçada i bon cap de setmana.
Si fa gairebé un mes (com passa el temps!) et vaig "renyar" perquè vaig trobar de bon matí la música que Dame Agatha havia triat pel seu funeral, avui aplaudeixo (a ritme de rock) la teva tria: Això si que és marxa per espavilar-se de bon matí! :-))
ResponEliminaPS1: Tant per les peces que contenen, com per les cintes en si mateixes... aquests K7 són tot un clàssic! :-)
PS2: A la meva impressora no ho veuries perquè és de les que agafa el paper per la mateixa cara que imprimeix però jo també, quan imprimeixo coses que no he de "presentar", ho faig per la cara blanca de les cartes que rebo, per exemple. Reciclem i estalviem! :-D
PS3: I el títol del post és molt bo. El podrien aprofitar els de Dagoll Dagom pel nou musical que fan. ;-)
Gràcies per la música i la informació...jo en música tinc uns gustos molt rarets jazz, música clàssica...Lluís Llach i la Nova cançó en general i els primers del roc amb tocs d'aire "antic" barrejat amb tangos, coples de les d'abans...un veritable poti poti sense ordre ni concert...ai el 1957 jo tenia -2 anys....
ResponEliminai per cert m'ha agradat mooolt la cançó, no em sonava...encomana ritme i alegria....!!!
ResponEliminaHaig d reconeixer que he entrat mes per el pa amb tomaquet que per el rock and roll........pero tambe se que hem va poryar bones estones
ResponEliminaA clar!, ara ho entenc. Ja sé què és una impressora multifunció.
ResponEliminaMuy lindo recuerdo Asumpta, y en cuanto a Leo ayer jugó genial para la selección argentina, por aqui muy contentos. Besos tía Elsa.
ResponEliminaM'encanta aquesta música! Llàstima que a aquestes hores no la pugui posar més forta, però tot i així, com se me'n van els peus d'un costat a l'altre, seguint el ritme!!!!
ResponEliminaPetons
XEXU.- I jo que pensava que no t'agradava la música clàssica i ara resulta que t'agrada fins i tot més que aquesta...
ResponEliminaJo ja sé que si parlem de "bona música" doncs potser aquesta no hi entra,... ara bé, que m'anima, que em transmet bon rotllo i que, com diu el PORQUET, em fa l'efecte d'una bona dosi d'optimisme i energia, això sí que és indubtable :-)
LLUÏSA.- Hehehe potser sense passar-te amb el volum, però l'hagueres pogut fer servir de "despertador" ;-))
I és ben cert això que dius, jo recordo un munt de cançons dels Beatles que, quan deurien ser més famoses jo tindria un any, dos, cinc ;-) Però també "recordo" algunes de més antigues de diferents grups :-)
Ai que si et llegeix el ZP em voldrà prendre el títol del post!! hehehe
MONTSE.- Jo tampoc sé ballar el rock hehehe... fa anys encara m'hagués atrevit a fer algun intent... la veritat és que no ballava malament, no ;-)) però actualment ja és impossible... Ara bé, asseguda i tot, em passa com a tu, els peus es mouen i segueixen el ritme :-))
Molt bon cap de setmana, guapa! ;-)
McABEU.- Ai quin riure amb aquella "renyada" per fer-te començar el dia amb la "música de funeral" ;-))
El que passa és que jo faig majoritàriament els meus posts per la nit i tu els veus pel matí i, clar, passen aquestes coses :-P
Però estic molt contenta que la forma d'iniciar la jornada avui hagi estat ben animada :-)
PS1.- Són entranyables les cassettes, eh? jo tinc encara un aparell ben xulo, una cosa més o menys així ràdio, cassette, CD on les puc escoltar perfectament :-))
PS2.- I tant, reciclem i estalviemt que no estan les coses com per tirar coets...
PS3.- Ei si els de Dagoll Dagom volen el meu títol jo els hi venc!! :-))
ELFREELANG.- A mi no em sembla que tinguis els gustos rarets (serà que jo també els hi tinc? hehe) La música clàssica m'agrada força, en Llach també... les coples no... sempre expliquen desgràcies, morts... ui, massa tristes...
Però tu pensa que en la varietat està el gust ;-))
Estic contenta que t'hagi agradat!! Ja tens una varietat musical més a la teva llista! ;-))
GARBI24.- Has clicat damunt l'enllaç de la torrada? Vaig buscar la web del local i vaig posar una foto real de com és la teca :-DD
JPMERCH.- Hahahah Una de les funcions és aguantar cassettes, oi? boníssim!!... m'has tingut una estona pensant... però al final hi he caigut!! :-DDD
TIA ELSA.- Siiiiii!! Me alegré que Leo marcase i jugase tan bien con Argentina... No hay que presionarle, hay que dejarle disfrutar para que pueda mostrar sus genialidades. ENHORABUENA!! ;-))
MARGARIDA.- Te la poses de música de fons per cuinar i segur que et queden uns plats impressionants... Clar que... hehehe... a tu no et cal música ni res perquè sempre fas uns menjars boníssims :-))
Ja som bastants que se'ns mouen els peus al ritme de la música, què bé!! ;-))
Quin post més simpaticot, Assumpta! M'has fet pensar que segurament ma mare deu conèixer totes les cançons de les cintes i que em diria que ella això ho ballava a la discoteca d'estiu de Sant Quintí... hehehe.
ResponEliminaAu doncs... vaig a menjar pa amb tomàquet!
YÁIZA.- Molt probablement la teva mare i jo siguem d'una edat similar, amb la qual cosa tens força possibilitats que a ella també li agradi aquesta música ;-))
ResponEliminaJo avui he sopat poc perquè porto un cap de setmana de menjar que uff... ai quan arribi dijous, dia de pesar-me!! :-)
Oh, quina cançó tan bon rollera, aquesta en concret no la coneixia, merci per descobrir-me-la!! M'encantaria saber ballar rock and roll i que em fessin fer salts i voltes, amb un vestit al més pur estil Marilyn Monroe! Realment aquesta música fa treure la son i et fa activar!
ResponEliminaM'ha fet gràcia la teva pregunta final...heheh, sí que t'ha quedat bé el títol, dius com pot enganxar pa amb tomàquet i rock&roll? ;P I després llegint el post ja queda clar!
Una abraçada de bona nit! ;)
BARCELONA M'ENAMORA.- Sí, sí, jo també vull ballar el rock and roll al mes pur estil com tu dius :-))
ResponEliminaAquesta tarda he trobat uns vídeos que eren una passada i amb vestits amples però també amb faldilles estretes... una passada!! :-DD
Em feia gràcia posar un títol així tot críptic ;-)
I tu també dius això de les "abraçades de bona nit"? A mi m'agrada molt!! Abraçades, guapíssima!